05
de maig
del
2020
Actualitzat
a la
13:18h
El president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, ha afirmat avui que un rescat de l'economia pot ser "un valor afegit" i asseguraria "més seny en les decisions econòmiques" que s'adoptin. L'horitzó d'un rescat "no ha de fer por", ha dit. Una intervenció de l'economia espanyola per part de les institucions europees faria que es controlés molt bé el que s'inverteix i on s'inverteix. Canadell ha demanat que cal aprofitar aquesta crisi per canviar el model de creixement vigent per construir una economia amb més valor afegit i més competitiva.
"Si l'Estat no fa el que ha de fer, ho haurem de fer nosaltres", ha afirmat el president de la Cambra, per qui Catalunya no es pot veure "arrossegada" per un Estat que no estigui a l'alçada. Canadell ha fet aquestes declaracions en la presentació de l'estudi sobre l'Impacte de la crisi sanitària de la Covid-19 sobre l’economia catalana. Escenaris de previsió 2020-2021, que ha fet acompanyat pel director del Gabinet d'Estudis de la institució, Joan Ramon Rovira.
El president de la Cambra ha insistit en un major esforç de l'Estat i s'ha referit al fons anunciat pel govern espanyol per a les comunitats autònomes: "Els 16.000 milions d'euros que s'han anunciat són del tot insuficients", ha assegurat, que ha demanat una quantitat que s'acosti als 50.000 milions. Canadell ha considerat que l'esforç de despesa de l'Estat suposarà un increment del deute públic respecte al PIB per damunt del 110%.
Segons la Cambra, l'economia catalana es veurà més afectada que la mitjana de la UE per la crisi sanitària de la Covid-19, però menys que l'espanyola. Catalunya patirà més que la majoria d'economies de la UE pel seu major pes del sector turístic i de sectors culturals, però menys que l'economia espanyola, per la diversificació de la seva indústria i la major implantació del teletreball. Pel que fa al pes econòmic del sector industrial, en el cas de Catalunya suposa el 19,3% del VAB (valor afegit brut) enfront el 15,8 d'Espanya i el 24,2 d'Alemanya.
"Mai ens havíem enfrontat a un context com l'actual", ha assegurat Joan Ramon Rovira, director del Gabinet d'Estudis de la Cambra. Per això la Cambra ha fet dos models possibles, en funció dels esdeveniments. Les polítiques públiques que s'engeguin serà un dels factors que determinarà l'escenari futur, com també serà decisiu si es produeix un nou rebrot pandèmic. En el millor escenari, la caiguda del PIB el 2020 seria del 7,3%, i del 10,1% en un segon escenari, en funció de les polítiques públiques. El 2021 es produirà un creixement sensible, però l'economia no es recuperarà al nivell anterior a la Covid-19 fins a l'any 2022.
La caiguda del PIB intertrimestral del 4,1% i del 10,8% en el segon trimestre, sense precedents històrics. La segona meitat de l'any el creixement seria del 10%. En termes internauals, la caiguda seria del -14,6%.
Pel que fa a l'ocupació, els mesos de març i abril s'han perdut 130.856 afiliacions per la crisi sanitària. El nombre de treballadors afectats pels ERTO és de 700.000, que és el 20% dels afiliats que hi havia el mes de febrer. Quant a l'afectació sobre el teixit productiu, el nombre d'empreses ha disminuït un 8,5% el mes de març, el que significa 22.006 empreses menys, el 80% del sector serveis.
"Si l'Estat no fa el que ha de fer, ho haurem de fer nosaltres", ha afirmat el president de la Cambra, per qui Catalunya no es pot veure "arrossegada" per un Estat que no estigui a l'alçada. Canadell ha fet aquestes declaracions en la presentació de l'estudi sobre l'Impacte de la crisi sanitària de la Covid-19 sobre l’economia catalana. Escenaris de previsió 2020-2021, que ha fet acompanyat pel director del Gabinet d'Estudis de la institució, Joan Ramon Rovira.
El president de la Cambra ha insistit en un major esforç de l'Estat i s'ha referit al fons anunciat pel govern espanyol per a les comunitats autònomes: "Els 16.000 milions d'euros que s'han anunciat són del tot insuficients", ha assegurat, que ha demanat una quantitat que s'acosti als 50.000 milions. Canadell ha considerat que l'esforç de despesa de l'Estat suposarà un increment del deute públic respecte al PIB per damunt del 110%.
Segons la Cambra, l'economia catalana es veurà més afectada que la mitjana de la UE per la crisi sanitària de la Covid-19, però menys que l'espanyola. Catalunya patirà més que la majoria d'economies de la UE pel seu major pes del sector turístic i de sectors culturals, però menys que l'economia espanyola, per la diversificació de la seva indústria i la major implantació del teletreball. Pel que fa al pes econòmic del sector industrial, en el cas de Catalunya suposa el 19,3% del VAB (valor afegit brut) enfront el 15,8 d'Espanya i el 24,2 d'Alemanya.
"Mai ens havíem enfrontat a un context com l'actual", ha assegurat Joan Ramon Rovira, director del Gabinet d'Estudis de la Cambra. Per això la Cambra ha fet dos models possibles, en funció dels esdeveniments. Les polítiques públiques que s'engeguin serà un dels factors que determinarà l'escenari futur, com també serà decisiu si es produeix un nou rebrot pandèmic. En el millor escenari, la caiguda del PIB el 2020 seria del 7,3%, i del 10,1% en un segon escenari, en funció de les polítiques públiques. El 2021 es produirà un creixement sensible, però l'economia no es recuperarà al nivell anterior a la Covid-19 fins a l'any 2022.
La caiguda del PIB intertrimestral del 4,1% i del 10,8% en el segon trimestre, sense precedents històrics. La segona meitat de l'any el creixement seria del 10%. En termes internauals, la caiguda seria del -14,6%.
Pel que fa a l'ocupació, els mesos de març i abril s'han perdut 130.856 afiliacions per la crisi sanitària. El nombre de treballadors afectats pels ERTO és de 700.000, que és el 20% dels afiliats que hi havia el mes de febrer. Quant a l'afectació sobre el teixit productiu, el nombre d'empreses ha disminuït un 8,5% el mes de març, el que significa 22.006 empreses menys, el 80% del sector serveis.