01
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
10:50h
El govern espanyol preveu una caiguda de l'economia espanyola del 9,2% per aquest 2020, el que suposa un brusc sotrac que trastoca totes les previsions. Una situació que començaria a ser revertida a partir del segon semestre, en una zona euro que veurà baixar el seu PIB en un 7,5%, segons el Fons Monetari Internacional. El govern preveu que el 2021 serà un any de recuperació, amb una perspectiva de creixement del PIB del 6,8%.
L'executiu ha enviat a la Comissió Europea l'actualització del Programa d'Estabilitat i el Pla Nacional de Reformes, amb els que preveu afrontar l'impacte de la crisi sanitària. Així ho han informat la vicepresidenta i ministra de'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, i la ministra d'Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, en una compareixença telemàtica a la Moncloa.
Calviño ha admès que l'efecte de la pandèmia és evident a l'economia, amb un impacte molt negatiu que "ha trastocat totes les previsions". Ha recordat que l'economia espanyola estava creixent per damunt de la mitjana europea, "amb fonaments sòlids". Però "l'escenari ha canviat per complet". Calviño ha mostrat optimisme per les conseqüències "positives" que tindrà el pla de desconfiament en la marxa de l'economia i de resolució de la crisi sanitària.
La ministra d'Hisenda ha explicat que el dèficit públic s'incrementi fins als 115.700 milions aquest any, el que suposa el 10,3% del PIB. El deute públic pujarà fins al 115% el 2020, el que suposa un increment de vint punts des de l'actual 95%. María Jesús Montero ha situat la xifra d'atur per aquest any en el 19%, amb una previsió de millora per al 2021 que el deixaria en el 17,2%. Montero s'ha referit a activar l'economia i estimular la demanda com a prioritari per respondre a la crisi. Ha assegurat que el govern no es planteja ni un increment fort d'impostos ni una reducció.
L'executiu espanyol ha hagut de córrer per complir amb els terminis establerts, ja que estava obligat a enviar el pla de reformes i el programa d'estabilitat abans de la mitjanit passada. El nou programa d'estabilitat inclou l'escenari fiscal a mig termini, amb les dades macroeconòmiques previstes pels anys 2020-23 i recull, per tant, l'impacte de la crisi del coronavirus, així com l'agenda de mesures pressupostàries aprovades.
L'economia ha patit una forta caiguda com a fruit de la crisi sanitària. El primer trimestre d'any el PIB ha caigut un 5,2%, dada coneguda ahir, superior encara al que preveia el Banc d'Espanya, que calculava que seria per sota del 5%. Abans de la crisi, el govern preveia un creixement de l'1,9% per aquest 2020. Pel que fa al mercat laboral, l'ocupació s'ha reduït en 285.000 persones en el primer trimestre.
L'executiu ha enviat a la Comissió Europea l'actualització del Programa d'Estabilitat i el Pla Nacional de Reformes, amb els que preveu afrontar l'impacte de la crisi sanitària. Així ho han informat la vicepresidenta i ministra de'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, i la ministra d'Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, en una compareixença telemàtica a la Moncloa.
Calviño ha admès que l'efecte de la pandèmia és evident a l'economia, amb un impacte molt negatiu que "ha trastocat totes les previsions". Ha recordat que l'economia espanyola estava creixent per damunt de la mitjana europea, "amb fonaments sòlids". Però "l'escenari ha canviat per complet". Calviño ha mostrat optimisme per les conseqüències "positives" que tindrà el pla de desconfiament en la marxa de l'economia i de resolució de la crisi sanitària.
La ministra d'Hisenda ha explicat que el dèficit públic s'incrementi fins als 115.700 milions aquest any, el que suposa el 10,3% del PIB. El deute públic pujarà fins al 115% el 2020, el que suposa un increment de vint punts des de l'actual 95%. María Jesús Montero ha situat la xifra d'atur per aquest any en el 19%, amb una previsió de millora per al 2021 que el deixaria en el 17,2%. Montero s'ha referit a activar l'economia i estimular la demanda com a prioritari per respondre a la crisi. Ha assegurat que el govern no es planteja ni un increment fort d'impostos ni una reducció.
L'executiu espanyol ha hagut de córrer per complir amb els terminis establerts, ja que estava obligat a enviar el pla de reformes i el programa d'estabilitat abans de la mitjanit passada. El nou programa d'estabilitat inclou l'escenari fiscal a mig termini, amb les dades macroeconòmiques previstes pels anys 2020-23 i recull, per tant, l'impacte de la crisi del coronavirus, així com l'agenda de mesures pressupostàries aprovades.
L'economia ha patit una forta caiguda com a fruit de la crisi sanitària. El primer trimestre d'any el PIB ha caigut un 5,2%, dada coneguda ahir, superior encara al que preveia el Banc d'Espanya, que calculava que seria per sota del 5%. Abans de la crisi, el govern preveia un creixement de l'1,9% per aquest 2020. Pel que fa al mercat laboral, l'ocupació s'ha reduït en 285.000 persones en el primer trimestre.