05
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
17:23h
Després de superar el moment més crític de la crisi sanitària del coronavirus, i no sense risc de rebrots en els pròxims mesos, el govern espanyol ha començat a implementar el seu pla de desconfinament. Un pla dividit en quatre fases, que situa com a unitat territorial de desescalada la província -a l'espera de concretar si accepta la proposta de la Generalitat de gestionar el desconfinament per regions sanitàries- i que tindrà en compte una sèrie de requisits i marcadors epidemiològics per autoritzar o no que cada zona pugui anar fent passos cap a l'anomenada "nova normalitat".
Quins són aquests requisits? Els llits d'UCI i de malalts greus seran l'únic criteri inamovible per poder canviar de fase, però hi haurà altres marcadors que les comunitats autònomes hauran de tenir en compte a l'hora de proposar al Ministeri de Sanitat -que a dia d'avui, a l'espera de veure què passa amb l'estat d'alarma, continua sent l'autoritat competent- quines zones poden avançar en la desescalada.
Pel que fa als llits d'UCI i de pacients greus, segons detalla el govern espanyol en el BOE d'aquest diumenge, cada territori que vulgui passar de fase haurà de disposar o tenir capacitat d'instal·lar en un termini màxim de cinc dies entre 1,5 i 2 llits de cures intensives per cada 10.000 habitants, i entre 37 i 49 llits per a malalts aguts per cada 10.000 habitants. En el cas de les UCI, això suposa pràcticament doblar la capacitat. A Catalunya, els centres sanitaris van arribar a triplicar el nombre de llits de cures intensives, i a dia d'avui el percentatge d'ocupació d'UCI es troba al 136% respecte a la capacitat original, segons dades del Departament de Salut d'aquest dilluns.
Més enllà d'aquest dos requisits, ben delimitats en termes numèrics, la desescalada es basarà també en una sèrie d'indicadors epidemiològics més difusos, però que el govern espanyol vol que siguin públics perquè la ciutadania entengui sota quins criteris s'avançarà en el desconfinament. Segons detalla el BOE, cada comunitat que vulgui que un dels seus territoris avanci en la desescalada haurà de detallar les capacitats estratègiques del sistema sanitari en la proposta que enviï al Ministeri de Sanitat.
Caldrà un sistema d'alerta precoç i vigilància epidemiològica, és a dir, capacitat de detectar ràpidament els nous casos positius, aïllar-los i trobar els seus contactes de risc. Sanitat vol que la detecció dels casos es pugui fer en un temps màxim de 48 hores des de l'inici de símptomes, i no en els 7-10 dies que es triga actualment.
Cal també poder identificar les fonts de contagi i contenir-les, i tenir capacitat d'aïllament i control dels nous positius o dels potencials positius. En tot plegat hi tindrà un paper clau l'atenció primària, que ha de tenir capacitat de detectar casos de la Covid-19.
Les comunitats hauran de detallar també quins mecanismes tenen per garantir les mesures necessàries de protecció col·lectiva per reduir el risc de transmissió del virus i quina és la situació epidemiològica a cada territori, tant en termes de transmissió, casos actius i capacitat de detecció, aïllament i control de casos i contactes. En aquest sentit, cada territori podrà afegir els "elements que consideri oportuns" respecte a l'impacte de la pandèmia.
A partir de tots aquesta informació, el Ministeri de Sanitat estudiarà la proposta "conjuntament amb les comunitats autònomes" i valorarà "de manera qualitativa i conjunta" els indicadors i criteris tècnics previstos per poder avançar cap a la "nova normalitat".
Un desconfinament a diferents velocitats
Des del principi el govern espanyol va dir que el pla de desconfinament seria asimètric i s'avançaria a diferents velocitats en funció de la realitat epidemiològica i sanitària de cada territori. Això vol dir que a partir d'aquest dilluns no totes les unitats de desescalada podran avançar cap a la fase 1.
De fet, tal com ha admès la consellera de Salut, Alba Vergés, aquest matí, és probable que l'àrea de Barcelona no pugui entrar a la fase 11 aquest 11 de maig, com sí que ho podran fer altres zones. La consellera no ha volgut detallar quines zones podrien canviar de fase la setmana vinent, però sí que ha admès que el risc de rebrot és "més alt" en zones amb més densitat de població.
Quins són aquests requisits? Els llits d'UCI i de malalts greus seran l'únic criteri inamovible per poder canviar de fase, però hi haurà altres marcadors que les comunitats autònomes hauran de tenir en compte a l'hora de proposar al Ministeri de Sanitat -que a dia d'avui, a l'espera de veure què passa amb l'estat d'alarma, continua sent l'autoritat competent- quines zones poden avançar en la desescalada.
Pel que fa als llits d'UCI i de pacients greus, segons detalla el govern espanyol en el BOE d'aquest diumenge, cada territori que vulgui passar de fase haurà de disposar o tenir capacitat d'instal·lar en un termini màxim de cinc dies entre 1,5 i 2 llits de cures intensives per cada 10.000 habitants, i entre 37 i 49 llits per a malalts aguts per cada 10.000 habitants. En el cas de les UCI, això suposa pràcticament doblar la capacitat. A Catalunya, els centres sanitaris van arribar a triplicar el nombre de llits de cures intensives, i a dia d'avui el percentatge d'ocupació d'UCI es troba al 136% respecte a la capacitat original, segons dades del Departament de Salut d'aquest dilluns.
Més enllà d'aquest dos requisits, ben delimitats en termes numèrics, la desescalada es basarà també en una sèrie d'indicadors epidemiològics més difusos, però que el govern espanyol vol que siguin públics perquè la ciutadania entengui sota quins criteris s'avançarà en el desconfinament. Segons detalla el BOE, cada comunitat que vulgui que un dels seus territoris avanci en la desescalada haurà de detallar les capacitats estratègiques del sistema sanitari en la proposta que enviï al Ministeri de Sanitat.
Sanitat vol que la detecció dels casos es pugui fer en un temps màxim de 48 hores des de l'inici de símptomes, i no en els 7-10 dies que es triga actualment
Caldrà un sistema d'alerta precoç i vigilància epidemiològica, és a dir, capacitat de detectar ràpidament els nous casos positius, aïllar-los i trobar els seus contactes de risc. Sanitat vol que la detecció dels casos es pugui fer en un temps màxim de 48 hores des de l'inici de símptomes, i no en els 7-10 dies que es triga actualment.
Cal també poder identificar les fonts de contagi i contenir-les, i tenir capacitat d'aïllament i control dels nous positius o dels potencials positius. En tot plegat hi tindrà un paper clau l'atenció primària, que ha de tenir capacitat de detectar casos de la Covid-19.
Les comunitats hauran de detallar també quins mecanismes tenen per garantir les mesures necessàries de protecció col·lectiva per reduir el risc de transmissió del virus i quina és la situació epidemiològica a cada territori, tant en termes de transmissió, casos actius i capacitat de detecció, aïllament i control de casos i contactes. En aquest sentit, cada territori podrà afegir els "elements que consideri oportuns" respecte a l'impacte de la pandèmia.
A partir de tots aquesta informació, el Ministeri de Sanitat estudiarà la proposta "conjuntament amb les comunitats autònomes" i valorarà "de manera qualitativa i conjunta" els indicadors i criteris tècnics previstos per poder avançar cap a la "nova normalitat".
Un desconfinament a diferents velocitats
Des del principi el govern espanyol va dir que el pla de desconfinament seria asimètric i s'avançaria a diferents velocitats en funció de la realitat epidemiològica i sanitària de cada territori. Això vol dir que a partir d'aquest dilluns no totes les unitats de desescalada podran avançar cap a la fase 1.
De fet, tal com ha admès la consellera de Salut, Alba Vergés, aquest matí, és probable que l'àrea de Barcelona no pugui entrar a la fase 11 aquest 11 de maig, com sí que ho podran fer altres zones. La consellera no ha volgut detallar quines zones podrien canviar de fase la setmana vinent, però sí que ha admès que el risc de rebrot és "més alt" en zones amb més densitat de població.