coronavirus

Les llibertats individuals, víctimes col·laterals de l'estat d'alarma

L'Institut Ostrom denuncia en un informe "una limitació arbitrària i desproporcionada de drets fonamentals a Espanya"

per Pep Martí , 4 de maig de 2020 a les 14:48 |
Segons l'Institut Ostrom, s'ha atorgat massa discrecionalitat sancionadora a les forces de seguretat. | SCT
La pandèmia ha depassat el marc d'una crisi sanitària de gran magnitud per esdevenir també una crisi econòmica de proporcions encara desconegudes. Però els efectes del coronavirus s'estan estenent per tots els àmbits de la vida social i han generat un debat sobre el impacte en el terreny dels drets i llibertats. 

La declaració de l'estat d'alarma per part del govern espanyol a través del reial decret 463/2020, del 14 de març passat, va ser l'inici d'un seguit de normatives, ordres i instruccions ministerials que han tingut un impacte directe sobre drets fonamentals. L'Institut Ostrom, think tank d'ideologia liberal, ha elaborat un informe on denuncia el cost que l'estat d'alarma i la manera com s'ha aplicat estan tenint per als drets i libertats dels ciutadans


Segons assegura l'Institut Ostrom en el seu document, s'han vist afectats per la introducció de l'estat d'alarma els anomenats drets públics (el dret de manifestació i associació, en primer lloc) i els drets personals (com el dret a la lliure circulació i la llibertat de culte). 

El laboratori d'idees liberal denuncia "una limitació arbitrària i desproporcionada de drets fonamentals a Espanya, agreujada per un estat d'alarma que impedeix, de facto, l’ús de la gran majoria d’elements de protecció del ciutadà enfront les agressions de l'Estat a l'esfera dels seus drets fonamentals".  


Ostrom acusa el govern espanyol de centrar els seus esforços en el control de l'ordre públic, agreujant la supressió de l'exercici de drets fonamentals degut a la declaració de l'estat d'alarma, i condicionant l'exercici dels drets que de jure no ho estaven. En aquest sentit, critica durament que s'hagi focalitzat l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat en l'activitat sancionadora. 

L'Institut Ostrom recorda que a Espanya s'han fet tants tests com sancions, multiplicant per entre cinc i deu vegades el nombre de multes imposades en països del nostre entorn, i en quantitats molt superiors, des dels 600 euros a Espanya fins als 50 al Regne Unit.  


Una llibertat de culte impedida a la pràctica

Pel que fa a la llibertat de culte, malgrat que no se suspèn, a la pràctica es fa inviable ja que si bé la declaració de l'estat d'alarma assegura que no se suspèn, només es limita (controlant l'aforament), el desplaçament a un recinte de culte no està autoritzat degut a la limitació del dret a la llibertat de circulació. L'informe assenyala en aquesta línia que la limitació de la llibertat de moviment en els moments previs a la Pasqua van suposar de facto, una suspensió de la mateixa. 

Pocs mecanismes de control  

L'informe de l'entitat liberal recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional no ampara limitacions de grau màxim de l'exercici dels drets fonamentals i subratlla la dificultat de controlar possibles extralimitacions en l'estat d'alarma, que només es poden recórrer davant el Tribunal Constitucional (molt restrictiu i a posteriori). 

Poder sancionador per a les forces policials

Un altre aspecte que assenyala l'informe és que les circulars interpretatives de l'estat d'alarma no s'han publicat, sinó que, en el millor dels casos, s'han filtrat a la premsa. Tampoc s'han debatut al Congrés, però han impactat de ple drets fonamentals. Ostrom critica que molts cops han estat les pròpies forces i cossos de seguretat de l'Estat les que han redactat aquestes circulars interpretatives, erigint-se com intèrprets de la llei. El reial decret 463/2020 els permet no només redactar aquestes circulars, sinó interpretar el contingut de tot el cos normatiu que s'ha anat desplegant sota l'estat d'alarma en el moment d'imposar sancions. 

A l'estat espanyol hi ha hagut tants tests com sancions i les multes per sanció han estat astronòmiques

Les limitacions a drets fonamentals, en especial a la llibertat de circulació, han de tenir proporció amb l'interès que es vol protegir. Malgrat això, les forces i cossos de seguretat de l'Estat han continuat imposant sancions. Aquest fet, sumat a la capacitat quasi il·limitada de comprovació i registre que se'ls ha donat, agreuja la situació. 

Ostrom rebutja l'argumentació del govern espanyol que la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) permet la imposició de sancions per desobediència greu. L'Institut recorda que la Llei de Jurisdicció estableix que per imposar una sanció per incomplir una previsió legal, ha d'existir un règim sancionador en la mateixa norma que estableixi l'obligació. 

Crítiques als Mossos 

En l'informe es critica el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, pel seu comunicat sobre com procedir en la imposició de propostes de sancions per part d'gents de l'autoritat. El think tank recorda que Sallent va voler blindar aquestes sancions i va instar que es deixés per escrit que els sancionats van desobeir els agents, "encara que això pogués no ser cert i les persones només estiguessin circulant per la via pública". La sanció, recorda l'informe, només pot tenir lloc quan s'ha produït una desobediència clara i explícita per part d'un vianant.  

La recentralització, un altre element 

Finalment, l'informe elaborat per l'entitat liberal també etziba contra la recentralització que ha evidenciat l'executiu espanyol davant la crisi. L'establiment d'un comandament únic pel ministeri de Sanitat "ha fet que les decisions tinguin sovint un caràcter unilateral, sense tenir en compte les opinions de les comunitats autònomes". Critica que el president espanyol anunciés mesures abans de comunicar-les ni tan sols als presidents de les comunitats. De fet, la legislació sobre els estats d'alarma, setge i excepció desconeix la reealitat autonòmica.









 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació