30
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
11:20h
Cada any l'Ajuntament de Barcelona registra 6.000 sol·licituds d'empadronament de gent sense domicili i entre 500 i 1.000 de veïns que no poden acreditar que viuen a casa seva. Les dues mesures formen part de les polítiques d'empadronament actiu que el consistori impulsa des del 2016 i que ara reclama aplicar també en altres municipis. La crisi del coronavirus fa preveure al govern municipal que més veïns es quedaran sense un lloc on viure i l'objectiu és que això no suposi no empadronar-se, ja que el padró és la porta d'accés a drets bàsics.
Entre d'altres, l'empadronament és necessari per obtenir la targeta sanitària, l'escolarització o l'accés als serveis socials. "El problema és que no totes les persones que acudeixen a nosaltres viuen a Barcelona i ens diuen que Badalona o Santa Coloma, per exemple, no empadronen sense domicili", explica el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, en declaracions a NacióDigital. "Hi ha un efecte expulsió des dels altres municipis cap a Barcelona", afegeix.
En aquest escenari, l'Ajuntament reclama a la resta de municipis que se sumin a la política d'empadronament actiu i ho fa amb el suport d'una desena d'entitats: Acord Ciutadà, Institut de Drets Humans de Catalunya, Irídia, Sindillar, Mujeres Migrantes Diversas, Càritas Assís, Marea Blanca, Consell Municipal d'Immigració de Barcelona i la Coordinadora Obrir Fronteres. Des de l'Ajuntament argumenten que si altres consistoris segueixen aquesta línia es podrà anticipar la resposta a les conseqüències de la crisi del coronavirus en matèria d'habitatge.
En el cas de pes persones sense llar, l'Ajuntament de Barcelona tramita els empadronaments a través de les Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC), que fan un informe per comprovar que el sol·licitant viu a Barcelona-
Pel que fa als veïns que no poden acreditar el seu lloc de residència, la comprovació es fa de manera presencial, amb el desplaçament d'un equip tècnic al domicili. Els tècnics no entren a casa, sinó que es queden a la porta. Un cop comprovat, l'OAC tramita el padró. Els afectats per aquesta casuística acostumen a ser persones sense papers, treballadores de la llar internes, famílies que han ocupat un habitatge, veïns que viuen en infrahabitatges -com per exemple locals comercials- o persones que relloguen habitacions.
"Ara no hi ha altes de padró, però quan acabi l’estat d’alarma hi haurà molta mobilitat", preveu Serra. Les dificultats per empadronar-se seran una de les conseqüències de les dificultats per accedir a un habitatge. Tot i que el govern espanyol va anunciar la suspensió de tots els desnonaments fins que es compleixin sis mesos del final de l'estat d'alarma, la lletra petita de la mesura evidencia que la nova normativa deixa desprotegida part de la societat, sobretot uns perfils que són els que acostumen a necessitar l'empadronament sense domicili.
Entre d'altres, l'empadronament és necessari per obtenir la targeta sanitària, l'escolarització o l'accés als serveis socials. "El problema és que no totes les persones que acudeixen a nosaltres viuen a Barcelona i ens diuen que Badalona o Santa Coloma, per exemple, no empadronen sense domicili", explica el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, en declaracions a NacióDigital. "Hi ha un efecte expulsió des dels altres municipis cap a Barcelona", afegeix.
En aquest escenari, l'Ajuntament reclama a la resta de municipis que se sumin a la política d'empadronament actiu i ho fa amb el suport d'una desena d'entitats: Acord Ciutadà, Institut de Drets Humans de Catalunya, Irídia, Sindillar, Mujeres Migrantes Diversas, Càritas Assís, Marea Blanca, Consell Municipal d'Immigració de Barcelona i la Coordinadora Obrir Fronteres. Des de l'Ajuntament argumenten que si altres consistoris segueixen aquesta línia es podrà anticipar la resposta a les conseqüències de la crisi del coronavirus en matèria d'habitatge.
En el cas de pes persones sense llar, l'Ajuntament de Barcelona tramita els empadronaments a través de les Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC), que fan un informe per comprovar que el sol·licitant viu a Barcelona-
Pel que fa als veïns que no poden acreditar el seu lloc de residència, la comprovació es fa de manera presencial, amb el desplaçament d'un equip tècnic al domicili. Els tècnics no entren a casa, sinó que es queden a la porta. Un cop comprovat, l'OAC tramita el padró. Els afectats per aquesta casuística acostumen a ser persones sense papers, treballadores de la llar internes, famílies que han ocupat un habitatge, veïns que viuen en infrahabitatges -com per exemple locals comercials- o persones que relloguen habitacions.
"Ara no hi ha altes de padró, però quan acabi l’estat d’alarma hi haurà molta mobilitat", preveu Serra. Les dificultats per empadronar-se seran una de les conseqüències de les dificultats per accedir a un habitatge. Tot i que el govern espanyol va anunciar la suspensió de tots els desnonaments fins que es compleixin sis mesos del final de l'estat d'alarma, la lletra petita de la mesura evidencia que la nova normativa deixa desprotegida part de la societat, sobretot uns perfils que són els que acostumen a necessitar l'empadronament sense domicili.