L'estat d'alarma esmicola la majoria de la investidura de Sánchez

La difícil aritmètica que va investir Pedro Sánchez va camí de no superar la crisi del coronavirus. La gestió de l'estat d'alarma sota un comandament únic centralitzat es traduirà aquest dimecres al Congrés en la pèrdua del suport d'ERC, l'aliat català que fins ara ha contribuït en l'estabilitat de la coalició PSOE-Podem. Més cap a l'oest, el PNB -a qui s'ha intentat seduir fins a última hora- ha optat finalment per fer costat a la mesura, tal com ha fet públic el partit aquest matí. El quadre el completa un acord fet públic ahir a última hora amb Ciutadans, el primer de la legislatura i la primera gran maniobra d'Inés Arrimadas des que va agafar el timó del partit. L'acord fet públic inclou una frase rellevant: l'entesa pot anar "més enllà" de l'estat d'alarma.

La majoria que va permetre a Sánchez ser president li retreu que se l'hagi menystingut i que hagi actuat com si tingués majoria absoluta, una crítica que, entre bambolines, també fan els comuns i davant la qual el president no ha reaccionat fins dos dies abans de la votació. Aquest dimecres, al Congrés, el govern espanyol disposarà de 176 vots afirmatius -PSOE, Unides Podem, Ciutadans, Més País, Compromís i el PNB-, tot i que ha transitat per un escenari delicat durant els últims dies. Artitmètica resolta després de jornades d'incertesa i pugna dialèctica amb els partits de l'oposició.

Conscient del daltabaix que suposaria que caigués l'estat d'alarma, Sánchez va activar contra rellotge tots els contactes. En privat, havia trucat a ERC -que manté inamovible el no- i el PNB, que s'ha felicitat d'haver fet prosperar una gestió pactada entre les comunitats i la Moncloa per abordar la desescalada. En públic, va reclamar el suport a tot l'arc parlamentari i adreçat missatges -ho ha fet aquesta tarda al Senat- especialment a PP i a Ciutadans perquè facilitin el tràmit. Amb aquests últims se n'ha sortit, amb els de Pablo Casado ho tindran més complicat.

Els populars no han revelat si s'abstindran o votaran en contra i gestionen discrepàncies internes amb els seus barons. En tot cas, Casado ha subratllat que no serà un sí mentre des de la Moncloa malden per deixar en evidència la seva "irresponsabilitat". I el partit taronja, que han retret al president que no hagi tingut cap contacte amb ells en les últimes dues setmanes i que no tinguin pla B, han buscat treure rèdit al paper clau dels seus deu escons ara que la majoria de la investidura flaqueja. De moment, han aconseguit recuperar un rol al centre del tauler i han arrencat a Sánchez el compromís de reunir-se setmanalment per dialogar i consensuar les mesures socials i econòmiques de la desescalada i més enllà de l'estat d'alarma.

Sigui com sigui, que el suport dels sobiranisme català i gallec s'esquerdi, és l'avantsala del que pot passar a partir d'ara a l'hora de pactar els pressupostos per fer front a l'emergència i d'impulsar les mesures econòmiques i socials per combatre la crisi. No és el mateix el que el Sánchez pugui acordar amb PP o Cs, que el que pugui pactar de la mà de partits com el PNB o ERC, una tria que posarà a prova la coalició PSOE-Podem i, per tant, el rumb de la legislatura.

La pressió contrarellotge de Sánchez

El líder del PSOE va posar tota la carn a la graella en la segona sessió de control a la cambra alta des que va arrencar la pandèmia. Va agafar l'argument utilitzat per ell i els seus ministres -també els partits que fan costat a l'executiu de coalició- i li va posar uns decibels més d'intensitat: "L'estat d'alarma és l'únic mecanisme per salvar vides". Per què? Perquè, segons Sánchez, és la via constitucional pertinent i "imprescindible" per controlar l'epidèmia i restringir la mobilitat dels ciutadans i, d'aquesta manera, evitar contagis i rebrots. L'argumentari desplegat és que no hi ha alternativa jurídica i normativa i que, per tant, o hi ha estat d'alarma o hi haurà "caos".

De fet, per augmentar la pressió sobre la necessitat de mantenir aquest mecanisme vigent, el govern espanyol ha vinculat directament les mesures econòmiques i socials extraordinàries al manteniment de l'estat d'alarma. Si el paraigües jurídic decau, va  advertir la portaveu i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, també ho faran els decrets aprovats per ajudar a empreses i autònoms. 

El president espanyol, sense citar-lo directament, s'emmiralla en l'exemple de França, on l'estat d'emergència s'allargarà fins al 24 de juliol. Entra dins dels seus plans mantenir-lo durant tota la desescalada. Ell, però, ha decidit sotmetre's cada quinze dies a un plebiscit al Congrés. I és en la quarta pròrroga de l'alarma que li trontolla la majoria, després que diverses autonomies -especialment Catalunya, Galícia i Euskadi, però també algunes governades pels socialistes- s'hagin queixat de la gestió centralitzada del desconfinament i de la falta d'informació. L'executiu de Quim Torra, per exemple, insisteix que "s'ha de votar no", tal com va verbalitzar la consellera Meritxell Budó.

ERC considera que "no hi ha marge" per canviar el vot en contra

En les últimes 24 hores, els telèfons han tret fum. Des de que la cúpula d'ERC va anunciar el vot en contra aquest dilluns, la Moncloa va intensificar els contactes per intentar reconduir els republicans cap a l'abstenció. "L'anunci del vot negatiu ha tingut efectes. Hi ha moviments, sí", reconeixen des de la direcció republicana, que mantenen la decisió malgrat la discrepància amb el grup de Madrid. Gabriel Rufián ha intentat fer de pont entre el govern espanyol i la cúpula d'ERC, però a Calàbria ja han decidit que "no hi ha marge" en aquests moments per canviar de vot i que, en tot cas, els contactes poden servir per reconduir la situació de cara a futures pròrrogues de l'estat d'alarma.

A no ser, apunten, que Sánchez "retorni les competències" que consideren que han estat manllevades a les autonomies. No veuen tampoc suficient per replantejar el vot que s'autoritzi el desconfinament de Catalunya per regions sanitàries i no per províncies, un canvi que donen per fet. El govern espanyol, però, argumenta que no pot retornar unes potestats autonòmiques en matèria de Salut que defensa que estan intactes malgrat que les crítiques que fan referència al menysteniment de l'autogovern no és exclusiva dels independentistes catalans. La fa també el PNB, Bildu, el BNG i formacions que es mantindran fidels al sí, com Més País i Compromís.   

Junts per Catalunya (JxCat), ancorada en el vot negatiu des de fa dues setmanes, ha plantejat una reforma de l'estat d'alarma que permet a la Generalitat -i a la resta d'autonomies- liderar el desconfinament. A banda, insisteix que les ajudes econòmiques i socials als col·lectius afectats per la pandèmia no han de penjar del mecanisme d'excepcionalitat. En privat, dirigents del partits es mostren satisfets perquè consideren que han aconseguit "arrossegar" els socis de Govern cap al vot contrari.

Una fotografia de màxima debilitat

El debat al Senat, en tot cas, va ser el preludi del que es trobarà aquest dimecres Sánchez a la cambra baixa. El to de Javier Maroto, portaveu del PP, va mantenir la línia dura acusant l'executiu de coalició de "mentider" i de no tenir en compte les alternatives plantejades pel seu partit, com ara utilitzar el paraigua de la llei de salut pública per mantenir el confinament. Lorena Roldán, de Ciutadans, va intentar aixecar la bandera de la moderació però ha acabat virant cap a una crítica a l'independentisme. 

Però si bé són previsibles els atacs furibunds de PP i Vox, que responsabilitzen Sánchez de les morts de l'epidèmia, més compromès serà per a la coalició que aquells de qui depèn la seva estabilitat li recordin que no tenen majoria absoluta. Sobretot tenint present que, encara que aquest dimecres la pròrroga tiri endavant, la fotografia pot ser de màxima debilitat i que aquesta no és la última que pretenen aprovar. 

​