23
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
11
de maig
a les
20:02h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la comarca, el nombre de casos positius i sospitosos no confirmats de coronavirus -total, en dones i en homes-, la població i la ràtio de casos positius per cada 100.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 22 d'abril.
La crisi del coronavirus continua estenent-se a Catalunya, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort i, a més, també s'hi inclouen dades dels casos sospitosos no confirmats. En tot cas, s'observen cada cop menys municipis lliures de coronavirus, en relació al mapa del 14 d'abril.
En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. El Berguedà, la Garrotxa i l'Aran són les zones amb una ràtio d'infectats confirmats fins ara més elevada, fins i tot per damunt de l'Anoia, amb quasi un per cada 100 habitants. Són comarques d'afectació intensa igualment el Barcelonès, el Vallès el Bages, el Moianès, Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany i el Pallars Jussà. En canvi, el terç sud del país -entre Tarragona i les Terres de l'Ebre-, així com el Solsonès o l'Alta Ribagorça presenten pocs positius.
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius o de la quantitat absoluta, total o per sexes, també pel que fa a sospitosos. En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Àger, Vilalba Sasserra o Sant Llorenç Savall, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on n'hi ha més són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.
La crisi del coronavirus continua estenent-se a Catalunya, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort i, a més, també s'hi inclouen dades dels casos sospitosos no confirmats. En tot cas, s'observen cada cop menys municipis lliures de coronavirus, en relació al mapa del 14 d'abril.
En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. El Berguedà, la Garrotxa i l'Aran són les zones amb una ràtio d'infectats confirmats fins ara més elevada, fins i tot per damunt de l'Anoia, amb quasi un per cada 100 habitants. Són comarques d'afectació intensa igualment el Barcelonès, el Vallès el Bages, el Moianès, Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany i el Pallars Jussà. En canvi, el terç sud del país -entre Tarragona i les Terres de l'Ebre-, així com el Solsonès o l'Alta Ribagorça presenten pocs positius.
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius o de la quantitat absoluta, total o per sexes, també pel que fa a sospitosos. En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Àger, Vilalba Sasserra o Sant Llorenç Savall, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on n'hi ha més són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.