Alarma Arrimadas

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez ja ha triat. Pactant amb Inés Arrimadas i Ciutadans la pròrroga de l'estat d'alarma, el president espanyol ha estat coherent amb la gestió centralitzada i de flaire autoritària que ha fet de la crisi del coronavirus. Incoherent, però, amb la majoria de la moció de censura que li va permetre ser president per primer cop i del pacte d'investidura que li va garantir ser-ho segon cop. Descartat l'acord amb el PP i constatat l'allunyament amb ERC, podia mirar de refer aliances tractant com a socis (i, per tant, negociant i acordant) els que van ajudar a investir-lo, o bé optar per la mirada curta i el tacticisme donant protagonisme a Ciutadans.

Ha apostat per la segona opció segurament amb l'afegit decoratiu -no pas gratuït- del PNB, i caldrà veure quin abast té. Inés Arrimadas, nova líder taronja, necessita reflotar un partit que corre el risc de caure en la marginalitat per la solidesa electoral del PP i la puixança de Vox. Fa dies us ho vam explicar en aquesta crònica. Pensa que tornar a una certa equidistància li pot funcionar i per això s'hi ha posat bé. Diuen a Ciutadans que el pacte va "més enllà" de l'estat d'alarma i que afectarà les mesures de recuperació. Veurem si Sánchez també ho comparteix perquè es fa difícil intuir la coherència d'un pacte que integri, alhora, Podem i els comuns i Cs. Tenint en compte, és clar, que aquí no hi ha l'alcaldia de Barcelona en joc com quan Ada Colau va acceptar els vots de Manuel Valls fa 11 mesos.

Ahir dirigents de l'espai socialista i dels comuns (que potser ja intuïen que haurien de tornar a conviure amb la contradicció) criticaven amb agror ERC per no entregar de forma gratuïta els seus vots a Sánchez. Els republicans han facilitat les primeres passes del govern espanyol, amb qui van pactar una mesa de diàleg sobre el conflicte català. Van entendre que posar bastons a les rodes i frustrar una majoria d'esquerres hauria estat un error i que a ells, com a vencedors a Catalunya, els tocava fer-ho i obrir camí. Un cop fet el pas i engegada la legislatura, però, és lògic que arribi l'hora de la negociació i les contrapartides, que en el que es refereix a la gestió del desconfinament són assumibles i compartides pels comuns. La "mirada llarga" no pot esdevenir candidesa.

Als republicans els criticava l'esquerra espanyola per no cedir, de la mateixa manera que ho fa el centredreta català quan creu que no tracta de la mateixa forma la dreta i l'esquerra espanyola i se situa en posicions diferents de les de JxCat. A ERC s'hi han d'acostumar si volen aspirar a una posició central en la política catalana i espanyola.

La tria de Sánchez deixa en mal lloc la credibilitat de l'apel·lació a la "generositat" o l'"ànima d'esquerres" dels republicans vista l'escassa disposició al diàleg i que "el govern més progressista d'Europa" no va tenir manies per anar a buscar la dreta que comparteix projecte amb Vox a Andalusia o a Madrid. El motiu? Que Sánchez no volia reconèixer amb fets que Espanya és un estat compost i que la sortida a la crisi del coronavirus s'ha de gestionar de federal. Les cessions que, en aquest sentit, faci per assegurar-se el vot del PNB seran simbòliques. Els bascos, sota la taula, negocien altres contrapartides.

Avui, al debat al Congrés, sabrem si Sánchez simplement ha aprofitat les urgències d'Arrimadas per pagar un peatge barat i no reorientar la seva gestió del coronavirus, o realment pretén una cosa diferent del que va dir fa uns mesos i enterra les expectatives polítiques de la legislatura. Per si de cas, recordeu que a principis del 2016 va intentar investir-se amb Albert Rivera. 
 

---

Avui no et perdis

»L'estat d'alarma esmicola la majoria de la investidura de Sánchez; per Oriol March i Sara González.

»Fil Directe: «El virus s'endú la retòrica federal»; per Pep Martí.

»Quins requisits s'han de complir per passar de fase en el desconfinament?; per Bernat Surroca.

»Anàlisi després de la Covid‑19 (II): un Pacte Nacional que cal executar; per Josep Maria Vilalta.

»Opinió: «Un estiu a Alsàcia»; per Francesc Viadel.

»De pis turístic a lloguer curt: la nova tendència de l'habitatge a Barcelona; per Andreu Merino.

»Els recursos contra la sentència de l'1-O arriben al TC; per Bernat Surroca.

»ERC desautoritza l'executiva de Badalona i insisteix que la candidata a l'alcaldia és Sabater; per Joan Serra Carné i Lluís Girona.

»L'observatori Mèdia.cat registra 200 atacs a la llibertat d'expressió i d'informació el 2019.

»El jove madrileny empresonat per protestar contra la sentència de l'1‑O ja espera el judici; per Andreu Merino.

I també bones notícies...

» TRACTAMENT El nou «raig d'esperança» de l'OMS contra el coronavirus.

» AVENÇOS Grífols desenvolupa un test molecular que pot ser clau per controlar la pandèmia; per Sergi Baixas.

» MEMÒRIA Fan públic el cens més complet de deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis.
 

---

 El passadís

La Fiscalia de Lleida va arxivar ahir les diligències que havia obert contra la Paeria i el seu equip de govern, que dirigeix el republicà Miquel Pueyo, després que, arran de la inhabilitació del president Torra, es despengés la bandera espanyola de l'edifici consistorial. No han pogut aclarir qui ho va fer. La notícia va arribar a través del diari Segre. I això va causar sorpresa a l'equip de govern. Els polítics independentistes ja estat acostumats a saber què decideix d'ells el Tribunal Suprem, el Constitucional o l'Audiència Nacional per la premsa. Però a una capital petita com Lleida esperaven saber-ho pel conducte oficial, a través dels òrgans judicials. O en aquest cas potser passa per allò que tothom es coneix. Quan no és per una cosa, és per una altra. 

Vist i llegit

Els vincles entre el franquisme i el nazisme són més que evidents, per molt que Espanya no participés directament en la Segona Guerra Mundial. Amb motiu del 75è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, que va ser ahir dimarts, eldiario.es va publicar un reportatge de Carlos Hernández amb les proves de la responsabilitat del règim franquista en la deportació als camps nazis de milers d’espanyols antifeixistes exiliats a la França del col·laboracionista Philippe Pétain. Les autoritats nazis van preguntar als homòlegs franquistes què fer amb els prop de 250.000 refugiats espanyols que hi havia a França.

El règim de Franco i concretament el ministre de Governació, Ramón Serrano Suñer, van donar un xec en blanc a Hitler perquè en fes el que volgués. Això passava el juliol de 1940, en plena guerra, i menys d'un mes després, a l'agost, arribaven els primers espanyols a Mauthausen. Aquell camp de concentració seria l’últim en ser alliberat, el maig de 1945.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1889 s'inaugurava a París una Exposició Universal -l'any abans s'havia celebrat a Barcelona- que ha acabat passant a la història perquè va ser la que va motivar la construcció de la Torre Eiffel. En el seu moment, el gegant de ferro era la construcció més alta del món amb els seus 300 metres. S'havia de desmuntar al final de l'Exposició, però es va decidir no fer-ho. L'Exposició de París -aquí en podeu recuperar unes imatges -va coincidir amb el centenari de la presa de la Bastilla, un dels moments àlgids de la Revolució Francesa.

 L'aniversari

El 6 de maig de l'any 1974 va néixer a Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, l'actriu catalana de cinema, teatre i televisió Clara Segura, una de les més populars del nostre país. Segura va rebre el Premi Nacional de Cultura l'any 2016 i està en possessió de dos premis Gaudí com a millor actriu secundària. Ha treballat a Nit i Dia, Descalç sobre la terra vermella o Mil Cretins. Entre les seves actuacions al teatre destaca La rosa tatuada o Bodes de sang. En aquesta conversa amb Eloi Vila a Al cotxe de TV3 parlava de la seva trajectòria.

 ​Fes clic aquí per rebre'l