CORONAVIRUS

Fer 103 anys confinada: «Això és la perdició dels vells, no puc ni anar al bingo ni a passejar per la carretera»

Magdalena Guarí ha celebrat el seu 103 aniversari sota les restriccions del coronavirus, però la família i els veïns li van cantar per celebrar-ho i fins i tot va poder ballar un pasdoble al balcó

per Sílvia Berbís, El Pinell de Brai | 29 d'abril de 2020 a les 21:16 |
Magdalena i el seu net Josep Ramon, amb el pastís d'aniversari. | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A Magdalena Guarí no l’atura ni la vellesa. No l’han aturat les vicissituds d’una vida llarga i humil, no poques per a una dona com ella, casada als 17 anys, mare als 18, i vídua als 19, supervivent d’una guerra civil que es va endur el seu home i tan treballadora i activa que tombaria qualsevol jove si no fos per aquell “si no fos” que apareix amb l’edat. Però ara aquesta veïna del Pinell de Brai no pot amb el coronavirus, i no perquè l’hagi patit, que no és el cas, sinó perquè li ha trastocat els hàbits que més li agraden: “Aquest virus és la perdició dels vells”. I explica perquè: “No puc anar al bingo els diumenges, no puc anar a fer una volta per la carretera, ni sortir un ratet al carrer...”. Fins a tal punt, que ha hagut de celebrar el seu 103 aniversari -el passat 17 d'abril- confinada a casa. “La intenció era anar a celebrar-ho tots al restaurant, però com que ara estem en aquestes revolucions, ens tenen empresonats, tancadets a casa, i no ho hi hem pogut anar”, explica a l'Aguaita.cat per videoconferència.

Amb tot, la seva família ja es va encarregar que no li passés per alt aquesta celebració. Per sorpresa, la van fer sortir al balcó, i aliats amb una veïna, li van posar una cançó d’aniversari pels altaveus per cantar-li tots junts ben fort mentre li treien un pastís per fer-li bufar l’espelma. I ella va respondre al veïnat amb els braços ben alts, fent brandar el ram de flors grogues que li havien regalat mentre llençava una forta abraçada a l’aire per expressar el seu agraïment. Fins i tot el seu net Josep Ramon la va treure a ballar un pasdoble.




De vegades es queixa, no li responen bé les cames, però “el cos encara em balla”, assegura. I és que té tanta energia que ben just ha estat mai malalta. Es pren una pastilla “per a la pressió” i arreglats. Això sí, el cafè no el deixa per a res. Ara s'ha de conformar amb el del supermercat, però quan es podrà, ja se'l farà comprar a Tortosa, en aquella botiga especialitzada de la plaça de l'Àngel on pot triar les procedències i composició d'aquell cafè com a ella li agrada. Viu sola, al segon pis –encara que des de fa dos anys baixa al primer per fer els àpats amb la família-, no para de fer ganxet o alguna tasca que porta pel cap, renta la roba quan convé i fa qualsevol cosa per tal de no estar aturada. “Jo no sé estar sense fer res”, admet. Però ara, amb el coronavirus s’ha hagut de resignar a quedar-se sense algunes rutines que troba a faltar. “Encara no s’acaba aquesta guerra?”, pregunta de tant en tant al seu fill o a algun dels dos nets o dels seus 5 besnets.




Recorda que fa molts anys arreu es va declarar una grip molt forta: “Jo era molt joveneta, molta gent es va posar malalta, i pel poble que és, hi va haver alguns morts, va ser molt dolenta, però no ens van tancar”, assegura. Ara tot ha canviat: les malalties i la manera de viure: "Ara tothom vol ser ric", lamenta. “A les botigues obren a les hores que els va bé, jo, que tenia l’estanc de poble, m’havia d’aixecar del llit sense que es fes de dia perquè algú trucava a la porta per comprar una caixeta de mistos”, explica. I quin deu ser el secret de la longevitat: “No el sé el secret, jo menjo de tot, visc sense fer mal, tinc alegria sempre, i paciència, m’ha agradat estar molt sola, mai m’ha agradat barallar-me en ningú, és una tonteria, cadascú veu les coses d’una manera i no cal barallar-se, i si et diuen que alguna cosa no és veritat, calles i ja està, arreglat”, apunta.


Però si una cosa té clara és el primer que farà quan s’acabi el confinament: “Anar a donar una volta per la carretera”. I si és diumenge, és clar, no fallarà al bingo del casal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació