Això és cosa teva

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Després de sis setmanes de confinament, els nens van poder ahir sortir al carrer. I la setmana que ve podrem ja sortir a passejar o a fer esport en totes les franges d'edat si les xifres de contenció de la pandèmia segueixen sent positives. La jornada d'ahir ens deixa amb molts exemples de famílies passejant i relaxant-se després de dies i dies tancats a casa i d'alguns menuts que van sortir amb una certa por pel que han vist i sentit. Va ser un dia bonic i de sol, un punt i a part en tot plegat que també ens va deixar algunes imatges d'incivisme que, si bé no van ser majoritàries, sí que van ser convenientment hiperbolitzades a les xarxes i fins i tot criticades per Quim Torra, que va tenir un discurs molt menys complaent que el del govern espanyol.
 
És evident que si no respectem el confinament i no som estrictes a l'hora de prendre mesures de seguretat tindrem un rebrot de la Covid-19. O potser més d'un perquè la vacuna no arribarà aviat. El virus, ara ja ho sabem, muta, afecta diversos òrgans del cos i, en un tres i no res, pot col·lapsar el nostre sistema de salut, que per ara ha resistit bé el primer embat.

Aquests dies hem viscut una polèmica entre el govern central i el català sobre qui ha de gestionar el desconfinament i com s'ha de fer. Però és evident que els primers que l'hem de gestionar som nosaltres. Cap govern pot decretar ni imposar mesos d'arrest domiciliari i de restricció total de moviments assignant-nos un policia a cadascun per vigilar-nos. I tampoc pot suspendre l'activitat econòmica de forma rotunda. Necessitem els serveis essencials i entre la salut i l'economia -que és la que ens permet fer la vida- cal trobar un equilibri.

La responsabilitat és, per tant, individual. És una qüestió de civisme. Ens hi va la nostra salut i la dels que ens envolten, treballar en condicions de seguretat adequades i administrar, en allò que depèn de nosaltres, de forma prudent el desconfinament. Hem escoltat molt aquests dies que "res serà igual" després del coronavirus. Doncs fins ara hem estat, com a espècie, poc cívics. Poc cívics a l'hora de respectar els drets dels altres i, sobretot, poc cívics a l'hora de respectar el nostre planeta. Podríem començar a canviar d'actitud amb el desconfinament.

I ja que parlem de canvis, el divendres el Parlament va aprovar els pressupostos, els primers des de 2017. Pere Aragonès pot estar satisfet però és evident que ara toca refer-los, convertir-los en encara més socials. I que poden ser una bona eina per posar en marxa la taula catalana per la reconstrucció, que haurà de buscar uns consensos on també hi haurien de ser el PSC i la CUP. Gestionar contradiccions mentre s'avança és el que acaba fent útil la política. N'he escrit aquesta opinió.  

Per acabar, i ja que m'he referit a la necessitat d'avançar, el divendres al vespre us vaig enviar una carta als milers de lectors inscrits a El Despertador (la podeu recuperar aquí, per si la voleu compartir amb els vostres amics o familiars). Us demanava que féssiu el pas de fer pinya amb nosaltres per assegurar la qualitat i viabilitat de NacióDigital en aquest moment i us en féssiu subscriptors. La resposta ha estat molt bona. Gràcies a tots! A la resta, us seguirem empaitant. El periodisme, si no el fem, ens el faran.
 

---

Avui no et perdis

»Els nens prenen el carrer; per Sergi Baixas.

»Guia: Com protegir els infants del coronavirus quan surtin al carrer; per Irene Ramentol.

»Crònica: «Mira, papa, el campanar!»; per Dolors Feixas.

»El gran diner s'ajusta el cinturó davant la magnitud de la crisi; per Pep Martí.

»Entrevista a Miquel Buch: «Les lliçons de l'Estat són per aprendre com no s'han de fer les coses»; per Oriol March.

»Opinió: «La generació Urquinaona i el virus»; per Oriol de Balanzó.

»Del confinament a la vacuna: el diccionari de la pandèmia; per Oriol March.

»El passaport immunitari, una proposta plena d'interrogants arreu del món; per Pep Martí.

»Entrevista a Adelaida Sarukhan, biòloga experta en immunologia: «Per prevenir nous virus hem d'aturar la desforestació i la invasió d'hàbitats»; per Pep Martí.

»Opinió: «Nació i nacionalisme»; per Roger Torrent, president del Parlament.

»Futbolítica: El club «capitalista» que la Revolució dels Clavells va enfonsar; per Ramon Usall.

»Opinió: «Sant Jordi 20: Desaparició dels somriures»; per Montserrat Tura.

I també bones notícies...

» PROGRÉS El coronavirus accelera la tecnologia aplicada a la salut; per Anna Mira i Carles Bellsolà.

» SOLIDARITAT Catalans s'impliquen per salvar Kalipay, un centre de menors desafavorits de les Filipines; per Sergi Baixas i Lluís Girona.
 

---

 El passadís

Una de les persones que ha superat el coronavirus és el cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Després d'estar ingressat a l'Hospital Clínic, el prelat, ja donat d'alta, ha tornat a la Residència Sant Josep Oriol, on viuen molts sacerdots jubilats. L'estat de salut del cardenal s'ha portat amb discreció màxima a l'arquebisbat. Només Germinans, un mitjà catòlic molt conservador i amb bones antenes, n'ha informat amb detall. La malaltia de Martínez Sistach va generar certa preocupació a la residència sacerdotal, on s'han suspès les misses diàries i on cinc capellans més han estat tractats del virus. Ara, l'arquebisbe emèrit passa la quarantena a la seva habitació.

Vist i llegit

Estem capficats en la resposta sanitària al coronavirus i en les seves conseqüències econòmiques. Però també correm el risc que tingui conseqüències polítiques gens bones. Els governs s'han abonat a la simplificació, a la sortida autoritària a través d'estats d'alarma que tot ho permeten gairebé sense debat. La democràcia liberal, més complexa però també més debatuda i matisada, sembla en perill. Sobre això escriu un interessant article a La Vanguardia José María Lassalle, que deu ser l'únic liberal que queda al PP. "L'objectiu és propiciar l'emergència d'un caos que justifiqui la instauració pràctica d'una dictadura. Un patogen autoritari resignifica la dictadura i afavoreix amb arguments simplistes la seva adhesió a ella", escriu.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1947 se celebrava l'acte d'entronització de la Mare de Déu a Montserrat. La iniciativa de posar la verge negra en un nou tron pagat gràcies a donatius va servir per mobilitzar el catalanisme tradicional a l'escalf del monestir benedictí, dirigit aleshores per l'abat Escarré. Es va constituir una Comissió Abat Oliba per organitzar l'acte, pilotat per figures del vell catalanisme conservador com Ventosa i Calvell, i va aplegar activistes que serien rellevants en l'antifranquisme, com Josep Benet i Joan Reventós. La festa va donar per primer cop un clar protagonisme al català i va permetre que l'oposició es fes visible pràcticament per primer cop des del final de la guerra civil. Massa evident pel règim, que uns dies després cessava el governador civil, Bartolomé Barba. Així ho van recordar al Giravolt de TVE a Catalunya.

 L'aniversari

​Avui també fa 73 anys la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Referent de la música tradicional dels Països Catalans, la seva carrera arrenca l'any 1967 a Barcelona, on comença a cantar amb Els Setze Jutges i s'integra a la Nova Cançó. L'any següent, la censura va prohibir-li una de les seves cançons emblemàtiques: Què volen aquesta gent? (la podeu escoltar aquí, que encara és molt vigent, al "Concert per la Llibertat"). Bonet la va compondre amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima per denunciar la repressió franquista i la mort de Rafael Guijarro a mans de la policia per encobrir un cas de violència policial. A més dels seus 50 anys de trajectòria artística, Bonet és també un referent pel que fa al compromís amb la llengua i la cultura del país. Sentir-la cantar l'himne de Mallorca, la Balanguera (aquí), emociona. El periodista Jordi Bianciotto va publicar fa tres anys un llibre sobre ella: Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres).

 ​Fes clic aquí per rebre'l