03
de maig
del
2020
Actualitzat
el
04
de maig
a les
9:37h
Bernat Solé (Agramunt, 1975) exerceix com a conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència des del 21 de març, quan el coronavirus ja havia obligat les administracions a aplicar mesures dràstiques. Solé va haver de prendre possessió de forma telemàtica. Pilota la conselleria des d'Agramunt, municipi de l'Urgell del qual era alcalde per ERC des del 2011. En l'estrena del seu mandat, iniciat després de la sortida precipitada del càrrec d'Alfred Bosch -arran del cas d'assetjament d'un col·laborador proper-, ha focalitzat l'atenció en la repatriació de catalans des de l'estranger.
En aquesta conversa telemàtica amb NacióDigital, el nou titular d'Exteriors del Govern destaca la feina feta per atendre les urgències del moment i el paper que està jugant la xarxa de delegacions de la Generalitat. També carrega contra la recentralització de competències practicada per l'Estat i avisa que ERC votarà al Congrés d'acord amb els gestos que faci la Moncloa d'ara endavanr. Un dels que Pedro Sánchez hauria de tenir en compte, segons Solé, la reactivació de la taula de negociació.
- Després de la presa de possessió telemàtica, un dels primers missatges que va transmetre va ser la voluntat de "retornar la confiança" a l'equip de la conselleria, arran del cas d'assetjament protagonitzat per un dels col·laboradors d'Alfred Bosch. Com ho ha fet?
- El repte que entomo és encapçalar una conselleria que en els darrers cinc anys ha tingut quatre consellers, pel que va suposar l'aplicació de l'article 155, i que, a més a més, en els darrers mesos ha viscut una situació complexa. Ha calgut retornar la confiança a tots els equips. També és cert que això ha estat fàcil perquè l'acció política de la conselleria està molt ben definida, amb uns objectius clars, que és el que volem posar al servei del país.
- La gestió del cas d'assetjament a la conselleria li va costar el càrrec a Alfred Bosch. Li va oferir algun consell en el traspàs de responsabilitats?
- De la mateixa manera que vaig poder compartir missatges i consells amb el conseller Romeva i amb el conseller Maragall, amb el conseller Bosch vam poder intercanviar impressions sobre tota la feina que s'havia fet en els darrers mesos. Em va servir per afrontar els mesos que venen.
- Considera que ERC va estar encertada en la gestió del cas?
- No només encertada, també penso que també va ser àgil i coherent amb el que sempre ha defensat. Un cop coneguda la situació i analitzada pels mecanismes que el partit té a nivell intern, vam intentar que la situació es resolgués el més aviat possible. He d'agrair que es fes d'aquesta manera.
- El president Torra va ser molt exigent en aquest cas, quan el conseller Bosch i ERC encara no havien anunciat la renúncia.
- No només el president Torra, també ERC. Una situació com aquesta és una línia vermella si tenim en compte els valors republicans. Per tant, hem de ser exigents en la manera de resoldre aquests casos i també amb el propi protocol. I, si aquest protocol s'ha revisar per incorporar-hi aquells elements que permetin espais de confiança per tal que els alertadors puguin transmetre informació i que ho facin amb confiança, ho farem.
Des que soc al capdavant del departament ja hem iniciat un procés d'estudi i proposta per millorar el protocol, que es posarà a disposició de Govern com a eina bàsica per no traspassar aquestes línies vermelles. En el seu moment es va activar i ara està tot en marxa per millorar-lo. Per part d'ERC, es va actuar d'una forma molt ràpida. De fet, jo soc al capdavant del departament en conseqüència d'això.
- En les primeres setmanes a la conselleria, la seva ocupació principal ha estat assegurar la repatriació dels catalans a l'estranger que volien tornar. S'han pogut atendre tots els casos?
- Va ser un dels primers objectius que ens vam fixar. El comitè d'emergència ja hi treballava, en xarxa amb les delegacions. En aquests moments tenim 2.200 casos atesos directament per la Generalitat, dels quals un 80% s'han pogut resoldre amb el retorn d'aquestes persones a Catalunya. En aquells casos en què no ha estat possible, estem fent un seguiment d'a prop per assegurar que el confinament d'aquestes persones a l'estranger es produeixi amb les màximes garanties. Hi ha països que han tancat fronteres i, en aquests moments, no hi ha vols comercials des de determinats destins. Per tant, hem de garantir que les condicions de confinament siguin les òptimes.
- Si hagués de posar una nota a la col·laboració entre les delegacions catalanes i les ambaixades espanyoles en la tasca de repatriació, quina seria?
- No puc posar cap nota perquè les relacions i la col·laboració han estat diferents en funció dels territoris en els quals nosaltres tenim representació via les delegacions. El que està clar és que, si aquestes persones ens han trucat a les delegacions, vol dir que hi ha hagut buits. A les delegacions s'ha fet un treball molt estret amb els propis estats on hi som presents. Per això vull posar en valor les delegacions, perquè són una eina útil que tenim i enfortirem, malgrat que algunes formacions polítiques hagin posat en dubte el seu sentit en diverses ocasions.
- L'Estat ha centralitzat la presa de decisions des de l'aplicació de l'estat d'alarma. Algunes han estat rebatudes pel Govern, com el desconfinament per províncies. Fins i tot els comuns se n'han desmarcat, com ha afirmat el mateix Jaume Asens en una entrevista a NacióDigital. Quina explicació troba al desconfinament per províncies?
- Comparteixo el que diu Jaume Asens. I no només ho diu ell i el Govern, també ho fan estament internacionals de molt pes. En aquells territoris en què la gestió de la crisi s'ha produït de forma descentralitzada, s'ha resolt la situació d'una manera més eficient i efectiva. Quan el govern de l'Estat tenia l'oportunitat de mostrar el seu ADN més progressista, ha estat quan ha mostrat la seva cara més recentralitzadora. Són temps en els quals cal posar en valor la capacitat de decisió de tots els territoris. I decisions com la provincialització del desconfinament no van en aquest camí.
La província una delimitació administrativa que moltes vegades no respon a les realitats territorials. Tenim l'exemple de Barcelona, amb una àrea metropolitana molt densa i comarques, al nord, amb una realitat diferent. Aquesta no és la millor solució, per tant. Ara és quan, més que mai, cal treballar en xarxa a tots els nivells. I vull posar en valor tota la feina que estem fent per transmetre fora del nostre país aquella feina que s'està fent des del Govern de la Generalitat. Hem bastit aliances a Europa per ser una veu activa i forta a escala internacional, i trobar sortides a la crisi de la Covid-19.
- Aquesta veu internacional es concreta en el contacte amb una quinzena d'institucions i xarxes europees, a les quals es traslladen les mesures adoptades pel Govern per combatre el coronavirus.
- Hem posat en coneixement d'organismes i think tanks internacionals la feina que es fa a Catalunya. També ho hem traslladat a la Comissió Europea. Volem ser una veu forta, volem ser una veu influent.
- Parlava de la necessitat de treballar en xarxa. La Generalitat ha fet diferents propostes en les últimes set setmanes. Per exemple, la necessitat que la sortida al carrer es faci per franges horàries. L'Estat finalment ha escoltat algunes d'aquestes propostes. Com valora que aquests plantejaments s'escoltin, encara que sigui amb posterioritat?
- Respon a aquesta actitud recentralitzadora. El Govern de la Generalitat ha fet diverses propostes, que responien a un treball previ. Recordo un consell executiu en el qual es van decidir mesures d'acompanyament a la infància mentre, paral·lelament, hi havia en marxa una reunió amb sindicats, patronals i conselleries que teixien acords globals per fer un desconfinament tan adequat com fos possible. En els darrers dies hem estat molt en contacte amb organismes i xarxes internacionals, com els Quatre Motors per a Europa o el Comitè de les Regions, i en aquests espais de diàleg ha quedat palès que la gestió descentralitzada és la més òptima.
- Creu, però, que el fet que s'hagin anat formulant propostes des de diferents administracions pot haver confós els ciutadans? La Generalitat no tenia les competències per decidir sobre determinades qüestions.
- En tot cas, el missatge que sempre ha traslladat la Generalitat ha estat molt clar, en totes les rodes de premsa diàries. Per cert, compareixences acompanyades de professionals de Salut i de Protecció Civil, en lloc d'altres estaments. Hem estat clars i cada dia hem comunicat. Els periodistes han pogut fer totes les preguntes que ha calgut. I hem estat en contacte directe amb tot el món municipalista per traslladar els missatges d'una forma clara i concisa. I em consta que això arriba, perquè fins fa ben poc era alcalde d'Agramunt. En tot cas, qui ha estat més clar ha estat el Govern de la Generalitat. No només clar, també transparent en l'obertura de dades, tal com ens han reconegut. Catalunya i el País Basc hem posat les dades a disposició de la gent, perquè les dades són de la gent. I, en tot cas, el que ens cal a les administracions és ser rigorosos a l'hora de publicar-les i ser transparents.
- No tots els alcaldes han tingut la mateixa percepció. En una entrevista a NacióDigital, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va afirmar que, en alguns moments de la crisi, havia tingut la sensació que rebia més informació d'Itàlia que del propi país.
- Estar al capdavant d'un ajuntament del país el que et permet és la proximitat amb la informació, però la informació encara no ha passat pels mecanismes o canals oficials. I això és un valor. Però la Generalitat ha de donar resposta a través de fonts oficials. Estic segur que, en aquest cas, l'alcalde d'Igualada o qualsevol alcalde del nostre territori tenen xarxes a través de les quals els arriba informació, però una institució com la Generalitat, i també el Departament de Salut, ha de beure de les fonts oficials. I en tot moment s'ha comunicat tota la informació. I, quan s'ha plantejat un canvi, com quan es van incorporar a les dades de defuncions les estadístiques de les funeràries, s'ha explicat d'una forma clara. I, després, l'Estat ha acabat compartint aquest criteri.
- Abans li preguntava pel paper de les delegacions del Govern a l'estranger. També han ajudat a analitzar com s'ha gestionat la crisi a altres països?
-Sí, efectivament. Les delegacions han actuat amb bidireccionalitat. Per una banda, les delegacions ens permeten recollir les bones pràctiques que s'estan duent a terme en els 40 països que analitzem diàriament. En fem un informe que posem a disposició dels departaments per fonamentar les decisions que es puguin prendre. I, a la vegada, les delegacions permeten posar en coneixement dels territoris en els quals volem tenir influència tota aquella expertesa que tenim al nostre país. I no només expliquem el que fa el Govern, també posem en valor el coneixement que hi ha a Catalunya, des de la universitat fins a la indústria, una informació que ara és imprescindible exportar.
- El pla de recuperació de delegacions pot quedar aparcat per les urgències en la lluita contra la pandèmia?
- Viurem moments en els quals caldrà prioritzar però, sobretot, posar en valor els elements essencials per a la reactivació econòmica. I les delegacions, com ha quedat palès aquests dies, són un element fonamental per aquesta promoció del país, per a l'explicació del que som. Nosaltres entenem les delegacions com el pilar fonamental que ens ha de permetre comunicar-nos amb la resta del món. Des del departament volem ser la veu del Govern i del país al món i, per fer-ho, necessitem les delegacions més fortes que mai.
- Els recursos, però, no són infinits. Ho veurem en els propers mesos. La necessitat de recursos públics en àrees com la salut o els afers socials podria provocar que altres àmbits d'actuació del Govern, com l'acció exterior, patissin retallades?
- Em remeto a la compareixença de dijous del vicepresident Aragonès. Retallades zero. El que ens cal en aquests moments és una política expansiva. Una política que reactivi l'activitat econòmica. Tenim experiència pel que fa a les retallades, que no ens han portat a una bona situació com a país. I, per tant, no hem de caure en el mateix error. Hem de fer les coses millor. Ens cal una política expansiva, una política d'estar al costat dels sectors que han patit més. I, per la via de les polítiques expansives, podrem revertir desigualtats.
- Per fer una política expansiva i evitar les retallades, caldrà que l'Estat també s'hi posi bé. Citava la compareixença de Pere Aragonès. El vicepresident ha plantejat un fons Covid‑19 i ha demanat 4.000 milions per a Catalunya. L'Estat respondrà?
- De la mateixa manera que l'Estat reclama a Europa aquest fons per sortir de la crisi, Catalunya i el seu Govern reclamen recursos, perquè es puguin distribuir des de la Generalitat de la millor manera possible. Qui sap més bé quines polítiques fan falta en aquests moments i on cal destinar els recursos és el Govern. L'Estat, com a principal recaptador d'impostos i dels possibles ajuts que puguin arribar d'Europa, ha d'exercir aquest paper de responsabilitat i traslladar a la Generalitat els recursos necessaris per sortir de la crisi.
- En els propers mesos hi haurà moltes urgències. Confien que el que no ha passat fins ara, com l'actualització del sistema de finançament, sigui ara possible?
- Ha de ser possible, perquè les urgències ens ho reclamen. Un model centralista no dona resposta a les realitats socials i polítiques de l'Estat. Aquests temes són els que posem i posarem sempre a qualsevol taula de diàleg i negociació amb l'Estat. Ho tenim molt clar. Som partidaris de recuperar la taula de negociació amb l'Estat perquè ara, més que mai, ens cal donar resposta a la ciutadania. I la taula de negociació ha de ser l'espai on no només es parli sinó en el qual també s'arribi a acords. Em defineixo com una persona disposada al diàleg, però més enllà del diàleg, soc partidari dels acords. Si el diàleg no acaba en acords, resulta infructuós. Confio que la responsabilitat del govern de l'Estat faci que aquesta taula de negociació es pugui recuperar el més aviat possible.
- Per entendre-ho. Vol dir que a la taula de negociació amb l'Estat, en la qual s'hi reclamava l'amnistia dels presos i l'autodeterminació, ara també s'ha d'obrir a acords sectorials en matèria econòmica?
- De fet, en una taula en la qual s'ha de parlar d'amnistia i d'autodeterminació, ja estem dient que s'ha de permetre que com a país puguem decidir de tot i per a tot. L'Estat té la responsabilitat de recaptar els impostos, però qui ha de dur a terme totes les polítiques és el Govern de la Generalitat. I autodeterminar-se, precisament, és això: decidir allà on volem destinar les nostres polítiques. Un 80% del nostre país vol decidir lliurement el seu futur, vol autodeterminar-se. Això no és una cosa que s'aparca. Això no és una cosa que es pot deixar de banda. Això és una realitat existent i l'Estat no pot mirar cap a un altre lloc.
- Per tal com s'expressa, és obligat preguntar pel calendari. Pedro Sánchez ha afirmat que, quan sigui possible, la taula de negociació és tornarà a activar. Vostè confia que això pugui passar aquest any?
- Estem a punt per a tot i per a qualsevol moment. Ho dic jo, i també ho ha dit el president Torra i el vicepresident Aragonès. Estem disposats a seure a la taula de negociació perquè tenim moltes coses a posar-hi. Aquests dies ha quedat palès que, mentre que altes institucions internacionals reclamaven el confinament dels presos a casa, l'Estat ha fet el contrari, fins al punt de pressionar els mecanismes de presa de decisions a les presons. Per tant, és imprescindible poder recuperar aquest espai de negociació. Tenim molts reptes per resoldre i la ciutadania té moltes preguntes que necessiten resposta.
- ERC s'ha de plantejar el sentit de les seves votacions al Congrés?
- ERC, en la línia de la coherència amb la qual ha actuat aquests darrers anys, ha de fer que puguin obrir-se espais que permetin millorar la vida dels ciutadans del nostre país. Les decisions que es van prendre per no bloquejar la investidura del president Sánchez va anar en aquesta direcció. Mai va ser un xec en blanc. Ho recordem sempre per la via dels nostres representants al Congrés i al Senat. I en moments en què es plantegen decisions com l'allargament de l'estat d'alarma o uns possibles pressupostos per a l'Estat, ens ho haurem de replantejar. I ens ho haurem de replantejar pensant en el fet que, quan calia mostrar el seu ADN més progressista, l'Estat ha desplegat la cara més recentralitzadora. Aquí no ens hi trobaran. Si l'Estat vol recentralitzar, a ERC no ens hi trobaran.
- El Govern va anunciar un pla per afrontar la «reparació econòmica», a diferència del que planteja ERC i Pere Aragonès, que parla de "reconstrucció". El president Torra reescriurà les prioritats de la legislatura. Tenen clar quan seran les eleccions? S'ha debatut al Govern?
- El Govern té prou prioritats al davant. A dia d'avui, la ciutadania espera unitat d'acció i fermesa per implementar les polítiques necessàries per a cada moment. Estem sortint d'aquesta situació amb una nota alta per l'actuació desplegada davant la complexitat del moment. El que està clar és que, paral·lelament, el Govern necessita un horitzó i tenir clar on va el full de ruta. El president Torra té la capacitat de convocar les eleccions quan ho consideri oportú. En el seu moment va dir que l'anunci de la data seria quan s'haguessin aprovat els pressupostos. Avui tenim pressupostos, però també és cert que tenim una situació de màxima complexitat. En tot cas, estic segur que trobarà el millor moment per anunciar la data de les eleccions si és que es considera que hi ha d'haver unes noves eleccions en la proximitat. El que està clar és que el Govern ha de treballar amb un full de ruta i un horitzó clar.
- S'ha obert un debat en relació als conceptes de nacionalisme i independentisme. El president del Parlament, Roger Torrent, s'explicava així en un article a NacióDigital: "Jo no em sento lligat al terme nacionalista perquè em sembla que aquesta identificació sempre es fa per oposició". Ho comparteix?
- Comparteixo la lluita i el treball per arribar a la República catalana que volem. Però, sobretot, lluito perquè es pugui dur a terme el dret a decidir. I això ens demostra que l'espai és molt ampli i, en aquest espai ampli, s'hi inclouen totes les sensibilitats i les maneres de pensar. I no ens podem permetre el luxe de rebutjar absolutament res. Tots els que defensem el dret a decidir i els que el volem utilitzar per escollir un futur en forma de República, hi tenim lloc. No vull entrar en debats estèrils i prefereixo que tots treballem en aquest espai ampli i que tots ens hi sentim partícips.
- ERC es pot haver enredat en un debat semàntic quan el moment polític és un altre?
- ERC, des de fa temps, trasllada un missatge clar, que passa per fer que tot el que serveixi per unir esforços i avançar de manera responsable en la línia d'estar al costat de les persones. Rebutjarem debats estèrils i titulars d'un dia. Preferim una política amb una perspectiva àmplia i sabem quin és el nostre horitzó. Com més gent puguem ser en aquest camí ample, millor.
En aquesta conversa telemàtica amb NacióDigital, el nou titular d'Exteriors del Govern destaca la feina feta per atendre les urgències del moment i el paper que està jugant la xarxa de delegacions de la Generalitat. També carrega contra la recentralització de competències practicada per l'Estat i avisa que ERC votarà al Congrés d'acord amb els gestos que faci la Moncloa d'ara endavanr. Un dels que Pedro Sánchez hauria de tenir en compte, segons Solé, la reactivació de la taula de negociació.
- Després de la presa de possessió telemàtica, un dels primers missatges que va transmetre va ser la voluntat de "retornar la confiança" a l'equip de la conselleria, arran del cas d'assetjament protagonitzat per un dels col·laboradors d'Alfred Bosch. Com ho ha fet?
- El repte que entomo és encapçalar una conselleria que en els darrers cinc anys ha tingut quatre consellers, pel que va suposar l'aplicació de l'article 155, i que, a més a més, en els darrers mesos ha viscut una situació complexa. Ha calgut retornar la confiança a tots els equips. També és cert que això ha estat fàcil perquè l'acció política de la conselleria està molt ben definida, amb uns objectius clars, que és el que volem posar al servei del país.
- La gestió del cas d'assetjament a la conselleria li va costar el càrrec a Alfred Bosch. Li va oferir algun consell en el traspàs de responsabilitats?
- De la mateixa manera que vaig poder compartir missatges i consells amb el conseller Romeva i amb el conseller Maragall, amb el conseller Bosch vam poder intercanviar impressions sobre tota la feina que s'havia fet en els darrers mesos. Em va servir per afrontar els mesos que venen.
- Considera que ERC va estar encertada en la gestió del cas?
- No només encertada, també penso que també va ser àgil i coherent amb el que sempre ha defensat. Un cop coneguda la situació i analitzada pels mecanismes que el partit té a nivell intern, vam intentar que la situació es resolgués el més aviat possible. He d'agrair que es fes d'aquesta manera.
- El president Torra va ser molt exigent en aquest cas, quan el conseller Bosch i ERC encara no havien anunciat la renúncia.
- No només el president Torra, també ERC. Una situació com aquesta és una línia vermella si tenim en compte els valors republicans. Per tant, hem de ser exigents en la manera de resoldre aquests casos i també amb el propi protocol. I, si aquest protocol s'ha revisar per incorporar-hi aquells elements que permetin espais de confiança per tal que els alertadors puguin transmetre informació i que ho facin amb confiança, ho farem.
"Hem iniciat un procés d'estudi i proposta per millorar el protocol [de casos d'assetjament], que es posarà a disposició de Govern com a eina bàsica per no traspassar línies vermelles"
Des que soc al capdavant del departament ja hem iniciat un procés d'estudi i proposta per millorar el protocol, que es posarà a disposició de Govern com a eina bàsica per no traspassar aquestes línies vermelles. En el seu moment es va activar i ara està tot en marxa per millorar-lo. Per part d'ERC, es va actuar d'una forma molt ràpida. De fet, jo soc al capdavant del departament en conseqüència d'això.
El conseller Bernat Solé, al Parlament Foto: Guillem Roset/ACN
- En les primeres setmanes a la conselleria, la seva ocupació principal ha estat assegurar la repatriació dels catalans a l'estranger que volien tornar. S'han pogut atendre tots els casos?
- Va ser un dels primers objectius que ens vam fixar. El comitè d'emergència ja hi treballava, en xarxa amb les delegacions. En aquests moments tenim 2.200 casos atesos directament per la Generalitat, dels quals un 80% s'han pogut resoldre amb el retorn d'aquestes persones a Catalunya. En aquells casos en què no ha estat possible, estem fent un seguiment d'a prop per assegurar que el confinament d'aquestes persones a l'estranger es produeixi amb les màximes garanties. Hi ha països que han tancat fronteres i, en aquests moments, no hi ha vols comercials des de determinats destins. Per tant, hem de garantir que les condicions de confinament siguin les òptimes.
"Tenim 2.200 catalans a l'estranger atesos directament per la Generalitat, dels quals un 80% de casos s'han pogut resoldre amb el retorn d'aquestes persones a Catalunya"
- Si hagués de posar una nota a la col·laboració entre les delegacions catalanes i les ambaixades espanyoles en la tasca de repatriació, quina seria?
- No puc posar cap nota perquè les relacions i la col·laboració han estat diferents en funció dels territoris en els quals nosaltres tenim representació via les delegacions. El que està clar és que, si aquestes persones ens han trucat a les delegacions, vol dir que hi ha hagut buits. A les delegacions s'ha fet un treball molt estret amb els propis estats on hi som presents. Per això vull posar en valor les delegacions, perquè són una eina útil que tenim i enfortirem, malgrat que algunes formacions polítiques hagin posat en dubte el seu sentit en diverses ocasions.
- L'Estat ha centralitzat la presa de decisions des de l'aplicació de l'estat d'alarma. Algunes han estat rebatudes pel Govern, com el desconfinament per províncies. Fins i tot els comuns se n'han desmarcat, com ha afirmat el mateix Jaume Asens en una entrevista a NacióDigital. Quina explicació troba al desconfinament per províncies?
- Comparteixo el que diu Jaume Asens. I no només ho diu ell i el Govern, també ho fan estament internacionals de molt pes. En aquells territoris en què la gestió de la crisi s'ha produït de forma descentralitzada, s'ha resolt la situació d'una manera més eficient i efectiva. Quan el govern de l'Estat tenia l'oportunitat de mostrar el seu ADN més progressista, ha estat quan ha mostrat la seva cara més recentralitzadora. Són temps en els quals cal posar en valor la capacitat de decisió de tots els territoris. I decisions com la provincialització del desconfinament no van en aquest camí.
"Quan el govern de l'Estat tenia l'oportunitat de mostrar el seu ADN més progressista, ha estat quan ha mostrat la seva cara més recentralitzadora"
La província una delimitació administrativa que moltes vegades no respon a les realitats territorials. Tenim l'exemple de Barcelona, amb una àrea metropolitana molt densa i comarques, al nord, amb una realitat diferent. Aquesta no és la millor solució, per tant. Ara és quan, més que mai, cal treballar en xarxa a tots els nivells. I vull posar en valor tota la feina que estem fent per transmetre fora del nostre país aquella feina que s'està fent des del Govern de la Generalitat. Hem bastit aliances a Europa per ser una veu activa i forta a escala internacional, i trobar sortides a la crisi de la Covid-19.
- Aquesta veu internacional es concreta en el contacte amb una quinzena d'institucions i xarxes europees, a les quals es traslladen les mesures adoptades pel Govern per combatre el coronavirus.
- Hem posat en coneixement d'organismes i think tanks internacionals la feina que es fa a Catalunya. També ho hem traslladat a la Comissió Europea. Volem ser una veu forta, volem ser una veu influent.
Bernat Solé, en una imatge d'arxiu Foto: Rafa Garrido/ACN
- Parlava de la necessitat de treballar en xarxa. La Generalitat ha fet diferents propostes en les últimes set setmanes. Per exemple, la necessitat que la sortida al carrer es faci per franges horàries. L'Estat finalment ha escoltat algunes d'aquestes propostes. Com valora que aquests plantejaments s'escoltin, encara que sigui amb posterioritat?
- Respon a aquesta actitud recentralitzadora. El Govern de la Generalitat ha fet diverses propostes, que responien a un treball previ. Recordo un consell executiu en el qual es van decidir mesures d'acompanyament a la infància mentre, paral·lelament, hi havia en marxa una reunió amb sindicats, patronals i conselleries que teixien acords globals per fer un desconfinament tan adequat com fos possible. En els darrers dies hem estat molt en contacte amb organismes i xarxes internacionals, com els Quatre Motors per a Europa o el Comitè de les Regions, i en aquests espais de diàleg ha quedat palès que la gestió descentralitzada és la més òptima.
- Creu, però, que el fet que s'hagin anat formulant propostes des de diferents administracions pot haver confós els ciutadans? La Generalitat no tenia les competències per decidir sobre determinades qüestions.
- En tot cas, el missatge que sempre ha traslladat la Generalitat ha estat molt clar, en totes les rodes de premsa diàries. Per cert, compareixences acompanyades de professionals de Salut i de Protecció Civil, en lloc d'altres estaments. Hem estat clars i cada dia hem comunicat. Els periodistes han pogut fer totes les preguntes que ha calgut. I hem estat en contacte directe amb tot el món municipalista per traslladar els missatges d'una forma clara i concisa. I em consta que això arriba, perquè fins fa ben poc era alcalde d'Agramunt. En tot cas, qui ha estat més clar ha estat el Govern de la Generalitat. No només clar, també transparent en l'obertura de dades, tal com ens han reconegut. Catalunya i el País Basc hem posat les dades a disposició de la gent, perquè les dades són de la gent. I, en tot cas, el que ens cal a les administracions és ser rigorosos a l'hora de publicar-les i ser transparents.
"El missatge que sempre ha traslladat la Generalitat ha estat molt clar"
- No tots els alcaldes han tingut la mateixa percepció. En una entrevista a NacióDigital, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va afirmar que, en alguns moments de la crisi, havia tingut la sensació que rebia més informació d'Itàlia que del propi país.
- Estar al capdavant d'un ajuntament del país el que et permet és la proximitat amb la informació, però la informació encara no ha passat pels mecanismes o canals oficials. I això és un valor. Però la Generalitat ha de donar resposta a través de fonts oficials. Estic segur que, en aquest cas, l'alcalde d'Igualada o qualsevol alcalde del nostre territori tenen xarxes a través de les quals els arriba informació, però una institució com la Generalitat, i també el Departament de Salut, ha de beure de les fonts oficials. I en tot moment s'ha comunicat tota la informació. I, quan s'ha plantejat un canvi, com quan es van incorporar a les dades de defuncions les estadístiques de les funeràries, s'ha explicat d'una forma clara. I, després, l'Estat ha acabat compartint aquest criteri.
- Abans li preguntava pel paper de les delegacions del Govern a l'estranger. També han ajudat a analitzar com s'ha gestionat la crisi a altres països?
-Sí, efectivament. Les delegacions han actuat amb bidireccionalitat. Per una banda, les delegacions ens permeten recollir les bones pràctiques que s'estan duent a terme en els 40 països que analitzem diàriament. En fem un informe que posem a disposició dels departaments per fonamentar les decisions que es puguin prendre. I, a la vegada, les delegacions permeten posar en coneixement dels territoris en els quals volem tenir influència tota aquella expertesa que tenim al nostre país. I no només expliquem el que fa el Govern, també posem en valor el coneixement que hi ha a Catalunya, des de la universitat fins a la indústria, una informació que ara és imprescindible exportar.
- El pla de recuperació de delegacions pot quedar aparcat per les urgències en la lluita contra la pandèmia?
- Viurem moments en els quals caldrà prioritzar però, sobretot, posar en valor els elements essencials per a la reactivació econòmica. I les delegacions, com ha quedat palès aquests dies, són un element fonamental per aquesta promoció del país, per a l'explicació del que som. Nosaltres entenem les delegacions com el pilar fonamental que ens ha de permetre comunicar-nos amb la resta del món. Des del departament volem ser la veu del Govern i del país al món i, per fer-ho, necessitem les delegacions més fortes que mai.
- Els recursos, però, no són infinits. Ho veurem en els propers mesos. La necessitat de recursos públics en àrees com la salut o els afers socials podria provocar que altres àmbits d'actuació del Govern, com l'acció exterior, patissin retallades?
- Em remeto a la compareixença de dijous del vicepresident Aragonès. Retallades zero. El que ens cal en aquests moments és una política expansiva. Una política que reactivi l'activitat econòmica. Tenim experiència pel que fa a les retallades, que no ens han portat a una bona situació com a país. I, per tant, no hem de caure en el mateix error. Hem de fer les coses millor. Ens cal una política expansiva, una política d'estar al costat dels sectors que han patit més. I, per la via de les polítiques expansives, podrem revertir desigualtats.
"Les delegacions? Retallades zero. El que ens cal en aquests moments és una política expansiva"
- Per fer una política expansiva i evitar les retallades, caldrà que l'Estat també s'hi posi bé. Citava la compareixença de Pere Aragonès. El vicepresident ha plantejat un fons Covid‑19 i ha demanat 4.000 milions per a Catalunya. L'Estat respondrà?
- De la mateixa manera que l'Estat reclama a Europa aquest fons per sortir de la crisi, Catalunya i el seu Govern reclamen recursos, perquè es puguin distribuir des de la Generalitat de la millor manera possible. Qui sap més bé quines polítiques fan falta en aquests moments i on cal destinar els recursos és el Govern. L'Estat, com a principal recaptador d'impostos i dels possibles ajuts que puguin arribar d'Europa, ha d'exercir aquest paper de responsabilitat i traslladar a la Generalitat els recursos necessaris per sortir de la crisi.
El conseller d'Exteriors, en una imatge d'arxiu Foto: Govern de la Generalitat
- En els propers mesos hi haurà moltes urgències. Confien que el que no ha passat fins ara, com l'actualització del sistema de finançament, sigui ara possible?
- Ha de ser possible, perquè les urgències ens ho reclamen. Un model centralista no dona resposta a les realitats socials i polítiques de l'Estat. Aquests temes són els que posem i posarem sempre a qualsevol taula de diàleg i negociació amb l'Estat. Ho tenim molt clar. Som partidaris de recuperar la taula de negociació amb l'Estat perquè ara, més que mai, ens cal donar resposta a la ciutadania. I la taula de negociació ha de ser l'espai on no només es parli sinó en el qual també s'arribi a acords. Em defineixo com una persona disposada al diàleg, però més enllà del diàleg, soc partidari dels acords. Si el diàleg no acaba en acords, resulta infructuós. Confio que la responsabilitat del govern de l'Estat faci que aquesta taula de negociació es pugui recuperar el més aviat possible.
"Som partidaris de recuperar la taula de negociació amb l'Estat perquè ara, més que mai, ens cal donar resposta a la ciutadania"
- Per entendre-ho. Vol dir que a la taula de negociació amb l'Estat, en la qual s'hi reclamava l'amnistia dels presos i l'autodeterminació, ara també s'ha d'obrir a acords sectorials en matèria econòmica?
- De fet, en una taula en la qual s'ha de parlar d'amnistia i d'autodeterminació, ja estem dient que s'ha de permetre que com a país puguem decidir de tot i per a tot. L'Estat té la responsabilitat de recaptar els impostos, però qui ha de dur a terme totes les polítiques és el Govern de la Generalitat. I autodeterminar-se, precisament, és això: decidir allà on volem destinar les nostres polítiques. Un 80% del nostre país vol decidir lliurement el seu futur, vol autodeterminar-se. Això no és una cosa que s'aparca. Això no és una cosa que es pot deixar de banda. Això és una realitat existent i l'Estat no pot mirar cap a un altre lloc.
- Per tal com s'expressa, és obligat preguntar pel calendari. Pedro Sánchez ha afirmat que, quan sigui possible, la taula de negociació és tornarà a activar. Vostè confia que això pugui passar aquest any?
- Estem a punt per a tot i per a qualsevol moment. Ho dic jo, i també ho ha dit el president Torra i el vicepresident Aragonès. Estem disposats a seure a la taula de negociació perquè tenim moltes coses a posar-hi. Aquests dies ha quedat palès que, mentre que altes institucions internacionals reclamaven el confinament dels presos a casa, l'Estat ha fet el contrari, fins al punt de pressionar els mecanismes de presa de decisions a les presons. Per tant, és imprescindible poder recuperar aquest espai de negociació. Tenim molts reptes per resoldre i la ciutadania té moltes preguntes que necessiten resposta.
"Si l'Estat vol recentralitzar, a ERC no ens hi trobaran"
- ERC s'ha de plantejar el sentit de les seves votacions al Congrés?
- ERC, en la línia de la coherència amb la qual ha actuat aquests darrers anys, ha de fer que puguin obrir-se espais que permetin millorar la vida dels ciutadans del nostre país. Les decisions que es van prendre per no bloquejar la investidura del president Sánchez va anar en aquesta direcció. Mai va ser un xec en blanc. Ho recordem sempre per la via dels nostres representants al Congrés i al Senat. I en moments en què es plantegen decisions com l'allargament de l'estat d'alarma o uns possibles pressupostos per a l'Estat, ens ho haurem de replantejar. I ens ho haurem de replantejar pensant en el fet que, quan calia mostrar el seu ADN més progressista, l'Estat ha desplegat la cara més recentralitzadora. Aquí no ens hi trobaran. Si l'Estat vol recentralitzar, a ERC no ens hi trobaran.
- El Govern va anunciar un pla per afrontar la «reparació econòmica», a diferència del que planteja ERC i Pere Aragonès, que parla de "reconstrucció". El president Torra reescriurà les prioritats de la legislatura. Tenen clar quan seran les eleccions? S'ha debatut al Govern?
- El Govern té prou prioritats al davant. A dia d'avui, la ciutadania espera unitat d'acció i fermesa per implementar les polítiques necessàries per a cada moment. Estem sortint d'aquesta situació amb una nota alta per l'actuació desplegada davant la complexitat del moment. El que està clar és que, paral·lelament, el Govern necessita un horitzó i tenir clar on va el full de ruta. El president Torra té la capacitat de convocar les eleccions quan ho consideri oportú. En el seu moment va dir que l'anunci de la data seria quan s'haguessin aprovat els pressupostos. Avui tenim pressupostos, però també és cert que tenim una situació de màxima complexitat. En tot cas, estic segur que trobarà el millor moment per anunciar la data de les eleccions si és que es considera que hi ha d'haver unes noves eleccions en la proximitat. El que està clar és que el Govern ha de treballar amb un full de ruta i un horitzó clar.
"Eleccions? El que està clar és que el Govern ha de treballar amb un full de ruta i un horitzó clar"
- S'ha obert un debat en relació als conceptes de nacionalisme i independentisme. El president del Parlament, Roger Torrent, s'explicava així en un article a NacióDigital: "Jo no em sento lligat al terme nacionalista perquè em sembla que aquesta identificació sempre es fa per oposició". Ho comparteix?
- Comparteixo la lluita i el treball per arribar a la República catalana que volem. Però, sobretot, lluito perquè es pugui dur a terme el dret a decidir. I això ens demostra que l'espai és molt ampli i, en aquest espai ampli, s'hi inclouen totes les sensibilitats i les maneres de pensar. I no ens podem permetre el luxe de rebutjar absolutament res. Tots els que defensem el dret a decidir i els que el volem utilitzar per escollir un futur en forma de República, hi tenim lloc. No vull entrar en debats estèrils i prefereixo que tots treballem en aquest espai ampli i que tots ens hi sentim partícips.
- ERC es pot haver enredat en un debat semàntic quan el moment polític és un altre?
- ERC, des de fa temps, trasllada un missatge clar, que passa per fer que tot el que serveixi per unir esforços i avançar de manera responsable en la línia d'estar al costat de les persones. Rebutjarem debats estèrils i titulars d'un dia. Preferim una política amb una perspectiva àmplia i sabem quin és el nostre horitzó. Com més gent puguem ser en aquest camí ample, millor.