Reportatge

Vides al llindar de la mort: el batec de l'UCI, des de dins

NacióDigital entra a la unitat de cures intensives de l'Hospital MútuaTerrassa on els llits s'han quadruplicat per atendre els malalts de coronavirus

per Anna Mira , Terrassa , 29 d'abril de 2020 a les 18:00 |
Un pacient de l'UCI de MútuaTerrassa parla amb familiars | Albert Alemany
"Si el coronavirus es pogués veure per la finestra, la gent no sortiria al carrer". David Martínez és el supervisor de la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) on actualment atenen a una dotzena de pacients de la Covid-19 però que en el pic de la pandèmia ha arribat a tenir cinquanta persones ingressades lluitant entre la vida i la mort per un virus encara molt desconegut. "El més impactant és que la gent arriba a l'UCI sense ofegar-se com per haver-los d'intubar corrents i sense explicar-los res sinó que et pregunten què fan aquí, si es despertaran o si la ventilació és la solució", relata la metgessa intensivista, Elisabeth Navas. "I no els ho podem dir segur".


Només entrar a l'hospital cal posar-se una bata quirúrgica, guants i mascareta per anar amunt i avall. Els botons de l'ascensor premuts amb el colze i sempre mantenint distància amb el personal. L'UCI es troba a la planta quatre de l'Edifici Torre, el principal, però durant l'epidèmia s'ha quadruplicat la seva capacitat i ha passat a tenir de 14 a 50 llits. En el pic de la pandèmia, fins a 48 persones van haver de requerir cures intensives per fer front al virus. Una vintena de llits es van encabir on habitualment n'hi havia 14, la planta de semicrítics, els quiròfans i les sales de reanimació es van reconvertir amb UCI improvisades.

En total, MútuaTerrassa ha habilitat vuit de les dotze plantes d'hospitalització, dues més a l'edifici del costat i unes altres dues al sociosanitari de Vallparadís, per atendre casos de coronavirus. Per la seva banda, CatSalut amb gestió directa de Mútua també ha posat en marxa una extensió hospitalària a l'Hotel Terrassa Park, per a pacients lleus i semilleus, alguns amb necessitat d'oxigen. El quiròfan número tres el van reservar per a cures intensives que no fossin de Covid-19, com ara infarts o accidents de trànsit -que només n'hi ha hagut un de greu en l'últim mes-. Unes patologies que han disminuït dràsticament durant les setmanes de confinament total.


Dos dispensadors de gel desinfectant i cartells alertant de l'obligació de posar-se'l abans i després de tocar zones comunes com ordinadors, o taules, alerten de la situació extraordinària que viu el sector sanitari i el seu personal, que fa un mes i mig que viu amb alts nivells d'estrès físic i emocional davant d'una malaltia nova. "Angoixa molt no saber si el tractament que estem aplicant als malalts anirà bé o no per la falta d'experiència amb aquesta malaltia", diuen.

Catorze persones es troben actualment als box de l'UCI dividida en dues zones: la bruta -amb un risc més alt de contagi- i la neta. Els núvols deixen passar poca llum del sol a través de les finestres des d'on s'albira bona part de la ciutat amb la muntanya de la Mola de fons. Un paisatge reservat pels que aconsegueixen superar la malaltia i tornen a despertar després de diversos dies intubats i pels professionals, que agraeixen la llum natural. De fet, va ser un dels elements principals de la recent remodelació de l'UCI, ara fa gairebé dos anys.


La segona setmana ja es va arribar al sisè escenari

"La violència del brot ens va sorprendre a tots". Martínez explica que des que es va detectar a la Xina però sobretot quan el virus va arribar a Itàlia es van engegar protocols amb sis escenaris previstos perquè "sabíem que arribaria aquí aviat". Però el què no tenien previst va ser la rapidesa amb què va impactar la societat a casa nostra. "Entraven cinc o sis malalts diaris a l'UCI, el brot va ser molt exponencial i molt ràpid", recorda. Es van definir sis escenaris possibles de com es desenvoluparia la pandèmia per estar preparats però "la primera setmana ja estàvem al quart escenari i la segona, al sisè".

FOTOS Així batega una UCI


No obstant això, "sempre hem anat una mica per davant del virus" i s'han habilitat espais i plantes de manera "molt ràpida i coordinada" per poder atendre tots els malalts que ens arribaven amb els tractaments que necessitaven. Amb pocs dies, l'hospital sencer es va sectoritzar per diferenciar les zones netes de les brutes i a cada planta es va distribuir un equip de personal multidisciplinari amb experts de diferents especialitats per poder atendre tothom. Amb la flexibilització permesa per contractació de personal, es van incorporar prejubilats, jubilats, estudiants i gent de pràctiques. "Si ens n'hem sortit ha estat gràcies a l'esforç de l'equip humà a tots els nivells". "S'han fet jornades llarguíssimes", apunta.

"Els familiars t'agraeixen que els diguis que no va bé"

El personal, esgotat per l'acumulació d'hores, fa petar la xerrada a la zona central des d'on controlen els pacients a través de càmeres que els proporcionen les constants vitals. Algunes anècdotes enmig de rialles dels qui conviuen amb la mort intenten suavitzar la duresa de l'ambient. La majoria estan intubats i les famílies només poden parlar amb el personal sanitari a través del telèfon per saber-ne l'estat.

"És molt difícil transmetre tota la informació a les famílies dels malalts que no poden venir-los a veure", comenta la doctora Navas. Sobretot al principi, quan hi havia més desconeixement de la malaltia "no podies dir-li a la família que no tenies controlada la situació". Amb tot però, Navas agraeix la comprensió de les famílies en moments tan durs. Entre la mascareta i la gorra quirúrgica a poc a poc els ulls vidriosos de la doctora s'omplen de llàgrimes i s'emociona quan recorda que "els familiars ens han donat les gràcies per dir-los que no anava bé". En aquesta zona de l'hospital és on les emocions estan més a flor de pell.
 

MútuaTerrassa ha multiplicat per quatre els llits d'UCI. Foto: Albert Alemany


Una de les infermeres es prepara per fer la primera videotrucada després de la intubació d'un dels pacients amb la seva família. Comença el ritual. Es posa els guants, gel desinfectant, afegeix una mascareta d'alta protecció a la quirúrgica, es vesteix amb una granota neta i li suma la pantalla protectora de la cara. El telèfon mòbil es posa dins d'una bossa de plàstic transparent i entra la box. L'home s'havia despertat després de dies intubats. És la primera vegada que intenta parlar. Mou la ma dreta per saludar, "hola, hola", diu encara amb algunes dificultats. "Quina alegria tornar a escoltar-te, me n'alegro", s'escolta a l'altre banda. "Ja parla", anuncia la infermera a la família. 

La possibilitat de comunicar-se a través de videotrucades amb les famílies ha estat importantíssim per elles i "gratificant pel personal mèdic", comenta Martínez. "És difícil imaginar-se com està el teu familiar i com es treballa en una UCI".

Les urgències, al límit

L'entrada a Urgències és l'habitual, pel soterrani. Però després de l'admissió comença la tria. Si no es té simptomatologia relacionada amb el coronavirus, cal esperar-se a les quatre cadires que s'han habilitat a la mateixa zona d'entrada. Si, per contra, podria detectar-se el virus, els pacients passen al que normalment és la sala d'espera, reconvertida en una primera sala d'atenció mèdica. Una quinzena de butaques reclinables i separades unes de les altres garanteixen l'aïllament d'un possible focus. No hi ha ningú, bon senyal.

Actualment el servei d'urgències de l'hospital atén 30 casos de Covid-19 però han arribat a tenir-ne 130 al mateix moment. "El més dur ha estat tenir tanta gent, tan greu i alhora", relata la doctora, Gema Muñoz, cap del Servei d'Urgències de l'HUMT. "Ens ha obligat a actuar molt ràpidament i haver d'adaptar les estructures en temps rècord".
 

Urgències de MútuaTerrassa. Foto: Albert Alemany


Una vegada dins, el que era pediatria s'ha traslladat a l'edifici del costat i s'ha habilitat per aquelles urgències no-Covid. La zona intermèdia separa la neta de la bruta. Tres carros plens de granotes separades per talles i dos vestuaris -un de net per posar-se-la, i un de brut per treure-se-la- indiquen que s'arriba en territori Covid-19 i cal fer-ho amb la màxima protecció. Es fan cinc recollides de roba bruta al dia.

Dues zones comunes amb taules i ordinadors al centre. La resta són box, un al costat de l'altra on es troben els pacients infectats. Separats per cortines i amb els monitors a l'exterior per tenir una mica d'intimitat personal, els metges controlen uns pacients que han estat molts dies aquí quan l'habitual és estar-hi 48 hores de mitjana.

Després del mur de contenció que s'ha fet als Centres d'Atenció Primària (CAP) de la zona, les urgències són el primer pas. "Durant molts dies els pacients arribaven molt greus i amb necessitat d'hospitalització, el ritme era molt frenètic". La doctora estossega vàries vegades, s'aparta i ràpidament argumenta que la tos és per l'ús de la mascareta, "no tinc la Covid-19". I continua: "No s'ha viscut mai una pandèmia com aquesta amb tanta atenció tan específica i tan continuada, molts d'ells han necessitat intubació".

Amb por al desconfinament

Tant els professionals de l'UCI com d'Urgències de l'hospital temen tornar a episodis com els que han passat. "Tenim por que torni a passar tot i tenir l'experiència d'haver-ho passat i sabent que podem fer-ho". Per això, tot i començar a tornar a treballar amb més normalitat no es desmunten del tot els espais que es van haver d'habilitar per tractar pacients amb coronavirus. A urgències de moment es manté el mateix nombre de llits i les zones separades per patologies. A l'UCI es treballa en dues línies: "Anem tornant a l'activitat normal de l'hospital però sense oblidar que en qualsevol moment necessitem tornar a ampliar UCI si hi ha un rebrot", apunta el supervisor.

Però per evitar que es repeteixin fan una crida a ser prudents. "Si els primers dies de desconfinament s'ha fet malament, en deu dies ho sabrem", apunten. Recorden que cal mantenir la distància de seguretat i protegir-se amb mascaretes i guants. "Però fer-ho bé. No serveix de res posar-se guants però anar al supermercat agafar el boli, els productes i el telèfon sense desinfectar-se". "No volem haver d'arribar al punt que ens arribi una persona de 70 anys sense patologies prèvies i que es mori amb morfina per no poder-la ingressar a l'UCI", remarca contundent la doctora Navas.


"És un virus molt contagiós i la gent que no ho ha patit de prop, no es fa la idea de la gravetat de la situació". "Si haguéssim viscut una guerra, veuríem coses destruïdes al carrer. El que hi ha a fora és molt perillós però el problema és que no el veiem, però si viéssim el coronavirus per la finestra, la gent no sortiria al carrer", conclou Martínez.

Quan les portes de l'UCI s'obren per ingressar nous malalts que hi arriben per primera vegada, està clar, han empitjorat. En travessar les portes automàtiques de vidre arriben a l'últim estadi on encaren els seus últims dies de vida o les primeres hores ja com a supervivents d'una pandèmia amb la que ningú semblava comptar.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació