El desconfinament dels infants: com evitar que apareguin les fòbies

La psicopedagoga Noemí Puig dona pautes per detectar pors irracionals en els petits i com respondre-hi des de bon principi

per Clara Virgili , 25 d'abril de 2020 a les 09:17 |
Els infants viuen confinats des del 13 de març | Unsplash
A les portes del desconfinament dels infants, és important que les famílies expliquin bé als seus fills com seran les sortides controlades i observin les sensacions i reaccions dels seus fills quan tornin a trepitjar el carrer. Perquè si bé podria semblar que sortir a l'aire lliure a jugar, i potser retrobar-se amb algun amic encara que sigui mantenint les distàncies, és un gran moment per a la canalla, a alguns petits els poden assaltar sentiments contradictoris i, fins i tot, aparèixer pors, ja sigui per sortir de casa o per encomanar-se del virus.

La por és un sentiment natural. Tal com ens recorda la psicopedagoga, Noemí Puig, és un estat d'alerta davant d'un perill real que ens manté sans i estalvis. Una altra cosa és quan aquesta por esdevé desproporcionada davant un fet que, en realitat, no és perillós per si mateix. Aleshores és quan poden aparèixer les fòbies. "Que els nens vegin el coronavirus com un perill real i li tinguin por és, en certa manera, normal. Si això passa a limitar la vida social, llavors tenim un problema".


Segons Noemí Puig, "si el nen o nena es nega a sortir de casa per por i nosaltres consentim que no surti, en certa manera li estem alimentant aquesta por". Pot semblar contradictori, perquè en realitat el petit en qüestió es quedarà més tranquil si es queda a casa, però el que passarà és que quan li tornem a demanar, encara li costarà més. Per això la psicopedagoga aconsella que, si bé no cal obligar-lo a sortir a jugar, "sí que li hem de demanar que faci petits passos", com per exemple acompanyar-nos a llençar la brossa, o almenys baixar fins a la porta del carrer. "És important repetir cada dia aquests passos aconseguits, i no retrocedir consentint que un dia faci menys que l’anterior" diu, "si l'ansietat es va tractant a mesura que apareix, és més senzill revertir-la".

En els casos més lleus, en què els infants puguin donar alguna mostra d'ansietat o reticència però sense negar-se a sortir, la seguretat i tranquil·litat que siguin capaços de transmetre els adults seran la clau. "Els hem de transmetre que sortir al carrer és segur si prenem les precaucions adequades" detalla Puig, "i també preparar-los perquè siguin mentalment flexibles i entenguin que la situació pot tornar a canviar si hi ha un rebrot".


Malgrat tot, la gran majoria dels infants, sobretot a partir dels sis anys, entenen i s'adapten bé a la situació, i el fet que el desconfinament sigui molt progressiu ajudarà a fer-lo amb més tranquil·litat, especialment si els acompanyem perquè arribin a les seves pròpies conclusions. En aquest sentit, Noemí Puig aconsella mantenir una conversa amb els més petits per fer un repàs del que ha passat fins ara i, a partir dels coneixements que ja tenen, demanar-los, per exemple, què farien ells per poder sortir i no contagiar-se. D'aquesta manera entendran millor el sentit de les restriccions i no els generaran frustració.














 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació