01
de maig
del
2020
Actualitzat
el
02
de maig
a la
13:17h
Aquest divendres, el govern espanyol ha anunciat les seves previsions econòmiques per aquest 2020 després dels efectes que tindrà la crisi sanitària. La passada mitjanit, l'executiu va enviar a la Comissió Europea el programa d'estabilitat i el pla de reformes que inclouen ja l'impacte de la pandèmia. Com ha explicat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, el coronavirus ha acabat de manera brusca amb un cicle de cert creixement que s'havia iniciat l'any 2014, amb una previsió de caiguda del PIB d'un 9,2% i un atur que podria arribar al 19%.
Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955) es doctorà en Economia Pública a la Universitat de York i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser conseller del Banc d'Espanya (2005-2017). Recentment, ha entrat a formar part del consell assessor del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Li hem demanat una anàlisi de les previsions econòmiques anunciades per l'executiu espanyol.
- Quina valoració fa de les previsions del govern espanyol?
- Són esperables. Necessiten mostrar l'ensorrament de l'economia perquè Europa obri la mà. I l'oposició no hi pot dir massa ni en un sentit ni altre, ja que el factor extern (la pandèmia) i la incertesa sobre l'efectivitat de les mesures i del confinament ho contaminen tot. Altrament, quan pitjor sigui ara la dada a l'hora de l'ajust més lluirà l'any següent la recuperació, ja que es partirà d'un nivell inferior.
- La caiguda del 9,2% del PIB és pitjor del que es preveia?
- No. És un acumulat d'un primer trimestre de devastació més un plus que erosiona un parell de trimestres més una base molt dèbil. Fins a la vacuna.
- Quines implicacions té un increment tan elevat del deute públic?
- A futur ho tornarà a condicionar tot. Però en aquest moment no massa. Una volta el Banc Central Europeu ha acceptat comprar tota mena de deute, acceptant malmetre així el seu balanç per a salvar l'euro, en una situació de tipus d'interès baixíssim, és equivalent emetre euros (moneda) que comprar deute (paper). Més dubtós és el deute que haurà de ser subscrit pels ajuts i crèdits del MEDE (el Mecanisme Europeu d'Estabilitat) i el BEI (el Banc Europeu d'Inversions), ja que aquestes emissions aniran a mercat, on la prima de risc sobirana emergirà. Per això Sánchez volia deute perpetu, però em sembla que no colarà.
- Les perspectives de recuperació enunciades per la vicepresidenta li semblen realistes?
-No ho sé. Dependrà del fet que tinguem o no un rebrot, que el desescalament funcioni i del que trigui a trobar-se una vacuna.
- Quina creu que ha estat la millor decisió de l'executiu i quina la pitjor?
- El pitjor van ser les primeres mesures, que com veurà en aquest gràfic, d'inici van ser probríssimes. La millor decisió va ser rectificar-les!
- Quina decisió aconsellaria per entomar la crisi?
- He estat molt actiu donant tocs d'atenció a qui m'ha volgut escoltar en aquesta seqüència de sentit comú que no em canso de recomanar des del moment zero: el que s'ha de fer s'ha de fer aviat, comença pels petits que són la sal de la terra i els que ara estan pitjor, i als grans ajuda'ls en la mesura que abans ells ajudaven (pagaven impostos). No tinguis avui por pel dèficit però gasta bé (en les persones s'ho val), i no és temps d'aventures i mudances, com la d'inventar-se una renda de ciutadania que vagi més enllà de completar els mínims dels que estan pitjor. Per la resta de coses, pitjor quan més intermediaris utilitzis en els ajuts. Les transferències són galledes foradades que quan passen per moltes mans menys recursos arriben.
- És el moment de posar un impost per finançar les actuacions?
- Crec que no és moment de nous impostos però si es plantegés l'únic que penso que es justificaria és un impost extraordinari sobre els patrimonis no empresarials. El plantejament excepcional seria no limitar-ho als actius no productius -com el que ja ha proposat la Generalitat-, sinó a tots els patrimonis que no són empresarials en sentit estricte i, per tant, a tots els patrimonis immobiliaris destinats a lloguer (excepte potser els d'empreses immobiliàries) i sense perjudici que el seu titular sigui una persona física o jurídica. També els patrimonis financers. El seu àmbit objectiu és, doncs, molt més ampli, i amb un mínim exempt hauria d'afectar només a grans patrimonis.
-Que n’hauríem d’aprendre de tot plegat?
- Que cal posar des del primer moment les decisions al criteri de persones que sàpiguen de què parlen. Un dels problemes amb la pandèmia actual és que davant la incertesa, sense possibilitat d'aplicar taxes de risc (no tenim experiències similars), no toca altra que actuar via prova/error. Si la decisió es deixa a mans dels polítics, és de manual que la prova que farà qui governa serà contestada com a error, fins i tot abans que s'apliqui, per part de l'oposició. Si la prova té èxit, el govern passarà factura a l'oposició i viceversa.
En tot cas, per qui decideix sense consens, corregir el tir si no s'encerta -que és el que exigeix aquesta forma de control- esdevé un mantenella y no enmendalla, molt típic de la meseta, per no donar un triomf als que la criticaven. I si ve d'algú que es diu Torra, pitjor encara! És sabut que en aquests casos la gestió pública bona és la de nomenar per consens, des del Parlament si es pot, una comissió d’experts, plural en origen, de manera que l'expert, proposat per qui sigui, acceptant el seny de la majoria de la comissió a la que pertany, faci callar als seus que li han fet confiança quan aquests desbarrin.
Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955) es doctorà en Economia Pública a la Universitat de York i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser conseller del Banc d'Espanya (2005-2017). Recentment, ha entrat a formar part del consell assessor del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Li hem demanat una anàlisi de les previsions econòmiques anunciades per l'executiu espanyol.
- Quina valoració fa de les previsions del govern espanyol?
- Són esperables. Necessiten mostrar l'ensorrament de l'economia perquè Europa obri la mà. I l'oposició no hi pot dir massa ni en un sentit ni altre, ja que el factor extern (la pandèmia) i la incertesa sobre l'efectivitat de les mesures i del confinament ho contaminen tot. Altrament, quan pitjor sigui ara la dada a l'hora de l'ajust més lluirà l'any següent la recuperació, ja que es partirà d'un nivell inferior.
- La caiguda del 9,2% del PIB és pitjor del que es preveia?
- No. És un acumulat d'un primer trimestre de devastació més un plus que erosiona un parell de trimestres més una base molt dèbil. Fins a la vacuna.
"La millor decisió del govern espanyol ha estat rectificar"
- Quines implicacions té un increment tan elevat del deute públic?
- A futur ho tornarà a condicionar tot. Però en aquest moment no massa. Una volta el Banc Central Europeu ha acceptat comprar tota mena de deute, acceptant malmetre així el seu balanç per a salvar l'euro, en una situació de tipus d'interès baixíssim, és equivalent emetre euros (moneda) que comprar deute (paper). Més dubtós és el deute que haurà de ser subscrit pels ajuts i crèdits del MEDE (el Mecanisme Europeu d'Estabilitat) i el BEI (el Banc Europeu d'Inversions), ja que aquestes emissions aniran a mercat, on la prima de risc sobirana emergirà. Per això Sánchez volia deute perpetu, però em sembla que no colarà.
- Les perspectives de recuperació enunciades per la vicepresidenta li semblen realistes?
-No ho sé. Dependrà del fet que tinguem o no un rebrot, que el desescalament funcioni i del que trigui a trobar-se una vacuna.
"L'únic impost que crec que es podria justificar seria un d'extraordinari sobre els patrimonis no empresarials"
- Quina creu que ha estat la millor decisió de l'executiu i quina la pitjor?
- El pitjor van ser les primeres mesures, que com veurà en aquest gràfic, d'inici van ser probríssimes. La millor decisió va ser rectificar-les!
Despeses fiscals directes en resposta al COVID-19 (en % del PIB). Foto: Font: Redeker and Hainbach (VoxEu, Abril 2020).
- Quina decisió aconsellaria per entomar la crisi?
- He estat molt actiu donant tocs d'atenció a qui m'ha volgut escoltar en aquesta seqüència de sentit comú que no em canso de recomanar des del moment zero: el que s'ha de fer s'ha de fer aviat, comença pels petits que són la sal de la terra i els que ara estan pitjor, i als grans ajuda'ls en la mesura que abans ells ajudaven (pagaven impostos). No tinguis avui por pel dèficit però gasta bé (en les persones s'ho val), i no és temps d'aventures i mudances, com la d'inventar-se una renda de ciutadania que vagi més enllà de completar els mínims dels que estan pitjor. Per la resta de coses, pitjor quan més intermediaris utilitzis en els ajuts. Les transferències són galledes foradades que quan passen per moltes mans menys recursos arriben.
- És el moment de posar un impost per finançar les actuacions?
- Crec que no és moment de nous impostos però si es plantegés l'únic que penso que es justificaria és un impost extraordinari sobre els patrimonis no empresarials. El plantejament excepcional seria no limitar-ho als actius no productius -com el que ja ha proposat la Generalitat-, sinó a tots els patrimonis que no són empresarials en sentit estricte i, per tant, a tots els patrimonis immobiliaris destinats a lloguer (excepte potser els d'empreses immobiliàries) i sense perjudici que el seu titular sigui una persona física o jurídica. També els patrimonis financers. El seu àmbit objectiu és, doncs, molt més ampli, i amb un mínim exempt hauria d'afectar només a grans patrimonis.
-Que n’hauríem d’aprendre de tot plegat?
- Que cal posar des del primer moment les decisions al criteri de persones que sàpiguen de què parlen. Un dels problemes amb la pandèmia actual és que davant la incertesa, sense possibilitat d'aplicar taxes de risc (no tenim experiències similars), no toca altra que actuar via prova/error. Si la decisió es deixa a mans dels polítics, és de manual que la prova que farà qui governa serà contestada com a error, fins i tot abans que s'apliqui, per part de l'oposició. Si la prova té èxit, el govern passarà factura a l'oposició i viceversa.
"D'això el que n'hem de prendre és que cal posar les decisions al criteri de persones que sàpiguen de què parlen"
En tot cas, per qui decideix sense consens, corregir el tir si no s'encerta -que és el que exigeix aquesta forma de control- esdevé un mantenella y no enmendalla, molt típic de la meseta, per no donar un triomf als que la criticaven. I si ve d'algú que es diu Torra, pitjor encara! És sabut que en aquests casos la gestió pública bona és la de nomenar per consens, des del Parlament si es pot, una comissió d’experts, plural en origen, de manera que l'expert, proposat per qui sigui, acceptant el seny de la majoria de la comissió a la que pertany, faci callar als seus que li han fet confiança quan aquests desbarrin.