El coronavirus també deixa a la intempèrie els grups de música familiar

La caiguda d'ingressos de Youtube o el canviant pla de desconfinament auguren un futur incert, segons referents del sector com Dàmaris Gelabert, El Pot Petit o Mainasons

per Clara Virgili, 2 de maig de 2020 a les 07:01 |
Un concert d'un grup de música familiar | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'arribada del coronavirus i les mesures de distanciament social han estat demolidors per al món de la cultura, especialment artistes i músics, un sector que ja patia una precarietat laboral crònica. La cancel·lació total d'actuacions i espectacles durant almenys quatre mesos pot ser un atzucac infranquejable per a moltes companyies. En el cas dels grups de música familiar, a més, s'hi suma el fet que no compten amb una agrupació o associació que els representi com a col·lectiu. 

Per tal de posar en comú la seva situació i fer un diagnòstic del sector, aquesta setmana una vintena de representants de grups de música infantil i familiar s'han reunit en assemblea per videoconferència. De la trobada en van sortir diverses conclusions i necessitats urgents que recolliran en un manifest que es farà públic d'aquí a uns dies. 


En una entrevista a NacióDigital, Josep Tarradas, director musical de Mainasons i membre del Sindicat de Músics i Activistes de Catalunya (SMAC), ha explicat que el sector ja era molt vulnerable, i que la situació actual només ha fet que generalitzar aquesta inseguretat. "Ara la situació ha explotat", diu, i assegura que molts professionals no poden acollir-se a les prestacions del règim especial d'artistes "perquè les coses s'han fet malament de sempre", i això els deixa desprotegits. 


El buit laboral

En aquest sentit Tarradas fa notar que, quan a un grup li cancel·len un bolo, "simplement, no cobra". Això afecta tant a les companyies més grans com als grups més petits, que han vist com se'ls han anul·lat totes les contractacions des del principi de la pandèmia. "Professionalment estem en un buit" explica Siddartha Vargas, compositor i cantant d'El Pot Petit, "vam ser els primers a parar i segurament serem els últims a tornar". En el seu cas, els han cancel·lat o ajornat més de 50 concerts. "Al març teníem tots els teatres plens, alguns amb dobles passis, i no en vam fer ni un" diu resignat. 


En una situació similar es troba també Dàmaris Gelabert, que el 9 de març va estrenar l'espectacle "Soc feliç". Tenia actuacions programades cada cap de setmana, i el 18 d’abril tenien previst estrenar un nou directe a Mallorca. "Tenim suspeses totes les actuacions dels dos espectacles pràcticament fins al mes de juny", afirma. 

Buscant alternatives virtuals

Davant d'aquest panorama, molts artistes s'han bolcat a seguir connectats amb la mainada a través de les xarxes socials. Unes iniciatives que han tingut un èxit de públic aclaparador: Dàmaris Gelabert ha ofert 5 concerts en directe a través de YouTube, el primer dels quals va tenir 100.000 visualitzacions. "No ens ho crèiem!" explica, "ha estat tot un repte i alhora ens feia estar molt actius i ocupats". També han tingut gran repercussió les propostes d'El Pot Petit, que quasi ha doblat el nombre de reproduccions a la plataforma de vídeo, arribant fins a les 200.000 diàries en algunes ocasions "són xifres que ens espanten" afirmen Siddartha.

Això podria fer pensar que les plataformes digitals podrien esdevenir ser una alternativa d'ingressos per a alguns grups, però la realitat és ben bé una altra. "Des del mes de gener YouTube ha canviat les seves condicions per a contingut familiar", explica Siddartha Vargas, d'El Pot Petit, "i amb la nova política cobres entre un 20 i un 30% del que cobraves abans". "Estem regalant el contingut a les xarxes", recorda Josep Tarrats, de Mainasons, "no podem viure de les plataformes d’streaming perquè no repercuteixen els guanys en els artistes". 

Tot plegat fa que cada companyia estigui estudiant la seva pròpia manera de superar aquesta situació i valorant alternatives. Tots ells, però, veuen amb escepticisme la possibilitat de reprendre l'activitat a mitjans del mes de juny, tal com ha anunciat recentment el govern de Pedro Sánchez. En les mesures proposades a la fase 2 del desconfinament es contempla la possibilitat de reobrir els teatres a finals de juny amb un terç de l'aforament, o permetre els espectacles a l'aire lliure amb aforament limitat i respectant la distància social. "És tot molt confús, cada dia van canviant les notícies sobre quan es podran fer concerts" diu Dàmaris Gelabert. Més contundent es mostra Siddartha Vargas: "personalment penso que aquesta és una mesura que s'han tret de la màniga per tenir contenta la població, però per al món de la cultura no és res" afirma, "no és factible". "Veiem molta improvisació", diu Josep Tarradas, "reobrir amb l'aforament limitat repercutirà directament en els catxés dels artistes, que ja estaven tocats", sentencia. En aquest sentit, Tarradas és contundent "No sabem en què estan pensant, però tenim clar que en els artistes no". 

I malgrat tot, els ídols musicals dels més petits no perden el somriure, i insisteixen i asseguren que mantindran el contacte amb el seu petit gran públic i seguiran fent ballar la mainada, encara que sigui a través d'una pantalla.









 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació