Coronavirus

Aragonès planteja a l'Estat un fons Covid-19 i demana 4.000 milions per a Catalunya

El vicepresident ho proposarà dilluns a la reunió de les comunitats amb el Ministeri d'Hisenda, a qui exigirà flexbilitzar el dèficit més enllà del 0,2% per fer front a la crisi sanitària

per Roger Tugas Vilardell / Oriol March , 30 d'abril de 2020 a les 10:55 |
Una treballadora de l'àmbit sanitari, en plena jornada contra el coronavirus | Eduardo Parra / Europa Press
La Generalitat preveu que el PIB de Catalunya caigui entre un 7,6% i un 8,8% aquest 2020 i que es recuperi parcialment l'any vinent. Aquestes són les dades que ha exposat aquest dijous el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, en la presentació de l'actualització de l'escenari macroeconòmic de Catalunya per als anys 2020 i 2021. La situació fa que, segons Aragonès, sigui necessària la posada en marxa d'un fons Covid-19 per part de l'Estat, destinat a les autonomies.

La proposta l'elevarà dilluns vinent en una reunió dels responsables de finances de cada comunitat amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i el vicepresident hi detallarà que Catalunya necessitaria fins a 4.000 milions d'euros. 2.000 milions anirien destinats a la despesa sanitària -que superarà els 1.800 milions, segons insisteix des de fa setmanes el Govern-, mentre que l'altra meitat seria per al manteniment de la despesa. El vicepresident, a banda, demanarà que el dèficit es flexibilitzi més enllà del 0,2%, tal com demana la Generalitat en cada trobada amb Pedro Sánchez.


"No acceptarem que qui ha assumit les responsabilitats de l'estat d'alarma eludeixi les seves responsabilitats", ha etzibat el vicepresident, que ha subratllat que aquesta problemàtica no només afectarà a Catalunya, sinó també a totes les comunitats, i ha confiat trobar suports interns per exigir aquestes mesures al govern espanyol pel que fa a l'augment de transferències i perquè es formalitzi "el que es diu de paraula, que no hi ha topall de dèficit".

Segons el vicepresident, el "compromís col·lectius es diu política pública, inversió pública, polítiques anticícliques", ja que "no es pot optar a fer com el 2008", quan es va prioritzar una política de retallades. "No es pot fer un discurs de cara a Brussel·les i després un altre cara endins", ha demanat a Pedro Sánchez, i en defensa d'una política expansiva de tall keynesià ha afirmat que "les transferències que es rebin són la llavor de la recuperació de demà".


Pel que fa a les reformes pressupostàries de la Generalitat, ha avançat que no es farà "una retallada lineal o quirúrgica" en els departaments, però sí que s'hauran de recandelaritzar inversions per prioritzar les polítiques per fer front als efectes del coronavirus. En tot cas, ha assegurat que la despesa global ha de créixer amb majors transferències i flexibilització de l'estabilitat financera.

Aragonès ha avisat, en tot cas, que un escenari pessimista apunta que el PIB català podria caure un 8,8% i tan sols es recuperi en un 5,1% l'any vinent, si l'actuació política i econòmica no fos prou decidida. Per això ha reclamat aplicar una política expansiva. Pel que fa a l'ocupació, la destrucció podria ser de 226.800 llocs de treball aquest 2020 o de fins a 261.800, en l'escenari pessimista.


"La caiguda seria històrica. Per veure davallades d'aquesta magnitud caldria anar a la Guerra Civil, tot i que la recuperació també seria històrica", ha destacat Aragonès, que ha detallat que el PIB a Espanya, segons les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), podria caure fins al 8%. La caiguda de la inversió seria un dels efectes més pronunciats, tot i que Aragonès ha previst que la despesa pública hauria d'augmentar un 7,3%.

"L'economia catalana no és aïllada ni autàrquica, de manera que hi hauria un impacte en les exportacions, que podrien caure un 15,5%", ha ressaltat el dirigent d'ERC. El rpeunt del PIB per al 2021 es basa en el creixement de la demanda interna -consum de persones i empreses- i de la demanda externa, pel rebot de les exportacions.

Polítiques contracícliques

Segons Aragonès, s'està "en disposició" de tenir "marge" per fomentar la despesa pública. "Ara és el moment de fer la funció d'equilibri i estabilització, amb la funció macroeconòmica contracíclica", ha assenyalat el dirigent d'ERC, que ha apostat per la "coordinació" entre les institucions europees i l'Estat per tal de dur a terme polítiques "expansives". "Si això requereix més endeutament, s'ha de fer", ha recalcat Aragonès, que ha defensat tant l'emissió de deute del Banc Central Europeu (BCE) com les transferències de l'Estat.

Pel que fa a les prioritats del Govern, la primera és traspassar recursos a Salut, on han arribat 106 milions d'euros des del fons de contingència. La segona fase, ja activada, és la de la liquiditat, amb "diners a la butxaca" per a autònoms i empreses a través de l'ajornament del pagament dels impostos que recapta la Generalitat. Aragonès també ha desgranat els avals de la Generalitat per valor de 300 milions, i també els 700 de crèdit de l'Institut Català de Finances (ICF), que ja han rebut l'aval del consell de ministres.

Reelaboració dels comptes

Dissabte passat, quan feia tan sols unes hores que s'havien aprovat els pressupostos de la Generalitat per al 2020, els tècnics del Departament d'Economia ja treballaven per preparar les modificacions necessàries per adaptar-los a la nova realitat del coronavirus. L'objectiu era tenir enllestits els canvis la setmana vinent per afrontar el més ràpid possible la reordenació de recursos i, d'aquesta manera, preparar les prioritats de cara a la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia.

En paral·lel, Aragonès i el seu entorn mantenen els contactes amb els comuns per informar d'aquestes modificacions i assegurar-se el seu suport, de nou, quan aquests s'hagin d'aprovar en el Parlament a través de decrets-llei -esmenes menors podran ser validades directament al si l'executiu-. El vicepresident català reporta directament amb la presidenta del grup a la cambra, Jéssica Albiach, mentre que el secretari general del Departament, Albert Castellanos, manté contacte amb el diputat David Cid.


Durant el debat d'aprovació dels comptes, de fet, tothom admetia que aquests quedaven antiquats arran de la pandèmia i calia refer-los, per bé que els que hi van donar suport afegien que els números validats eren millor matèria prima que una nova pròrroga del 2017. Per part de l'executiu, la prioritat és reforçar les àrees de Salut i d'Afers Socials i Treball, mentre que els comuns també van fixar un llistat d'objectius més extens.

L'augment de despesa aniria per una reordenació dels recursos entre departaments -essent el de Cultura un dels perjudicats-, però també per una flexibilització dels objectius de dèficit, deute i regla de despesa que reclama la Generalitat al govern espanyol -Brussel·les ja ha aixecat les restriccions als estats-. En paral·lel, Quim Torra lidera el replantejament del pla de Govern per encarar la recuperació posterior a la pandèmia, cosa que allunya un horitzó electoral que, abans del coronavirus, semblava proper. Aragonès ha insistit que no es plantegen ara anar a eleccions.






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació