Coronavirus

La pròrroga de l'estat d'alarma posa en risc l'estabilitat del govern de Sánchez

Els avisos d'ERC i el PNB per com s'ha plantejat la gestió de la crisi i ara també el desconfinament fa trontollar els principals suports que sustenten la coalició de la Moncloa

per Sara González / Oriol March , 1 de maig de 2020 a les 21:00 |
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez | Flickr Moncloa
Superat l'impacte inicial i els pitjors moments de la crisi sanitària, però amb una crisi econòmica i social galopant, Pedro Sánchez afronta un periple complex al Congrés dels Diputats amb la quarta pròrroga de l'estat d'alarma. La gestió del desconfinament ha generat crítiques arreu de l'Estat -a diferència d'altres vegades, la Generalitat no ha estat l'única en alçar la veu- quan queden només uns dies per la votació destinada a prolongar fins al 25 de maig unes restriccions que tot just comencen a desescalar-se.

En joc està l'estabilitat d'un govern de coalició que requereix d'una complexa aritmètica per aprovar cada mesura. I el problema per a Sánchez és que bona part de les crítiques provenen d'aquells que van permetre la seva investidura i que li retreuen que prengui decisions de forma "unilateral" i menystenint l'autogovern.


El PNB, tradicionalment discret en les formes, ha incrementat les seves advertències en els darrers dies; i ERC, tal com va alertar Gabriel Rufián aquesta setmana, ja no farà més "avisos" per tal que canviï el rumb del desconfinament. Les crítiques, però, també provenen de Bildu i de grups menors però claus en els suports, com el BNG, Compromís o Més País. 

Des del 14 de març, les advertències han anat in crescendo pròrroga rere pròrroga, que s'han anat aprovant però cada vegada amb menys vots afirmatius. Si Sánchez no recondueix la situació, quedarà tocada l'estabilitat del seu govern. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha compromès amb els grups a solucionar la situació, però no queda clar què passaria si l'executiu no compta amb prou suport per allargar l'estat d'alarma. La suma alternativa, en tot cas, seria amb un PP que no ha aclarit què pensa votar però que segueix instal·lat en la bel·ligerància en paral·lel a Vox. A continuació, els flancs oberts que el líder del PSOE.


- ERC: el perill de perdre l'aliat català

Els republicans van avalar la investidura de Sánchez a canvi de la posada en marxa de la taula de diàleg, que només s'ha pogut reunir un cop -va ser el 26 de febrer a Madrid, abans de l'esclat de la pandèmia-, i han elevat el to contra les formes del president espanyol en els últims dies. "Per què els qui vam facilitar la formació de govern ens assabentem de les coses per la premsa?", va preguntar Rufián, que acusa el govern d'haver-se "bunqueritzat". Els republicans ja han deixat caure que Sánchez no pot escudar-se en el fet que l'alternativa siguin el PP i Vox per reclamar adhesió a les seves decisions. "Sense diàleg, no hi ha legislatures", va dir Rufián. 


Un dia abans, el portaveu d'ERC ja va llançar una advertència molt clara de cara al dimecres: "S'han acabat els avisos". Fins ara, els republicans s'han abstingut a les tres pròrrogues de l'estat d'alarma, però amenacen de votar en contra en la quarta. També la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, va advertir que si no s'acaba la recentralització premeran el botó del no

En l'últim debat de l'estat d'alarma, el president espanyol va comprometre's a estudiar una reunió de la taula de diàleg quan passi el pitjor de la pandèmia. Els republicans -i també la Generalitat- esperen que no vagi més enllà del juny, previsiblement de forma telemàtica. En cas que la cita es produeixi, hi sobrevolaran les discrepàncies pel confinament i pel desconfinament, que els republicans volen gestionat per regions sanitàries, com va ressaltar dijous Pere Aragonès, en contacte amb Sánchez.

- PNB: la paciència al límit del principal soci

Soci bàsic des de la moció de censura contra Mariano Rajoy, el PNB està molt molest amb el líder del PSOE per com s'ha gestionat la crisi sanitària. No només pel comandament centralitzat en l'aplicació de les mesures, sinó també perquè aquestes no s'hagin ni consensuat i ni tan sols informat amb antelació als grups que sostenen el govern.

Fins ara, els nacionalistes bascos han votat afirmativament a les tres pròrrogues de l'estat d'alarma, però en la darrera ja van deixar caure que podien no fer-ho en la següent. Les advertències d'Aitor Esteban des del faristol del Congrés van tenir continuïtat amb una intervenció molt crítica del lehendakari Íñigo Urkullu, que dimecres al vespre va reclamar que no es prorrogués l'estat d'alarma. Una petició que també va fer dissabte passat el president de la Generalitat, Quim Torra, abans de la cita de líders autonòmics.

Els sis escons dels nacionalistes bascos són fonamentals per a Sánchez. En el primer punt de l'acord que van signar amb el PSOE per a la investidura del president espanyol s'hi pot llegir aquesta frase: "[Existeix el compromís de] mantenir una comunicació fluïda i constant amb el PNB, comunicat amb antelació suficient els projectes i iniciatives que el govern [espanyol] desitgi impulsar. Comprometent-se, a més, a arribar a un acord satisfactori en cas de discrepància". En la gestió de la pandèmia, bona part de les decisions no s'han comunicat abans ni als partits ni a les autonomies. "L'Estat descentralitzat no pot saltar pels aires per l'estat d'alarma i per un comandament únic que no es justifica", va concloure la portaveu del PNB, Josune Gorospe, dijous al Congrés. 

- Bildu: el grup més incòmode per a Sánchez   

ERC i Bildu han coordinat els seus posicionaments des de la investidura. L'esquerra abertzale s'ha abstingut a totes les pròrrogues, com ho han fet també els republicans, i el nivell de crítica se situa en el mateix marc. El seu portaveu, Jon Iñarritu, ha acusat aquesta setmana el govern de Pedro Sánchez de ser "el més centralista" de la Unió Europea. 

Si bé és cert que els vots de Bildu no són prioritaris en l'aritmètica que preveu la Moncloa, el fet que vagin aparellats amb els d'ERC suposa el risc de perdre un suport important. 

- BNG, Més País i Compromís: tres fidels que no amaguen incomoditat

Tant el BNG com Més País i Compromís han emès vots afirmatius tant a les pròrrogues de l'estat d'alarma com als decrets aprovats per fer front a la pandèmia a nivell social i econòmic. Aquest suport, però, ha anat acompanyat d'unes crítiques que s'han anat incrementant a mesura que el govern ha seguit amb el seu modus operandi de no compartir el diagnosi de la situació i les mesures a prendre. Els sobiranistes gallecs han recriminat a Sánchez que hagi "usurpat" les competències autonòmiques i Més País que les accions per pal·liar els efectes de la crisi es queden "curtes" i que s'estigui actuant condicionats pels grans poders econòmics.

- Comuns: la incomoditat comença a la coalició de govern

L'endemà que Sánchez situés les províncies com a unitat territorial per a la desescalada, el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, feia aquesta reflexió en una entrevista a NacióDigital: "La divisió per províncies s'adiu poc a la realitat de Catalunya". Hi afegia que el govern espanyol "ha d'escoltar més" les autonomies. La mateixa tarda de dimecres, la cap de files dels comuns a Catalunya, Jéssica Albiach, va defensar les regions sanitàries com unitat per gestionar el desconfinament. Torra els havia demanat ajuda per "influir" al govern espanyol.

Tot plegat, dards simptomàtics de com és en aquests moments la convivència entre Podem i el PSOE a la Moncloa. De fet, tant el propi Asens com l'alcaldessa Ada Colau han fet sentir la seva veu crítica reclamant, per exemple, que es permetés la sortida dels infants o lamentant que es precipités el retorn de l'activitat econòmica no essencial. També que no s'apostés per les exempcions en el pagament de lloguers. De portes endins, el xoc dels de Pablo Iglesias amb dirigents del PSOE ha estat constant per l'abast de les mesures econòmiques i socials, el paradigma dels quals ha estat la renda mínima que finalment s'aprovarà al maig. 

- JxCat: instal·lats en el "no" però claus pel diàleg

No formen part de la majoria que va fer costat a la investidura de Sánchez -van brandar el vot contrari davant d'ERC, socis de Govern a Catalunya-, però van validar amb una abstenció les dues primeres pròrrogues de l'estat d'alarma. A la tercera, però, van decidir votar-hi en contra, com també ho va fer la CUP des de la segona, perquè no s'havien retornat les competències per gestionar el desconfinament. El grup que comanda Laura Borràs farà el mateix dimecres vinent.

El govern espanyol no compta amb els vots de JxCat a l'hora de dissenyar les seves sumes al Congrés. Al mateix temps, però, necessita mantenir una certa cordialitat tenint present que per a l'estabilitat de la legislatura el diàleg amb Catalunya i, per tant, el president Quim Torra, és determinant. Tot plegat té un efecte dòmino: si aquest es trenca, també salta pels aires el suport d'ERC.  







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació