PERFIL

Aïda Llauradó, l'alcaldessa accidental de Badalona «made in» ICV

La trajectòria de la dirigent que ha de pilotar la transició del govern a la ciutat està estretament vinculada a l'evolució dels comuns i l'atomització de l'esquerra badalonina

per Sara González , 23 d'abril de 2020 a les 16:55 |
Aïda Llauradó, a l'Ajuntament de Barcelona | Bernat Cedó
"Hi ha qui per ser dona i jove m'ha valorat per sota del que em corresponia". Aïda Llauradó (Badalona, 1984) feia aquesta afirmació en una entrevista fa sis anys, quan tot just en celebrava 30. Aleshores era presidenta d'ICV a Badalona, partit al qual ha estat vinculada la seva trajectòria política, i encapçalava l'Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere mentre Xavier García Albiol esgotava el seu mandat. Dues eleccions municipals després, amb el seu partit d'origen extint i després d'un terratrèmol polític fruit de la dimissió del socialista Álex Pastor, s'ha trobat sent alcaldessa accidental de Badalona. 

Fins aquest dimecres, Llauradó era la primer tinent d'alcaldia d'un govern municipal sota la batuta de Pastor, que ha acabat mandat detingut en una comissaria per haver-se saltat el confinament, conduir ebri i haver-se enfrontat a la policia. La dirigent dels comuns va arribar al càrrec fruit del pacte que el PSC va segellar amb el seu grup després d'una investidura in extremis en la qual la candidatura que encapçalava Dolors Sabater -alcaldessa entre el 2015 i el 2018, fins a la moció de censura- va acabar permetent la investidura de Pastor com a "mal menor", per impedir que Albiol tornés a ser alcalde. 


La trajectòria de Llauradó està estretament lligada a l'evolució dels comuns i l'atomització de l'esquerra badalonina. Politòloga i experta en polítiques d'igualtat, ha crescut implicada en el teixit cultural i associatiu de la ciutat, i es va implicar a Joves d'Esquerra als 21 anys. Des d'aleshores, ha vinculat el seu currículum polític a ICV. Va ser assessora del grup municipal per aquest partit al consistori badaloní entre el 2012 i el 2015. Els tres darrers mesos del mandat va entrar com a regidora de l'oposició. 

Al marge de la candidatura de Sabater


L'any 2015, però, marca un punt d'inflexió polític per al seu partit i, en conseqüència, a nivell vital. ICV s'implica en la candidatura "del canvi" a Barcelona liderada per Colau, sota el paraigües dels comuns. Ho fa a la capital catalana, però no a Badalona, malgrat que el referent de Colau a la ciutat és Dolors Sabater. Els ecosocialistes, doncs, es queden fora de la candidatura Guanyem Badalona en Comú configurada pels comuns amb l'aval d'Ada Colau, Podem, la CUP i moviments socials, i es presenten en solitari. Obtenen dos regidors -Llauradó era la tres i en va quedar fora. La llista de Sabater n'aconsegueix cinc.


Un cop totes les esquerres de la ciutat pacten per forjar un cordó sanitari que arrabassa l'alcaldia a Albiol, sota el mandat de Sabater, Llauradó és assessora de la regidoria Badalona Pròspera i Sostenible. Tot plegat, fins a la moció de censura del PSC, amb la qual l'any 2018 Pastor substitueix Sabater, gràcies al suport del PP. 

Si ICV va quedar fora de la coalició encapçalada per Sabater, com acaba Llauradó sent la cap de llista de Badalona en Comú a les eleccions municipals del 2019? La resposta està estretament vinculada a l'evolució d'una confluència, la dels comuns, marcada per les reticències dels partits a perdre la seva identitat inicial i les diferents sensibilitats davant del procés català.

Badalona, paradigma del viratge dels comuns

A escala nacional, l'any 2017 es crea Catalunya en Comú, formació encapçalada per Xavier Domènech, a partir de la confluència de Barcelona en Comú, ICV i EUiA, mentre que Podem en queda fora i opta pel format de coalició electoral amb els comuns. Però, a finals del 2018, amb la dimissió de Domènech, es desencadena el xoc intern entre les tesis més federalistes -on se situa ICV- i les que simpatitzen amb l'independentisme. Són aquests últims, abanderats per dirigents com Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, els que inicien una diàspora. A la vegada, Colau i els dirigents que comanden ICV guanyen pes a la cúpula de Catalunya en Comú.


Tot plegat, té efectes també a escala municipal, en un moment en què el partit dels comuns no ha aconseguit arrelar territorialment més enllà les estructures preexistents, que es resisteixen a quedar superades per les noves sigles. Badalona acaba sent el paradigma dels efectes que té tot plegat en les candidatures a les municipals del 2019. Colau trenca el vincle amb Sabater. Una part dels comuns i una part de Podem, però, segueixen donant suport a l'alcaldessa de Badalona, mentre que ICV segueix on era, amb la diferència que en aquest moment compten amb el vistiplau de la direcció nacional dels comuns. Llauradó, centrada en l'àmbit municipal, ha mantingut sempre un paper discret sobre el conflicte intern del partit.

Així és com una part dels comuns, que es reivindiquen com el sector més sobiranista, es desentenen de la influència de Colau i es presenten amb la CUP i ERC, encapçalats per Sabater, amb el nom de Badalona Valenta. I Llauradó, avalada per la cúpula de Colau i el sector afí, és nomenada cap de llista de Badalona en Comú, que engoleix les sigles d'ICV, partit que acaba dissolent-se després d'un concurs de creditors dos mesos després de les municipals. Als comicis del 26-M, obtenen 2 regidors a Badalona i la llista de Sabater 7, però amb la investidura de Pastor -6 regidors- els comuns fan un pacte de govern amb el PSC.

A les mans de Llauradó hi ha ara pilotar la transició de l'Ajuntament fins a la tria d'una nova alcaldia, fet que s'hauria de produir en un termini màxim de 20 dies. La seva aposta, ha dit, és la configuració d'un govern progressista "independentment de qui sigui alcalde" i que Badalona no torni a assistir a un "espectacle" com el que s'ha viscut en els darrers dos anys per la lluita acarnissada per l'alcaldia. La pugna entre Sabater i Albiol, però, ja ha començat, i el PSC i els comuns hauran de definir la seva estratègia. D'entrada, Llauradó no s'ha postulat, però si una cosa denota la seva trajectòria, és que, de vegades, la història fa tombs.  
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació