Coronavirus

Torra reordena prioritats al Govern i aposta per allargar la legislatura fins al 2021

El president reescriurà el full de ruta per als propers mesos mentre Aragonès modifica els pressupostos per afrontar la crisi; només el Suprem pot escurçar el camí de les eleccions

per Oriol March , 27 d'abril de 2020 a les 20:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Han passat només tres mesos des que, en una compareixença a la Galeria Gòtica, Quim Torra va donar per tancada la legislatura. Les desconfiances entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van pujar de to per l'escó del president -una carpeta que, de fet, mai s'ha acabat de tancar- i Torra va decidir que anunciaria la data de les noves eleccions quan s'aprovessin els pressupostos. El coronavirus va accelerar la seva propagació una setmana abans del ple previst per validar-los i va capgirar tant el calendari fins a les prioritats. Fins al punt que el president ha decidit -i comunicat als consellers- que elaborarà un nou pla de Govern per atendre la crisi sanitària i social que viu el país.


A la pràctica, segons detallen diverses fonts de l'executiu consultades per NacióDigital, això implica que les eleccions ja no arribaran durant el 2020, sinó que apunten al 2021. "Tot queda aparcat", assenyalen des de Presidència. "Uns comicis aturen entre 3 i 5 mesos el funcionament de l'administració, i ara això no ens ho podem permetre", recalquen les mateixes fonts. La prioritat de Torra és deixar "encarrilada" des de Palau la fase de la recuperació, que hauria d'arribar en paral·lel a una desescalada que tornarà a ser dirigida per la Moncloa, on es continua sense cedir el timó competencial.

En certa manera, la idea del Govern és que, de la mateixa manera que es va posar en marxa el Procicat -organisme format per Interior, Salut i un grup d'experts- per gestionar la pandèmia, se'n formi un altre que prepari la recuperació econòmica. El nou pla del Govern, segons ha explicat aquest dilluns la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha d'estar resolt en "pocs dies", tot i que a Palau no precisen encara quan es presentarà. El full de ruta de l'executiu acostuma a ser un procés llarg -Torra el va defensar tres mesos després d'arribar a la presidència, per exemple-, però aquesta vegada les conselleries hauran de fer la feina de forma accelerada.



En paral·lel, a banda, el vicepresident Pere Aragonès haurà de començar a treballar en unes modificacions pressupostàries per adaptar els comptes -validats divendres amb l'abstenció dels comuns- a la nova situació. Al Govern es té assumit que caldrà destinar a Salut més de 2.000 milions d'euros, i que atendre la crisi social en plena davallada dels ingressos -l'activitat econòmica ha quedat aturada i el turisme, actiu tradicional en els mesos que venen, quedarà minvat pel coronavirus- obligarà a mesures excepcionals. Les ajudes a autònoms i desfavorits -es transferiran 200 euros als més necessitats per qüestions alimentàries-, entre d'altres, implicaran redistribuir partides.


Redistribuir-les implicarà, obligatòriament, treure recursos de determinats àmbits per cedir-ne a d'altres. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ja ha anunciat avui que es dedicaran fons addicionals d'increment salarial del personal públic a una retribució extraordinària per als professionals que estan combatent la pandèmia. Aragonès manté contactes amb el govern espanyol per veure si es rebran transferències i es relaxarà el dèficit a mesura que arribin a l'Estat recursos europeus. En els propers dies es parlarà amb els partits per negociar les modificacions als comptes, per bé que hi ha formacions -Cs i PSC- que ja demanen fer els del 2021.

Entre el Suprem i els recels

L'elaboració d'un nou pla de Govern indica fins a quin punt Torra s'ha vist obligat a variar l'estratègia del tram final d'una legislatura que donava per amortitzada. Que les coses han canviat ho demostra que, el setembre del 2018, quan va presentar la planificació de la legislatura, el president posava al centre un debat constituent que ni tan sols ha arribat al Parlament. Hi ha, això sí, un element que no es pot controlar des de Palau, que és el calendari que segueixi el Tribunal Suprem per la inhabilitació de Torra.

"La judicialització no s'atura", adverteixen els qui veuen riscos en deixar el futur de la legislatura en mans de la justícia. En tot cas, a JxCat no volen sentir a parlar d'eleccions -el seu espai polític manté congelada la reordenació i no disposa d'un candidat clar, tot i l'ascendència de Carles Puigdemont- i a ERC interpreten que tenen "pànic" a les eleccions. El debat electoral virarà del futur del procés a les conseqüències de la pandèmia, tot i que el procés independentista no desapareixerà -la taula de diàleg s'hauria de reactivar al juny- ni tampoc els recels entre socis.

Episodis de la crisi -la situació a les residències i el fitxatge d'Oriol Mitjà, juntament amb l'elaboració del pla de desconfinament- han tornar a fer rebrotar els recels entre dues formacions que, siguin quan siguin les eleccions, competiran per convertir-se en hegemònics a les urnes en un escenari més incert que mai. Si el Suprem no hi diu la seva, s'hi trobaran el 2021. Aquests dies, la pugna per agafar la bandera de la gestió -que ERC havia intentat capitalitzar amb la figura d'Aragonès i la carta dels pressupostos- és més oberta que mai en plena crisi del coronavirus.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació