reportatge

Quan la crisi et buida la nevera

NacióDigital acompanya voluntaris de Creu Roja que treballen per atendre l'allau de noves demandes de famílies en situació de vulnerabilitat que necessiten aliments i productes d'higiene

per Sara González , 2 de maig de 2020 a les 08:00 |
L'Èlia i el David, voluntaris de Creu Roja, porten aliments a una família al Raval | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La persiana del bar la van abaixar a finals de gener. Mantenir el negoci familiar després de dos any i mig s'havia fet impossible. Massa deutes i poc volum de negoci. Amb aquesta situació, van decidir tornar a Veneçuela el passat 27 de març. Però la crisi del coronavirus va estroncar els seus plans i el seu vol mai va sortir.  Des d'aleshores, la María Dolores Mani, de 58 anys, i la seva família viuen amb les maletes fetes, sense poder fer front al lloguer del seu pis al barri de Bac de Roda, sense cap ingrés i, en el seu cas, amb una malaltia crònica per la qual té un 48% de discapacitat. Avui, Creu Roja truca a la seva porta per subministrar-li aliments i productes de neteja i d'higiene. Mai abans ho havia necessitat.


Situacions com la seva posen rostre a una crisi sanitària que és també social i econòmica i que s'ha anat agreujant a mesura que s'ha fet imprescindible allargar el confinament. Hi posa xifres aquesta institució humanitària que s'ha vist abocada a multiplicar esforços davant d'un allau de demandes tan sobtat com imprevist. Si abans de l'emergència a la ciutat de Barcelona rebien una mitjana d'entre quatre o cinc sol·licituds d'ajuda al dia, ara n'estan tramitant entre 60 i 70. "Les persones que ja ateníem sumen encara més necessitats, però ara hi ha nous demandants que mai s'havien trobat demanant ajut", explica Marta Castellano, referent de voluntariat i comunicació de Creu Roja.  

Persones que fins ara treballaven en l'economia submergida i s'han quedat sense feina, famílies que només tenien un dels seus membres treballant però que ara han quedat a l'atur o afectats per un ERTO o nouvinguts que només arribar han topat frontalment amb la crisi són alguns dels perfils que estan entrant a la seva xarxa.  En menys de dos mesos, porten més d'un miler d'entregues de productes de primera necessitat, però en tenen encara 4.000 més per endavant. "Sempre hem tingut un varem de col·lectius vulnerables, però ara s'ha amplificat. Ja no hi ha una regla de tres, qualsevol pot tenir necessitat perquè el factor sanitari ho fa incontrolable", detalla Castellano. A nivell de Catalunya, han atès 400.000 persones -un 6% de la població catalana- en diferents accions relacionades amb la pandèmia i han repartit 500 tones d'aliments. 


A les nou del matí, la seu del carrer de Joan d'Àustria és un formiguer d'armilles vermelles que traginen caixes amunt i avall, una coreografia diària que va augmentant d'intensitat. A les bosses, el producte fresc: pomes, carbassons, espàrrecs, espinacs, pollastre... A les capses grans, aliments envasats com ara llegums, arròs, llet i conserves. Però també sabons, detergents i, en funció de la família, bolquers. Part dels productes provenen del Banc dels Aliments i la resta són compres de la pròpia institució i donacions. 

FOTOS Ajudar en temps de pandèmia


De l'atur al voluntariat

L'Èlia Lou, de 31 anys, i el David Rodríguez, de 31, carreguen la furgoneta i comencen la ruta a quarts d'onze. Ella, mestra d'infantil, està afectada per un ERTO. Ell, estudiant de grau superior, es va quedar a l'atur arran de l'estat d'alarma. Tots dos fa tres setmanes que es van apuntar de voluntaris de Creu Roja.

"Vaig venir amb la idea d'ajudar. En realitat, però, són ells els que m'ajuden a mi. M'estan enriquint", explica l'Èlia. "Quan et parlen de voluntariat sempre penses en llocs com Àfrica i no al costat de casa. La meva germana és infermera a l'Hospital del Mar i jo també volia ajudar dins de les meves possibilitats", relata el David.
 

L'Èlia i el David, en plena ruta per repartir els lots de menjar i productes bàsics: Albert Alemany


La María Dolores els rep al portal amb un somriure sota la mascareta que se li estén als ulls. "Estem molt angoixats. Mai ens havíem trobat en aquesta situació", reconeix. Amb ella viuen les seves germanes i un cunyat, tots ells d'entre 62 i 66 anys. Si poden, marxaran a Veneçuela al juliol. Consideren que vitalment és la millor opció perquè no poden fer front als 800 euros de lloguer ni tenen cap prestació i allà sí que almenys tenen un habitatge propi. El mes passat l'arrendador els va perdonar la meitat i van pagar els 400 amb ajut d'un familiar de Vitòria i amb el que van obtenir de vendre els mobles del pis. Ara, però, el propietari ja els reclama les claus si no poden pagar.

A casa de María Dolores Mani són quatre adults, no tenen cap ingrés perquè van haver de tancar un bar que va fer fallida i no poden fer front al lloguer: "Estem molt angoixats. Mai ens havíem trobat en aquesta situació"

El pare de la María Dolores i les seves germanes era català i la seva mare, basca, va ser precisament infermera de Creu Roja durant la Guerra Civil. "Els estic profundament agraïda", assegura mentre l'Èlia i el David li pregunten si es troben tots bé de salut. Respon afirmativament i subratlla que està rebent una "gran atenció" mèdica per la seva malaltia crònica durant aquesta crisi.  
 

El Bryan rebent per primera vegada l'ajut de Creu Roja. Foto: Albert Alemany


Al barri de Vall d'Hebron, és el Bryan Meriño qui respon a l'intèrfon. "Venim a portar-li el seu lot", anuncien l'Èlia i el David. Tots dos es van conèixer preparant caixes al magatzem de Creu Roja i aquest dijous és el primer dia que fan tàndem per repartir. També és la primera vegada que el Bryan, de 26 anys, rep un ajut d'aquest tipus. Va arribar el desembre passat de Colòmbia i està a l'espera que es resolgui la seva petició d'asil polític, així com els papers per poder treballar. Té cita a comissaria per fer els tràmits a l'agost.

Bryan Meriño viu en una habitació cedida per uns amics, està a l'espera que es resolgui la seva petició d'asil polític i no té ingressos des de que va morir l'home gran que cuidava

És enginyer industrial, però per tal que la seva titulació sigui vàlida a Espanya l'ha d'homologar. Fins a principis de la crisi havia estat cuidant un senyor gran, però malauradament va morir per altres causes alienes al Covid-19. El Bryan es va quedar sense ingressos i una família d'amics l'ha acollit en una habitació del seu pis. En total són cinc, un d'ells un bebé. "Estic molt preocupat. També per la situació al meu país. Per sort, els meus amics no em cobren l'habitació i puc rebre aquest ajut de Creu Roja", explica. Per contribuir, també ell ajuda la família amb les tasques a la llar i a fer-los la compra. "Gràcies, gràcies, gràcies", s'acomiada mentre carrega la caixa.      
 

Els voluntaris deixen les caixes al portal de les persones que ho necessiten Foto: Albert Alemany


L'Èlia i el David dediquen 4 o 5 hores al dia al voluntariat. Des de l'inici de la crisi, a Barcelona Creu Roja ha sumat 500 voluntaris i a tota Catalunya hi ha en aquests moments 6.382 persones activades per contribuir a paliar l'emergència. El tercer timbre que truquen és al barri del Raval. Al portal baixa la Juana Pumacaya, de 78 anys. En un pis petit hi viuen el seu marit, la seva filla i les seves netes. Són cinc. Fins ara només rebien ajut pels bolquers que necessita l'avi, però ara la casa s'ha quedat sense ingressos perquè tant la filla com les netes, que treballaven cuidant persones grans, s'han quedat sense feina.

"És la primera vegada que ens han de portar menjar. L'únic que volem és salut per poder tornar a treballar", afirma Juana Pumacaya, de 78 anys. Viu amb el seu marit, la seva filla i les netes, sense feina i sense prestació

"És la primera vegada que ens han de portar menjar. L'únic que volem és salut per poder tornar a treballar", asseguren. Totes es troben bé de salut, però la Juana afirma que se sent "gran". L'edifici no té ascensor i caminar li suposa un esforç, però ha volgut rebre els voluntaris al portal. Tot just s'acomiaden quan un veí del barri atura l'Èlia i el David, que van amb la samarreta de Creu Roja ben visible. "Jo també necessito aliments. Com en puc rebre?", els demana. Que els aturi gent directament pel carrer els passa molt sovint. En un retall de paper li allarguen el número de telèfon on s'ha d'adreçar. 


"L'epidèmia passarà, però les necessitats continuaran"

Per via telefònica o trucant directament a la porta. Així arriben la gran majoria de demandes de persones que estan patint les conseqüències de la crisi sanitària. Castellano explica que treballen de forma coordinada amb l'Ajuntament de Barcelona per poder escurçar els temps d'atenció a tots els demandants. De tots fan una valoració de les necessitats. No només alimentàries, sinó també de medicaments, important per la gent gran, i tenint present si es tracta de persones que viuen soles, famílies monoparentals o nombroses.
 

Els voluntaris de Creu Roja fan un centenar de circuits a domicili cada dia. Foto: Albert Alemany


Aquesta setmana també han activat una línia de distribució per a persones que estan contagiades de Covid-19 i que no tenen possibilitat de sortir a comprar. En total, Creu Roja fa cada dia un centenar de rutes a domicili i la gran pregunta que es fa ara està centrada en l'endemà de la crisi sanitària. "L'epidèmia passarà, però les necessitats continuaran", adverteix Castellano. Estan ja projectant com respondran a una situació de precarietat i vulnerabilitat sostinguda en el temps: "Hem d'estar preparats".

L'Èlia i el David segueixen la ruta amb la furgoneta. Bromegen amb el "bronzejat mascareta" que probablement tindran aquest estiu. Reconeixen que les seves vides, com les de tothom, han canviat per complet. Per com els ha afectat l'emergència a ells mateixos, pel voluntariat i pel contacte que estan tenint amb les persones que estan patint que, d'un plomall, aquesta crisi els hagi buidat la nevera. "Hi ha gent que se'ns posa a plorar quan ens veu", relaten. Però sempre i malgrat tot, a cada porta que truquen, troben somriures agraïts que travessen mascaretes. 







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació