04
de juny
del
2020
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
12:48h
El Port de Barcelona ha engegat un ambiciós pla per electrificar els molls. El document, que hauria d'estar enllestit abans d'acabar el 2020, ha de marcar el full de ruta d'un projecte que pot suposar una inversió de 60 milions d'euros. L'objectiu, amb un horitzó temporal de set anys, és dotar d'energia elèctrica els molls destinats al trànsit de creuers, transport de cotxes, portacontenidors i ferris per tal que els vaixells atracats deixin d'utilitzar els motors convencionals.
El consell d'administració del Port de Barcelona va aprovar la redacció del Pla d'Actuació d'Electrificació el passat 30 de gener. També va acordar nomenar Ana Arévalo com a Energy Transition Manager, una figura per comandar un procés que com explica ella mateixa “és molt complex, totalment transversal i que es desenvoluparà en diverses fases al llarg de molts anys”.
L'activitat portuària genera, segons els càlculs del Port de Barcelona, de manera directa i indirecta unes emissions anuals de 315.000 tones de CO2, de les quals quasi un 70% les produeixen els vaixells durant les activitats de fondeig, maniobra i estada als molls. Minimitzar aquesta quantitat no és gens menor, tot i que l'activitat portuària no és, ni de lluny, la principal emissora de CO2 de Barcelona: i és que tota la ciutat de Barcelona, segons dades del mateix Ajuntament, emet 3,4 milions de tones de CO2 cada any.
Tot plegat, més enllà que la crisi de la Covid-19 ho hagi deixat en segon pla, en un context d'emergència climàtica. "El Port de Barcelona no vol eludir la seva responsabilitat i tenim el ferm compromís de convertir-nos en una infraestructura neutra en emissions", explica Arévalo a NacióDigital. De fet, treballen per reduir fins al 50% de les emissions l'any 2030 i aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, en línia amb els objectius de la Unió Europea i les Nacions Unides.
A banda dels gasos d'efecte hivernacle, l'activitat portuària és responsable del 7,6% de les emissions d'NO2 i de l'1,5 de les partícules en suspensió (PM10) de la ciutat. Es tracta d'unes substàncies vinculades a la combustió –com les que produeixen els cotxes que circulen pels carrers- que quan culmini el procés d'electrificació es reduirien un 51 i un 25%, respectivament, en relació al 2017.
Evidentment, no serà la primera ni l'única mesura per reduir la contaminació vinculada al port. El 2016 es va aprovar un Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire amb més de 50 actuacions. Es tracta d'una eina “viva” que actualment està en fase de revisió. De fet, també cal incorporar els canvis en les regulacions nacionals i internacionals. El passat 1 de gener, per exemple, va entrar en vigor la normativa IMO 2020 que estableix el límit de 0,5% de sofre en el fuel marítim i que reduirà les emissions globals d'SOx a l'atmosfera.
Els grans vaixells tenen dos tipus de motors, els principals i els auxiliars. Els primers serveixen per la propulsió de l'embarcació mentre que els altres es dimensionen i s'instal·len per subministrar energia als diversos equips quan els principals estan fora de servei. Una d'aquestes situacions es dona precisament quan estan atracats als molls: l'embarcació requereix energia elèctrica per operar i l'obtenen dels motors auxiliars.
Una part notable de les 315.000 tones de diòxid de carboni anuals procedents de l'activitat portuària s'origina en els vaixells atracats. És en aquest context que pren importància el canvi de subministrament energètic: de la combustió als motors, a la connexió elèctrica des dels molls.
L'electrificació redueix les emissions in situ -no només les de CO2, sinó també les d'NOx i partícules en suspensió-, però les pot externalitzar cap a altres zones. Per evitar-ho, el Port de Barcelona va començar el 2017 la compra d'energia verda que garanteix un origen 100% renovable. Ara bé, el gran salt l'ha de fer en un pla per produir energia renovable al mateix port. El potencial de generació d'energia solar fotovoltaica en cobertes i superfícies és d'uns 92MW de potència i de 120 GWh anuals.
"És evident que la futura generació d'energia renovable haurà d'anar intrínsecament lligada a la nova xarxa elèctrica intel·ligent per connectar els vaixells als molls, ja que han d'estar preparades per ser compatibles", explica Ana Arévalo. Es tracta de dos projectes que avancen en paral·lel però amb un objectiu comú: aconseguir un port neutre en emissions el 2050.
L'aprovació d'un pla d'actuació d'electrificació de molls del Port de Barcelona es va complementar amb la figura d'una Energy Transition Manager, càrrec de nova creació depenent de la direcció general. L'ocupa Ana Arévalo, enginyera naval i que anteriorment era commercial manager responsable de Short Sea Shipping i Fires Comercials del mateix port.
"La meva missió és liderar el pla d'electrificació: és un projecte molt complex, totalment transversal i que es desenvoluparà en diverses fases al llarg de molts anys", explica la mateixa Arévalo a NacióDigital. "Sabem que haurem de superar no només reptes tècnics, sinó també difícils tràmits administratius", afegeix.
Un dels primers tràmits, que ja es va realitzar l'any passat, va ser la sol·licitud de connexió directa a la xarxa d'alta tensió de Red Eléctrica Española (REE) per poder disposar de capacitat suficient per a una potència que s'estima en 80 MW. A partir de la xarxa d'alta tensió (220kV), l'energia elèctrica es transformarà a mitja tensió per subministrar energia als molls a través d'una nova xarxa destinada a donar servei als vaixells atracats i separada de l'actual xarxa de distribució.
Els responsables del Port de Barcelona destaquen la seva contribució a nivell internacional per accelerar la descarbonització de l'activitat portuària i del transport marítim. En aquest sentit, l'any passat es van adherir al World Ports Climate Action Plan (WPCAP), iniciativa que inclou els principals ports d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia. En aquest espai, Barcelona lidera precisament el grup de treball Power-to-Ship per fomentar l'electrificació de molls arreu del món.
El consell d'administració del Port de Barcelona va aprovar la redacció del Pla d'Actuació d'Electrificació el passat 30 de gener. També va acordar nomenar Ana Arévalo com a Energy Transition Manager, una figura per comandar un procés que com explica ella mateixa “és molt complex, totalment transversal i que es desenvoluparà en diverses fases al llarg de molts anys”.
Un potencial de millora notable
L'activitat portuària genera, segons els càlculs del Port de Barcelona, de manera directa i indirecta unes emissions anuals de 315.000 tones de CO2, de les quals quasi un 70% les produeixen els vaixells durant les activitats de fondeig, maniobra i estada als molls. Minimitzar aquesta quantitat no és gens menor, tot i que l'activitat portuària no és, ni de lluny, la principal emissora de CO2 de Barcelona: i és que tota la ciutat de Barcelona, segons dades del mateix Ajuntament, emet 3,4 milions de tones de CO2 cada any.
Tot plegat, més enllà que la crisi de la Covid-19 ho hagi deixat en segon pla, en un context d'emergència climàtica. "El Port de Barcelona no vol eludir la seva responsabilitat i tenim el ferm compromís de convertir-nos en una infraestructura neutra en emissions", explica Arévalo a NacióDigital. De fet, treballen per reduir fins al 50% de les emissions l'any 2030 i aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, en línia amb els objectius de la Unió Europea i les Nacions Unides.
Els vaixells també consumeixen energia quan estan atracats. Foto: Port de Barcelona
A banda dels gasos d'efecte hivernacle, l'activitat portuària és responsable del 7,6% de les emissions d'NO2 i de l'1,5 de les partícules en suspensió (PM10) de la ciutat. Es tracta d'unes substàncies vinculades a la combustió –com les que produeixen els cotxes que circulen pels carrers- que quan culmini el procés d'electrificació es reduirien un 51 i un 25%, respectivament, en relació al 2017.
Evidentment, no serà la primera ni l'única mesura per reduir la contaminació vinculada al port. El 2016 es va aprovar un Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire amb més de 50 actuacions. Es tracta d'una eina “viva” que actualment està en fase de revisió. De fet, també cal incorporar els canvis en les regulacions nacionals i internacionals. El passat 1 de gener, per exemple, va entrar en vigor la normativa IMO 2020 que estableix el límit de 0,5% de sofre en el fuel marítim i que reduirà les emissions globals d'SOx a l'atmosfera.
Motors auxiliars i energia renovable
Els grans vaixells tenen dos tipus de motors, els principals i els auxiliars. Els primers serveixen per la propulsió de l'embarcació mentre que els altres es dimensionen i s'instal·len per subministrar energia als diversos equips quan els principals estan fora de servei. Una d'aquestes situacions es dona precisament quan estan atracats als molls: l'embarcació requereix energia elèctrica per operar i l'obtenen dels motors auxiliars.
Una part notable de les 315.000 tones de diòxid de carboni anuals procedents de l'activitat portuària s'origina en els vaixells atracats. És en aquest context que pren importància el canvi de subministrament energètic: de la combustió als motors, a la connexió elèctrica des dels molls.
L'electrificació redueix les emissions in situ -no només les de CO2, sinó també les d'NOx i partícules en suspensió-, però les pot externalitzar cap a altres zones. Per evitar-ho, el Port de Barcelona va començar el 2017 la compra d'energia verda que garanteix un origen 100% renovable. Ara bé, el gran salt l'ha de fer en un pla per produir energia renovable al mateix port. El potencial de generació d'energia solar fotovoltaica en cobertes i superfícies és d'uns 92MW de potència i de 120 GWh anuals.
"És evident que la futura generació d'energia renovable haurà d'anar intrínsecament lligada a la nova xarxa elèctrica intel·ligent per connectar els vaixells als molls, ja que han d'estar preparades per ser compatibles", explica Ana Arévalo. Es tracta de dos projectes que avancen en paral·lel però amb un objectiu comú: aconseguir un port neutre en emissions el 2050.
Una figura per comandar el projecte
L'aprovació d'un pla d'actuació d'electrificació de molls del Port de Barcelona es va complementar amb la figura d'una Energy Transition Manager, càrrec de nova creació depenent de la direcció general. L'ocupa Ana Arévalo, enginyera naval i que anteriorment era commercial manager responsable de Short Sea Shipping i Fires Comercials del mateix port.
"La meva missió és liderar el pla d'electrificació: és un projecte molt complex, totalment transversal i que es desenvoluparà en diverses fases al llarg de molts anys", explica la mateixa Arévalo a NacióDigital. "Sabem que haurem de superar no només reptes tècnics, sinó també difícils tràmits administratius", afegeix.
Ana Arevalo, Energy Transition Manager. Foto: Port de Barcelona
Un dels primers tràmits, que ja es va realitzar l'any passat, va ser la sol·licitud de connexió directa a la xarxa d'alta tensió de Red Eléctrica Española (REE) per poder disposar de capacitat suficient per a una potència que s'estima en 80 MW. A partir de la xarxa d'alta tensió (220kV), l'energia elèctrica es transformarà a mitja tensió per subministrar energia als molls a través d'una nova xarxa destinada a donar servei als vaixells atracats i separada de l'actual xarxa de distribució.
Els responsables del Port de Barcelona destaquen la seva contribució a nivell internacional per accelerar la descarbonització de l'activitat portuària i del transport marítim. En aquest sentit, l'any passat es van adherir al World Ports Climate Action Plan (WPCAP), iniciativa que inclou els principals ports d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia. En aquest espai, Barcelona lidera precisament el grup de treball Power-to-Ship per fomentar l'electrificació de molls arreu del món.