coronavirus

Un 1 de Maig confinats i en crisi

Javier Pacheco (CCOO), Camil Ros (UGT), Sergi Perelló (Intersindical-CSC), i els economistes Miren Etxezarreta i Daniel Raventós analitzen les reivindicacions sindicals en plena pandèmia

per Pep Martí , 30 d'abril de 2020 a les 21:00 |
Operaris treballant durant la pandèmia. | Jordi Marsal/ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest serà el primer 1 de Maig confinat a nivell planetari de tota la història. Això converteix el Dia del Treball en una festa molt diferent, sense perdre el seu component reivindicatiu, que encara es veu reforçat davant la cruesa de la crisi econòmica i social que acompanyarà la tragèdia sanitària. 

Les circumstàncies excepcionals d'aquest 1 de Maig obliguen a replantejar un seguit de qüestions que van des de com preservar un estat del benestar amenaçat al futur dels drets laborals que tant van costar d'aconseguir. També és un moment propici per debatre sobre el mateix paper dels sindicats en un moment que sembla de transició cap a un futur que ve envoltat d'interrogants.   


Aquest dilluns, els secretaris generals de CCOO i UGT feien una crida a derogar la reforma laboral i preservar el sistema de protecció social, que ja va quedar molt malmès arran de l'anterior crisi del 2008. La pandèmia ha deixat a la llum les mancances en sectors essencials com la sanitat i, des del món sindical, s'ha denunciat la desprotecció del personal a residències i hospitals.   

Des del primer moment en què es va decretar l'estat d'alarma i es va fer efectiu el confinament, des del món sindical es va aixecar la veu sobre la urgència de salvaguardar els drets laborals, no només dels assalariats sinó també dels autònoms i del conjunt de la població. 


Les centrals sindicals també han alertat de la desprotecció que estan patint els treballadors que aquests dies són al primer front de la lluita contra el coronavirus, amb el sector sanitari al davant. Precisament aquest 28 d'abril s'ha celebrat el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el món del treball. 

Hem plantejat un seguit de qüestions entorn l'1 de Maig a dirigents sindicals com Javier Pacheco, secretari general de CCOO; Camil Ros, secretari general d'UGT; Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC; a la catedràtics d'Economia Aplicada de la UAB Miren Etxezarreta, i a l'economista Daniel Raventós, president de la xarxa Renda Bàsica.


1. Quines haurien de ser les reivindicacions essencials del moviment sindical després de la pandèmia?
2. Ha arribat l'hora de la renda bàsica?
3. Què han de fer els sindicats que no van fer durant la crisi del 2008?  
4. Com seran les mobilitzacions obreres del futur? 
5. Donades les competències en treball i fiscalitat, es pot parlar d'una sortida catalana a la crisi?
 

Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya Foto: ACN


Javier Pacheco (CCOO): "Quan dèiem que les retallades mataven, no exageràvem"

1. Cal establir unes línies d'actuació sectorial davant el risc enorme de perdre ocupació i abocar-nos a reactivar l'economia en tots els àmbits, i fer-ho apostant per la concertació social. Ha quedat demostrat que quan el 2010 ja dèiem que les retallades i l'externalització de serveis mataven, no exageràvem. Hem de deixar clar que darrere de cada aplaudiment al personal sanitari hi ha d'haver una reivindicació. No pot ser que el personal que està tenint cura dels col·lectius més vulnerables sigui un dels pitjor pagats, amb sous que no arriben als 1.000 euros. Cal dignificar aquesta gent i la millor manera de fer-ho és exigir la derogació de la reforma laboral. 

2. Nosaltres som més partidaris de les rendes mínimes per protegir els més vulnerables, en lloc de subsidiar la gent. El que volem és donar a la gent uns estris que li permetin obrir-se camí abans que el concepte liberal que tothom disposi d'una renda bàsica.

Javier Pacheco: "Darrera de cada aplaudiment al personal sanitari hem de deixar clar que hi ha d'haver una reivindicació"
 
3. El que no vam aconseguir el 2008 va ser crear una correlació de forces per canviar les polítiques, malgrat que es van fer tres vagues generals que van demostrar la nostra voluntat de resposta. Ens va faltar capacitat de convèncer més gent. Tampoc vam assolir una mobilització global, tot i que es va convocar una aturada a nivell de la Unió Europea, però no va tenir prou impuls perquè no totes les situacions són homologables a tots els països. Hi ha estats, com és el cas d'Alemanya, on la vaga general no està regulada. Aquesta aturada va coincidir a Espanya, Itàlia i Portugal amb una vaga general. Però no vam treballar prou en una resposta global.

4. Hi haurà formes d'intervenció diferent. Ja n'hi ha ara. S'estan produint altres tipus d'intervencions diferents a les més tradicionals d'aplegar gent presencialment davant d'una fàbrica, posem per cas. Les xarxes són també un àmbit de socialització i estem aprenent a emprar-les com a espais de solidaritat col·lectiva. Coneixem la importància de les videotrucades i el teletreball s'incorporarà encara més a l'estructura del treball. Però mai desapareixerà la mobilització presencial. Ens tornarem a trobar en cinemes, en restaurants i, és clar, al carrer.     


5. La sortida a la crisi haurà de ser europea. Si no, no ens en sortirem. Però Catalunya disposa d'instruments per una millor resposta a la crisi. Enlloc com des d'aquí per conèixer la realitat de la nostra economia. Catalunya no ha de renunciar a la seva capacitat de recaptació i ha d'emprar tot el seu pes per aconseguir una millora del sistema de finançament de les comunitats autònomes, així com reorientar la seva política de despesa social. Nosaltres cada dijous ens reunim amb el Govern i els ho recordem. Ara mateix s'ha constituït la comissió pel Diàleg Social. Els pressupostos aprovats són un bon començament en la línia correcta però no esgoten pas les possibilitats de recaptació fiscal.

 

Camil Ros Foto: Albert Alemany


Camil Ros (UGT): "Aquest cop els treballadors no pagaran el cost de la crisi"

1. El lema d'aquest 1 de Maig invoca la salut, el treball i la justícia social. Crec que expressen bé les aspiracions que tenim. Mai com ara hem vist la importància d'un concepte global de la salut i, de fet, han estat els països amb un aparell sanitari més robust els que han respost amb més eficàcia a la pandèmia. D'aquesta crisi també sortirem amb la idea que s'imposa un replantejament global, una aliança transatlàntica per respondre a possibles noves crisis sanitàries. Des del moviment sindical deixarem molt clar que aquest cop no seran els treballadors els que paguin el cost de la crisi.  

2. Per nosaltres, el tema de la renda bàsica és un debat interessant que s'ha de fer en l'àmbit europeu. Abans de la crisi, hi havia treballadors precaritzats però la majoria dels qui tenien una feina podia arribar a final de mes. Ara ja no és així. Les societats necessiten un terra social, i dins d'aquí es pot situar la renda bàsica. El que no volem és que la renda bàsica es pugui utilitzar perquè les empreses redueixin els seus costos laborals.

Camil Ros: "Mai com ara hem vist la importància d'un concepte global de salut"
 
3. L'autocrítica que faria és que no vam saber arribar a més gent, malgrat tres vagues generals. La primera, del 2010, va servir per aturar aspectes de la reforma de les pensions. Però, en general, no vam poder canviar les polítiques. 

4. Aquest 1 de Maig serà estrany. Però també el celebrarem, des d'aquell primer acte al Tívoli del 1890. El 21 de març passat, amb motiu de la mobilització antifeixista contra Vox, ja vam fer una manifestació virtual. Però la gent tornarà a mobilitzar-se de manera presencial, tornarem a omplir els carrers, perquè la gent té necessitat de retrobar-se, de donar-se ànims, de tocar-se. Això sí, ben acompanyats de les xarxes. 

5. Catalunya potser té poc espai de maniobra, però amb les competències que es tenen, hi ha capacitat d'influir en favor de polítiques de cobertura social. És cert que el dèficit fiscal no ajuda, però hem de recordar que el Govern català va lluir de retallades. Els pressupostos aprovats són els primers que suposen un creixement des del 2010. La mala notícia és que han passat deu anys. Ara el que s'ha de fer és revertir els majors ingressos públics en sectors essencials i en reactivar l'economia. 
 

Sergi Perelló. Foto: Intersindical-CSC


Sergi Perelló (Intersindical): "Ve una etapa de més mobilització"

1. Els sindicats hem de ser en la primera línia en la lluita per preservar el sistema de protecció social i hem d'anar a guanyar drets. Els darrers 40 anys, la política anomenada de concertació social s'ha limitat a defensar drets a través de pactes. Ara hem d'avançar en drets. Tenim més de mig milió d'autònoms que en part estan pitjor que molts assalariats. Hem de demanar una reducció de la jornada laboral, per treballar de dilluns a dijous o en horaris de sis hores, sense perdre els ingressos. Això podria reduir la despesa sanitària i ajudaria a incrementar el temps pel lleure.

2. La renda bàsica pot ser útil per evitar l'exclusió de persones en situació de fragilitat. En alguns casos podria ser útil per facilitar la conciliació i permetria que algunes persones poguessin disposar d'un temps per a la formació. Hauria de ser una inversió social.

Sergi Perelló: "Només podrem respondre a una crisi com aquesta si disposem dels instruments propis d'un Estat"
 
3. Nosaltres defensem un altre model sindical. Creiem que els sindicats han de ser més proactius. Les grans centrals no convoquen vagues des del 2012. Ja hem vist els resultats que han donat les pràctiques dels grans sindicats des de la crisi del 2008. Ara toca entrar en una etapa de més mobilització social.

4. La pandèmia ens ha ensenyat que moltes coses es poden fer de forma telemàtica, el que pot ajudar a una major conciliació. Segurament a partir d'ara hi haurà menys reunions presencials de les que es feien. Pel que fa a les mobilitzacions, estem encara en una fase d'experimentació, però tota crisi genera també unes oportunitats.

5. Catalunya té un teixit productiu molt propi, amb un gran pes de petites i mitjanes empreses, que ara patiran especialment aquesta crisi. Només si disposem de tots els estris que posseeix un Estat, que en el nostre cas seria una República, amb tota la capacitat real de decisió d'un Estat, podrem respondre a una crisi com aquesta. Al no ser així, la sortida catalana a la crisi serà precària.   

 

Miren Etxezarreta. Foto: Wikimedia


Miren Etxezarreta: "El treball ha de tornar a ser l'element essencial de l'organització social"

1. Les reivindicacions han de ser les mateixes d'abans de la pandèmia i, bàsicament, vol dir que el treball sigui l'element essencial de l'organització social, que el treball i la vida estiguin al centre del quadre. Vivim un llarg període de transició i els treballadors hauran de crear unes estructures noves. Crec que el moviment sindical està en crisi, els sindicats s'han institucionalitzat massa i han perdut lideratge. Ja fa molts anys, diria que des de maig del 68, que s'assagen noves formes renovades d'organització social, però que no acaben de quallar. A Espanya ho hem vist amb el 15-M, que va cristal·litzar políticament en Podem, que no deixa de ser una forma antiga, un retorn al model antic de partit.        

2. Durant molt de temps, el treball ha estat el gran element de distribució de la riquesa, encara que fos una mala redistribució. És evident que calen altres formes de redistribució. Si el treball no ho és, que ho sigui la ciutadania. En aquest sentit, la renda bàsica pot ser un mecanisme oportú. Hauria de ser l'hora de la renda bàsica, sí, però els poders s'hi resisteixen i per això pretenen reforçar la caritat, a base de més voluntariat, moltes maratons i bancs d'aliments. El voluntariat és positiu, però no pot ser el gran mecanisme de redistribució. 

Miren Etxezarreta: "Els sindicats han de replantejar-se el seu paper en un moment en què el capital ha après a explotar sense assalaritzar"
 
3. Els sindicats han de replantejar-se el seu paper a les societats modernes, en un moment en què cada cop hi ha més treballadors no assalariats, com són els autònoms, els temporals, els que treballen a l'economia submergida o els emprenedors que treballen per ells perquè no tenen altra possibilitat. Els sindicats s'han de reformular just quan el capital ha après a explotar sense salaritzar, s'han de modernitzar, però fer-ho des de l'esquerra.

4. Seran uns temps diferents. No ho sabem. Ara hi ha un tipus de mobilitzacions, com són les de les dones, que em semblen fantàstiques, però que tenen trets que m'agraden menys si no inclouen una visió de classe. Per posar un exemple, jo tinc poc en comú amb la senyora Botín. El mateix podríem dir de les mobilitzacions en defensa del clima. 

5. No crec en sortides petites o de tipus territorial davant de crisis tan globals. Dit això, la fiscalitat em sembla un tema central i han de pagar més els que tenen més. Segur que Catalunya pot fer més en aquest àmbit. 
 

Daniel Raventós Foto: D.R.


Daniel Raventós: "S'ha de reduir la jornada laboral i socialitzar els sectors essencials"

1. Tot indica que viurem una situació pitjor del que ens imaginàvem fa poc. Les reivindicacions que s'haurien d'exigir poden ser vistes com a difícils, però són necessàries, com la reducció de la jornada laboral o la socialització de sectors essencials com la sanitat o l'educació, eliminant escola i sanitat privades, així com establir una banca pública. Es tracta de fer una política que no beneficiï l'1 o el 2% de la població mundial.  

2. La renda bàsica, una renda incondicional i universal, és una mesura essencial que ja defensen el Papa i el Financial Times, tot i que els sindicats la veuen amb recança. Però també caldria anar cap a una renda màxima, a partir de la qual no s'haurien de poder guanyar més diners. Perquè el fet que hi hagi uns pocs grans poders econòmics acaba afectant la llibertat de la immensa majoria.   

3. Els sindicats haurien d'oblidar-se de la cultura del "treballisme", que considera que la plena ocupació és un objectiu assolible. Malauradament, una societat amb un nivell sensible de desocupació ha deixat de ser una anomalia. Estem entrant en un món nou i com serà aquest món dependrà de les forces que s'imposin. Els discurs de sempre ja no funcionen. 

Daniel Raventós: "A banda de la renda bàsica, caldria una renda màxima a partir de la qual ja no es poguessin guanyar més diners"
 
4. Es fa difícil de dir, però crec que les mobilitzacions del futur no seran només exclusivament obreres, sinó que tindran un àmbit molt més ampli, més ciutadà. Seran mobilitzacions presencials perquè les protestes de tipus digital només tenen sentit si esdevenen presencials. 

5. La Generalitat té poc marge de maniobra, però això també depèn de la sensibilitat social del Govern de torn. És cert que les competències catalanes en treball i fiscalitat són migrades, però també ho és que això sovint s'utilitza com a excusa. Ho hem vist amb l'impost de successions, amb la renda garantida o amb les escoles concertades.    







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació