24
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
21:07h
La Zhora és veïna del Poble Sec de Barcelona. Amb l'inici del confinament va perdre les feines de treballadora de la neteja que tenia en domicilis, totes sense contracte. Això l'ha abocat a la pobresa i davant la falta de diners per poder comprar aliments i productes d'higiene per a ella i les seves dues filles va recórrer a la xarxa veïnal del barri. Ara, la Zhora no només n'és usuària sinó que s'ha implicat en l'organització. "Ara puc veure què passa amb totes les famílies i és molt dur. La xarxa fa una feina meravellosa i he decidit donar un cop de mà", explica.
Ella és una de les moltes veïnes de Barcelona que ha acudit a iniciatives solidàries davant la necessitat generada o incrementada arran de la crisi del coronavirus. La del Poble Sec no és l'única xarxa veïnal organitzada a la ciutat i aquest divendres una vintena van denunciar que l'actuació dels serveis socials de l'Ajuntament és "insuficient". Entre totes asseguren que estan fent arribar aliments a 5.000 veïns. "Les administracions públiques no han pres mesures efectives per pal·liar l’impacte psicosocial i econòmic d’aquesta crisi", asseguren.
Des de l'Ajuntament rebaten el discurs i defensen la gestió dels serveis socials. El consistori assegura que la distribució d'àpats ha incrementat en un 146% des de l'inici de l'epidèmia i que diàriament se'n distribueixen 9.389 a la ciutat.
Treball en xarxa
Arreu de la ciutat el treball en xarxa entre entitats ha fet sorgir noves iniciatives en el context de crisi. Al districte de Sant Martí, el club de futbol sala Rosario Central Catalunya, el Centre Sant Martí i la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB) han promogut una altra iniciativa solidària.
Les tres entitats col·laboren per atendre famílies vulnerables del districte afectades per la crisi del coronavirus. Les necessitats d’aquestes famílies estan bàsicament relacionades amb l’alimentació i els productes d’higiene. Habitualment el Centre Sant Martí ja entrega material i aliments però les conseqüències de l’epidèmia han augmentat la vulnerabilitat al districte. Per això de la mà de la FEEB i el Rosario Central Catalunya s’ha apostat pel treball en xarxa.La iniciativa ha obert punts de recollida a cases de jugadors del club i d’allà es traslladaran al centre. La FEEB ja treballa habitualment a Sant Martí a través dels seus projectes Convivim esportivament i Temps de joc, que recorren a l’esport i al lleure com a eines per a la cohesió social.
Al Raval, la col·laboració també s'ha produït entre l'entitat Braval i Acció Social Montalegre. El passat cap de setmana van repartir per primera vegada aliments al barri, després de muntar una campanya a través de Whatsapp.
Ara tenen menjar per a un mes i 250 quilos de material de parafarmàcia i segurament en necessitaran més perquè el nombre d'usuaris ha crescut en comparació amb el context habitual. "Habitualment Acció Social Montalegre treballa amb 250 famílies i ara n'hi ha 350. Ens n'arriben derivades de l’Ajuntament o entitats com Càritas. En total atenem 1.500 persones", explica el president de Braval, Josep Masabeu. Una realitat que contrasta amb l'explicada per l'Ajuntament. En roda de premsa aquest divendres, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, assegurava que el consistori ha atès a tothom que s'ha dirigit a serveis socials i que, en tot cas, és l'Ajuntament que demana a les entitats que els derivin usuaris.
Segons Masabeu, els serveis socials estan "saturats" i això implica un obstacle per atendre famílies que pateixen una situació de pobresa sobrevinguda. "Hi ha famílies que anaven tirant amb feines molt precàries, contractes en negre… però ara això s’ha acabat", explica.
Xarxa de Cures Antiracista
Bona part dels veïns que travessen aquesta situació són persones racialitzades que ara s'han quedat sense ingressos. Per respondre a aquesta realitat amb l'arribada de l'epidèmia va néixer la Xarxa de Cures Antiracistes. La Naty és una de les seves membres: "Vam fer una crida i al principi ateníem 80 persones. Ara ja en són entre 170 i 180 persones", explica.
La Fundació Espigoladors i Mercabarna col·laboren amb l'abastiment, a part de qualsevol particular que ho vulgui. "També atenem persones transsexuals, travestis o treballadores sexuals, que ho tenen difícil per anar a segons quins punts de recollida d'aliments", afirma. Actualment tenen la seva activitat centralitzada al Casal Popular Tres Lliris de Gràcia i també fan entregues a domicili, sobretot a aquelles persones sense papers que podrien veure com una topada amb la policia acaba amb un procés de deportació.
La Xarxa de Cures Antiracistes forma part de la vintena de xarxes veïnals que han denunciat l'actuació de serveis socials. "Ara més que mai és evident que l'administració ha de posar més recursos a favor dels col·lectius més vulnerables. Cada dia rebem centenars de trucades de famílies que no poden comprar aliments, la situació és molt greu", diuen. També critiquen que el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, hagi avalat la identificació i proposta de sanció a persones que formen part de xarxes solidàries. "Això és desvaloritzar la feina essencial feta diàriament per totes les xarxes i els col·lectius informals", conclouen.
Ella és una de les moltes veïnes de Barcelona que ha acudit a iniciatives solidàries davant la necessitat generada o incrementada arran de la crisi del coronavirus. La del Poble Sec no és l'única xarxa veïnal organitzada a la ciutat i aquest divendres una vintena van denunciar que l'actuació dels serveis socials de l'Ajuntament és "insuficient". Entre totes asseguren que estan fent arribar aliments a 5.000 veïns. "Les administracions públiques no han pres mesures efectives per pal·liar l’impacte psicosocial i econòmic d’aquesta crisi", asseguren.
Des de l'Ajuntament rebaten el discurs i defensen la gestió dels serveis socials. El consistori assegura que la distribució d'àpats ha incrementat en un 146% des de l'inici de l'epidèmia i que diàriament se'n distribueixen 9.389 a la ciutat.
Treball en xarxa
Arreu de la ciutat el treball en xarxa entre entitats ha fet sorgir noves iniciatives en el context de crisi. Al districte de Sant Martí, el club de futbol sala Rosario Central Catalunya, el Centre Sant Martí i la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB) han promogut una altra iniciativa solidària.
Les tres entitats col·laboren per atendre famílies vulnerables del districte afectades per la crisi del coronavirus. Les necessitats d’aquestes famílies estan bàsicament relacionades amb l’alimentació i els productes d’higiene. Habitualment el Centre Sant Martí ja entrega material i aliments però les conseqüències de l’epidèmia han augmentat la vulnerabilitat al districte. Per això de la mà de la FEEB i el Rosario Central Catalunya s’ha apostat pel treball en xarxa.La iniciativa ha obert punts de recollida a cases de jugadors del club i d’allà es traslladaran al centre. La FEEB ja treballa habitualment a Sant Martí a través dels seus projectes Convivim esportivament i Temps de joc, que recorren a l’esport i al lleure com a eines per a la cohesió social.
Al Raval, la col·laboració també s'ha produït entre l'entitat Braval i Acció Social Montalegre. El passat cap de setmana van repartir per primera vegada aliments al barri, després de muntar una campanya a través de Whatsapp.
Ara tenen menjar per a un mes i 250 quilos de material de parafarmàcia i segurament en necessitaran més perquè el nombre d'usuaris ha crescut en comparació amb el context habitual. "Habitualment Acció Social Montalegre treballa amb 250 famílies i ara n'hi ha 350. Ens n'arriben derivades de l’Ajuntament o entitats com Càritas. En total atenem 1.500 persones", explica el president de Braval, Josep Masabeu. Una realitat que contrasta amb l'explicada per l'Ajuntament. En roda de premsa aquest divendres, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, assegurava que el consistori ha atès a tothom que s'ha dirigit a serveis socials i que, en tot cas, és l'Ajuntament que demana a les entitats que els derivin usuaris.
Segons Masabeu, els serveis socials estan "saturats" i això implica un obstacle per atendre famílies que pateixen una situació de pobresa sobrevinguda. "Hi ha famílies que anaven tirant amb feines molt precàries, contractes en negre… però ara això s’ha acabat", explica.
Xarxa de Cures Antiracista
Bona part dels veïns que travessen aquesta situació són persones racialitzades que ara s'han quedat sense ingressos. Per respondre a aquesta realitat amb l'arribada de l'epidèmia va néixer la Xarxa de Cures Antiracistes. La Naty és una de les seves membres: "Vam fer una crida i al principi ateníem 80 persones. Ara ja en són entre 170 i 180 persones", explica.
La Fundació Espigoladors i Mercabarna col·laboren amb l'abastiment, a part de qualsevol particular que ho vulgui. "També atenem persones transsexuals, travestis o treballadores sexuals, que ho tenen difícil per anar a segons quins punts de recollida d'aliments", afirma. Actualment tenen la seva activitat centralitzada al Casal Popular Tres Lliris de Gràcia i també fan entregues a domicili, sobretot a aquelles persones sense papers que podrien veure com una topada amb la policia acaba amb un procés de deportació.
La Xarxa de Cures Antiracistes forma part de la vintena de xarxes veïnals que han denunciat l'actuació de serveis socials. "Ara més que mai és evident que l'administració ha de posar més recursos a favor dels col·lectius més vulnerables. Cada dia rebem centenars de trucades de famílies que no poden comprar aliments, la situació és molt greu", diuen. També critiquen que el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, hagi avalat la identificació i proposta de sanció a persones que formen part de xarxes solidàries. "Això és desvaloritzar la feina essencial feta diàriament per totes les xarxes i els col·lectius informals", conclouen.