23
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
8:04h
Més de la meitat de catalans que tenen previst comprar un llibre aquest Sant Jordi ho faran a través d'Amazon. Un baròmetre recent de TV3 i Catalunya Ràdio destacava aquesta xifra tan poc esperançadora per a les llibreries de proximitat, les quals ja preveien patir força aquesta diada confinada. Una situació de tancament forçat de persianes que, en general, perjudica a quasi tots els comerços no alimentaris. La competència d'internet, però, és des de fa temps una amenaça per a aquests establiments, en desavantatge competitiu per competir amb les grans plataformes de comerç digital, i creix amb notable rapidesa.
1. La quantitat de catalans d'entre 16 i 74 anys que compren per internet productes d'oci ha crescut molt els darrers anys. 3,5 milions ho van fer com a mínim un cop durant el 2019, molts més que els 2,5 milions de tan sols cinc anys abans. Pel que fa als que hi adquireixen llibres, diaris o revistes -l'enquesta no permet filar més prim-, n'hi ha quasi un milió -968.884, exactament-, uns 400.000 més que el 2014. Quant a la venda de llibres electrònics, mig milió de catalans en van descarregar l'any passat.
2. El sector del comerç sense un establiment està en clar auge els darrers anys, a Catalunya, menjant terreny als venedors que sí que tenen un local. El nombre d'empreses que s'hi dediquen ha passat de 1.755 a 2.498, entre 2008 i 2017. El volum de negoci, però, ha crescut molt per sobre, més que duplicant-se, dels 884 als 1.862,5 milions. En canvi, això no hauria derivat en creació de llocs de treball a un mateix ritme, ja que la despesa de personal tan sols s'ha incrementat un 58,8%, dels 134,8 fins a 214 milions.
3. La venda per internet -o per correspondència- suposa prop de la meitat dels comerços sense establiment i, malgrat que la xifra concreta catalana no es coneix, sí que se sap a nivell estatal. I l'evolució és impressionant: s'hi han més que duplicat les empreses en tan sols tres anys -entre 2015 i 2017- i el volum de negoci ha passat de 3.061,1 a 5.220 milions. El nombre d'ocupats en aquest camp ha crescut un 66,1%, de 10.761 fins a 17.878 treballadors, i el personal remunerat ho ha fet en un 45,4%. La despesa de personal, en canvi, ha pujat sols un 36%. Sinònim de precarietat creixent.
4. Moltes empreses també s'estan obrint a la venda on-line, sense ser-ne específicament filles, com sí que ho és Amazon o similars. Malgrat tot, les grans empreses de l'Estat -i catalanes- ho tenen molt més fàcil, per l'enorme infraestructura i versatilitat de què disposen. Un 41% de les que tenen 250 treballadors o més venen per internet, igual que un 29% de les d'entre 50 i 249 empleats o el 19% de les d'entre 10 i 49. Només el 5% de les més petites, però, ofereixen aquesta opció, perdent un mercat creixent enfront les grans.
5. Les empreses especialitzades en la venda per internet guanyen cada cop més terreny on-line, tot i els esforços d'algunes clàssiques per adaptar-s'hi. Per ara, el camp és petit, i sols un 2%-3% de les vendes d'alimentació es fan per internet a la demarcació de Barcelona, però el percentatge de productes no alimentaris que es compren on-line ha passat del 0,8% al 4,5% només entre 2017 i el 2019. El salt en el camp dels equipaments de la persona i equipaments de la llar és encara més gran, saltant de menys del 5% de venda per internet fins al 16,9% i el 15,3%, respectivament.
I a la vegada, un percentatge cada cop major d'aquestes compres on-line es fan en plataformes especialitzades com Amazon o similars. És el cas de tres de cada quatre de l'àmbit dels equipaments de la persona o de la llar, o del 40,7% en els productes quotidians no alimentaris -camp molt gran, des de productes d'oci fins a drogueria-, quan al 2017 sols era el 19,1%. La resta de compres per internet i la majoria de les d'alimentació, però, es fan en supermercats o hipermercats. El percentatge que es fa en serveis on-line de comerços negocis petits és mínim.
6. La majoria de compres del camp de l'oci i la cultura ja es fan per internet, almenys a la ciutat de Barcelona, segons una enquesta de l'Ajuntament. Un 26,3% només compra on-line aquests productes, i un 37,5% ho fa sobretot per aquesta via. Malgrat que aquí es barregen des d'entrades d'espectacles fins a llibres físics, cap altre camp presenta un abandonament més elevat de la botiga física.
7. El camp dels llibres sembla per ara dels més protegits i les llibreries mantenen una alta fidelitat dels seus clients. De tot el negoci a l'Estat, 831,6 milions es van ingressar en llibreries i 422 milions més, en cadenes de llibreries. Només 119 milions es van gastar en llibres electrònics i 24,5 milions, en compres per internet. Aquest Sant Jordi confinat farà canviar la tendència? Sigui com sigui, Amazon està molt ben posicionat: es va endur el 50,9% dels ingressos per llibres electrònics.
8. Els mateixos comerciants de Barcelona van detectant la competència on-line com una amenaça creixent. Les noves tecnologies ja són el quart fenomen citat com a element que pot afectar negativament al negoci, per un 7,6% dels enquestats el 2018, malgrat que quatre anys abans només ho esmentava el 0,3%. Està per darrere d'una major competència, d'aspectes polítics o socials -l'enquesta es va fer poc després de l'1-O- o d'una caiguda econòmica generalitzada. Se situa per lleugerament per damunt fins i tot d'una reducció del poder adquisitiu o de l'obertura de noves grans superfícies.
1. La quantitat de catalans d'entre 16 i 74 anys que compren per internet productes d'oci ha crescut molt els darrers anys. 3,5 milions ho van fer com a mínim un cop durant el 2019, molts més que els 2,5 milions de tan sols cinc anys abans. Pel que fa als que hi adquireixen llibres, diaris o revistes -l'enquesta no permet filar més prim-, n'hi ha quasi un milió -968.884, exactament-, uns 400.000 més que el 2014. Quant a la venda de llibres electrònics, mig milió de catalans en van descarregar l'any passat.
2. El sector del comerç sense un establiment està en clar auge els darrers anys, a Catalunya, menjant terreny als venedors que sí que tenen un local. El nombre d'empreses que s'hi dediquen ha passat de 1.755 a 2.498, entre 2008 i 2017. El volum de negoci, però, ha crescut molt per sobre, més que duplicant-se, dels 884 als 1.862,5 milions. En canvi, això no hauria derivat en creació de llocs de treball a un mateix ritme, ja que la despesa de personal tan sols s'ha incrementat un 58,8%, dels 134,8 fins a 214 milions.
3. La venda per internet -o per correspondència- suposa prop de la meitat dels comerços sense establiment i, malgrat que la xifra concreta catalana no es coneix, sí que se sap a nivell estatal. I l'evolució és impressionant: s'hi han més que duplicat les empreses en tan sols tres anys -entre 2015 i 2017- i el volum de negoci ha passat de 3.061,1 a 5.220 milions. El nombre d'ocupats en aquest camp ha crescut un 66,1%, de 10.761 fins a 17.878 treballadors, i el personal remunerat ho ha fet en un 45,4%. La despesa de personal, en canvi, ha pujat sols un 36%. Sinònim de precarietat creixent.
4. Moltes empreses també s'estan obrint a la venda on-line, sense ser-ne específicament filles, com sí que ho és Amazon o similars. Malgrat tot, les grans empreses de l'Estat -i catalanes- ho tenen molt més fàcil, per l'enorme infraestructura i versatilitat de què disposen. Un 41% de les que tenen 250 treballadors o més venen per internet, igual que un 29% de les d'entre 50 i 249 empleats o el 19% de les d'entre 10 i 49. Només el 5% de les més petites, però, ofereixen aquesta opció, perdent un mercat creixent enfront les grans.
5. Les empreses especialitzades en la venda per internet guanyen cada cop més terreny on-line, tot i els esforços d'algunes clàssiques per adaptar-s'hi. Per ara, el camp és petit, i sols un 2%-3% de les vendes d'alimentació es fan per internet a la demarcació de Barcelona, però el percentatge de productes no alimentaris que es compren on-line ha passat del 0,8% al 4,5% només entre 2017 i el 2019. El salt en el camp dels equipaments de la persona i equipaments de la llar és encara més gran, saltant de menys del 5% de venda per internet fins al 16,9% i el 15,3%, respectivament.
I a la vegada, un percentatge cada cop major d'aquestes compres on-line es fan en plataformes especialitzades com Amazon o similars. És el cas de tres de cada quatre de l'àmbit dels equipaments de la persona o de la llar, o del 40,7% en els productes quotidians no alimentaris -camp molt gran, des de productes d'oci fins a drogueria-, quan al 2017 sols era el 19,1%. La resta de compres per internet i la majoria de les d'alimentació, però, es fan en supermercats o hipermercats. El percentatge que es fa en serveis on-line de comerços negocis petits és mínim.
6. La majoria de compres del camp de l'oci i la cultura ja es fan per internet, almenys a la ciutat de Barcelona, segons una enquesta de l'Ajuntament. Un 26,3% només compra on-line aquests productes, i un 37,5% ho fa sobretot per aquesta via. Malgrat que aquí es barregen des d'entrades d'espectacles fins a llibres físics, cap altre camp presenta un abandonament més elevat de la botiga física.
7. El camp dels llibres sembla per ara dels més protegits i les llibreries mantenen una alta fidelitat dels seus clients. De tot el negoci a l'Estat, 831,6 milions es van ingressar en llibreries i 422 milions més, en cadenes de llibreries. Només 119 milions es van gastar en llibres electrònics i 24,5 milions, en compres per internet. Aquest Sant Jordi confinat farà canviar la tendència? Sigui com sigui, Amazon està molt ben posicionat: es va endur el 50,9% dels ingressos per llibres electrònics.
8. Els mateixos comerciants de Barcelona van detectant la competència on-line com una amenaça creixent. Les noves tecnologies ja són el quart fenomen citat com a element que pot afectar negativament al negoci, per un 7,6% dels enquestats el 2018, malgrat que quatre anys abans només ho esmentava el 0,3%. Està per darrere d'una major competència, d'aspectes polítics o socials -l'enquesta es va fer poc després de l'1-O- o d'una caiguda econòmica generalitzada. Se situa per lleugerament per damunt fins i tot d'una reducció del poder adquisitiu o de l'obertura de noves grans superfícies.