25
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
23:35h
Poc s'imaginava Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) com de convuls seria el seu periple com a conseller d'Interior quan va arribar al càrrec el juny de fa dos anys. Incendis forestals, temporals, un incident en una planta petroquímica, la sentència del Tribunal Suprem i ara la pandèmia han convertit el Departament en un dels més agitats de la legislatura. En aquesta entrevista per videconferència amb NacióDigital avalua la pèrdua de competències per l'estat d'alarma, critica la gestió de l'Estat i insisteix que una Catalunya independent hauria fet una millor gestió del coronavirus.
- La declaració de l'estat d'alarma i les pròrrogues successives han desposseït la Generalitat de competències. Per clarificar: qui dona les ordres als Mossos, el conseller d'Interior o el ministeri?
- Pel que fa referència a la lluita contra la Covid-19, les competències les té Madrid. El que passa és que les fronteres són molt primes. El govern espanyol no es posa amb el nombre de controls policials que fem, o en com han de ser les actuacions. Hi ha unes taules de coordinació entre cossos. No és que cada dia esperem les ordres d'un tercer, però sí que hem de reportar una sèrie d'informació perquè han decidit que sigui així.
- Quin tipus d'informació han de compartir amb ells?
- Activitat policial, les dades que cada dia faig públiques. No entren al detall de què fem i què deixem de fer. Els Mossos tenen moltes activitats, molts fronts oberts, com la delinqüència habitual o bé la lluita contra la violència masclista.
- Té contacte amb el ministre Fernando Grande-Marlaska?
- Parlem quan necessitem parlar, ni molt ni poc. Hi ha contacte.
- Hi ha hagut algun episodi d'intromissió competencial als Mossos per part dels cossos estatals?
- Ja ho han fet amb salut, seguretat i emergències. La intromissió és absoluta. Van decidir subordinar-nos en lloc de treballar conjuntament.
- Ja tenen informació sobre quin és el pla de desconfinament del govern espanyol?
- A hores d'ara, no. És molt probable que a, nivell sanitari, el Ministeri de Sanitat i la conselleria de Salut tinguin contactes. Però, ara mateix, no em consta.
- Sostenen aquests dies que la Generalitat, exercint les seves competències, hauria fet una millor gestió de la crisi. Tenint en compte que el que estava en joc era la salut dels ciutadans, per què no van aplicar mesures més restrictives al marge de l'estat d'alarma?
- Si es fes aquesta pregunta a Economia, i no ara, sinó abans de la gestió de la Covid-19, segurament seria igual de vàlida: com és que la Generalitat no fa una cosa diferent del que diu Madrid? Malauradament, som un país que no és independent. A mi m'agradaria que Catalunya ho fos. Malauradament, formem part d'un estat espanyol que en aquest cas és qui decreta. El dia que siguem independents, segur que la pregunta i la resposta seran diferents. Ara per ara, la subordinació de l'estat espanyol en matèria del coronavirus és la que es va decretar en un estat d'alarma. De la mateixa manera, repeteixo, que es gestiona la part econòmica.
- Aquesta vegada, però, es tractava d'un assumpte greu de salut.
- A l'hora de prendre mesures, el que està clar és que les hem pres. Potser no ha estat una resolució, però sí una recomanació. També vull agrair a tots els catalans que han anat seguint totes les recomanacions, això s'ha de posar en valor. Quan veus l'esforç que estan fent tantes famílies recloses a casa, vetllant per la seva salut i protecció i per la dels altres, davant d'un fet insòlit, és d'agrair.
- El país està preparat per la fase de desescalada? Sánchez parla de mitjans de maig. És massa d'hora per començar a recuperar la normalitat?
- Qui ens donarà la dada serà l'estat del sistema de salut. Qui ens detallarà si es poden anar obrint més possibilitats o no és el nombre d'ingressos i la capacitat de les unitats de cures intensives (UCI), ara mateix multiplicades per tres. Fins que no hi hagi la garantia que en el cas que tinguem una segona escalada sigui assumible pel sistema, no es podrà plantejar. A mida que anem baixant la tensió a les UCI i els ingressos hospitalaris, segur que es podrà anar omplint de mica en mica la possibilitat d'anar prenent decisions cap al desescalament o el desconfinament.
- En l'informe d'Oriol Mitjà, per exemple, s'apunta que el retorn als hàbits de sempre no es podrà recuperar fins d'aquí a 18 mesos. Tenen calculat quan es podrà tornar a fer una vida més o menys normal?
- No. Mitjà i els experts, també matemàtics, fan un càlcul. Hem d'estar preparats per a tots els escenaris. El que ens donen els experts són fulls de ruta, situacions i marcs en els quals ens podem moure. Saber-ho, però, no ho sap ningú.
- Aquest informe ha de ser traduït en un acord de Govern en forma de planificació de desconfinament català. Si l'Estat no l'accepta, quedarà en paper mullat?
- L'autoritat competent, avui, és l'Estat, però demà no ho sabem. Amb aquestes sis setmanes de gestió, el Govern ha demostrat estar compromès amb la lluita contra la Covid-19. Quan s'han anat prenent decisions abans i després de l'estat d'alarma, la Generalitat ha demostrat que estava disposada a prendre decisions complicades, complexes, difícils d'explicar i que s'entenguessin. Vam demostrar la capacitat i la voluntat de fer-hi front. A partir d'aquí, que Espanya hagi decidit per la subordinació en cap cas pot haver significat que la Generalitat hagi abaixat els braços. S'ha continuat lluitant, tant proposant com exercint les nostres competències.
- Tenen alguna garantia que el govern espanyol els deixarà aplicar les mesures de desescalada?
- Aquesta garantia no la tenim. La garantia que donem és que no deixarem de treballar ni de fer propostes i d'exercir el lideratge polític per la salut dels catalans. De la mateixa manera que no tenim una garantia, puc dir que no deixarem de treballar tant per la gestió com per les propostes que necessitem per al futur.
- Què passarà amb els nens? Vostès defensen que surtin per franges horàries i dels 0 als 18 anys, l'Estat ho limita als 14 i habilita que puguin sortir de 9 a 21. Què valdrà, el que digui la Generalitat o bé el que digui el govern espanyol?
- La gestió de la sortida dels menors demostra com funciona l'Estat i com funciona el Govern. La Generalitat va sortir dissabte passat amb una proposta raonada i debatuda per tres conselleries. Què ha fet l'executiu espanyol? Dir una proposta, dir-ne una altra al cap d'unes hores i després sortir un altre dia per fer-ne una altra. Ara tenim això de sortir de 9 a 21. La gent no necessita anades i tornades, es demostra la improvisació de Madrid. Què vol dir la sortida en aquests horaris? Que hi pot haver més propagació. La proposta de la Generalitat tractava de segmentar la població al carrer, amb franges per no coincidir amb l'entrada i la sortida de la feina. Els nens que compleixen el confinament porten 30 dies tancats a casa, si han tingut simptomatologia ja s'han adreçat a l'hospital. Si no l'han tingut, vol dir que no estan contaminats. Si ara els deixem sortir de 9 a 21, ens podem trobar que es barregi tot.
Van dir que podien acompanyar els pares a comprar, després que no, ara que sí. El que menys hem de fer és que uns possibles transmissors dels virus com són els nens facin vida normal. Si els estem protegint, que estiguin protegits tant com puguin. Això vol dir nuclis familiars, màxima distància d'un quilòmetre del seu domicili, activitat de passeig, no comprar i fer vida normal. L'Estat sembla que vulgui fer propostes diferents al que ha fet Catalunya. La nostra té un raonament tècnic d'experts, la seva sembla ser que és un raonament més polític o d'enuig, però no acaba de ser tècnica.
- Aplicar aquest diumenge el desconfinament dels nens a l'estil del que ha definit el govern espanyol, sense franges horàries diferenciades, pot ser un risc que provoqui més contagis?
- Evident, és evident. Diumenge potser no, perquè no és laborable, però durant la setmana, sí. En la proposta de la Generalitat no coincidien pràcticament els horaris d'entrada i sortida laborals amb els nens. En la de l'Estat, sí.
- Considera, en termes generals, que la Generalitat ha estat a l'alçada de la gestió de la crisi sanitària?
- El temps jutjarà si hem estat a l'alçada o no. El que sí que puc dir és que hi ha hagut un compromís absolut en la lluita contra la Covid-19. Hi ha dos Departaments [Salut i Interior] que portem 40 dies treballant sense fer ni un dia de festa. Els altres també treballen de forma molt intensa per resoldre qualsevol problema que tinguem.
- Es podria haver evitat el creixement de víctimes i contagis?
- Sempre pots mirar enrere i dir que s'hagués pogut fer d'un manera o altra. Això val per a Catalunya i per a tots els estats del món. És molt probable que, quan tothom va veure la Covid-19 a la Xina, s'ho mirés des d'un punt de vista que després, quan han vist què ha passat als seus estats, potser l'haurien canviat. S'ho van mirar amb unes reticències o precaucions no ajustades. Crec que Catalunya està dins del grup que va prendre decisions. Hem de comparar les fotografies: quan la Generalitat estava decretant el confinament d'un territori del país que tenia unes dades molt elevades comparades amb la resta [la conca d'Òdena], en aquell moment hi havia altres comunitats amb dades pitjors i ens les quals es veia ple de gent sortint de cap de setmana a altres autonomies. Uns vam començar a prendre decisions dràstiques, difícils, i d'altres, no.
- Els Mossos van ser els responsables del confinament perimetral de la conca d'Òdena. Creu que va funcionar? Les xifres de mortalitat van ser més elevades que a Llombardia.
- Sí, va funcionar perquè les dades haurien pogut ser molt adverses. De la conca d'Òdena en surten unes 10.000 persones cada dia a treballar. Si tens un grau [de contagi] més elevat que la resta en una zona concreta, hi ha molt més risc de propagació. És una zona productiva molt important, també hi entra molta gent per anar a treballar. Per tant, aquests 10.000 podien ser 20.000, i hauria pogut representar una propagació molt més elevada.
- Creu que la gestió del PSOE i Podem és gaire diferent de la que haurien fet PP i Ciutadans o Vox?
- No estic gens satisfet amb la gestió que han fet. Es van autoanomenar un govern d'esquerres i he tingut la sensació que han optat per la centralització, per ajudar a l'Íbex-35 i per anar en contra de la col·laboració en lloc de pensar en els treballadors en un sistema de prou confiança amb els gestors de la salut i les emergències. Ens han pres les competències. El coneixement del territori el tenim nosaltres. L'experiència en la gestió, també. Un altre govern ho hauria fet diferent? Sí. Però de l'actual no n'estic gens content.
- Els ha sorprès la presència de militars en rodes de premsa?
- És un exemple més del govern PSOE-Unides Podem. I jo, que consti, soc un conseller que m'agrada fer rodes de premsa amb uniformats. Però són uniformats per informar de la vessant més operativa: bombers en el cas de focs, policies en una emergència policial. Quan planteges una emergència sanitària amb visió militar, crec que no és el camí. El camí és més bata blanca que no pas uniformes militars.
- En els últims mesos ha viscut una concatenació de crisis en primera persona. En clau d'Interior, està sent més difícil gestionar aquesta crisi o les protestes per la sentència?
- Indiscutiblement aquesta crisi, que s'està emportant persones estimades. I estem, d'alguna manera, demanant a la gent que es quedi a casa tancada, amb estrès i preocupació. És molt complex, el que estem fent. I aprofito per agrair a tothom que, excepte una minoria, tothom està fent una gran feina. Si ho he de posar en una balança, només pel patiment i el nombre de morts, no té ni punt de comparació.
- Com valora la tasca del president Quim Torra?
- És possible que a molta gent l'hagi sorprès. Els que coneixem i hem vist el president aquests mesos, sabíem com és. Ara potser tenim una imatge d'ell diferent a la que era abans, però Torra és el mateix. El compromís amb fer la feina ben feta i amb intentar sobreposar-se a tots els problemes l'ha tingut sempre. Malauradament, no sempre s'havia tingut en compte. El seu compromís ha estat sempre el mateix.
- Va ser qüestionat per sectors de l'independentisme, fins i tot del seu partit i en algun moment per l'entorn de Presidència, durant les protestes per la sentència. En algun moment va veure perillar el càrrec?
- El conseller d'Interior no desfà mai les maletes. Sempre està a l'ull de l'huracà. N'era molt conscient el dia que vaig entrar, i en soc ara.
- Es penedeix d'haver parlat amb tanta gravetat dels 1.714 milers de mascaretes enviats a Catalunya per part de l'Estat? Ho segueix pensant? Considera justificades les crítiques?
- Només dic que només cal fer una regla de tres: agafar 10 milions de mascaretes, els habitants de l'Estat i els habitants de Catalunya. Els números no quadren. No vull entrar en cap polèmica. Si a algú li quadren, que es miri el repartiment de l'Estat per províncies. Els números encara quadren menys. Representa que des de Madrid es va decidir que una província de Catalunya havia de tenir més mascaretes percentualment que d'altres. Els números no quadren i, a partir d'aquí, que facin les crítiques que vulguin.
- Avala que, com a estat independent, Catalunya hauria gestionat millor la crisi, amb menys contagis i menys víctimes? Ho va dir la consellera Meritxell Budó.
- El president proposava tancar Catalunya -ports, aeroports i l'accés ferroviari- el 13 de març. L'Estat ho va decidir fer al cap d'uns dies. És evident que nosaltres tancàvem les possibles propagacions molt abans del que va acabar sent. Només mirant aquestes dades, es demostra que si haguéssim un estat independent i haguéssim pres les decisions nosaltres sols segur que hauria anat diferent. Només cal mirar països del tamany de Catalunya -Portugal, Dinamarca-, els seus resultats i els de l'Estat. José Luis Ábalos, ministre de Foment, va dir que els països podien aprendre de com Espanya està lluitant contra el virus. Lliçons quan Espanya és un dels estats amb pitjors dades del món... Crec que les lliçons són per aprendre com no s'han de fer les coses.
- Sent que sortirà reforçat d'aquesta crisi de cara al futur de JxCat?
- Al cap i a la fi, faig el paper que em toca com a conseller d'Interior en una emergència. Ni m'ho plantejo ni m'ho deixo de plantejar. Intento fer bé la meva feina.
- Dos dels seus predecessors en el càrrec, Felip Puig i Jordi Jané, han estat imputats pel 3%. Com ho valora?
- Com sempre, mostro confiança absoluta en els meus companys i els anteriors gestors.
- La declaració de l'estat d'alarma i les pròrrogues successives han desposseït la Generalitat de competències. Per clarificar: qui dona les ordres als Mossos, el conseller d'Interior o el ministeri?
- Pel que fa referència a la lluita contra la Covid-19, les competències les té Madrid. El que passa és que les fronteres són molt primes. El govern espanyol no es posa amb el nombre de controls policials que fem, o en com han de ser les actuacions. Hi ha unes taules de coordinació entre cossos. No és que cada dia esperem les ordres d'un tercer, però sí que hem de reportar una sèrie d'informació perquè han decidit que sigui així.
- Quin tipus d'informació han de compartir amb ells?
- Activitat policial, les dades que cada dia faig públiques. No entren al detall de què fem i què deixem de fer. Els Mossos tenen moltes activitats, molts fronts oberts, com la delinqüència habitual o bé la lluita contra la violència masclista.
"Pel que fa referència a la lluita contra la Covid-19, les competències les té Madrid. El que passa és que les fronteres són molt primes"
- Té contacte amb el ministre Fernando Grande-Marlaska?
- Parlem quan necessitem parlar, ni molt ni poc. Hi ha contacte.
- Hi ha hagut algun episodi d'intromissió competencial als Mossos per part dels cossos estatals?
- Ja ho han fet amb salut, seguretat i emergències. La intromissió és absoluta. Van decidir subordinar-nos en lloc de treballar conjuntament.
Buch, en una imatge d'arxiu al seu despatx. Foto: Adrià Costa
- Ja tenen informació sobre quin és el pla de desconfinament del govern espanyol?
- A hores d'ara, no. És molt probable que a, nivell sanitari, el Ministeri de Sanitat i la conselleria de Salut tinguin contactes. Però, ara mateix, no em consta.
- Sostenen aquests dies que la Generalitat, exercint les seves competències, hauria fet una millor gestió de la crisi. Tenint en compte que el que estava en joc era la salut dels ciutadans, per què no van aplicar mesures més restrictives al marge de l'estat d'alarma?
- Si es fes aquesta pregunta a Economia, i no ara, sinó abans de la gestió de la Covid-19, segurament seria igual de vàlida: com és que la Generalitat no fa una cosa diferent del que diu Madrid? Malauradament, som un país que no és independent. A mi m'agradaria que Catalunya ho fos. Malauradament, formem part d'un estat espanyol que en aquest cas és qui decreta. El dia que siguem independents, segur que la pregunta i la resposta seran diferents. Ara per ara, la subordinació de l'estat espanyol en matèria del coronavirus és la que es va decretar en un estat d'alarma. De la mateixa manera, repeteixo, que es gestiona la part econòmica.
- Aquesta vegada, però, es tractava d'un assumpte greu de salut.
- A l'hora de prendre mesures, el que està clar és que les hem pres. Potser no ha estat una resolució, però sí una recomanació. També vull agrair a tots els catalans que han anat seguint totes les recomanacions, això s'ha de posar en valor. Quan veus l'esforç que estan fent tantes famílies recloses a casa, vetllant per la seva salut i protecció i per la dels altres, davant d'un fet insòlit, és d'agrair.
- El país està preparat per la fase de desescalada? Sánchez parla de mitjans de maig. És massa d'hora per començar a recuperar la normalitat?
- Qui ens donarà la dada serà l'estat del sistema de salut. Qui ens detallarà si es poden anar obrint més possibilitats o no és el nombre d'ingressos i la capacitat de les unitats de cures intensives (UCI), ara mateix multiplicades per tres. Fins que no hi hagi la garantia que en el cas que tinguem una segona escalada sigui assumible pel sistema, no es podrà plantejar. A mida que anem baixant la tensió a les UCI i els ingressos hospitalaris, segur que es podrà anar omplint de mica en mica la possibilitat d'anar prenent decisions cap al desescalament o el desconfinament.
- En l'informe d'Oriol Mitjà, per exemple, s'apunta que el retorn als hàbits de sempre no es podrà recuperar fins d'aquí a 18 mesos. Tenen calculat quan es podrà tornar a fer una vida més o menys normal?
- No. Mitjà i els experts, també matemàtics, fan un càlcul. Hem d'estar preparats per a tots els escenaris. El que ens donen els experts són fulls de ruta, situacions i marcs en els quals ens podem moure. Saber-ho, però, no ho sap ningú.
- Aquest informe ha de ser traduït en un acord de Govern en forma de planificació de desconfinament català. Si l'Estat no l'accepta, quedarà en paper mullat?
- L'autoritat competent, avui, és l'Estat, però demà no ho sabem. Amb aquestes sis setmanes de gestió, el Govern ha demostrat estar compromès amb la lluita contra la Covid-19. Quan s'han anat prenent decisions abans i després de l'estat d'alarma, la Generalitat ha demostrat que estava disposada a prendre decisions complicades, complexes, difícils d'explicar i que s'entenguessin. Vam demostrar la capacitat i la voluntat de fer-hi front. A partir d'aquí, que Espanya hagi decidit per la subordinació en cap cas pot haver significat que la Generalitat hagi abaixat els braços. S'ha continuat lluitant, tant proposant com exercint les nostres competències.
- Tenen alguna garantia que el govern espanyol els deixarà aplicar les mesures de desescalada?
- Aquesta garantia no la tenim. La garantia que donem és que no deixarem de treballar ni de fer propostes i d'exercir el lideratge polític per la salut dels catalans. De la mateixa manera que no tenim una garantia, puc dir que no deixarem de treballar tant per la gestió com per les propostes que necessitem per al futur.
Un retrat de Carles Puigdemont, a la conselleria de l'Interior. Foto: Adrià Costa
- Què passarà amb els nens? Vostès defensen que surtin per franges horàries i dels 0 als 18 anys, l'Estat ho limita als 14 i habilita que puguin sortir de 9 a 21. Què valdrà, el que digui la Generalitat o bé el que digui el govern espanyol?
- La gestió de la sortida dels menors demostra com funciona l'Estat i com funciona el Govern. La Generalitat va sortir dissabte passat amb una proposta raonada i debatuda per tres conselleries. Què ha fet l'executiu espanyol? Dir una proposta, dir-ne una altra al cap d'unes hores i després sortir un altre dia per fer-ne una altra. Ara tenim això de sortir de 9 a 21. La gent no necessita anades i tornades, es demostra la improvisació de Madrid. Què vol dir la sortida en aquests horaris? Que hi pot haver més propagació. La proposta de la Generalitat tractava de segmentar la població al carrer, amb franges per no coincidir amb l'entrada i la sortida de la feina. Els nens que compleixen el confinament porten 30 dies tancats a casa, si han tingut simptomatologia ja s'han adreçat a l'hospital. Si no l'han tingut, vol dir que no estan contaminats. Si ara els deixem sortir de 9 a 21, ens podem trobar que es barregi tot.
"La gestió de la sortida dels menors demostra com funciona l'Estat i com funciona el Govern"
Van dir que podien acompanyar els pares a comprar, després que no, ara que sí. El que menys hem de fer és que uns possibles transmissors dels virus com són els nens facin vida normal. Si els estem protegint, que estiguin protegits tant com puguin. Això vol dir nuclis familiars, màxima distància d'un quilòmetre del seu domicili, activitat de passeig, no comprar i fer vida normal. L'Estat sembla que vulgui fer propostes diferents al que ha fet Catalunya. La nostra té un raonament tècnic d'experts, la seva sembla ser que és un raonament més polític o d'enuig, però no acaba de ser tècnica.
- Aplicar aquest diumenge el desconfinament dels nens a l'estil del que ha definit el govern espanyol, sense franges horàries diferenciades, pot ser un risc que provoqui més contagis?
- Evident, és evident. Diumenge potser no, perquè no és laborable, però durant la setmana, sí. En la proposta de la Generalitat no coincidien pràcticament els horaris d'entrada i sortida laborals amb els nens. En la de l'Estat, sí.
- Considera, en termes generals, que la Generalitat ha estat a l'alçada de la gestió de la crisi sanitària?
- El temps jutjarà si hem estat a l'alçada o no. El que sí que puc dir és que hi ha hagut un compromís absolut en la lluita contra la Covid-19. Hi ha dos Departaments [Salut i Interior] que portem 40 dies treballant sense fer ni un dia de festa. Els altres també treballen de forma molt intensa per resoldre qualsevol problema que tinguem.
- Es podria haver evitat el creixement de víctimes i contagis?
- Sempre pots mirar enrere i dir que s'hagués pogut fer d'un manera o altra. Això val per a Catalunya i per a tots els estats del món. És molt probable que, quan tothom va veure la Covid-19 a la Xina, s'ho mirés des d'un punt de vista que després, quan han vist què ha passat als seus estats, potser l'haurien canviat. S'ho van mirar amb unes reticències o precaucions no ajustades. Crec que Catalunya està dins del grup que va prendre decisions. Hem de comparar les fotografies: quan la Generalitat estava decretant el confinament d'un territori del país que tenia unes dades molt elevades comparades amb la resta [la conca d'Òdena], en aquell moment hi havia altres comunitats amb dades pitjors i ens les quals es veia ple de gent sortint de cap de setmana a altres autonomies. Uns vam començar a prendre decisions dràstiques, difícils, i d'altres, no.
Buchn pren notes en un moment de la moció de censura a Quim Torra. Foto: Adrià Costa
- Els Mossos van ser els responsables del confinament perimetral de la conca d'Òdena. Creu que va funcionar? Les xifres de mortalitat van ser més elevades que a Llombardia.
- Sí, va funcionar perquè les dades haurien pogut ser molt adverses. De la conca d'Òdena en surten unes 10.000 persones cada dia a treballar. Si tens un grau [de contagi] més elevat que la resta en una zona concreta, hi ha molt més risc de propagació. És una zona productiva molt important, també hi entra molta gent per anar a treballar. Per tant, aquests 10.000 podien ser 20.000, i hauria pogut representar una propagació molt més elevada.
- Creu que la gestió del PSOE i Podem és gaire diferent de la que haurien fet PP i Ciutadans o Vox?
- No estic gens satisfet amb la gestió que han fet. Es van autoanomenar un govern d'esquerres i he tingut la sensació que han optat per la centralització, per ajudar a l'Íbex-35 i per anar en contra de la col·laboració en lloc de pensar en els treballadors en un sistema de prou confiança amb els gestors de la salut i les emergències. Ens han pres les competències. El coneixement del territori el tenim nosaltres. L'experiència en la gestió, també. Un altre govern ho hauria fet diferent? Sí. Però de l'actual no n'estic gens content.
- Els ha sorprès la presència de militars en rodes de premsa?
- És un exemple més del govern PSOE-Unides Podem. I jo, que consti, soc un conseller que m'agrada fer rodes de premsa amb uniformats. Però són uniformats per informar de la vessant més operativa: bombers en el cas de focs, policies en una emergència policial. Quan planteges una emergència sanitària amb visió militar, crec que no és el camí. El camí és més bata blanca que no pas uniformes militars.
"Quan planteges una emergència sanitària amb visió militar, crec que no és el camí. El camí és més bata blanca que no pas uniformes militars"
- En els últims mesos ha viscut una concatenació de crisis en primera persona. En clau d'Interior, està sent més difícil gestionar aquesta crisi o les protestes per la sentència?
- Indiscutiblement aquesta crisi, que s'està emportant persones estimades. I estem, d'alguna manera, demanant a la gent que es quedi a casa tancada, amb estrès i preocupació. És molt complex, el que estem fent. I aprofito per agrair a tothom que, excepte una minoria, tothom està fent una gran feina. Si ho he de posar en una balança, només pel patiment i el nombre de morts, no té ni punt de comparació.
- Com valora la tasca del president Quim Torra?
- És possible que a molta gent l'hagi sorprès. Els que coneixem i hem vist el president aquests mesos, sabíem com és. Ara potser tenim una imatge d'ell diferent a la que era abans, però Torra és el mateix. El compromís amb fer la feina ben feta i amb intentar sobreposar-se a tots els problemes l'ha tingut sempre. Malauradament, no sempre s'havia tingut en compte. El seu compromís ha estat sempre el mateix.
El conseller, durant la reunió telemàtica del Govern del 24 de març del 2020. Foto: Govern
- Va ser qüestionat per sectors de l'independentisme, fins i tot del seu partit i en algun moment per l'entorn de Presidència, durant les protestes per la sentència. En algun moment va veure perillar el càrrec?
- El conseller d'Interior no desfà mai les maletes. Sempre està a l'ull de l'huracà. N'era molt conscient el dia que vaig entrar, i en soc ara.
- Es penedeix d'haver parlat amb tanta gravetat dels 1.714 milers de mascaretes enviats a Catalunya per part de l'Estat? Ho segueix pensant? Considera justificades les crítiques?
- Només dic que només cal fer una regla de tres: agafar 10 milions de mascaretes, els habitants de l'Estat i els habitants de Catalunya. Els números no quadren. No vull entrar en cap polèmica. Si a algú li quadren, que es miri el repartiment de l'Estat per províncies. Els números encara quadren menys. Representa que des de Madrid es va decidir que una província de Catalunya havia de tenir més mascaretes percentualment que d'altres. Els números no quadren i, a partir d'aquí, que facin les crítiques que vulguin.
"El conseller d'Interior no desfà mai les maletes. Sempre està a l'ull de l'huracà. N'era molt conscient el dia que vaig entrar, i en sóc ara"
- Avala que, com a estat independent, Catalunya hauria gestionat millor la crisi, amb menys contagis i menys víctimes? Ho va dir la consellera Meritxell Budó.
- El president proposava tancar Catalunya -ports, aeroports i l'accés ferroviari- el 13 de març. L'Estat ho va decidir fer al cap d'uns dies. És evident que nosaltres tancàvem les possibles propagacions molt abans del que va acabar sent. Només mirant aquestes dades, es demostra que si haguéssim un estat independent i haguéssim pres les decisions nosaltres sols segur que hauria anat diferent. Només cal mirar països del tamany de Catalunya -Portugal, Dinamarca-, els seus resultats i els de l'Estat. José Luis Ábalos, ministre de Foment, va dir que els països podien aprendre de com Espanya està lluitant contra el virus. Lliçons quan Espanya és un dels estats amb pitjors dades del món... Crec que les lliçons són per aprendre com no s'han de fer les coses.
- Sent que sortirà reforçat d'aquesta crisi de cara al futur de JxCat?
- Al cap i a la fi, faig el paper que em toca com a conseller d'Interior en una emergència. Ni m'ho plantejo ni m'ho deixo de plantejar. Intento fer bé la meva feina.
- Dos dels seus predecessors en el càrrec, Felip Puig i Jordi Jané, han estat imputats pel 3%. Com ho valora?
- Com sempre, mostro confiança absoluta en els meus companys i els anteriors gestors.