Colau, del concert al soroll

Rep El Despertador cada matí al teu correu

En el darrer article d'opinió us parlava dels missatges contradictoris, la improvisació i les rectificacions constants que, en la gestió del coronavirus, estem patint per part d'uns governs que ho han afrontat a contrapeu. Algunes autoesmenes, si s'acaben produint, tindran efectes positius, com ara que el ministeri accepti la petició, lògica, de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya es desconfini per regions sanitàries -que és com s'organitza el sistema de salut- i no per províncies.

Aquesta petició hauria estat atesa. Seria la primera i no compensaria les que s'han despatxat amb caixes destemprades i que també tenien fonament. De fet, ahir al matí ho va deixar caure Ada Colau que seria així i a la tarda ho va confirmar la conselleria de Salut després d'una conversa amb Salvador Illa tot i que poc després el ministeri va posar aigua al vi.

El cap de setmana, marcat també per la sortida de molts ciutadans al carrer a passejar i a fer esport després de setmanes de confinament, l'hem passat envoltat de polèmiques que alimenten les xarxes i poc més. Des de la indignació per la constatació (òbvia) de la presentadora del FAQS de TV3, Cristina Puig, que la Generalitat és, tot i el seu poder simbòlic, poc més que una gestoria -l'estat d'alarma i la centralització de les decisions ho confirmen cada dia- fins al fracassat concert que van organitzar Ada Colau i El Terrat per trencar la tristor del confinament.

La mesura, de tipus cultural, havia de tenir bona acollida però la polèmica va arribar quan els músics van saber que ells no cobraven, que ho feien de forma altruista, i que la productora sí que cobrava de l'Ajuntament per cobrir totes les despeses tècniques. Tant per tant, deien, que els diners (200.000 euros) es gastin en una altra cosa o que se'n posin més i cobri tothom, que com a principi tampoc està gens malament pagar els artistes, la veritat.

Colau i els comuns s'ho van prendre administrant-se les habituals dosis de victimisme a les que ens tenen acostumats cada cop que se senten atacats o tenen una gestió dolenta o erràtica. Davant el dubte, la culpa sol ser dels "malèvols" independentistes. Abans de pactar amb el PSC, el papus era "el règim del 78". El concert portarà cua a l'Ajuntament perquè l'oposició aprofitarà per desgastar-la a ella i al seu soci, Jaume Collboni. 

Fins i tot, davant els atacs que atribuïen a JxCat, alguns dels seus activistes hi barrejaven la sentència del Suprem de dijous que confirmava el vergonyós finançament irregular de Convergència a través del Palau de la Música i d'acord amb el seu saquejador, Fèlix Millet. Es pot, òbviament, exigir als representants de l'espai postconvergent -molts ja dirigents quan això passava- que admetin que el cobrament de comissions il·legals milionàries per l'obra pública els permetia anar "dopats" a les eleccions, que tornin els diners i que ho condemnin.

Però això no hauria de ser usat constantment per tapar errors en la gestió pròpia i en la del govern espanyol, que cada dia incomoda Colau i els seus companys. L'alcaldessa corre el perill d'especialitzar-se a trobar els seus rivals culpables dels problemes que, molt sovint, podrien resoldre els seus companys de files a la Moncloa.

Més enllà de tot aquest soroll, avui farem un pas més en la recuperació de la normalitat. I ho farem de forma progressiva i amb extraordinàries mesures de seguretat al comerç que us detallem aquí després de destil·lar el BOE. És la petita logística del dia a dia que ens preocupa, però més enllà d'això també ens hem de preguntar com serà el món després del coronavirus. Hauríem d'intentar que més segur, sí. Però també més just i net. D'això va la nova sèrie de reportatges que posem en marxa i que hem obert aquest cap de setmana amb un tast de pensadors. Abordarem tots els àmbits d'interès.
 

---

Avui no et perdis

»Com obriran avui les botigues i bars a les fases 0 i 1? Tots els detalls de l'inici del desconfinament; per Marc Solé i Roger Tugas Vilardell.

»El món comença el trànsit cap a la «nova normalitat»; per Oriol March.

»La «cogovernança» de Sánchez: les comunitats proposen i executen... l'Estat decideix; per Roger Tugas Vilardell.

»Fil directe: «L'oest llunyà»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «Oligopolis i províncies»; per Aleix Sarri.

»Entrevista a Bernat Solé, conseller d'Exteriors: Bernat Solé: «Ens haurem de replantejar el suport a l'estat d'alarma o els pressupostos»; per Joan Serra Carné.

»La pròrroga de l'estat d'alarma posa en risc l'estabilitat del govern de Sánchez; per Sara González i Oriol March.

»Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF: «Sánchez mostra l'ensorrament de l'economia perquè Europa obri la mà»; per Pep Martí.

»I quan ens en sortim, què? Entre l'escepticisme i l'esperança; per Pep Martí Vall.

»Cinc consells dels experts per tenir una bona salut mental durant el confinament; per Alba Domingo.

»El confinament farà augmentar els divorcis?; per Carles Fiter.

»El millor contingut infantil en català disponible a les plataformes; per Víctor Rodrigo.

»Reportatge: quan la crisi et buida la nevera; per Sara González.

»Altres Barcelones: Alí Bei El‑Abbassi, l'espia barceloní infiltrat al món musulmà; per Dani Cortijo.

I també bones notícies...

» CIÈNCIA L'assaig clínic de Mitjà i Clotet aconsegueix els 3.000 voluntaris necessaris per ser vàlid.

» CULTURA El Pot Petit manté el somriure malgrat l'apagada cultural: «No ens podem deixar vèncer»; per Clara Virgili.
 

---

 El passadís

El coronavirus ha provocat infinitat de suspensions. Ajornaments en els millors dels casos. El món editorial no se n'ha escapat, òbviament. Una de les grans novetats de Sant Jordi -i que esperava ser entre els més venuts- havia de ser M'explico, de Carles Puigdemont i el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo. L'expresident donarà la seva visió sobre la legislatura de l'1-O, la declaració d'independència frustrada i l'exili. El llibre, que editarà la Campana, havia de sortir el 2 d'abril però el confinament va ajornar-lo. Ja té nova data: apareixerà a finals d'agost si res no es torça. Preveuen que s'hagi passat pàgina del coronavirus i aprofitar la revolada de la Diada i les commemoracions de l'1-O i el 27-O.   

Vist i llegit

Ahir va ser el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, que van commemorar diferents organitzacions sindicals i professionals del sector. Aprofitant l'efemèride la revista Sàpiens va recordar, en un article de Lluís Solà i Dachs i Jaume Capdevila (Kap) que recull imatges d'alguns dels acudits, la història de la revista satírica Cu-Cut!, que va ser molt seguida a la primera part del segle XX al nostre país. Els seus acudits sobre actualitat li va costar constants enfrontaments les autoritats governatives i militars. De fet, els militars van entrar a la redacció el 1905 i la indignació que allò va desfermar -després que la publicació se suspengués us mesos- va desembocar en la creació de la Solidaritat Catalana.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1979 una dona, del Partit Conservador, es convertia per primer cop en primera ministra del Regne Unit. Era la carismàtica (i polèmica) Margaret Thatcher, coneguda com "la dama de Ferro". Amb l'americà Ronald Reagan tindria un paper clau en la política de blocs i la caiguda de l'URSS, va tenir molt a veure amb el creixement de l'euroescepticisme al seu país -hem vist com ha acabat- i va dur a terme una dura reconversió industrial al seu país. Morrisey va dedicar l'explícita cançó Margaret on the Guillotine a la política que vivia al 10 de Downing Street i que va morir l'any 2013 després d'haver estat repudiada pel seu partit en la fase final del seu mandat, que va acabar el 1990. Meryl Streep va protagonitzar el 2011 el seu biopic, que us recomano molt. Aquí en podeu veure el tràiler. 

 L'aniversari

Un 4 de maig de 1964 va nàixer a Ortona, Itàlia, l'actor de cine porno Rocco Tano, conegut com a Rocco Siffredi. Ara ja enretirat i dedicat a fer de productor i director de pel·lícules del mateix gènere, ell va ser una de les primeres estrelles realment populars d'aquesta indústria. La mida del seu penis i la seva resistència el van fer brillar més que les qualitats artístiques al llarg de 1.300 films. Al Festival de Cine de Venècia es va estrenar un documental sobre la seva vida.

 ​Fes clic aquí per rebre'l