28
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
29
d'abril
a les
18:04h
Dissabte passat, quan feia tan sols unes hores que s'havien aprovat els pressupostos de la Generalitat per al 2020, els tècnics del Departament d'Economia ja treballaven per preparar les modificacions necessàries per adaptar-los a la nova realitat del coronavirus. Segons les fonts consultades per NacióDigital, el vicepresident Pere Aragonès treballa amb l'escenari de tenir enllestits els canvis la setmana vinent per afrontar el més ràpid possible la reordenació de recursos i, d'aquesta manera, preparar les prioritats de cara a la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia.
Les mateixes fonts assenyalen que ja hi ha contactes amb els comuns per informar de les modificacions. El grup que comanda Jéssica Albiach al Parlament va avalar els comptes amb la seva abstenció, i la setmana passada ja hi va haver contactes amb el Govern per conèixer quines serien les línies mestres dels canvis. És Aragonès qui reporta directament amb Albiach, mentre que Albert Castellanos, secretari general d'Economia, manté contacte amb el diputat David Cid. Són quatre dels protagonistes de les negociacions que van fer possibles els comptes, a les quals s'hi va sumar a última hora Meritxell Budó, consellera de la Presidència i de Junts per Catalunya (JxCat).
"Es tracta de buscar un reequilibri", sostenen les fonts governamentals. Això vol dir, en essència, que hi haurà conselleries que perdran recursos pactats prèviament per transferir-ne a d'altres més necessitats. Els ulls estan posats, bàsicament, en dos: Salut i Treball, Afers Socials i Famílies. El primer, liderat per Alba Vergés, és el que més ha patit -i pateix- amb la crisi sanitària, mentre que en el segon, comandat per Chakir el Homrani recaurà bona part de les mesures socials per afrontar l'efecte de la pandèmia.
Salut, segons els pressupostos aprovats divendres, tenia assignats 9.739 milions d'euros, un 27% dels comptes. Aquesta xifra, però, ja ha quedat obsoleta, perquè al Govern donen per fet que caldrà injectar més de 2.000 milions al sistema sanitari. Els llits de les unitats de cures intensives (UCI) s'han triplicat, per exemple, i també caldrà premiar l'esforç extraordinari dels qui han estat a primera fila contra el virus, a banda de pagar la factura de la sanitat concertada i privada. Treball, per la seva banda, tenia previst disposar de 3.411 milions d'euros de pressupost, un increment de 529 milions. Catalunya no tenia comptes aprovats des del 2017.
Un altre dels fronts oberts és amb Madrid, tenint en compte que quan comencin a arribar fons europeus la Generalitat reclamarà que es transfereixin, en part, a les autonomies. Aragonès manté contactes amb l'executiu estatal -en episodis d'aquesta legislatura (com ara les protestes per la sentència) amb més fluïdesa que el president Quim Torra-, tant amb l'equip econòmic com amb Pedro Sánchez -en el pitjor moment de la pandèmia intercanviaven missatges-, i espera que es relaxi el dèficit i es liquidi el sostre de despesa. Torra insisteix aquests dies que és l'Estat qui ha d'assumir el cost de la crisi i que cal "rescatar" persones per resoldre la situació.
Nou pla de Govern en paral·lel
El pla de la legislatura, que no anava més enllà la tardor, ha quedat trastocat pel coronavirus. Fins al punt que el president ha decidit -i comunicat als consellers- que elaborarà un nou pla de Govern per atendre la crisi sanitària i social que viu el país. aquest pla "va en paral·lel", segons relaten des de l'executiu, a les modificacions pressupostàries, que també hauran de comportar negociacions amb les conselleries de JxCat. "Les necessitats són imperioses", assenyalen al Govern.
Què implicarà el nou pla? A la pràctica, segons detallen diverses fonts de l'executiu consultades per NacióDigital, això implica que les eleccions ja no arribaran durant el 2020, sinó que apunten al 2021. "Tot queda aparcat", recalquen des de Presidència. "Uns comicis aturen entre 3 i 5 mesos el funcionament de l'administració, i ara això no ens ho podem permetre", remarquen les mateixes fonts. La prioritat de Torra és deixar "encarrilada" des de Palau la fase de la recuperació, que hauria d'arribar en paral·lel a una desescalada que tornarà a ser dirigida per la Moncloa.
En certa manera, la idea del Govern és que, de la mateixa manera que es va posar en marxa el Procicat -organisme format per Interior, Salut i un grup d'experts- per gestionar la pandèmia, se'n formi un altre que prepari la recuperació econòmica. El full de ruta de l'executiu acostuma a ser un procés llarg -Torra el va defensar tres mesos després d'arribar a la presidència, per exemple-, però aquesta vegada les conselleries hauran de fer la feina de forma accelerada. Tant per modificar el pressupost com per reordenar les prioritats polítiques després d'una epidèmia que ho ha capgirat tot.
Les mateixes fonts assenyalen que ja hi ha contactes amb els comuns per informar de les modificacions. El grup que comanda Jéssica Albiach al Parlament va avalar els comptes amb la seva abstenció, i la setmana passada ja hi va haver contactes amb el Govern per conèixer quines serien les línies mestres dels canvis. És Aragonès qui reporta directament amb Albiach, mentre que Albert Castellanos, secretari general d'Economia, manté contacte amb el diputat David Cid. Són quatre dels protagonistes de les negociacions que van fer possibles els comptes, a les quals s'hi va sumar a última hora Meritxell Budó, consellera de la Presidència i de Junts per Catalunya (JxCat).
"Es tracta de buscar un reequilibri", sostenen les fonts governamentals. Això vol dir, en essència, que hi haurà conselleries que perdran recursos pactats prèviament per transferir-ne a d'altres més necessitats. Els ulls estan posats, bàsicament, en dos: Salut i Treball, Afers Socials i Famílies. El primer, liderat per Alba Vergés, és el que més ha patit -i pateix- amb la crisi sanitària, mentre que en el segon, comandat per Chakir el Homrani recaurà bona part de les mesures socials per afrontar l'efecte de la pandèmia.
Salut, segons els pressupostos aprovats divendres, tenia assignats 9.739 milions d'euros, un 27% dels comptes. Aquesta xifra, però, ja ha quedat obsoleta, perquè al Govern donen per fet que caldrà injectar més de 2.000 milions al sistema sanitari. Els llits de les unitats de cures intensives (UCI) s'han triplicat, per exemple, i també caldrà premiar l'esforç extraordinari dels qui han estat a primera fila contra el virus, a banda de pagar la factura de la sanitat concertada i privada. Treball, per la seva banda, tenia previst disposar de 3.411 milions d'euros de pressupost, un increment de 529 milions. Catalunya no tenia comptes aprovats des del 2017.
Un altre dels fronts oberts és amb Madrid, tenint en compte que quan comencin a arribar fons europeus la Generalitat reclamarà que es transfereixin, en part, a les autonomies. Aragonès manté contactes amb l'executiu estatal -en episodis d'aquesta legislatura (com ara les protestes per la sentència) amb més fluïdesa que el president Quim Torra-, tant amb l'equip econòmic com amb Pedro Sánchez -en el pitjor moment de la pandèmia intercanviaven missatges-, i espera que es relaxi el dèficit i es liquidi el sostre de despesa. Torra insisteix aquests dies que és l'Estat qui ha d'assumir el cost de la crisi i que cal "rescatar" persones per resoldre la situació.
Nou pla de Govern en paral·lel
El pla de la legislatura, que no anava més enllà la tardor, ha quedat trastocat pel coronavirus. Fins al punt que el president ha decidit -i comunicat als consellers- que elaborarà un nou pla de Govern per atendre la crisi sanitària i social que viu el país. aquest pla "va en paral·lel", segons relaten des de l'executiu, a les modificacions pressupostàries, que també hauran de comportar negociacions amb les conselleries de JxCat. "Les necessitats són imperioses", assenyalen al Govern.
Què implicarà el nou pla? A la pràctica, segons detallen diverses fonts de l'executiu consultades per NacióDigital, això implica que les eleccions ja no arribaran durant el 2020, sinó que apunten al 2021. "Tot queda aparcat", recalquen des de Presidència. "Uns comicis aturen entre 3 i 5 mesos el funcionament de l'administració, i ara això no ens ho podem permetre", remarquen les mateixes fonts. La prioritat de Torra és deixar "encarrilada" des de Palau la fase de la recuperació, que hauria d'arribar en paral·lel a una desescalada que tornarà a ser dirigida per la Moncloa.
En certa manera, la idea del Govern és que, de la mateixa manera que es va posar en marxa el Procicat -organisme format per Interior, Salut i un grup d'experts- per gestionar la pandèmia, se'n formi un altre que prepari la recuperació econòmica. El full de ruta de l'executiu acostuma a ser un procés llarg -Torra el va defensar tres mesos després d'arribar a la presidència, per exemple-, però aquesta vegada les conselleries hauran de fer la feina de forma accelerada. Tant per modificar el pressupost com per reordenar les prioritats polítiques després d'una epidèmia que ho ha capgirat tot.