La Generalitat sosté que l'Estat és el «responsable» de millorar els recursos a les residències

La consellera de Salut, Alba Vergés, envia un missatge al Ministeri de Sanitat: "Tenen els recursos i la capacitat de cobrar impostos"

Els Bombers de Barcelona entren a desinfectar la residència Masdeu Hogar
Els Bombers de Barcelona entren a desinfectar la residència Masdeu Hogar | ACN
29 d'abril del 2020
Actualitzat a les 15:52h
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat aquest dimecres que la "responsabilitat" de millorar els recuros destinats a les residències de gent gran -un dels gran forats negres de la crisi sanitària- és l'Estat. "El que li demano al Ministeri és què fan per ajudar i col·laborar en tot això", ha assenyalat Vergés en la roda de premsa telemàtica diària del Govern, acompanyada de Meritxell Budó i Miquel Buch. "Tenen els recursos i la capacitat de cobrar impostos", ha ressaltat Vergés.

La dirigent d'ERC ha evitat concretar quina quantitat anirà destinada a les residències en les modificacions pressupostàries que ja té en marxa el vicepresident Pere Aragonès, i ha desviat l'atenció cap a l'Estat. "Menys aixafar la feina dels altres amb el desconfinament", ha recalcat Vergés, que ha indicat que Salut està "vigilant" en relació a la situació als geriàtrics, un centenar dels quals ja estan en mans de la Fiscalia.

Segons dades del ministeri públic del 27 d'abril, s'està actuant en un centenar de residències de gent gran a Catalunya. En 24 dels casos, per denúncies fetes en l'àmbit penal, mentre que també hi ha obertes una vuitantena d'actuacions en l'àmbit civil per a la protecció de les persones usuàries.  La investigació penal de les residències va començar a l'àrea de Vilanova i la Geltrú, però aquella denúncia es va acabar arxivant.

El nombre més gran de diligències penals obertes correspon a la Fiscalia de Barcelona, amb deu, seguida de les Fiscalies de l'àrea de Granollers i Sabadell, amb quatre cadascuna. També n'hi ha una oberta a la Fiscalia de l'àrea de Manresa i Igualada, dues a la de Terrassa, dues més a la de Mataró i una que correspon a la Fiscalia de Tarragona.  El total de 24 diligències penals obertes són quatre més que l'últim balanç fet per la Fiscalia a la setmana passada.

En aquest període, però, la Fiscalia pot haver decretat l'arxivament d'algunes investigacions i haver-ne obert altres. Les 24 diligències penals obertes corresponen a la foto fixa amb dades del 27 d'abril. D'altra banda, una diligència d'investigació penal que es obrir a la Fiscalia de l'àrea de Vilanova i la Geltrú i Gavà s'ha arxivat.

Segons ha informat el ministeri públic, la majoria dels arxius decretat responen al caràcter prospectiu de la denúncia interposada en relació amb els fets a les instal·lacions sanitàries o els centres residencials per a gent gran.

El Govern, a banda, ha esmenat a la totalitat del Govern a l'estratègia de desconfinament presentada ahir a la tarda per Pedro Sánchez. La Generalitat, segons han detallat els tres consellers en la roda de premsa telemàtica diària, considera "imprudent" la formulació del pla -integrat per quatre fases fins a finals de juny- i no comparteix la territorialització de l'escalada perquè fa servir les províncies com a unitat de mesura. "S'equivoquen", han assenyalat tots dos consellers.

Crítiques al desconfinament

Budó, primer, ha "celebrat" disposar d'un pla per escrit sobre el desconfinament. "És bo deixar de parlar d'hipòtesis", ha indicat la consellera, que també ha posat en valor que el pla de desescalada té "elements de justificació de caràcter científic". Fetes aquestes dues consideracions, ha "lamentat" que l'estratègia s'ha elaborat "sense tenir en compte Catalunya i la resta de territoris". "Queda clar que les conferències de presidents autonòmics són monòlegs de Sánchez davant les autonomies, i això no és coordinació", ha ressaltat la consellera de la Presidència, que ha demanat posar en valor els 37 anys d'experiència en la gestió de la sanitat catalana, des dels anys 80.

"Demanem que les decisions es prenguin en funció de cada territori i d'acord amb cada territori. Ningú coneix millor que Catalunya que el Govern de Catalunya", ha reflexionat la dirigent independentista, que ha recordat l'aposta pel confinament total i també el tancament perimetral de la conca d'Òdena. Budó ha assenyalat, en tot cas, que Sánchez "s'equivoca" fixant la província com a unitat de desescalada. "Continuem demanant que els territoris definits siguin les àrees bàsiques de salut", ha dit.

Les províncies, segons ella, no tenen a veure amb "unitats funcionals". "Distribuir per àrees de salut té en compte els indicadors sanitaris. En aquesta qüestió, el Govern no està sol", ha apuntat Budó, en referència a altres autonomies, algunes de les quals governades pel PSOE. La consellera ha defensat la vigència del pla de desconfinament elaborat per la Generalitat, i ha demanat "trobar la manera" per fer compatibles els plans de l'Estat i els del Govern. La dirigent independentista ha considerat una "imprudència" afirmar que al juliol s'entrarà en la nova normalitat.

"Es podrien començar les vacances i produir-se aglomeracions en zones turístiques", ha assenyalat la consellera de la Presidència, que ha alertat específicament del cas de Tarragona. "El coneixement de la pandèmia és bàsic per ser eficaç. El pla de la Moncloa no ofereix garanties sobre aquesta qüestió", ha indicat Budó, que ha alertat de la "urgència" existent a l'hora de controlar l'epidèmia amb tests. Els centres de recerca de la Generalitat, per exemple, n'elaboraran 309.000 en sis setmanes.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha apuntat que "com a gestors" del pla de desconfinament hi ha "aspectes positius", però ha assenyalat que hi ha "mancances" a nivell tècnic. "No entrarem a parlar com s'han de dividir altres regions, però sí que sabem com es treballa a nivell educatiu, de salut i d'emergències a Catalunya", ha assenyalat Buch, que ha carregat contra la "discrecionalitat" del Ministeri de Sanitat a l'hora d'aplicar -com a autoritat competent- la desescalada.

Alba Vergés, consellera de Salut, ha dubtat de la necessitat de posar dates a la desescalada perquè la situació és "complexa". "Cal gestionar bé els punts calents, com són les residències de gent gran, i plantejar-nos com les persones grans que són als domicilis són protegides i se'ls pot prestar servei", ha apuntat Vergés, que ha alertat que encara hi ha un 65% de llits d'unitats de cures intensives (UCI) ocupats amb persones amb coronavirus. "Anem millorant molt lentament, tot i que les altes hagin doblat els ingressos", ha apuntat. Les UCI estan ocupades un 160% si es té en compte la capacitat habitual de crítics, que s'ha triplicat en aquesta crisi sanitària.

Repunt en el nombre de víctimes

Espanya ha registrat un lleuger repunt en el nombre de morts diaris per coronavirus: 325 en les últimes 24 hores, més que els 301 reportats ahir. Això situa la xifra total des que va començar la crisi en 24.275. En les dades d'aquest dimecres facilitades pel govern espanyol destaca un lleuger augment també del nombre de nous contagis diagnosticats per PCR, 2.144 en l'últim dia, un 1% més que el dia anterior, que eleven el total de positius a 212.917. La bona notícia, un dia més, és el nombre d'altes. En les últimes 24 hores s'han curat 6.399 persones, un nou màxim, i des que va començar la crisi ja han superat la malaltia 108.947 persones.

Fernando Simón, responsable del centre d'alertes i emergències mèdiques, ha dit que 900 dels nous casos reportats no coincideixen amb la definició de nou contagi que fa el Ministeri de Sanitat i es corregirà demà. En qualsevol cas, ha admès que l'evolució "no és tan a la baixa com el dia d'ahir". El nombre de morts suposa un increment d'un 1,4% respecte ahir. De nou, Simón ha remarcat que un territori ha notificat morts antics que no s'havien reportat, i per això hi ha un repunt. El doctor ha ressaltat també el nombre de noves altes, però ha admès que aquest increment es deu que s'han notificat casos d'altes anteriors. Sigui com sigui, Simón ha dit que "l'evolució és molt favorable".