Que no ens el robin

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Sant Jordi és la festa que més ens agrada, als catalans. Perquè explica com volem ser i, a vegades, té la virtut d'amagar per un dia sota la catifa els nostres defectes, que també en tenim. Rarament la diada té arestes desagradables i sempre és el dia que les nostres places i carrers, especialment les de Barcelona, mostren la seva millor cara.

Hi apareixem actius i feiners perquè és un dia laborable que no ens impedeix treure una estona per anar a visitar paradetes, remenar o vagar una estona; som cultes i crítics perquè és el dia del llibre per excel·lència; demostrem capacitat d'estimar i ser estimats perquè és el que vol representar la rosa; i estem compromesos amb el nostre país i la seva llengua perquè també hem sabut donar a la diada un vessant reivindicatiu. Explica com volem ser a partir del que som.

Enguany, però, serà un Sant Jordi d'excepció i no s'ha escapat de l'ajornament. Ens agafa tancats a casa, sense parades al carrer i sense poder visitar llibreries pel maleït coronavirus. Un Sant Jordi de confinament que ens deixa una mica més tristos i que fa la murga a un sector editorial més tocat del que ja és habitual i que suma les seves urgències a les de molts altres.

I què hi podem fer? Què hi podem posar? Avui hi hem de posar lectura, hem d'encomanar i consumir cultura. I fer-ho a través d'iniciatives com ara Llibreries Obertes o d'altres que ha impulsat el sector. I hem d'estimar. Fer-ho en un sentit ampli, pensant també en els que pitjor estan passant el confinament. Perquè s'estan sols a casa i sense fer anar gaire el telèfon, perquè no el passen en bones condicions o perquè estan angoixats per com serà la "normalitat" a la qual tornaran en uns dies.

El Sant Jordi de 2021 serà millor, segur. Serem, de nou, allò que volem explicar i el tràngol ens hauria de servir per sortir-ne més units, solidaris i compromesos. Però el d'avui que ningú ens el robi. Llibres i roses. Llegir, compartir i estimar.
 

---

Avui no et perdis

»Crònica: el PSC plantarà batalla per Badalona mentre es reobre la pugna Albiol‑Sabater; per Andreu Merino.

»Fil directe: «El mirall de Badalona»; per Joan Serra Carné.

»Sánchez assumeix un desconfinament «asimètric» que començarà al maig; per Bernat Surroca i Sara González.

» El Govern es resigna a esperar que l'Estat «tingui en compte» el pla de desconfinament català; per Oriol March.

»Reportatge: un hospital de quatre estrelles: la transformació d'un hotel en l'extensió del Clínic; per Sara González.

»Opinió: «El virus del relat i la veritat»; per Jordi Mir.

»Opinió: «Universitats individuals»; per Montserrat Nebrera.

»El jutge investiga quatre exconsellers de CDC pel cas del 3%.

I viu Sant Jordi...

»Sant Jordi contra el drac de la pandèmia; per Pep Martí.

»50 recomanacions dels llibreters de tot el país en ficció i no ficció; per Lluís Girona.

»Una dotzena de propostes inèdites per a una diada confinats; per Pere Pratdesaba.

» 10 propostes per passar-lo a casa amb els fills; per Irene Ramentol.

»Un senyor de Barcelona: Santi Jordi, lectures i «Chap Chap»; per Toni Vall.

»De quan era una festa espanyola a la guerra: els dies del llibre més especials; per Pep Martí.

---

 El passadís

La pandèmia ha trastocat una altra tradició a Palau. Aquest dijous, a diferència dels últims anys, no hi haurà un discurs del president de la Generalitat coincidint amb Sant Jordi. L'equip de Quim Torra assenyala que aquesta intervenció -sempre ben d'hora- no té sentit en plena crisi del coronavirus perquè acostuma a centrar-se a demanar a la ciutadana que gaudeixi del dia i que l'aprofiti per viure al màxim la jornada al carrer. Aquesta vegada, però, el confinament impedeix que Sant Jordi tingui la fesomia de cada any. Els ciutadans, això sí, podran gaudir d'una visita virtual al Palau de la Generalitat, que acostuma a obrir les portes cada 23 d'abril. Caldrà esperar-se un any per ser-hi físicament.

Vist i llegit

Els morts, si són de lluny, s'ensenyen sense massa problemes i fins i tot poden guanyar premis de fotoperiodisme. Si ens toquen de més a prop, però, la cosa ja no està tan clara. És el que ens passa, per exemple, amb el coronavirus i va passar fa uns dies amb una portada de El Mundo. El debat és obert dins i fora de la professió entre el morbo i l'espectacle i la necessitat de mostrar la realitat amb la cruesa que incorpora. A Media.cat, l'observatori crític dels mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Estefania Bedmar escriu un interessant reportatge carregat d'arguments. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1976 sortia al carrer el primer número del diari Avui, el primer que es publicava íntegrament en català des de la fi de la Guerra Civil. L'Avui va aconseguir els permisos de l'administració franquista per veure la llum en el que va ser rebut com un gest aperturista. El diari va ser impulsat per diversos empresaris i va comptar amb milers de comptepartícips que van convertir-se en petits accionistes. Els començaments van ser difícils i, amb el temps, l'empresa es va anar debilitant i fent-se cada cop més dependent de l'administració de la Generalitat. Editorialment es va situar com a proper a CDC, tot i que obria la seva mirada a tot l'espai catalanista i als Països Catalans.

Pel que fa a difusió, sempre va estar molt per darrere de La Vanguardia i El Periódico malgrat que sempre va mantenir uns estàndards de qualitat alts. Amb Vicent Sanchis de director el diari canvia de mans i és comprat el 2004 per una societat que compartien els grups Planeta i Godó. L'intent de rellançament no va reeixir i el 2009 l'adquireix el diari gironí El Punt, que l'acabaria absorbint en el que actualment és El Punt Avui. En aquest reportatge podeu conèixer una mica més la redacció del diari uns mesos abans de la seva fusió amb El Punt.

 L'aniversari

El 23 d'abril de 1896 va nàixer a Cubelles el pallasso Charlie Rivel, que era el nom artístic de Josep Andreu i Lasserre. Va morir el 1983 a Sant Pere de Ribes després d'una vida carregada d'èxits fent riure petits i grans. La seva cara més fosca és des de finals dels anys 30 i durant els 40, quan va abraçar la causa nazi i va viure a Alemanya fent amistat amb el mateix Hitler i Goebbels. Perduda la Segona Guerra Mundial, Franco el va rehabilitar i els seus udols, la seva inconfusible característica, es van tornar a sentir a les carpes de circ i als escenaris. Aquí el podeu recordar en una actuació a Montecarlo als anys 70.

 ​Fes clic aquí per rebre'l