ràdio

RAC1, vint anys d'una trajectòria meteòrica

Jordi Basté, Toni Clapés, Marc Martínez Amat i Jofre Llombart expliquen a NacióDigital les seves experiències a l'emissora de Godó, líder de Catalunya

per Lluís Girona , 1 de maig de 2020 a les 08:13 |
L'equip de RAC1 | RAC1
L'1 de maig del 2000, coincidint amb l'inici d'un nou segle, naixia RAC1. L'emissora del Grup Godó -participada també per la cooperativa Ràdio Associació de Catalunya- ha transformat la ràdio al nostre país i fet més hegemònic el català en aquest mitjà, on van obrir camí les emissores públiques. La ràdio privada just fa 20 anys aquest divendres.

Des del procés (que en alguns moments li ha generat contradiccions amb la línia editorial de La Vanguardia) fins a la crisi del coronavirus passant pels atemptats de l'11-M i els de les Rambles: dues dècades explicades a NacióDigital per algunes de les veus més escoltades del país. Així han viscut Jordi Basté, Toni Clapés, Marc Martínez Amat i Jofre Llombart uns anys en els que l'emissora ha escalat posicions fins a un lideratge en audiència, que ostenta des de 2010 gràcies a uns programes amb veus molt mediàtiques i capacitat d'innovar.


Jordi Basté: "Cal ser naturals i entendre que no estem per sobre de la gent"

Jordi Basté (Barcelona, 1965), que dirigeix i presenta El Món a RAC1 des de l'any 2007, pensa que la ràdio s'ha d'enfocar amb "naturalitat" i tenint clar -amb consciència", segons la veu amb més oients de Catalunya- que no s'està parlant des d'un faristol ni s'està per sobre de ningú. "Cal parlar a la gent a la seva alçada", opina el periodista.


Basté també creu que la ràdio "no té edat", i que s'ha de concebre com un servei a tots els públics. Pel comunicador, durant molts anys s'ha oblidat a una gent jove que "no només escolta música", i que, precisament treballant amb "naturalitat" s'aconsegueix que escolti la ràdio. Per ell, aquestes són algunes de les claus de l'èxit de RAC1.
 

Jordi Basté, en una entrevista a NacióDigital. Foto: Josep M Montaner


El comunicador, que com la majoria de ciutadans fa setmanes que està teletreballant des de casa, es mostra "amb moltes ganes" de tornar a l'estudi. Aquesta crisi ha estat, segons ell, un dels fets més difícils de gestionar periodísticament. "No podem enganyar la gent, però tampoc podem enfonsar-la; hem d'apostar per històries que ens aporten llum", defensa el periodista. 

Toni Clapés: "El Versió representa el que és la filosofia de RAC1"

Toni Clapés (Barcelona, 1967), presentador i director del Versió RAC1, creu que la "barreja entre informació i entreteniment" és el tret definitori de l'emissora i del programa que porta presentant des de fa més de quinze anys. El periodista creu que el format que ja havia dirigit a Catalunya Ràdio segueix l'estil de l'emissora del Grup Godó i per això, comenta Clapés, va ser "tan fàcil" la seva adaptació.
 

Toni Clapés, en una imatge d'arxiu Foto: RAC1


Pel comunicador barceloní, l'èxit no només de RAC1, sinó també de tota la ràdio catalana, s'explica perquè s'ha "avançat als temps" i s'ha marcat "tendència". "La prova és que grans professionals catalans han anat a treballar a Madrid", afirma Clapés.


Clapés també preveu un futur amb "molts canvis" en la ràdio, amb una importància creixent, que ja existeix, dels streamings i els podcasts. Per al periodista, la ràdio "s'ha de posar les piles" per no quedar enrere davant les demandes de les noves generacions.

Marc Martínez Amat: "Hem trencat els cànons clàssics de la ràdio"

Marc Martínez Amat (Santpedor, 1983), cap de política de RAC1 des de l'any 2005, posa l'èmfasi en la capacitat de "fer saltar pels aires" els esquemes clàssics de la ràdio. "Si el butlletí informatiu no s'emet en punt, no passa res", afirma el comunicador.
 

Marc Martínez Amat, al mig, acompanyat de Mar Poyato i Salvador Redó Foto: Pere Fontanals


Per al periodista santpedorenc, la ràdio "sempre serà necessària" i molt més ara, en el clima de les fake news. El comunicador català creu que la ràdio fa una "funció de filtre" que és imprescindible per a la societat.

El lema "Tots som 1", per Martínez Amat, és més que un simple eslògan comercial, i creu que defineix la identitat de l'emissora i la forma de cobrir els grans esdeveniments del país, com les manifestacions relacionades amb el procés o la crisi del coronavirus.

Jofre Llombart: "La clau és ser propers a la nostra audiència"

Jofre Llombart (Sant Cugat del Vallès, 1975), actual subdirector de l'emissora, creu que la clau de tots aquests anys d'èxit ha estat una visió "molt pròxima" a l'audiència, que s'aconsegueix amb "parlar d'allò que interessa amb un llenguatge planer". El que fou durant vuit anys el subdirector de El Món a RAC1, mà dreta de Jordi Basté, també relaciona aquest èxit amb la "petita però grandiosa" plantilla de 136 treballadors que conforma l'emissora. "El que jo he vist fer a Jordi Basté és increïble", remata el periodista.
 

Jordi Basté i Jofre Llombart a RAC1. Foto: Instagram - @jordibaste


Per a Llombart, el futur de l'emissora i de la ràdio en general estan garantits, però caldrà trobar la combinació entre "seguir sent la ràdio" però també tenir la capacitat d’adaptar-se al món "que li toca viure", en referència a les xarxes socials i la immediatesa que requereixen. Segons ell, el fet que la ràdio sigui l'únic mitjà que es pot consumir "mentre es fan altres coses" en garanteix també la seva continuïtat.

Bones audiències i ara una incertesa

La ràdio començava humilment les seves emissions avui fa vint anys, amb una tímida audiència en el primer Estudi General de Mitjans (EGM), en el qual apareixia amb només 17.000 oients. Dues dècades després, RAC1 és líder a Catalunya amb una mitjana diària de 837.000 oients, gairebé dos-cents mil més que la pública Catalunya Ràdio, segons l'última onada de l'EGM. El 2010 va prendre la primera posició a la pública, per on han passat moltes de les seves estrelles.


Un procés de creixement constant que no s'atura i que ha convertit RAC1 en un dels referents de la ràdio i el periodisme a Catalunya. Ara, amb l'anomenat "nou món" que ve després de la crisi de la Covid-19, s'obren incerteses també en el futur de la ràdio (l'emissora ha hagut de presentar un expedient de regulació temporal d'ocupació pel descens de la facturació publicitària). La clau serà, segons expliquen, tenir la capacitat de reinventar-se. D’aquesta capacitat en dependrà el futur de RAC1, però també el de la ràdio i el periodisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació