Arriben els pressupostos

Els recursos no són infinits i ens n'adonarem aviat, perquè caldrà escollir prioritats i el Govern no ho tindrà senzill. També són notícia els presos polítics i Sant Jordi, el passaport immunitari, Álex Pastor i el llibre més celebrat de Ben Macintyre

24 d'abril del 2020
Actualitzat a les 6:31h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Deixem enrere el Sant Jordi més estrany, una jornada que fins i tot en ple confinament té un punt d'encant, i tornem a les urgències de la pandèmia. Aquest divendres torna l'activitat al Parlament, amb una jornada transcendent i marcada per l'estrena del vot telemàtic. Es votaran i s'aprovaran els pressupostos i la llei d'acompanyament, les eines de les quals desitja disposar el Govern per afrontar la crisi sanitària, social i econòmica. L'executiu ja ha xifrat en 1.800 milions els recursos que faran falta en matèria sanitària, però la frenada en sec de l'economia i l'impacte en la pèrdua de llocs de treball requeriran d'ajudes públiques més voluminoses.

El Govern compta amb els comuns per validar els primers comptes al Parlament en els últims tres anys, uns pressupostos que s'hauran de modificar per atendre la nova realitat. D'aquests canvis imprescindibles se'n parlarà pròximament, per bé que les fonts consultades apunten que ara només hi ha compromís d'afrontar-ho un cop la pandèmia estigui més controlada. Ahir, de moment, va haver-hi una reunió a la conselleria d'Economia entre els equips negociadors del departament liderat per Pere Aragonès i els comuns. S'hi van perfilar les esmenes del debat d'aquest divendres i les votacions per a la seva aprovació al Parlament.

Sobre les modificacions dels comptes que s'hauran d'entomar, els comuns plantegen quatre eixos d'inversió: recerca -l'epidèmia ho exigeix-, indústria -la desocupació s'enfila a xifres que fan vertigen-, polítiques socials -sanitat, educació i dependència-, i transició ecològica. El Govern, amb prioritats compartides, estudia diverses fórmules per engreixar els comptes. I les fórmules són diverses, des de decrets lleis per a les mesures més transformadores, que requeriran l'aval del grups parlamentaris, fins a transferències entre departaments o recursos en forma de plans de contingència.

A Economia esperen que l'executiu espanyol l'alliberi de complir el sostre de dèficit i deute i la regla de despesa, atès que a Europa ja s'han aixecat també aquestes restriccions. Mentrestant, a Palau reclamen a l'Estat que injecti liquiditat a Catalunya i no es detallen nous canvis en la política fiscal. Els recursos no són infinits i d'aquí un temps en patirem les conseqüències, perquè caldrà escollir prioritats. El Govern no ho tindrà senzill per atendre-ho tot. Alguns sectors que es consideren essencials com la sanitat quedaran descontents. 

Els pressupostos que es votaran al Parlament aquest divendres tenen el sí dels dos grups que sostenen l'executiu -JxCat i ERC- i l'aval dels comuns. Malgrat la crida de la consellera Meritxell Budó d'ahir, la CUP ja ha fet constar el seu vot contrari i amb el PSC no s'ha obert cap negociació, tot i la situació d'emergència. De Ciutadans i el PP ja s'esperava el veto als comptes. De moment, Catalunya tira de pressupostos. Una eina que, ara mateix, és clarament limitada. La primera a l'abast, però, per combatre el coronavirus. 
 

Avui no et perdis

»El Parlament validarà uns pressupostos caducs i abocats a modificacions pel coronavirus; per Roger Tugas Vilardell.

» La Generalitat condiciona el finançament de contractes de recerca als canvis dels pressupostos; per Andreu Merino.

»
Opinió: «Honestedat i competències»; per Oriol March.

»Opinió: «Rates confinades»; per Jonathan Martínez.

»
Entrevista | Toni Comín: «El protagonisme militar en la crisi sanitària sona molt a PP i Vox»; per Oriol March.

»Com sortiran els nens? Podran córrer, saltar i fer exercici vigilats i a prop de casa; per Sara González i Bernat Surroca.

»Guia: tot el que se sap del desconfinament dels infants; per Arnau Urgell i Vidal.

»Dos ERTO afecten gairebé 300 treballadors de Montserrat; per Andreu Merino.

» Tot anirà bé | El record que quedarà del confinament en els més petits; per Clara Virgili.

»Solà, Baltasar, Feixas i Borràs, els més venuts en línia per Sant Jordi.

» Perfil: Aïda Llauradó, l'alcaldessa accidental de Badalona «made in» ICV; per Sara González.
 

 El passadís

Les limitacions del confinament van fer que el d'aquest 2020 fos un Sant Jordi atípic. Però vam poder comprar llibres -confiant en les llibreries de proximitat-, encara que alguns no arribin fins que tot torni a la normalitat. Qui no va poder rebre'n per aquesta diada van ser alguns dels presos polítics que no poden sortir dels centres penitenciaris per treballar o tasques de voluntariat pel confinament. Fonts del seu entorn expliquen que la situació d'excepcionalitat que es viu al país dificulta el contacte directe amb els dirigents independentistes. Alguns, fins i tot, l'equiparen aquests dies amb la reclusió a Estremera. En el cas de Jordi Cuixart, que aquest dijous va poder ser a la seva empresa de Sentmenat -en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari-, sí que va poder amb la tradició de regalar i rebre llibre. Va regalar El Nus la flor, d'Enric Casasses, i va rebre Neix un teixidor de somnis, de Ngũgĩ wa Thiong’o i traducció de Josefina Caball. Tots els títols, adquirits per via de la iniciativa de Llibreries Obertes, impulsada per Òmnium, que va aconseguir vendre 45.000 exemplars d'un ampli mostrari de llibres.  

Vist i llegit

En els propers mesos ens haurem d'acostumar a viure amb l'amenaça persistent del coronavirus, fet que ens obligarà a alterar les nostres rutines. Segurament, la normalitat no serà completa. Ens ho han avançat els epidemiòlegs, conscients de l'impacte social que tenen certes mesures per controlar la pandèmia. De fet, l'abast de determinades decisions trepitgen la fronteres de drets fonamentals. És el cas de l'anomenat carnet d'immunitat, una proposta que obre un ampli debat ètic. Hi reflexiona Kathryn Olivarius, professora lectora d'història a la Universitat de Stanford, en un article a The New York Times, que reprodueix el diari Ara. L'acadèmica recorda que la "immunitat no s'hauria d'utilitzar per fer encara més gran la nostra preexistent desigualtat social". "La gent més vulnerable de la nostra societat no pot ser castigada dues vegades", exposa sobre la proposta dels passaports immunitaris.

 El nom propi

Álex Pastor s'ha convertit en un dels protagonistes de la setmana. La seva dimissió com a alcalde de Badalona, després que el PSC li retirés la confiança arran de l'incident de la detenció, ha agitat la pugna per l'alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya. Ahir detallàvem, en la crònica que firmava Andreu Merino, que els socialistes no pensen cedir el timó de la ciutat tan fàcilment i que Dolors Sabater i Xavier García Albiol es postulen per tornar a pilotar el consistori. Jesús García, a les pàgines d'El País, aprofundia en la figura de Pastor a l'article La caída en tres actos del alcalde de Badalona. I no deixeu de llegir el perfil que ha escrit Sara González de l'alcaldessa accidental de Badalona, Aïda Llauradó.

 Els imperdibles

Tots els divendres de confinament us hem fet una proposta literària. La d'avui era encara més obligada, en la ressaca dolça de Sant Jordi. La nostra tria és Un espía entre amigos, de Ben Macintyre, traduït al castellà per David Paradela López. Narra la història de Kim Philby, oficial del servei d'intel·ligència britànic que va revelar informació a la Unió Soviètica durant la Guerra Freda. El llibre de Macintyre, ancorat en documents personals, és un relat ple de suspens, que radiografia la doble vida de Philby, amb accés directe a la cúpula del MI6 i la CIA. Les revelacions que va enviar a Moscou durant anys van frustrar operacions de l'espionatge britànic i nord-americà. Bona lectura i bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?