Política desconfinada

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El context d'excepció havia fet fins ara que el PP, ERC i el PNB facilitessin, fos amb el vot favorable o amb l'abstenció, el suport necessari a Pedro Sánchez per mantenir un estat d'alarma que havia donat peu a mesures de tipus extraordinari que, en un altre context, haurien implicat dures i llargues negociacions. Al darrer debat alguns dels més "fidels", com ara el BNG, Compromís o Íñigo Errejón, ja havien avisat que les formes no eren bones.

Passa, però, que el president espanyol creu que la situació està controlada i que es pot anar tornant a la normalitat. "Desconfinem!", ha dit la Moncloa. I com que desconfinem, doncs, també es desconfina la política. I la primera norma és que quan un govern no té majoria absoluta -i és el cas de qui ens ocupa- els vots no es demanen de franc perquè ve el llop de Vox. Els vots es negocien. ERC ja li ha dit que votarà en contra de prorrogar l'estat d'alarma si el govern manté la sortida "centralitzada" a la crisi del coronavirus.

No els quedava una altra sortida (més encara vist el rebuig a la gestió de Sánchez a Catalunya i peculiarment entre els seus votants) per més que ara la seva decisió sigui més greu perquè un altre canvi, el del PP, deixa molt en precari el president espanyol. Atès que el model de gestió que ha triat Sánchez sembla més propi del PP i Cs que de les esquerres sobiranistes, seria lògic que busqués el suport de Casado i d'Inés Arrimadas, nova líder de Cs que té ganes de tornar a una certa equidistància.

El PNB no votarà "sí" i, fins i tot, podria acabar al "no" -com ja va fer el darrer cop JxCat i va tornar a fer la CUP- i Bildu diu que intentarà una esmena sobiranista conjunta per fer rectificar Sánchez. Demà viurem la primera votació realment compromesa del cap de l'executiu al Congrés. Si queda derrotat, les competències tornaran a les autonomies, el govern central veurà minvats els poders i haurà de rectificar l'estratègia després de patir un sever correctiu.

Té, però, a les mans que això no passi. Pot abraçar-se al PP i Cs (Podem i els comuns sabran aleshores què han de fer) o mirar als independentistes i l'esquerra. La votació ens donarà pistes sobre si vol una legislatura llarga i coherent -amb la majoria que li ha permès dos cops ser president- o curta i accidentada amb la dreta que té despatxar-lo com a únic objectiu.

El president espanyol té dos asos a la màniga. La distribució del fons de 16.000 milions a les autonomies, del que Catalunya en reclama una bona porció atès que és un dels territoris més afectats per la Covid-19, i el desconfinament per regions sanitàries i no per províncies que la conselleria de Salut donava per fet diumenge. El primer assumpte el gestiona Pere Aragonès i el segon Alba Vergés. És segur que, si cedeix, ERC, que en sortiria molt reforçada, s'hi pot posar una mica millor. Però ha de desconfinar la política, això sí.
 

---

Avui no et perdis

»Crònica: la gestió de l'estat d'alarma posa Sánchez contra les cordes; per Sara González.

»El silenci de la burgesia davant la crisi del coronavirus; per Pep Martí.

»Opinió: «Fixar una direcció»; per Joan Manuel Tresserras.

»Més d'un 60% dels comerços catalans han tornat a obrir en el primer dia de fase 0.

»Opinió: «Acció social en temps de Covid»; per Marina Geli.

»Què poden fer i què no els esportistes federats a partir d'ara?; per Lluís Girona.

»L'odissea d'una catalana atrapada a Bolívia pel coronavirus; per Roger Font.

»Totes les estrenes de sèries i pel·lícules del maig a les plataformes; per Víctor Rodrigo.

»El Govern admet «mancances» dels sistemes d'alerta en l'informe de l'accident a la petroquímica de Tarragona; per Andreu Merino.

I també bones notícies...

» ESPERANÇA Una dona amb pneumònia greu per la Covid‑19 dona a llum a bessones i supera 21 dies d'intubació.

» BÉ PÚBLIC Els laboratoris privats hauran de demanar autorització al Govern per fer tests; per Bernat Surroca.

» MOBILITAT Comencen les obres per guanyar espai per a vianants i bicis a Barcelona.
 

---

 El passadís

La pandèmia ha ajornat la consulta popular sobre la forma de govern que un seguit d'entitats havien organitzat pel 9 de maig sota l'aixopluc de la Plataforma Consulta Popular Monarquia o República. El coronavirus ha fet que els seus impulsors hagin posposat la votació fins a la tardor. Però el que pot ser encara més difícil és organitzar un debat entre partidaris de la institució monàrquica i de la república. Sembla que els monàrquics no estan per "sainets" que alimentin el debat.

La plataforma republicana va proposar a la Unión Monárquica de España que designés dos dels seus membres per participar en un debat, però des de la UME els han contestat que no consideren que el tema interessi la ciutadania. Sembla que un dels motius del rebuig ha estat que qui ho havia proposat, Joaquín Rodero, no és precisament neutre, sinó dirigent del partit Izquierda Republicana. El debat amb monàrquics haurà d'esperar.

Vist i llegit

No és cap secret la proximitat de Donald Trump amb Fox News, altaveu mediàtic del conservadorisme nord-americà. En plena pandèmia, el president dels Estats Units es va sotmetre a les preguntes de dues estrelles de la cadena des d'un escenari pràcticament inèdit: el memorial d'Abraham Lincoln a Washington. En va destacar una frase per sobre de totes: avisava que al país que governa les víctimes per coronavirus arribarien a les 100.000 en les pròximes setmanes. En aquesta peça de Vox -mitjà nord-americà que no té res a veure amb la formació de Santiago Abascal, ni en el fons ni en la forma- s'especifica com han anat canviant les previsions sobre la pandèmia d'un líder volàtil com Trump, que pressiona per reobrir al màxim l'activitat econòmica. Encara que això l'enfronti amb governadors i li pugui passar factura en l'electoral més moderat de cara als comicis del novembre. Ho explica el seu periodista Aaron Rupar.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1904 Francesc Moragas va fundar a Barcelona, i a instàncies d'entitats com l'Ateneu Barcelonès o el Foment del Treball Nacional, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, que ha acabat convertida en la principal entitat bancària del país ara sota el nom de Fundació Bancària la Caixa. L'entitat va segregar després de la crisi bancària part del seu negoci en Caixabank per mantenir les participacions industrials i l'obra social.

La seva implantació a Catalunya es va enfortir molt als anys 80, quan es va unir amb la Caixa de Barcelona i van crear "la Caixa", que va adoptar el popular logotip dissenyat per Joan Miró que representa un infant dipositant una moneda en una guardiola. L'octubre de 2017 Caixabank va decidir, com totes les grans empreses catalanes llevat de Grífols, canviar la seva seu social per la inseguretat jurídica que, deien, els provocava el procés. Ara el banc té la seu a València i la Fundació Bancària la Caixa i Criteria, el seu hòlding empresarial, a Palma. No tenen previst tornar. Així va explicar la Caixa la seva història amb motiu del seu 110è aniversari.

 L'aniversari

El 5 d'abril de l'any 1978, avui fa 42 anys, naixia a Barcelona Josef Ajram. Fill de pare sirià i mare catalana, els seus tatuatges i els reptes atlètics han convertit aquest corredor de borsa i consultor en un personatge molt popular i mediàtic. Ha escrit diversos llibres sobre la borsa i la sortida de la crisi i dictat centenars de conferències. Al programa de Risto Mejide a Cuatro va explicar com va guanyar diners gràcies als atemptats de l'11-S als Estats Units.
 ​Fes clic aquí per rebre'l