23
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
23:24h
El Parlament aprovarà aquest divendres, per primer cop en tres anys, uns pressupostos. Ho farà amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, una combinació inèdita fins ara, en una sessió parlamentària en què s'estrenarà la votació telemàtica. Els comptes avalats el 2017 per Junts pel Sí i la CUP i prorrogats fins a tres cops seran història. Els nous, però, veuran la llum ja caducs, tal com reconeix tant el Govern com l'oposició, els quals es preparen per afegir-hi modificacions tan aviat com l'horitzó sanitari i econòmic comenci a aclarir-se.
L'executiu defensa que l'aprovació permetrà afrontar millor la crisi actual i, a la vegada, admet que ben aviat es posarà a negociar modificacions per adaptar els pressupostos a la situació actual, impensada quan van elaborar-se. La intenció pública és acordar amb la majoria de grups els canvis a introduir, però al Govern ja donen per fet que aquests s'acordaran bàsicament amb la força amb qui ha negociat el text base, els comuns, i que traçar acords amb el PSC o la CUP és pràcticament impossible. De fet, ja s'ha fet una primera reunió per temptejar el terreny.
En paraules del vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, els comptes s'han de reconvertir en un pla de "reconstrucció econòmica i social", tant pel que fa a l'increment de partides relaxant els objectius d'estabilitat pressupostària com reassignant-ne d'un departament a un altre. Ara bé, els detalls no es concretaran aviat sinó que executiu i comuns tan sols han tancat per ara un compromís de parlar-ne un cop l'emergència sanitària estigui més controlada, l'impacte econòmic es pugui quantificar i les institucions europees hagin certificat el full de ruta per fer-hi front a nivell comunitari.
No era la intenció inicial. Fa just unes setmanes, preveien que el xoc seria més puntual, però ara ningú dubta que l'informe de danys trigarà. El desconfinament no començarà fins a finals de maig i els expedients de regulació temporal d'ocupació ja afecten a 685.000 catalans, a banda que, per ara, la despesa sanitària ja s'ha disparat uns 1.800 milions per damunt del previst, segons la Generalitat. El govern espanyol, de fet, ha renunciat a preparar pressupostos fins al 2021 i seguirà amb els prorrogats del 2018, amb el segell de Mariano Rajoy.
Aragonès, però, no vol renunciar a l'acord tancat amb els comuns, el qual incloïa un augment de despesa de 3.070 milions als quals se li van sumar 72 milions més en el tràmit en comissió, en part gràcies a la reforma fiscal incorporada per valor de 542,6 milions. Unes xifres que permetien situar-se en nivells molt similars als previs a les retallades, per bé que l'oposició li ha retret precisament que no incorporés més esmenes en el tràmit parlamentari per adaptar els pressupostos a la situació actual.
Un cop validats, el Govern podrà aprovar petites modificacions internament, però tot allò que suposi un augment de crèdit o major endeutament ho haurà de tramitar a través de decrets llei, els quals previsiblement seran negociats abans amb els comuns. En aquest sentit, Aragonès espera que aviat l'executiu espanyol l'alliberi de complir el sostre de dèficit i deute i la regla de despesa, atès que, a nivell europeu, ja s'han aixecat també aquestes restriccions.
Per ara, ja s'han derivat 90 milions del fons de contingència a despesa sanitària, però caldrà força més per tapar el sobrecost de 1.800 milions originat fins ara. A banda que, un cop l'emergència del coronavirus remeti, caldrà reprogramar totes les operacions i intervencions no urgents ajornades, amb la pressió hospitalària que això comportarà, sempre amb un ull posat en un possible rebrot.
Les quatre prioritats dels comuns
Per part dels comuns, també reclamen negociar aviat les modificacions i, en la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament del 6 d'abril, el seu diputat David Cid va fixar els quatre eixos que plantejarien com a prioritats a reforçar: recerca i ciència; pacte nacional d'indústria; sector públic (sanitat, escola pública i dependència); i transició ecològica, per seguir front a l'emergència climàtica.
En aquella mateixa comissió, Aragonès va augurar que el dèficit d'aquest 2020 serà "difícil de quantificar" però "extraordinàriament alt" com a conseqüència de la caiguda d'ingressos per l'alentiment econòmic i l'augment de la despesa pública per fer front a l'emergència sanitària. Espera, però, que la situació no s'allargui més d'un any i que el proper exercici es pugui retornar ja a certa estabilitat. Per això, demanava al govern espanyol que permetés màniga ampla a les comunitats, ja que la Unió Europea ha fet el mateix amb els estats.
De fet, l'evolució de les negociacions comunitàries marcarà el futur de la política econòmica i pressupostària de l'Estat i de la Generalitat. Les mesures de liquiditat o les transferències que es puguin fer a les administracions públiques seran claus per definir una estratègia o altra, i aquesta concreció triga més de l'esperat.
En tot cas, Aragonès ha reclamat ja transferències directes del govern espanyol per ajudar a fer front a la pandèmia i a les seves conseqüències. Ho va fer en una sèrie de tuits en què concretava la seva estratègia de reconstrucció en tres fases. En la primera, que seria l'actual, s'haurien de garantir els recursos per a sanitat, residències i emergències, per aturar el cop.
L'executiu defensa que l'aprovació permetrà afrontar millor la crisi actual i, a la vegada, admet que ben aviat es posarà a negociar modificacions per adaptar els pressupostos a la situació actual, impensada quan van elaborar-se. La intenció pública és acordar amb la majoria de grups els canvis a introduir, però al Govern ja donen per fet que aquests s'acordaran bàsicament amb la força amb qui ha negociat el text base, els comuns, i que traçar acords amb el PSC o la CUP és pràcticament impossible. De fet, ja s'ha fet una primera reunió per temptejar el terreny.
En paraules del vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, els comptes s'han de reconvertir en un pla de "reconstrucció econòmica i social", tant pel que fa a l'increment de partides relaxant els objectius d'estabilitat pressupostària com reassignant-ne d'un departament a un altre. Ara bé, els detalls no es concretaran aviat sinó que executiu i comuns tan sols han tancat per ara un compromís de parlar-ne un cop l'emergència sanitària estigui més controlada, l'impacte econòmic es pugui quantificar i les institucions europees hagin certificat el full de ruta per fer-hi front a nivell comunitari.
No era la intenció inicial. Fa just unes setmanes, preveien que el xoc seria més puntual, però ara ningú dubta que l'informe de danys trigarà. El desconfinament no començarà fins a finals de maig i els expedients de regulació temporal d'ocupació ja afecten a 685.000 catalans, a banda que, per ara, la despesa sanitària ja s'ha disparat uns 1.800 milions per damunt del previst, segons la Generalitat. El govern espanyol, de fet, ha renunciat a preparar pressupostos fins al 2021 i seguirà amb els prorrogats del 2018, amb el segell de Mariano Rajoy.
Aragonès, però, no vol renunciar a l'acord tancat amb els comuns, el qual incloïa un augment de despesa de 3.070 milions als quals se li van sumar 72 milions més en el tràmit en comissió, en part gràcies a la reforma fiscal incorporada per valor de 542,6 milions. Unes xifres que permetien situar-se en nivells molt similars als previs a les retallades, per bé que l'oposició li ha retret precisament que no incorporés més esmenes en el tràmit parlamentari per adaptar els pressupostos a la situació actual.
Jéssica Albiach (comuns), escoltant Pere Aragonès al Parlament. Foto: ACN
Un cop validats, el Govern podrà aprovar petites modificacions internament, però tot allò que suposi un augment de crèdit o major endeutament ho haurà de tramitar a través de decrets llei, els quals previsiblement seran negociats abans amb els comuns. En aquest sentit, Aragonès espera que aviat l'executiu espanyol l'alliberi de complir el sostre de dèficit i deute i la regla de despesa, atès que, a nivell europeu, ja s'han aixecat també aquestes restriccions.
Per ara, ja s'han derivat 90 milions del fons de contingència a despesa sanitària, però caldrà força més per tapar el sobrecost de 1.800 milions originat fins ara. A banda que, un cop l'emergència del coronavirus remeti, caldrà reprogramar totes les operacions i intervencions no urgents ajornades, amb la pressió hospitalària que això comportarà, sempre amb un ull posat en un possible rebrot.
Les quatre prioritats dels comuns
Per part dels comuns, també reclamen negociar aviat les modificacions i, en la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament del 6 d'abril, el seu diputat David Cid va fixar els quatre eixos que plantejarien com a prioritats a reforçar: recerca i ciència; pacte nacional d'indústria; sector públic (sanitat, escola pública i dependència); i transició ecològica, per seguir front a l'emergència climàtica.
En aquella mateixa comissió, Aragonès va augurar que el dèficit d'aquest 2020 serà "difícil de quantificar" però "extraordinàriament alt" com a conseqüència de la caiguda d'ingressos per l'alentiment econòmic i l'augment de la despesa pública per fer front a l'emergència sanitària. Espera, però, que la situació no s'allargui més d'un any i que el proper exercici es pugui retornar ja a certa estabilitat. Per això, demanava al govern espanyol que permetés màniga ampla a les comunitats, ja que la Unió Europea ha fet el mateix amb els estats.
De fet, l'evolució de les negociacions comunitàries marcarà el futur de la política econòmica i pressupostària de l'Estat i de la Generalitat. Les mesures de liquiditat o les transferències que es puguin fer a les administracions públiques seran claus per definir una estratègia o altra, i aquesta concreció triga més de l'esperat.
En tot cas, Aragonès ha reclamat ja transferències directes del govern espanyol per ajudar a fer front a la pandèmia i a les seves conseqüències. Ho va fer en una sèrie de tuits en què concretava la seva estratègia de reconstrucció en tres fases. En la primera, que seria l'actual, s'haurien de garantir els recursos per a sanitat, residències i emergències, per aturar el cop.