coronavirus

Adeu comandament únic i retorn de competències: les conseqüències de tombar l'estat d'alarma

Diversos experts expliquen a NacióDigital que, si Sánchez no pot prorrogar-lo, s'acabaria la recentralització, les comunitats gestionarien el desconfinament i repercutiria en els ERTO

per Bernat Surroca , 5 de maig de 2020 a les 18:55 |
Camions de l'exèrcit a Sabadell fa unes setmanes | Albert Hernàndez
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'estat d'alarma penja d'un fil. I per tant també la centralització de competències per gestionar el desconfinament, que es podia fer per municipis, o la sanitat. El govern espanyol, que ha optat per una gestió centralista de la crisi, veu ara com les forces polítiques que li donaven suport, cansades de la unilateralitat de la Moncloa, es decanten per oposar-se a la pròrroga que dimecres es debat i vota al Congrés. Amb el pas de les setmanes, el suport de la cambra al govern de Pedro Sánchez s'ha anat reduint i a hores d'ara depèn del PNB i Cs -fins i tot del PP o ERC- mantenir el comandament únic de la Moncloa per gestionar la fase de desescalada.

"O estat d'alarma o caos", s'han encarregat de dir des dels partits que donen suport al govern espanyol. Consultats per NacióDigital, Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, i Mar Aguilera, professora de la mateixa especialitat, discrepen d'aquest alarmisme i apunten que la Generalitat i la resta de comunitats autònomes tenen competències per dictar normes per gestionar la crisi. Sigui com sigui, però, si el PSOE no obté el suport per prorrogar l'estat d'alarma, s'acabarà el comandament únic i les competències tornaran a les autoritats autonòmiques, que recuperaran el marge per gestionar la nova etapa fins a la "nova normalitat".


1. Cau l'estat d'alarma: "moment zero" i sense directius

Amb pròrroga o sense, l'estat d'alarma s'allargarà com a mínim fins diumenge, tal com està establert en la pròrroga aprovada fa dues setmanes al Congrés. Si finalment els grups de la cambra no donen suport a la petició del govern espanyol d'allargar aquesta situació d'excepcionalitat, en el moment que cau l'estat d'alarma ens trobaríem en un "moment zero".


Com detalla Xavier Arbós, en aquest moment es tornaria a la situació prèvia al reial decret d'estat d'alarma i, a la pràctica, tothom podria fer un altre cop el que volgués en termes, per exemple, de mobilitat. "La Generalitat no hereta les mesures adoptades pel govern espanyol durant el reial decret", apunta Arbós. Per tant, fins que la Generalitat no dicti noves mesures, es tornaria a la situació de principis de març.

Això vol dir que regnaria el caos, com s'ha dit en aquestes últimes hores? No del tot. "Hi ha altres instruments, com ara la llei de seguretat nacional o la llei de salut pública que permeten fer limitacions puntuals en casos excepcionals", sosté Mar Aguilera, que admet això si que l'estat d'alarma permet una "limitació general" i recorda que es pot aplicar per territoris, no necessàriament en el marc estatal. 


2. Adeu al comandament únic

El qualsevol cas, si aquest dimecres no s'aprova l'estat d'alarma el govern espanyol s'haurà d'acomiadar del comandament únic, que li ha servit per gestionar la crisi sanitària des de la Moncloa. Les competències, especialment les dels departaments de Salut i Interior, retornarien a les comunitats autònomes i s'acabaria la recentralització adoptada pel govern del PSOE i Podem des que va esclatar la pandèmia.

En aquest context, la Generalitat podria dictar les seves pròpies normes per gestionar la situació. "La Generalitat, com la resta de comunitats autònomes, té la seva normativa per reaccionar a la crisi", recorda Arbós. En aquesta línia, Aguilera critica la recepta recentralitzadora del govern de Pedro Sánchez. "Només s'haurien de replegar competències en situacions que sigui estrictament necessari", apunta.

3. La Generalitat pot confinar municipis

Sense estat d'alarma, doncs, la Generalitat recuperaria les seves competències per donar resposta a l'emergència del coronavirus. Els dos constitucionalistes consultats per aquest diari remarquen que el Govern podria prendre les seves decisions per gestionar la crisi, també aquelles que impliquin la limitació de la mobilitat de la ciutadania. "La Generalitat pot limitar la mobilitat, ja ho va fer amb la conca d'Òdena abans de l'estat d'alarma", recorda Arbós.


El catedràtic apunta també que la normativa de la Generalitat té un "marge d'ambigüitat suficient" per prendre mesures més dràstiques en cas que la situació es compliqui. D'altra banda, si bé la Generalitat podria confinar municipis com ja ha fet, no podria impedir la circulació de persones entre autonomies ni tampoc controlar les fronteres, dos aspectes que depenen de l'Estat.

Aguilera recorda, però, que qualsevol limitació de drets -concretament el dret a la lliure circulació- hauria de ser proporcionada i justificada, en aquest cas amb l'objectiu de preservar el dret a la vida i a la salut pública. 

4. La resposta econòmica a la crisi

És important també saber què passa amb les mesures econòmiques dictades mentre l'estat d'alarma ha estat en vigor. En aquest punt, Arbós fa una distinció rellevant: una cosa són les mesures econòmiques que deriven del propi estat d'alarma i l'altra són aquelles que s'han dictat paral·lelament a aquest estat d'alarma. És a dir, les mesures que deriven del reial decret d'estat d'alarma de principis de març o estan vinculades a la vigència de la situació d'alarma decaurien si el Congrés no acceptés la pròrroga. En el cas de les mesures econòmiques que no pengen del reial decret ni estan vinculades a la vigències de l'estat d'alarma, continuarien vigents. 

Sigui com sigui, caldria veure quin marge té la Generalitat per adoptar mesures econòmiques d'acompanyament a les mesures sanitàries. Però en qualsevol cas, com apunta Aguilera, el govern espanyol podria trobar alternatives per aprovar mesures d'acompanyament, per exemple a través de decrets llei. "Hi ha alternatives normatives. Si es volen fer aquestes ajudes, es trobarien els camins per fer-ho", sosté la professora.  

5. El dubte dels ERTO

La qüestió dels ERTO -que a dia d'avui afecta més de 705.000 treballadors- també genera dubtes entre els experts. Sobre el paper, els ERTO no depenen directament de l'estat d'alarma sinó que es van aprovar amb una reial decret llei a part (9/2020), i per tant són una norma diferent, tal com apunta Aguilera. Arbós, però, exposa que si bé aquests expedients de regulació d'ocupació no estan lligats a l'estat d'alarma, cal esclarir si les condicions especials dels ERTO en el context actual ho estan. 

En termes generals hi ha dos tipus d'ERTO, els que són per causa objectiva i els que són per força major. Com detalla Oriol Pintos, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, les condicions dels expedients per causa objectiva depenen de la negociació entre l'empresa i els treballadors. "Si han vinculat l'ERTO a l'estat d'alarma i aquest no es prorroga, s'entén que s'acaba", explica.

D'altra banda, els ERTO per força major van més lligats a les conseqüències de l'estat d'alarma, és a dir, són aquells que s'apliquen en aquelles empreses que per la situació d'emergència sanitària no poden dur a terme la seva activitat. En aquest cas, la qüestió és més complexa perquè si s'aixeca l'estat d'alarma i no hi ha cap norma que digui què passa amb aquestes activitats prohibides fins ara -per exemple l'hostaleria o els restaurants-, podrien reprendre's perquè ja no estarien prohibides. La qüestió és complexa, perquè no hi ha una regla general. "Estem parlant de conceptes nous", admet Pintos.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació