La gestió de l'estat d'alarma posa Sánchez contra les cordes

O estat d'alarma o caos. El govern espanyol ha sotmès la seva pròpia estabilitat a aquesta disjuntiva de cara a la votació de dimecres al Congrés. Serà la quarta pròrroga, i a hores d'ara els suports escassegen. És el moment de més debilitat de la coalició des de la investidura. ERC ha anunciat el seu no rotund, i el PNB, també clau en l'aritmètica, no garanteix el suport. Al seu torn, el PP, ancorat en la cursa amb Vox per la mà dura contra el govern, ja ha advertit que no comptin amb ell. En funció de si Ciutadans es depenja o no del bloc del sí, la vigència de l'estat d'alarma podria dependre de si els populars voten en contra o s'abstenen. 

La Moncloa està convençuda que acabarà sortint-se'n un cop més, però la incògnita és amb quina fotografia ho farà tenint present que ha anat perdent llençols a cada bugada i que la majoria "de progrés" s'esmicola. Pedro Sánchez travessa la situació més complexa des de la seva presidència just quan s'afronta la primera fase de desconfinament. La gestió inesperada de la crisi més dura del darrer segle s'ha traduït en una manca de majoria parlamentària sòlida, en una tortuosa convivència amb Podem al govern per les discrepàncies en l'abast de les mesures econòmiques i socials, i en un estira-i-arronsa amb les autonomies, també amb les governades pel PSOE.

La batalla política té una dimensió interna -tant al govern com a Ferraz- i alhora externa, dos fronts que el president ha de gestionar en paral·lel. Si pretenia sortir reforçat assumint el comandament total de la gestió, no hi ha cap símptoma, a hores d'ara, que aconsegueixi aquest objectiu. 

Crides públiques al PP, trucades discretes a ERC i el PNB

L'objectiu de la Moncloa a curt termini es concentra ara en salvar la votació del dimecres i fer-ho sense una flagrant pèrdua de suports. Necessita una majoria simple, és a dir, sumar més vots en forma de sí que no. Que ERC i el PNB retirin el suport deixa tota l'aritmètica a expenses de què fan els d'Inés Arrimadas i el PP. 

Públicament, les crides del ministres del PSOE han anat directament dirigides al PP. Però de forma més discreta, la Moncloa està aixecant el telèfon per intentar lligar curt tant els d'Oriol Junqueras com els del lehendakari Íñigo Urkullu, que reclamen una gestió descentralitzada del desconfinament i critiquen la "bunquerització" de l'executiu a l'hora de decidir les mesures. Els socialistes i Podem no renuncien a fer-los canviar d'opinió, malgrat que ERC considera pràcticament "inamovible" el seu vot en contra, segons expliquen fonts de la cúpula. En un comunicat, ja han argumentat que la centralització ha estat "un error" i que el desconfinament no es pot decidir "a 600 quilòmetres". 

Però Sánchez també busca deixar en evidència una dreta que, olorant la seva debilitat, no concedeix cap treva. Aquest dilluns ha trucat a Pablo Casado per reclamar-li que sigui "responsable" en una conversa que s'ha allargat una hora. El líder dels populars, que fins ara ha combinat la bel·ligerància furibunda contra el govern amb el vot afirmatiu a l'estat d'alarma, ha deixat clar que ja no pensa votar a favor. Però per al govern espanyol una abstenció equival a un vot en contra. Els ministres de Sanitat, Salvador Illa, i de Transports, José Luis Ábalos, han estat els encarregats de portar la batuta en l'estratègia pública de pressió al PP. 

Han argumentat que l'estat d'alarma és "imprescindible" per poder controlar l'epidèmia i activar els mecanismes necessaris en cas d'un rebrot indesitjat. "Millor no fer experiments que ens poden portar al caos", ha deixat caure Illa. Però més dur encara ha estat Ábalos, que ha acusat els populars de deixar-se "arrossegar per les manipulacions" de Vox i primar els interessos de partit "per sobre de la salut" dels ciutadans.

La pressió per a un Casado que vol treure profit de la debilitat

Si l'emergència sanitària continua vigent, ha dit el ministre, només l'estat d'alarma i no cap altra norma pot limitar, per exemple, la circulació de persones o habilitar mesures excepcionals de caràcter econòmic per donar cobertura a les empreses i les pimes. I encara ha collat més la petició de responsabilitat al PP quan ha assegurat que aquells que no donin suport a la pròrroga "hauran de respondre davant dels ciutadans si es produeix un repunt dels contagis".

Tot plegat, un argumentari perfilat per intentar que, en un moment d'hores baixes del govern, l'actitud dels populars tingui un efecte bumerang i la ciutadania li pengi l'etiqueta de no remar a favor de l'Estat. Precisament per això, a la Moncloa no temen que Casado gosi emetre un vot en contra. No ho té fàcil tampoc el dirigent popular. Primer perquè pretén traslladar la imatge de ser alternativa de govern a diferència de Vox i després perquè barons com Alberto Núñez Feijóo reclamen que s'aixequi l'estat d'alarma per poder convocar ja les eleccions a Galícia.

El govern espanyol en té prou dimecres amb obtenir més vots a favor que en contra per prorrogar l'estat d'alarma. Però l'abstenció dels populars, sumada a la de partits clau com el PNB o fins i tot la de Cs, així com el vot en contra d'ERC, sí que generen inquietud dins del govern. Encara més si aquest acaba sent un vot en contra i posa en perill la continuïtat de l'estat d'alarma.

També creix la inquietud a Podem, on veuen amb recels que els socialistes expressin més interès pel vot dels populars que no pas pels de la majoria "de progrés". Els d'Iglesias, de la mà dels comuns, han estat crítics amb algunes de les decisions preses per Sánchez i recelen de la gestió presidencialista que consideren que està fent de la crisi. La supervivència de la coalició depèn també de mantenir l'estabilitat de la mà del sobiranisme català i basc.

48 hores per falcar els suports clau

Per davant queden ara 48 hores de negociació per intentar que almenys el PNB i ERC canviïn el seu posicionament. El grup capitanejat per Aitor Esteban està situat en l'abstenció i els republicans han anunciat el vot en contra -com Junts per Catalunya i la CUP- i negocien de la mà de Bildu i el BNG per presentar una esmena conjunta per reclamar una gestió que no lesioni l'autogovern de les autonomies.

Tot i això, la decisió dels de Junqueras no està exempta de debat intern. L'exportaveu al Congrés Joan Tardà ha demanat públicament que es mantingui l'abstenció, una línia que avalen alguns dels dirigents del grup a Madrid però de la qual discrepen la majoria de la cúpula. Mentrestant, el vicepresident Pere Aragonès manté el fil d'interlocució obert amb Pedro Sánchez.  

No entra dins dels plans del govern espanyol el retorn de competències que reclama la Generalitat perquè no comparteix que s'hagin recentralitzat i defensa que estan "intactes". Sánchez segueix insistint en el concepte de "cogovernança", però mantenint sempre l'última paraula en mans del Ministeri de Sanitat. Es reserva dos asos sota la màniga per intentar que tant ERC com el PNB reconsiderin la seva decisió.

El primer, concedir que la desescalada a Catalunya es pugui fer per regions sanitàries i no per províncies. Després del xoc de versions entre el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat, Illa ha afirmat que no hi haurà cap inconvenient en què així sigui si la proposta catalana compleix amb els requisits de capacitat assistencial i de control de la mobilitat requerida. El segon és la transferència econòmica de 16.000 milions d'euros anunciada per a les comunitats per fer front a la crisi, que serà més elevada per als territoris més afectats. El vicepresident Pere Aragonès ha assegurat que, de moment, veu "raonable" el criteri que de repartiment que es pretén seguir -en funció del grau d'afectació- però considera que cal incrementar el fons.  

O estat d'alarma o caos "econòmic i social", han insistit una i altra vegada els ministres socialistes. Amb la incertesa de quina seria l'alternativa en cas de fracassar la pròrroga, sí que revifa la mateixa dicotomia que just abans de la investidura: o la coalició PSOE-Podem de la mà dels sobiranisme català, basc i gallec o un Sánchez permanentment contra les cordes en el ring de Pablo Casado. 


​