Ajudar l'home de les províncies

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Doncs finalment serà per províncies. Per províncies -una estructura política poc natural i imposada en l'intent espanyol del segle XIX d'assemblar-se a França- i sense tenir en compte les diputacions i tampoc les comunitats autònomes i els ajuntaments. El desconfinament té tota la lògica que sigui asimètric, i així ho va entendre el govern de Pedro Sánchez. Però també ho seria que no fos provincial. Posats a jugar als límits territorials tindrien més sentit els autonòmics per una qüestió de cohesió i d'implicar-hi de forma efectiva els respectius governs, que ho han demanat reiteradament i són els que administren la sanitat.

El que realment hauria tingut lògica hauria estat fer-ho per municipis i en funció de la seva mida i de les necessitats sanitàries perquè passa que a qualsevol província catalana, i a la majoria de les espanyoles, hi conviuen ciutats i petits municipis en entorns rurals.

En tot cas, seguirem pendents del que decideixi Pedro Sánchez i intentant separar el gra de la palla de les propostes del Govern de Quim Torra, que davant la impotència que li crea la manca de competències i la necessitat de marcar perfil polític sovint cau en la temptació de presentar-les com a normes que no té capacitat de dictar.

El pla de desconfinament fa evident que, des del principi -i, si res no canvia, així seguirà sent fins al final-, Sánchez ha optat per menystenir les autonomies. Davant d'això ERC, que va fer possible la seva investidura, potser haurà de fer notar que no és sostenible mantenir la col·laboració amb un president espanyol que està resolent la situació com ho haurien fet el PP o Ciutadans a l'hora d'administrar el poder. Més tenint en compte que el PSC, a Catalunya, tampoc té una actitud precisament constructiva. Sánchez encara és a temps de rectificar i ERC de fer valdre l'aritmètica que al seu moment va servir per crear una taula entre governs que en breu s'hauria de desconfinar.
 

---

Avui no et perdis

»Quan obriran bars i restaurants? Ja es poden visitar amics? Tots els detalls del desconfinament; per Sara González i Bernat Surroca.

»Opinió: «Provincians tots!»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»El Govern alerta l'Estat que els tests ràpids que va frenar tenen una fiabilitat «inferior al 30%»; per Sara González.

»Entrevista a Maria Àngels Rodríguez, responsable de salut de CCOO: «La situació ha estat excepcional, però no s'ha escoltat els sanitaris»; per Pep Martí.

»Del «mai serà un problema» als 10.000 morts: així ha evolucionat el coronavirus a Catalunya; per Oriol March.

»L'impacte real del desconfinament infantil: diumenge va sortir menys gent que per Sant Jordi; per Roger Tugas.

»Anàlisi: superfluïtat pandèmica; per Ramon Folch, biòleg i sociòleg.

»Crònica: el mercat de Vic més estrany; per Carles Fiter.

»Opinió: «Lliçons portugueses»; per Pep Martí.

»Del zelador d'Olot a la «matavelles»: els assassins en sèrie que han sacsejat Catalunya; per Bernat Surroca.

»Filiprim: Michael Robinson dins l'imaginari; per Toni Vall.

I també bones notícies...

» SERVEI PÚBLIC La intervenció de la Generalitat salva la residència d'Ullastrell: cap mort des que se'n va fer càrrec; per Marc Solé.

» CIÈNCIA Els centres de recerca catalans produiran 309.000 tests de detecció; per Oriol March.
 

---

 El passadís

Les rodes de premsa telemàtiques ja formen part de la nova normalitat malgrat que alguns encara els costa controlar la tecnologia, tal com li va passar ahir a Josep Costa (vicepresident del Parlament de JxCat), que va quedar en evidència per un micròfon inoportunament obert mentre maniobrava amb Ciutadans per fer la punyeta a Roger Torrent, d'ERC. A les rodes de premsa encara no ha passat res d'això, però a alguns periodistes "habituals" de la Moncloa sembla que els enutja força haver perdut el monopoli de les preguntes al president del govern espanyol.

Primer es van queixar perquè feia una tria de les que enviaven tots els mitjans al secretari d'Estat de Comunicació i ara no els barrufa el sistema de sorteig que, a més de donar-los presència a ells, en dóna a la premsa "regional" i especialitzada. Ahir algun redactor se'n queixava amargament i el dissabte el cap d'opinió d'El Mundo, el pretès enfant terrible Jorge Bustos, també ho feia. És molt possible que, d'existir, El Adelantado de Socuéllamos hagués difós menys odi i fake news que el diari "nacional" on ell treballa.  

Vist i llegit

L'estat de moltes residències de gent gran s'ha desvetllat com un dels punts més negres de la crisi de la pandèmia a tots els països. En parla a El Periódico el catedràtic d'Economia Aplicada de la UB Josep Oliver en un article molt crític titulat "Coronavirus i els nostres grans: de fatalitats, discriminacions i bioètica". Oliver nega que la crisi sanitària hagi estat una fatalitat i assenyala el menyspreu envers els nostres avis com un mal que ve de molt lluny. Considera que hi havia advertiments molt seriosos d'una més que possible pandèmia, tant de l'OCDE com del Banc Mundial. Sobre la situació a moltes residències, Oliver assegura que el seu estat és fruit de decisions del passat, des del desinterès per la previsió a una concepció liberal dels serveis públics, des de les retallades a una indiferència per la sort dels més grans.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1153 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va completar la conquesta de l'emirat de Xibrana prenent el castell de Siurana, que controlava els territoris, fortificacions i torres de vigilància que actualment són a les comarques de l'Alt i el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i les Garrigues. En la batalla final contra els àrabs les tropes cristianes les comandava Bertran de Castellet. L'emirat era el darrer estat sarraí que quedava a l'actual Catalunya després de la caiguda dels de Lleida i Tortosa uns anys abans i que també van ser vençuts per Ramon Berenguer IV. En aquest vídeo d'Enciclopèdia Catalana l'historiador Josep Maria Salrach parla dels comtes del casal de Barcelona i de Ramon Berenguer IV, gran conqueridor de la Catalunya nova i que es va casar amb Peronella d'Aragó unint regnes el 1162. I en aquest altre podeu aturar-vos a Siurana i les seves vistes. Val molt la pena i s'entén que l'emir Almira Almemoniz lluités fins al final. 

 L'aniversari

El 29 d'abril de l'any 2007 va néixer a Madrid Sofia de Borbó, segona en la línia successòria de la corona espanyola en tant que germana petita d'Elionor. Sofia fa avui 13 anys i tot just entra a l'adolescència però en el futur, i si les coses no canvien, haurà de decidir entre dedicar-se a la vida institucional o tenir una carrera professional, atès que els casos de corrupció de la monarquia espanyola van fer que Felip VI prengués aquesta decisió per apartar la seva germana Cristina, esquitxada pel cas Nóos.  
 ​Fes clic aquí per rebre'l