Els laboratoris privats hauran de demanar autorització al Govern per fer tests

Vergés diu que només es podran fer aquestes proves sota la tutela del Departament i si el sistema de salut té satisfetes les seves necessitats

Els laboratoris privats hauran de demanar permís per fer tests
Els laboratoris privats hauran de demanar permís per fer tests | Europa Press
04 de maig del 2020
Actualitzat a les 16:28h
Els laboratoris privats hauran de demanar autorització al Departament de Salut si volen fer tests de detecció del coronavirus. Així ho ha assegurat aquest dilluns la consellera Alba Vergés, que ha explicat que signarà avui mateix una nova resolució per "concretar" més l'àmbit dels tests en laboratoris privats, que durant la crisi n'han continuat fent. "Totes les empreses han fet un gran esforç i els laboratoris han d'entrar en les mateixes relges del joc", ha dit Vergés en roda de premsa. 

En aquest sentit, la titular de Salut ha defensat la necessitat de delimitar més aquest aspecte per tal de "vetllar" per les proves que el sistema necessita per detectar de manera ràpida els casos de coronavirus. "Ho controlarem molt millor. Si hi ha capacitat suficient en el sistema, podran fer tests, però sempre sota la tutela del Departament de Salut", ha dit Vergés. De nou, ha detallat que s'han de destinar les proves PCR s'han de destinar prioritàriament a les persones amb símptomes i als col·lectius de risc, com ara la gent gran o les residències. "No són extrapolables a la població general", ha remarcat.

Fins ara, ha explicat Vergés, les resolucions del Govern deien que calia prescripció mèdica per fer test, però el Departament vol anar més enllà i aconseguir "màxima coordinació" amb aquests laboratoris privats. "Si la capacitat ho permet, els laboratoris privats podran ampliar les proves de PCR a altres col·lectius, però sempre amb l'autorització del Govern", ha reblat la consellera, que no ha tancat la porta a la regulació de preus en l'àmbit dels tests.

La consellera ha dit que el Govern s'ha preparat per poder detectar els positius i ha fet 302.000 tests PCR a uns 200.000 usuaris i s'han intensificat les proves als "focus calents", com ara les residències, on se n'han fet 52.000. "La nostra proposta per canviar de fase anirà en relació a com es protegeixen els col·lectius més vulnerables i les dades de mobilitat", ha dit la consellera, que ha tornat a demanar que es retornin les competències a Catalunya per poder prendre les decisions des del territori. 

D'altra banda, Vergés ha assegurat que aquest dilluns comença "estrictament" el programa Orfeu per fer un cribratge massiu de la població per detectar la Covid-19. Tot i que l'executiu havia anunciat fa uns dies que el programa havia arrencat i que s'havia activat la fase 2, Vergés ha explicat que fins ara s'han fet "fases de comprovació" dels tests per comprovar la seva "qualitat". En el programa està previst que es facin uns 170.000 tests en sis setmanes. Vergés ha explicat que la segona fase està "a punt per quan sigui necessària", però que tot i que "costa d'arrencar, després s'engega la roda i ara serà important per a la fase de desconfinament".

El Govern insisteix en les regions sanitàries

Les propostes que el Govern enviarà al govern espanyol per avançar en el desconfinament es farà en base a les nou regions sanitàries. Així ho traslladarà el Departament de Salut al Ministeri de Sanitat aquest dimecres.  "El ministre Illa mai ha estat en contra de fer el desconfinament per regions sanitàries", ha dit la consellera Alba Vegés en la roda de premsa d'aquest dilluns. Vergés ha insistit que les regions sanitàries tenen "sentit sanitari" i sentit "socioeconòmic". "Les nou regions sanitàries tenen un sentit de realitat pel que fa a l'organització ciutadana i sanitària", ha dit la consellera. 

En el mateix sentit, Vergés ha assegurat que en cas de detectar comportaments diferenciats en l'evolució de l'epidèmia al territori, es farien les propostes pertinents "de manera argumentada". La consellera ha dit que aquestes unitats de desescalada alternatives es faran sempre que puguin suposar un benefici en el control de l'epidèmia. 

Vergés ha reivindicat la comunicació del Govern i la necessitat de mantenir la distància de seguretat i les mesures higièniques. "Aquestes mesures costen més de mantenir quan ens plantegem obrir transports públics massius", ha admès la consellera de Salut, que ha dit que l'esforç de la societat catalana, que ho ha fet "molt bé" segons ha dit Vergés, haurà de "continuar les properes setmanes". "Hem d'explicar a la ciutadania perquè caldrà continuar amb l'esforç ciutadà durant les properes setmanes", ha dit la consellera, que ha reivindicat que les mesures del Govern estan treballades per no haver de fer "passes enrere". 

Les UCI, al 136%

Vergés ha assegurat que la pressió sobre el sistema de salut s'està reduint, però encara s'està per sobre del 100% pel que fa a pacients crítics, concretament n'hi ha 575, que suposen un 136% d'ocupació, respecte a la capacitat normal, i un 56,3% respecte a la capacitat ampliada actual. "Cal molta prudència", ha avisat Vergés, que ha dit que s'està treballant per controlar l'epidèmia en l'àmbit assistencial. Des de l'àmbit assistencial, Vergés ha defensat un lideratge clar de l'atenció primària i la vigilància epidemiològica, és a dir, la capacitat de detectar i aïllar els casos de coronavirus i aïllar-ne els contactes. "Si ens plantegem un retorn a la comunicat hem de plantejar-nos un bon sistema per fer detecció i aïllament de contactes", ha dit la titular de Salut.

Vergés ha reivindicat la comunicació del Govern i la necessitat de mantenir la distància de seguretat i les mesures higièniques. "Aquestes mesures costen més de mantenir quan ens plantegem obrir transports públics massius", ha admès la consellera de Salut, que ha dit que l'esforç de la societat catalana, que ho ha fet "molt bé" segons ha dit Vergés, haurà de "continuar les properes setmanes". "Hem d'explicar a la ciutadania perquè caldrà continuar amb l'esforç ciutadà durant les properes setmanes", ha dit la consellera, que ha reivindicat que les mesures del Govern estan treballades per no haver de fer "passes enrere".

Pròrroga de l'estat d'alarma? 

La portaveu del Govern ha explicat que en la reunió amb els presidents autonòmics el president Quim Torra va demanar no prorrogar l'estat d'alarma o designar la Generalitat com a autoritat competent a Catalunya. També es va defensar l'aprovació de mesures econòmiques, com ara la renda bàsica o la suspensió de determinats d'impostos. El president també va defensar que la unitat territorial per gestionar el desconfinament han de ser les àrees bàsiques de salut, i no les províncies, i que la desescalada no ha de ser "precipitada". 

Budó ha dit que el desconfinament es pot fer amb "la legislació normal". "La legislació normal és la que ens hauria de marcar a l'hora de gestionar aquesta nova etapa", ha dit, i ha tornat a demanar el retorn de competències per gestionar la desescalada. S'ha de prorrogar l'estat d'alarma? "Seran els partits al Congrés que donen suport al Govern qui manifestaran el seu suport", ha dit. 

Crida a no abaixar la guàrdia

Budó ha valorat les sortides d'aquest cap de setmana i ha celebrat que "la gran majoria de la gent" ho ha fet "bé". Tot i així, ha lamentat algunes imatges que no han agradat al Govern i "no s'haurien de repetir". Amb tot, ha volgut agrair a la gent que va mantenir les mesures de seguretat i ha demanat "no abaixar la guàrdia". Aquest dilluns s'ha iniciat la fase 0 a Catalunya. "Poc a poc anem tornat a la normalitat", ha dit Budó, que ha reclamat "no abaixar la guàrdia" i mantenir totes les mesures de protecció i "no fer moviments innecessaris". "Un mal confinament ens podria portar a un nou confinament i això ens podria portar a mesures totalment catastròfiques", ha alertat la consellera.

Pel que fa al transport públic, la demanda ha anat creixent de manera lenta però continuada i se situa ara en el 10%. Budó ha lamentat que l'ordre ministerial publicada al BOE aquesta matinada sobre l'obligatorietat de l'ús de la mascareta al transport públic "altera les regles del joc" però ha assegurat que el Govern ha treballat "contrarellotge" per poder-ho aplicar.

La portaveu ha anunciat una campanya per "oferir solucions i consells" per fer un consum energètic responsable durant el confinament "sense disminuir la qualitat de vida de les persones". "L'objectiu és difondre bones pràctiques en l'ús de l'energia i que el confinament no suposi un increment de la factura d'electricitat", ha apuntat Budó. La titular de Presidència també ha detallat un estudi del CEO que s'ha posat en marxa aquest dilluns sobre l'ús del temps durant el confinament. 

La portaveu del Govern ha explicat que en la reunió amb els presidents autonòmics el president Quim Torra va demanar no prorrogar l'estat d'alarma o designar la Generalitat com a autoritat competent a Catalunya. També es va defensar l'aprovació de mesures econòmiques, com ara la renda bàsica o la suspensió de determinats d'impostos. El president també va defensar que la unitat territorial per gestionar el desconfinament han de ser les àrees bàsiques de salut, i no les províncies, i que la desescalada no ha de ser "precipitada".

Budó ha demanat relaxar el nivell de dèficit i ha reclamat que els municipis puguin gestionar el superàvit per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus. "Fa setmanes que ho reclamem, i no es tracta de fer batalla partidista", ha dit la consellera de Presidència.

60 milions en polítiques actives d'ocupació

El Govern aprovarà demà en consell executiu un decret llei amb "el primer pla de desconfinament" de les polítiques actives d'ocupació amb un pressupost de 59,29 milions d'euros. Aquest pla vol donar suport a les persones treballadores afectades econòmicament o en risc arran de la crisi del coronavirus, ajudar autònoms i petites empreses i empreses de l'economia social perquè puguin reprendre l'activitat assegurant els llocs de treball i també donar suport a les administracions locals per fer diagnòstic i planificació estratègica per a la reactivació econòmica. "És un primer pla de desconfinament de les polítiques actives d'ocupació focalitzat en persones, empreses i ens locals", ha explicat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir En Homrani.