26
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
22:03h
El debat sobre la creació d'un passaport immunològic està sobre la taula. La possibilitat d'establir una mena de certificat per a aquelles persones que haguessin superat la malaltia i generat anticossos té els seus defensors. En el cas de Catalunya, va ser una opció avaluada pel comitè d'experts creat pel Govern sota la coordinació d'Oriol Mitjà. Finalment, l'informe que els experts van elevar a l'executiu tan sols va esmentar aquesta opció, però sense fer-ne una recomanació.
El passaport immunològic és força controvertit. Des de la professió mèdica no gaudeix tampoc d'un criteri unànime. En aquests moments, encara es desconeix si qui ha superat el coronavirus n'està del tot blindat i si els anticossos poden evitar un nou contagi. En principi, implicaria fer un test serològic a tota la ciutadania per esbrinar qui té anticossos -els qui podrien reemprendre la seva vida normal- i els que no. En diversos països, el carnet d'identitat immunitari resta un tema obert.
- Alemanya, el capdavanter
És un dels primers països on es va encetar el debat sobre la mesura. Els mitjans alemanys van informar que el govern d'Angela Merkel l'estava estudiant. De moment, només se sap que va ser suggerida per un grup d'experts, entre ells l'epidemiòleg Gerard Krause, arran d'un estudi elaborat per un seguit de centres científics, entre ells l'Institut Robert Koch, que depèn del govern federal. La idea inicial era començar a fer tests a un grup de població de 100.000 persones per comprovar si havien generat anticossos i anar ampliant el ventall. De moment, Berlín no ha detallat res més.
- Regne Unit, al darrere
L'executiu de Boris Johnson va veure inicialment amb bons ulls la possibilitat d'establir un passaport immunològic. Però la idea no ha anat més enllà, de moment. Al saber-se que a Berlín s'ho estaven plantejant, alguns tècnics que aconsellen el primer ministre van començar a acaronar el projecte, entre ells Peter Openshaw.
El ministre de Salut, Matt Hancock, ho va considerar una idea interessant. També els partits de l'oposició van rebre el carnet sanitari amb bons ulls. Però a mida que passaven els dies, s'acumulaven les preguntes sobre el caràcter concloent dels tests i la capacitat del sistema públic per fer proves a tota la població. Però les dificultats logístiques que planteja un test serològic massiu han aturat de moment la proposta.
- Estats Units: "S'està estudiant"
L'administració Trump ha avaluat la possibilitat d'establir certificats d'immunitat que permetessin circular sense entrebancs pel país. Preguntat sobre aquesta qüestió, Anthony Fauci, el responsable de l'Institut Nacional d'Alèrgies i Malalties Infeccioses, va afirmar que "s'està estudiant" i va considerar que seria una idea factible. Però això era a inicis d'abril.
La proposta ha obert un debat intens, en un país on totes les mesures de control social generen una forta polseguera. Precisament el país viu agitat davant les diverses estratègies per fer front a la pandèmia. Pel que fa a un possible passaport, Kathryn Olivarius, historiadora i professora de la Universitat d'Stanford, es va pronunciar radicalment en contra d'atorgar cap privilegi als suposadament immunes.
Olivarius, en un article al The New York Times titulat "La perillosa història de l'immunoprivilegi", recordava com la immunitat havia separat socialment els habitants de Nova Orleans al segle XIX arran de la febre groga. I advertia contra un capitalisme-corona que es podria tornar a produir.
- Itàlia: l'oposició de l'epidemiòleg del Véneto
També a Itàlia es va especular sobre el passaport immunològic. Però la proposta va topar amb el criteri d'un epidemiòleg que ara mateix té vara alta a Roma: Andrea Crisanti, que ha estat al davant de la lluita contra el virus al Veneto, on la pandèmia ha estat controlada. Crisanti, que ha proliferat en els mitjans de comunicació, ho ha desaconsellat amb paraules molt dures, qualificant la idea d'"estupidesa".
Els problemes s'acumulen sobre el camí que hauria de dur al DNI immunològic. Molts científics adverteixen del risc mèdic que suposa, ja que no està demostrat que els tests d'anticossos siguin d'una eficàcia indiscutible. Aquí, el resultat sí que podria ser pitjor que la malaltia. Tampoc està clar que la immunitat que s'obtingui per part d'un antic contagiat que ha creat anticossos duri per sempre.
Un altre problema gens menor és que, si el passaport és condició per tornar a la feina, hi ha el risc que algunes persones tinguin la temptació de contagiar-se per poder accedir al seu lloc de treball. Un risc que podria materialitzar-se en societats amb una situació social dramàtica i on la desesperació per no quedar-se sense feina i desprotegit podria dur algunes persones a forçar el seu contagi. Un escenari propi de les novel·les de Dickens.
El passaport immunològic és força controvertit. Des de la professió mèdica no gaudeix tampoc d'un criteri unànime. En aquests moments, encara es desconeix si qui ha superat el coronavirus n'està del tot blindat i si els anticossos poden evitar un nou contagi. En principi, implicaria fer un test serològic a tota la ciutadania per esbrinar qui té anticossos -els qui podrien reemprendre la seva vida normal- i els que no. En diversos països, el carnet d'identitat immunitari resta un tema obert.
- Alemanya, el capdavanter
És un dels primers països on es va encetar el debat sobre la mesura. Els mitjans alemanys van informar que el govern d'Angela Merkel l'estava estudiant. De moment, només se sap que va ser suggerida per un grup d'experts, entre ells l'epidemiòleg Gerard Krause, arran d'un estudi elaborat per un seguit de centres científics, entre ells l'Institut Robert Koch, que depèn del govern federal. La idea inicial era començar a fer tests a un grup de població de 100.000 persones per comprovar si havien generat anticossos i anar ampliant el ventall. De moment, Berlín no ha detallat res més.
- Regne Unit, al darrere
L'executiu de Boris Johnson va veure inicialment amb bons ulls la possibilitat d'establir un passaport immunològic. Però la idea no ha anat més enllà, de moment. Al saber-se que a Berlín s'ho estaven plantejant, alguns tècnics que aconsellen el primer ministre van començar a acaronar el projecte, entre ells Peter Openshaw.
Les dificultats logístiques que planteja un test serològic massiu han aturat de moment la proposta al Regne Unit
El ministre de Salut, Matt Hancock, ho va considerar una idea interessant. També els partits de l'oposició van rebre el carnet sanitari amb bons ulls. Però a mida que passaven els dies, s'acumulaven les preguntes sobre el caràcter concloent dels tests i la capacitat del sistema públic per fer proves a tota la població. Però les dificultats logístiques que planteja un test serològic massiu han aturat de moment la proposta.
- Estats Units: "S'està estudiant"
L'administració Trump ha avaluat la possibilitat d'establir certificats d'immunitat que permetessin circular sense entrebancs pel país. Preguntat sobre aquesta qüestió, Anthony Fauci, el responsable de l'Institut Nacional d'Alèrgies i Malalties Infeccioses, va afirmar que "s'està estudiant" i va considerar que seria una idea factible. Però això era a inicis d'abril.
La proposta ha obert un debat intens, en un país on totes les mesures de control social generen una forta polseguera. Precisament el país viu agitat davant les diverses estratègies per fer front a la pandèmia. Pel que fa a un possible passaport, Kathryn Olivarius, historiadora i professora de la Universitat d'Stanford, es va pronunciar radicalment en contra d'atorgar cap privilegi als suposadament immunes.
Kathryn Olivarius, professora a Stanford, es va pronunciar radicalment en contra d'atorgar cap privilegi als suposadament immunes
Olivarius, en un article al The New York Times titulat "La perillosa història de l'immunoprivilegi", recordava com la immunitat havia separat socialment els habitants de Nova Orleans al segle XIX arran de la febre groga. I advertia contra un capitalisme-corona que es podria tornar a produir.
- Itàlia: l'oposició de l'epidemiòleg del Véneto
També a Itàlia es va especular sobre el passaport immunològic. Però la proposta va topar amb el criteri d'un epidemiòleg que ara mateix té vara alta a Roma: Andrea Crisanti, que ha estat al davant de la lluita contra el virus al Veneto, on la pandèmia ha estat controlada. Crisanti, que ha proliferat en els mitjans de comunicació, ho ha desaconsellat amb paraules molt dures, qualificant la idea d'"estupidesa".
Els problemes s'acumulen sobre el camí que hauria de dur al DNI immunològic. Molts científics adverteixen del risc mèdic que suposa, ja que no està demostrat que els tests d'anticossos siguin d'una eficàcia indiscutible. Aquí, el resultat sí que podria ser pitjor que la malaltia. Tampoc està clar que la immunitat que s'obtingui per part d'un antic contagiat que ha creat anticossos duri per sempre.
Un altre problema gens menor és que, si el passaport és condició per tornar a la feina, hi ha el risc que algunes persones tinguin la temptació de contagiar-se per poder accedir al seu lloc de treball. Un risc que podria materialitzar-se en societats amb una situació social dramàtica i on la desesperació per no quedar-se sense feina i desprotegit podria dur algunes persones a forçar el seu contagi. Un escenari propi de les novel·les de Dickens.