03
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
18:37h
El govern espanyol creu que és "imprescindible" allargar l'estat d'alarma, malgrat el rebuig de diversos presidents autonòmics, com el català, Quim Torra, però també el basc, Iñigo Urkullu, o el gallec, Alberto Núñez Feijóo. Ho ha defensat aquest diumenge el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha subratllat que ha estat un element útil per anar acomplint els objectius setmanals fixats.
"És únic element constitucional de què disposem per limitar la mobilitat", ha destacat, i ha defensat mantenir-lo com a eina per "seguir combatent la pandèmia de manera eficaç com fins ara" i per seguir dotant d'un "conjunt de regles comunes a tot el territori de l'estat, per tal que si hi hagués un rebrot estigués vigent aquest instrument".
Per tot això, Illa ha insistit que és "imprescindible i hi ha consens majoritari a la societat espanyola" que s'ha d'allargar l'estat d'alarma. Diversos presidents autonòmics s'hi han oposat en la reunió amb Pedro Sánchez, però el ministre assevera que "ha funcionat i està funcionant" i que "tots els països" de l'entorn estan prenent mesures similars. "Hi ha un consens internacional conforme cal sortir ordenadament d'aquest confinament", ha afegit la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
Cap fissura, per tant, per acontentar Torra, Urkullu o Feijóo, que reclamen tornar a la normalitat democràtica. Això provoca que alguns partits aliats del govern espanyol com ERC o el PNB s'estiguin plantejant en contra d'aquesta mesura, un "no" que Torra espera dels republicans.
En relació a la petició de Torra d'una reunió amb Sánchez, que va sol·licitar per carta dimecres, Montero ha instat a parlar-ne un cop se superi la pandèmia i ha defensat que ara ja hi ha una "comunicació fluida amb els presidents autonòmics" amb reunions multilaterals cada diumenge. "Quan estiguem en situació de major normalitat es podrà produir una reunió o contacte bilateral de Sánchez amb qualsevol president autonòmic, ara estem les 24 hores pendents del coronavirus", ha afegit.
En tot cas, Illa ha detallat que s'ha aprovat una ordenança de "cogovernança" amb les comunitats per certificar la voluntat de "diàleg i permanent col·laboració". Així, el govern espanyol farà reunions bilaterals amb cada executiu autonòmic durant la propera setmana per quadrar detalls, com l'àmbit d'aplicació de cada fase, segons els indicadors d'evolució de la pandèmia.
La Generalitat reclama que ho sigui la regió sanitària, mentre que l'Estat defensa la província. "Si motivadament es plantegen altres unitats territorials, s'analitzarà conjuntament", ha assegurat Illa, que ha demanat, com a condició, que es pugui acreditar que, en un termini de cinc dies hi hagi capacitat d'acreditar entre 1,5% i 2,5% de llits per cada 10.000 habitants o entre 37 i 40 llits per cada 10.000 habitants, per si hi hagués rebrot en cada regió.
El ministre també ha exposat que aquest diumenge es publicaran altres ordenances concretes sobre la fase 0 de la desescalada, però també sobre la fase 1 a què entren directament Formentera i tres de les illes Canàries. Així mateix, el govern espanyol publica com a recomanació que els autonòmics mantinguin el nombre de professionals sanitaris contractats en el punt àlgid de la crisi sanitària, per bé reorganitzat-los i enfortint l'atenció primària.
A nivell econòmic, les comunitats més impactades pel coronavirus rebran una part major del fons Covid de 16.000 milions que va anunciar dissabte Sánchez per a les autonomies. Segons ha detallat María Jesús Montero, aquest fons destinarà 10.000 milions a despesa sanitària, la qual es repartirà en funció de l'impacte de la pandèmia, segons la informació remesa.
Per altra banda, 1.000 milions més seran per a despesa social i es repartiran segons la població de cada comunitat, i els darrers 5.000 milions seran per compensar la reducció d'ingressos tributaris i es distribuiran segons les dades de caiguda de la recaptació a cada territori. Montero es reunirà aquest dilluns amb els consellers autonòmics de l'àmbit d'hisenda per explicar-ne els detalls, també amb el vicepresident català, Pere Aragonès, que va reclamar a l'Estat 4.000 milions.
Del total del fons, 10.000 milions arribaran "a curt termini" i altres dos trams s'abonaran en la segona meitat de l'any. Igualment, la ministra ha destacat que les comunitats rebran aquest any, a través del sistema de finançament, quasi 8.000 milions més que el 2019, malgrat l'impacte en la tributació de la crisi del coronavirus. Si s'hagués tingut en compte, ha calculat, rebrien uns 9.500 milions menys. A banda, seguiran funcionant els fons de finançament com el FLA.
La també portaveu del govern espanyol ha subratllat que les diferents administracions tenen "el deure de col·laborar amb independència d'ideologies i colors polítics" i, en aquest sentit, ha subratllat que cada diumenge Sánchez es reuneix amb els presidents autonòmics per compartir les mesures i escoltar les seves propostes, les quals, ha afirmat, acostumen a traduir-se en fets concrets. Ha anunciat igualment que la setmana vinent s'activarà un tercer tram dels préstecs ICO per a empreses per valor de 24.400 milions.
"És únic element constitucional de què disposem per limitar la mobilitat", ha destacat, i ha defensat mantenir-lo com a eina per "seguir combatent la pandèmia de manera eficaç com fins ara" i per seguir dotant d'un "conjunt de regles comunes a tot el territori de l'estat, per tal que si hi hagués un rebrot estigués vigent aquest instrument".
Per tot això, Illa ha insistit que és "imprescindible i hi ha consens majoritari a la societat espanyola" que s'ha d'allargar l'estat d'alarma. Diversos presidents autonòmics s'hi han oposat en la reunió amb Pedro Sánchez, però el ministre assevera que "ha funcionat i està funcionant" i que "tots els països" de l'entorn estan prenent mesures similars. "Hi ha un consens internacional conforme cal sortir ordenadament d'aquest confinament", ha afegit la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
Cap fissura, per tant, per acontentar Torra, Urkullu o Feijóo, que reclamen tornar a la normalitat democràtica. Això provoca que alguns partits aliats del govern espanyol com ERC o el PNB s'estiguin plantejant en contra d'aquesta mesura, un "no" que Torra espera dels republicans.
En relació a la petició de Torra d'una reunió amb Sánchez, que va sol·licitar per carta dimecres, Montero ha instat a parlar-ne un cop se superi la pandèmia i ha defensat que ara ja hi ha una "comunicació fluida amb els presidents autonòmics" amb reunions multilaterals cada diumenge. "Quan estiguem en situació de major normalitat es podrà produir una reunió o contacte bilateral de Sánchez amb qualsevol president autonòmic, ara estem les 24 hores pendents del coronavirus", ha afegit.
En tot cas, Illa ha detallat que s'ha aprovat una ordenança de "cogovernança" amb les comunitats per certificar la voluntat de "diàleg i permanent col·laboració". Així, el govern espanyol farà reunions bilaterals amb cada executiu autonòmic durant la propera setmana per quadrar detalls, com l'àmbit d'aplicació de cada fase, segons els indicadors d'evolució de la pandèmia.
La Generalitat reclama que ho sigui la regió sanitària, mentre que l'Estat defensa la província. "Si motivadament es plantegen altres unitats territorials, s'analitzarà conjuntament", ha assegurat Illa, que ha demanat, com a condició, que es pugui acreditar que, en un termini de cinc dies hi hagi capacitat d'acreditar entre 1,5% i 2,5% de llits per cada 10.000 habitants o entre 37 i 40 llits per cada 10.000 habitants, per si hi hagués rebrot en cada regió.
El ministre també ha exposat que aquest diumenge es publicaran altres ordenances concretes sobre la fase 0 de la desescalada, però també sobre la fase 1 a què entren directament Formentera i tres de les illes Canàries. Així mateix, el govern espanyol publica com a recomanació que els autonòmics mantinguin el nombre de professionals sanitaris contractats en el punt àlgid de la crisi sanitària, per bé reorganitzat-los i enfortint l'atenció primària.
A nivell econòmic, les comunitats més impactades pel coronavirus rebran una part major del fons Covid de 16.000 milions que va anunciar dissabte Sánchez per a les autonomies. Segons ha detallat María Jesús Montero, aquest fons destinarà 10.000 milions a despesa sanitària, la qual es repartirà en funció de l'impacte de la pandèmia, segons la informació remesa.
Per altra banda, 1.000 milions més seran per a despesa social i es repartiran segons la població de cada comunitat, i els darrers 5.000 milions seran per compensar la reducció d'ingressos tributaris i es distribuiran segons les dades de caiguda de la recaptació a cada territori. Montero es reunirà aquest dilluns amb els consellers autonòmics de l'àmbit d'hisenda per explicar-ne els detalls, també amb el vicepresident català, Pere Aragonès, que va reclamar a l'Estat 4.000 milions.
Del total del fons, 10.000 milions arribaran "a curt termini" i altres dos trams s'abonaran en la segona meitat de l'any. Igualment, la ministra ha destacat que les comunitats rebran aquest any, a través del sistema de finançament, quasi 8.000 milions més que el 2019, malgrat l'impacte en la tributació de la crisi del coronavirus. Si s'hagués tingut en compte, ha calculat, rebrien uns 9.500 milions menys. A banda, seguiran funcionant els fons de finançament com el FLA.
La també portaveu del govern espanyol ha subratllat que les diferents administracions tenen "el deure de col·laborar amb independència d'ideologies i colors polítics" i, en aquest sentit, ha subratllat que cada diumenge Sánchez es reuneix amb els presidents autonòmics per compartir les mesures i escoltar les seves propostes, les quals, ha afirmat, acostumen a traduir-se en fets concrets. Ha anunciat igualment que la setmana vinent s'activarà un tercer tram dels préstecs ICO per a empreses per valor de 24.400 milions.