06
de maig
del
2020
Actualitzat
el
07
de maig
a les
10:13h
Un pis de 90 metres quadrats i quatre habitacions al carrer Numància de Barcelona per 1.300 euros al mes anunciat per PIA Real Estate. Un altre al carrer d'en Roca del Gòtic, anunciat per AK Bcn a un preu de 700 euros i amb la possibilitat de llogar-lo per mesos. També és possible llogar un àtic al carrer Aribau un màxim d'un any per 1.200 euros al mes. "El propietari té llicència de pis turístic i no li interessa llogar-ho com a habitatge permanent", indiquen des de la immobiliària Erik Carlson. Són només alguns exemples d'habitatges de Barcelona que busquen llogaters temporals mentre encara dura l'estat d'alarma.
Si es fa un cop d'ull al portal Idealista, es poden trobar 2.548 anuncis a Barcelona si es fa la cerca amb les paraules "lloguer per mesos" i 680 si es busca "lloguer de temporada". En el context actual, molts propietaris de pisos turístics han vist com no poden desenvolupar la seva activitat i han optat pels lloguers de temporada en comptes de fer entrar els immobles al mercat d'habitatges permanents. Alguns, però, s'han sumat a aquesta tendència sense disposar d'una llicència de pis turístic.
És el cas del propietari d'un pis del carrer Aragó anunciat a Idealista que, per telèfon, reconeix no disposar de llicència. Ofereix lloguer de temporada d'un immoble de 30 metres quadrats per 1.100 euros al mes. Els lloguers temporals exposats a portals d'internet rara vegada tenen un preu inferior als 1.000 euros mensuals.
A Idealista se n'anuncia un de Homesearch Barcelona a la Vila de Gràcia per 1.800 euros, i sense moure's del barri es pot trobar un estudi de 35 metres quadrats per 690 euros al mes al carrer Torrent de les Flors, anunciat per la immobiliària Calvet. Al carrer Calàbria hi pot entrar un llogater un màxim d'onze mesos pagant 1.200 euros, segons informa Home Group.
La temporalitat del lloguer està regulada per la llei d'arrendaments urbans (LAU). En l'article 3 de la LAU es defineix com a lloguer temporal aquell que no està destinat a cobrir una necessitat de disposar d'un lloc on viure de manera permanent. Per tant, és una opció reservada per a persones que necessiten cobrir necessitats esporàdiques i per un màxim d'11 mesos.
Cal tenir en compte aquest punt a l'hora d'avaluar si les ofertes compleixen amb la regulació vigent. L'altra opció és que els pisos disposin d'una llicència de pis turístic. "Si tenen una llicència, estan habilitats per ser llogats temporalment sense saltar-se la llei", argumenten fonts de l'Ajuntament de Barcelona consultades per NacióDigital.
Des del Sindicat de Llogaters es mostren crítics amb el repunt de lloguers de temporada i argumenten que la declaració d'estat d'alarma no permet desplaçar-se per territori a la majoria de la població. "Només el personal sanitari o de sectors essencials poden canviar de territori i la majoria s’allotgen en hotels o habitacions, no en habitatges sencers", argumenta el seu portaveu, Jaime Palomera. "Tenim la sospita que Idealista s’omple d’ofertes fraudulentes perquè, donades les circumstàncies, aquests habitatges només poden satisfer necessitats d'habitatge permanent", afegeix.
El sindicat reclama a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que "recuperin" els habitatges turístics per al mercat de lloguer estable. "El Govern pot determinar que aquestes llicències siguin inoperatives en el context actual d'epidèmia i analitzar si se suspenen a llarg termini", planteja. El Departament de Territori i Sostenibilitat no ha respost la petició de NacióDigital, mentre que l'Ajuntament de Barcelona insisteix que si els pisos disposen de llicència turística, poden oferir lloguer temporal. A més, fonts de la regidoria d'Habitatge recorden que mentre duri l'estat d'alarma, la unitat encarregada d'inspeccionar possibles pisos turístics fraudulents no està activa perquè la normativa no permet l'activitat administrativa ni d'inspecció.
Des de la PAH, però, reclamen al consistori que busqui "fórmules" perquè els pisos turístics no es destinin a lloguers temporals sinó que s'incorporin al parc de lloguers assequibles. "Molts propietaris resisteixen mantenint la via de l'especulació. S'han traslladat d'Airbnb a Idealista per continuar guanyant diners" considera la portaveu de la plataforma a Barcelona, Lucía Delgado. La PAH, a més, alerta que en alguns casos els anuncis de lloguers temporals preveuen augments progressius de la quota, una opció il·legal.
Tant la PAH com el Sindicat de Llogaters denuncien també l'encariment de l'habitatge que provoquen els pisos turístics o, en el context actual, de temporada. El 2019 un estudi interuniversitari en el qual van participar la UB i la UAB va determinar que Airbnb feia encarir els preus de lloguer i compravenda a Barcelona. L'informe assenyalava que en els barris més turístics de la ciutat, amb més habitatges gestionats per la plataforma, els preus de lloguer incrementen un 7% i els de compra un 19%.
Una conclusió similar a la de l'estudi fet també el 2019 per l'Institut d'Economia de Barcelona, que considerava que Airbnb va fer pujar de mitjana un 2% els preus del lloguer i un 5% els de compra a Barcelona entre el 2012 i el 2016. A les zones més turístiques, l'increment era del 7% i el 20% respectivament.
Els pisos turístics a Barcelona ja han estat protagonistes durant el confinament. El 20 de març l'alcaldessa, Ada Colau, anunciava un acord amb la patronal dels allotjaments, Apartur, per disposar de 200 pisos per allotjar famílies vulnerables. Finalment els pisos no han estat ocupats i segons va avançar El País, l'acord preveia que l'Ajuntament pagués 1.125 euros al mes per cada habitatge.
Si es fa un cop d'ull al portal Idealista, es poden trobar 2.548 anuncis a Barcelona si es fa la cerca amb les paraules "lloguer per mesos" i 680 si es busca "lloguer de temporada". En el context actual, molts propietaris de pisos turístics han vist com no poden desenvolupar la seva activitat i han optat pels lloguers de temporada en comptes de fer entrar els immobles al mercat d'habitatges permanents. Alguns, però, s'han sumat a aquesta tendència sense disposar d'una llicència de pis turístic.
És el cas del propietari d'un pis del carrer Aragó anunciat a Idealista que, per telèfon, reconeix no disposar de llicència. Ofereix lloguer de temporada d'un immoble de 30 metres quadrats per 1.100 euros al mes. Els lloguers temporals exposats a portals d'internet rara vegada tenen un preu inferior als 1.000 euros mensuals.
A Idealista se n'anuncia un de Homesearch Barcelona a la Vila de Gràcia per 1.800 euros, i sense moure's del barri es pot trobar un estudi de 35 metres quadrats per 690 euros al mes al carrer Torrent de les Flors, anunciat per la immobiliària Calvet. Al carrer Calàbria hi pot entrar un llogater un màxim d'onze mesos pagant 1.200 euros, segons informa Home Group.
La temporalitat del lloguer està regulada per la llei d'arrendaments urbans (LAU). En l'article 3 de la LAU es defineix com a lloguer temporal aquell que no està destinat a cobrir una necessitat de disposar d'un lloc on viure de manera permanent. Per tant, és una opció reservada per a persones que necessiten cobrir necessitats esporàdiques i per un màxim d'11 mesos.
Cal tenir en compte aquest punt a l'hora d'avaluar si les ofertes compleixen amb la regulació vigent. L'altra opció és que els pisos disposin d'una llicència de pis turístic. "Si tenen una llicència, estan habilitats per ser llogats temporalment sense saltar-se la llei", argumenten fonts de l'Ajuntament de Barcelona consultades per NacióDigital.
Des del Sindicat de Llogaters es mostren crítics amb el repunt de lloguers de temporada i argumenten que la declaració d'estat d'alarma no permet desplaçar-se per territori a la majoria de la població. "Només el personal sanitari o de sectors essencials poden canviar de territori i la majoria s’allotgen en hotels o habitacions, no en habitatges sencers", argumenta el seu portaveu, Jaime Palomera. "Tenim la sospita que Idealista s’omple d’ofertes fraudulentes perquè, donades les circumstàncies, aquests habitatges només poden satisfer necessitats d'habitatge permanent", afegeix.
El sindicat reclama a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que "recuperin" els habitatges turístics per al mercat de lloguer estable. "El Govern pot determinar que aquestes llicències siguin inoperatives en el context actual d'epidèmia i analitzar si se suspenen a llarg termini", planteja. El Departament de Territori i Sostenibilitat no ha respost la petició de NacióDigital, mentre que l'Ajuntament de Barcelona insisteix que si els pisos disposen de llicència turística, poden oferir lloguer temporal. A més, fonts de la regidoria d'Habitatge recorden que mentre duri l'estat d'alarma, la unitat encarregada d'inspeccionar possibles pisos turístics fraudulents no està activa perquè la normativa no permet l'activitat administrativa ni d'inspecció.
Des de la PAH, però, reclamen al consistori que busqui "fórmules" perquè els pisos turístics no es destinin a lloguers temporals sinó que s'incorporin al parc de lloguers assequibles. "Molts propietaris resisteixen mantenint la via de l'especulació. S'han traslladat d'Airbnb a Idealista per continuar guanyant diners" considera la portaveu de la plataforma a Barcelona, Lucía Delgado. La PAH, a més, alerta que en alguns casos els anuncis de lloguers temporals preveuen augments progressius de la quota, una opció il·legal.
Tant la PAH com el Sindicat de Llogaters denuncien també l'encariment de l'habitatge que provoquen els pisos turístics o, en el context actual, de temporada. El 2019 un estudi interuniversitari en el qual van participar la UB i la UAB va determinar que Airbnb feia encarir els preus de lloguer i compravenda a Barcelona. L'informe assenyalava que en els barris més turístics de la ciutat, amb més habitatges gestionats per la plataforma, els preus de lloguer incrementen un 7% i els de compra un 19%.
Una conclusió similar a la de l'estudi fet també el 2019 per l'Institut d'Economia de Barcelona, que considerava que Airbnb va fer pujar de mitjana un 2% els preus del lloguer i un 5% els de compra a Barcelona entre el 2012 i el 2016. A les zones més turístiques, l'increment era del 7% i el 20% respectivament.
Els pisos turístics a Barcelona ja han estat protagonistes durant el confinament. El 20 de març l'alcaldessa, Ada Colau, anunciava un acord amb la patronal dels allotjaments, Apartur, per disposar de 200 pisos per allotjar famílies vulnerables. Finalment els pisos no han estat ocupats i segons va avançar El País, l'acord preveia que l'Ajuntament pagués 1.125 euros al mes per cada habitatge.