El silenci de la burgesia davant la crisi del coronavirus

Entitats que es presenten com a líders de la societat civil, com Barcelona Global o el Cercle d'Economia, han optat per un perfil baix des de l'inici de la pandèmia

Un acte al Cercle d'Economia, amb la presència de Miquel Roca.
Un acte al Cercle d'Economia, amb la presència de Miquel Roca. | Adrià Costa
04 de maig del 2020
Actualitzat el 05 de maig a les 17:03h
"Aquesta crisi deixarà en evidència la diferència entre ser burgès i ser ric". Ho assegura un empresari que és un gran observador del que es cou -o no es cou- a la franja alta del que tan sovint s'anomena societat civil. Mentre s'afronta una pandèmia que és una crisi sanitària i econòmica, i que amb molta probabilitat ho serà també política i, sobretot, social, el silenci de les classes directores no pot menys que ser definit com a sepulcral.

Les entitats empresarials han respost als primers efectes del coronavirus pronunciant-se en favor de mesures urgents per part de les administracions. Tant la Cambra de Comerç com Foment del Treball, la petita i mitjana empresa de Pimec i l'empresariat vallesà de Cecot han emès comunicats i s'han posat al servei dels seus associats. Però més enllà de les organitzacions patronals, els fòrums que aspiren al lideratge social de la burgesia no han estat capaços fins al moment d'elevar cap proposta de país.

De totes les plataformes patrícies que existeixen al país, potser sigui Barcelona Global la que ha volgut incidir més en el debat sobre la ciutat. L'entitat es presenta com "una associació privada, independent i sense ànim de lucre, formada per 217 de les empreses, centres de recerca, emprenedors, escoles de negocis, universitats i institucions culturals líders de la ciutat".

L'empresari hoteler Pau Guardans Cambó, membre d'una il·lustre nissaga, presideix el lobby. Al rovell del fòrum hi ha noms de pes com Aurora Catà, Ana Godó, Jaume Oliu, Teresa García-Milà, amb figures com Emilio Cuatrecasas, Marian Puig o Gonzalo Rodés com a vicepresidents. Però, fins al moment, l'entitat no ha emès cap document arran de la pandèmia. Això sí, amb motiu del dia de Sant Jordi, des del seu compte de twitter van fer una crida a la ciutadania: "Si no podem sortir al carrer, omplim de roses els balcons!".

"Enfortir els pilars sobre els quals s’ha de construir la nostra societat i que estan representats per la cultura i l’esport". Aquesta és la primera missió de Sport Cultura Barcelona, la plataforma que presideix Albert Agustí i que reuneix les principals entitats esportives del país. Hi són Josep Maria Bartomeu (Barça), Josep Mateu (RACC), Félix Escalas (Reial Club Nàutic), Josep Jordi Cambra (Reial Club de Tennis), però també escoles de negocis com Esade i l'IESE o clubs com el Círculo Ecuestre, el Círculo del Liceo, el Reial Club de Polo i el Cercle del Liceu.

De moment, l'única iniciativa coneguda duta a terme per Sport Cultura Barcelona ha estat enviar una carta als associats, amb data del 20 d'abril, en què demana idees i suport per liderar la interlocució, com a portaveu de les entitats esportives, amb l'Ajuntament i la Generalitat un cop passi la pandèmia. L'any passat, el lobby esportiu es va posicionar a favor del projecte Barcelona-Pirineus pels Jocs d'Hivern 2030. Entre els actes que volia fer aquest any hi havia un homenatge a l'expresident del COI Juan Antoni Samaranch, del qual se celebra el 17 de juliol el centenari del seu naixement.   

Cercle d'Economia, poca opinió

Una de les entitats que solen encetar debats en la societat civil és el Cercle d'Economia. Ho fa a través dels seus documents d'opinió, sovint molt exigents amb la classe política. Aquest any, el Cercle volia fer un canvi històric en les seves jornades anuals, que se celebraven tradicionalment a Sitges. El nou president, Javier Faus, va decidir traslladar-les a Barcelona. Estava previst que es fessin del 21 al 23 de maig. La pandèmia ho ha impedit.

Ha sobtat molt que davant la crisi sanitària, el Cercle d'Economia hagi adoptat un perfil volgudament baix. Només va emetre una breu nota el 20 de març reclamant "Més Europa, més democràcia". I ha anunciat per aquest dimarts un encontre digital amb l'exsecretari d'Estat José María Lassalle sobre humanisme tecnològic. Entre els seus socis un sector ha mostrat la seva estranyesa per la manca d'un document ambiciós per encarar la crisi. 



Arxivat a