22
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
21:22h
Badalona torna a la casella de sortida. Álex Pastor va accedir a l'alcaldia el juny del 2019 després que Guanyem i ERC -a banda dels comuns i JxCat- li donessin suport per evitar que governés la llista del PP, encapçalada per Xavier García Albiol i guanyadora a les urnes. Ara, la dimissió de Pastor torna a situar els mateixos actors en mateix escenari, amb alguns canvis de context. El gruix de la qüestió, però, és el mateix. Albiol recuperarà la vara d'alcalde o les forces progressistes s'aliaran per impedir-ho? Per aconseguir-ho, necessitaran el suport de 14 regidors. En cas contrari, el líder del PP a la ciutat -caracteritzat pel discurs populista i xenòfob- serà nomenat.
Per ara, la reacció dels partits a la dimissió -forçada després d'una detenció dimarts a la nit en ple confinament per conduir begut per Barcelona- deixa tres candidats a l'alcaldia: Dolors Sabater, Albiol i Teresa González, la número dos del PSC. Sabater és la cap de files de Guanyem Badalona en Comú (4 regidors) i va ser la candidata a l'alcaldia en una llista de la qual formava part també ERC (3 regidors), sota el nom de Badalona Valenta. L'exalcaldessa ja ha deixat clar avui que Guanyem no preveu cap escenari que impliqui no accedir a l'alcaldia. "El PSC no està a disposició de tornar a jugar una carta que ja està esgotada", diu en declaracions a NacióDigital.
Sabater es refereix a la postura dels socialistes després de les eleccions municipals. Tot i tenir sis regidors, un menys que Badalona Valenta, van reclamar l'alcaldia amb l'argument que l'increment de vots en comparació el 2015 reflectia el suport ciutadà al govern municipal, conformat el juny del 2018 després d'una moció de censura contra l'anterior alcaldessa. En aquest escenari, el PSC no va moure cap més fitxa i Guanyem i ERC van fer alcalde Pastor per evitar el retorn d'Albiol. "Pensem que ara modificaran la seva posició. O estan a favor del govern de progrés que proposem o seran culpables de facilitar un govern d'Albiol", afirma la cap de files de Guanyem.
El segon aspirant, cap del grup municipal del PP amb 11 regidors, és conscient que ni Guanyem ni ERC accediran a fer-lo alcalde i per això assenyala als socialistes. "El PSC ha de triar entre repetir els errors que ha comès des del 2015 o entendre que no es pot governar en contra de l'opció que vol una part molt important dels veïns de la ciutat", argumenta en declaracions a NacióDigtial. Al mateix temps, assegura que en les primeres converses entre grups municipals "ningú ha tancat la porta a ningú". La tàctica de Pastor per accedir a l'alcaldia després de les municipals podria haver acabat amb Albiol com a alcalde si Guanyem i ERC no haguessin cedit. Ara, amb Pedro Sánchez a la Moncloa de la mà de Podem, es preveu més difícil que els socialistes donin aire al PP.
Els socialistes, però, no estan disposats a renunciar a l'alcaldia. Fonts del PSC (6 regidors) sostenen que el projecte de govern -compartit amb Badalona en Comú- continua "vigent". "Volem defensar-lo", diuen. L'argumentari del PSC es basa a atribuir la dimissió de Pastor exclusivament a un assumpte personal. "No hi ha hagut mala gestió", diuen. Sobre els fets que han provocat la dimissió de Pastor, des del PSC de Badalona asseguren que el govern municipal no tenia coneixement de cap patologia, fet o comportament que contraindiqués l'exercici de l'alcaldia. "Si fos el cas, ho hauríem dit", asseguren, mentre assenyalen que el ja exalcalde patia angoixa i estava "deprimit".
ERC i els comuns, sense línies vermelles
Per ara, els republicans han defensat Sabater com a candidata, però ja no formen part del mateix grup municipal que Guanyem, després d'apostar per trencar la coalició poc després de la investidura de Pastor. El seu cap de files, Àlex Montornès, demana no començar per l'alcaldia el debat sobre la formació d'un nou govern. "Si ho fem, no podrem avançar", defensa. "Si no pot ser Sabater i hi ha altres candidats sobre la taula, ho estudiarem", assegura.
ERC descarta per ara presentar una candidatura pròpia a l'alcaldia, no només per un qüestió de voluntat política sinó també legal. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) preveu que el ple que s'ha de celebrar a Badalona -possiblement el 12 de maig- només pot escollir alcalde un cap de llista electoral o, en cas que aquest hagi renunciat, el seu número dos. Com que ERC va presentar-se a les eleccions sense una llista pròpia, ara no té opcions de postular cap candidat a l'alcaldia.
El Tribunal Constitucional ha emès dues sentències en casos similars que avalen aquesta interpretació. El jurista Xavier Arbós, consultat per NacióDigital, s'expressa en termes similars. "Si la llista ja no existeix, el més lògic seria considerar que té legitimitat per presentar-se la part majoritària que la integrava, o bé ningú", argumenta.
L'aplicació de la normativa també impediria que el PSC presentés com a candidat Rubén Guijarro, que ja va exercir com a alcalde accidental a finals de gener i principis de febrer després que Pastor fos ingressat per un avís d'infart, segons van informar els socialistes. Guijarro, però, ocupava el número tres a la llista, per darrere de Teresa González.
Cartes damunt la taula
Mentrestant, Badalona en Comú també demana evitar "personalismes" i es limita a fixar com a objectiu que Albiol no governi la ciutat. Fonts de la formació coincideixen amb el PSC a l'hora de defensar que el projecte de govern no està "acabat", però asseguren que estan oberts a explorar vies per evitar l'entrada del PP a l'executiu. En les negociacions postelectorals del 2019, els comuns van mantenir una postura equidistant entre Sabater i Pastor, instant-los a posar-se d'acord, i més tard van pactar govern amb el PSC.
Les cartes, doncs, tornen a ser sobre la taula i els socialistes hauran de decidir si repeteixen la tàctica empleada després de les municipals del 2019 o bé s'obren a negociar un govern municipal encapçalat per algú que representi unes altres sigles. Albiol, coneixedor que té poc marge per aconseguir aliances, ja ha posat en marxa el compte enrere i serà investit si no hi ha acord progressista.
Qui és qui en les negociacions a Badalona?
Xavier García Albiol (PP, 11 regidors)
És regidor a Badalona des del 1991 i va accedir a l'alcaldia el 2011 amb un discurs marcadament xenòfob. Després de quatre anys de govern, l'acord entre Guanyem, ERC i ICV-EUiA va evitar que mantingués la vara d'alcalde. Albiol va ser candidat del PP a les eleccions al Parlament però només va obtenir quatre diputats i va deixar el càrrec menys d'un any després.
Teresa González (PSC, 6 regidors)
Regidora del PSC des del 2011, va ser la número dos de la llista a les municipals del 2019. La normativa preveu que sigui ella qui opti a l'alcaldia si els socialistes decideixen fer candidatura, tot i que va ser el seu company de files Rubén Guijarro qui va exercir d'alcalde accidental durant la baixa de l'alcalde. Actualment és segona tinent d'alcaldia i controla les àrees de Recursos Humans, Hisenda, Salut i Habitatge.
Dolors Sabater (Guanyem, 4 regidors)
Mestra de professió, és cap de files de Guanyem Badalona, va ser alcaldessa de la ciutat entre el 2015 i el 2018, després d'un mandat amb Albiol pilotant l'Ajuntament. El 2018, un any abans de les eleccions municipals, el PSC liderava una moció de censura per apartar-la de l'alcaldia, amb el suport del PP. Actualment és regidora a l'oposició.
Àlex Montornès (ERC, 3 regidors)
Portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament i president del partit a la ciutat, ha pilotat la formació des del trencament amb Guanyem Badalona. Els republicans no poden presentar candidatura a l'alcaldia per no no haver concorregut amb llista pròpia a les eleccions.
Aïda Llauradó (Badalona en Comú, 2 regidors)
Líder dels comuns i primera tinent d'alcaldia, ostenta les competències d'Igualtat, Serveis Socials, Infància i Joventut, Migracions i Solidaritat i Cooperació. Llauradó formava part d'ICV-EUiA quan la formació governava amb Guanyem i ERC entre el 2015 i el 2018, i el 2019 va encapçalar la llista dels comuns als comicis.
David Torrents (JxCat, 1 regidor)
En la votació per triar alcalde després de les eleccions del 2019, l'únic regidor de JxCat va posicionar-se a favor de Pastor per evitar Albiol fos alcalde. En funció de l'aritmètica, podria acabar sent decisiu a l'hora d'abordar el relleu del ja exalcalde.
Per ara, la reacció dels partits a la dimissió -forçada després d'una detenció dimarts a la nit en ple confinament per conduir begut per Barcelona- deixa tres candidats a l'alcaldia: Dolors Sabater, Albiol i Teresa González, la número dos del PSC. Sabater és la cap de files de Guanyem Badalona en Comú (4 regidors) i va ser la candidata a l'alcaldia en una llista de la qual formava part també ERC (3 regidors), sota el nom de Badalona Valenta. L'exalcaldessa ja ha deixat clar avui que Guanyem no preveu cap escenari que impliqui no accedir a l'alcaldia. "El PSC no està a disposició de tornar a jugar una carta que ja està esgotada", diu en declaracions a NacióDigital.
Sabater es refereix a la postura dels socialistes després de les eleccions municipals. Tot i tenir sis regidors, un menys que Badalona Valenta, van reclamar l'alcaldia amb l'argument que l'increment de vots en comparació el 2015 reflectia el suport ciutadà al govern municipal, conformat el juny del 2018 després d'una moció de censura contra l'anterior alcaldessa. En aquest escenari, el PSC no va moure cap més fitxa i Guanyem i ERC van fer alcalde Pastor per evitar el retorn d'Albiol. "Pensem que ara modificaran la seva posició. O estan a favor del govern de progrés que proposem o seran culpables de facilitar un govern d'Albiol", afirma la cap de files de Guanyem.
El segon aspirant, cap del grup municipal del PP amb 11 regidors, és conscient que ni Guanyem ni ERC accediran a fer-lo alcalde i per això assenyala als socialistes. "El PSC ha de triar entre repetir els errors que ha comès des del 2015 o entendre que no es pot governar en contra de l'opció que vol una part molt important dels veïns de la ciutat", argumenta en declaracions a NacióDigtial. Al mateix temps, assegura que en les primeres converses entre grups municipals "ningú ha tancat la porta a ningú". La tàctica de Pastor per accedir a l'alcaldia després de les municipals podria haver acabat amb Albiol com a alcalde si Guanyem i ERC no haguessin cedit. Ara, amb Pedro Sánchez a la Moncloa de la mà de Podem, es preveu més difícil que els socialistes donin aire al PP.
Els socialistes, però, no estan disposats a renunciar a l'alcaldia. Fonts del PSC (6 regidors) sostenen que el projecte de govern -compartit amb Badalona en Comú- continua "vigent". "Volem defensar-lo", diuen. L'argumentari del PSC es basa a atribuir la dimissió de Pastor exclusivament a un assumpte personal. "No hi ha hagut mala gestió", diuen. Sobre els fets que han provocat la dimissió de Pastor, des del PSC de Badalona asseguren que el govern municipal no tenia coneixement de cap patologia, fet o comportament que contraindiqués l'exercici de l'alcaldia. "Si fos el cas, ho hauríem dit", asseguren, mentre assenyalen que el ja exalcalde patia angoixa i estava "deprimit".
ERC i els comuns, sense línies vermelles
Per ara, els republicans han defensat Sabater com a candidata, però ja no formen part del mateix grup municipal que Guanyem, després d'apostar per trencar la coalició poc després de la investidura de Pastor. El seu cap de files, Àlex Montornès, demana no començar per l'alcaldia el debat sobre la formació d'un nou govern. "Si ho fem, no podrem avançar", defensa. "Si no pot ser Sabater i hi ha altres candidats sobre la taula, ho estudiarem", assegura.
ERC descarta per ara presentar una candidatura pròpia a l'alcaldia, no només per un qüestió de voluntat política sinó també legal. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) preveu que el ple que s'ha de celebrar a Badalona -possiblement el 12 de maig- només pot escollir alcalde un cap de llista electoral o, en cas que aquest hagi renunciat, el seu número dos. Com que ERC va presentar-se a les eleccions sense una llista pròpia, ara no té opcions de postular cap candidat a l'alcaldia.
El Tribunal Constitucional ha emès dues sentències en casos similars que avalen aquesta interpretació. El jurista Xavier Arbós, consultat per NacióDigital, s'expressa en termes similars. "Si la llista ja no existeix, el més lògic seria considerar que té legitimitat per presentar-se la part majoritària que la integrava, o bé ningú", argumenta.
L'aplicació de la normativa també impediria que el PSC presentés com a candidat Rubén Guijarro, que ja va exercir com a alcalde accidental a finals de gener i principis de febrer després que Pastor fos ingressat per un avís d'infart, segons van informar els socialistes. Guijarro, però, ocupava el número tres a la llista, per darrere de Teresa González.
Cartes damunt la taula
Mentrestant, Badalona en Comú també demana evitar "personalismes" i es limita a fixar com a objectiu que Albiol no governi la ciutat. Fonts de la formació coincideixen amb el PSC a l'hora de defensar que el projecte de govern no està "acabat", però asseguren que estan oberts a explorar vies per evitar l'entrada del PP a l'executiu. En les negociacions postelectorals del 2019, els comuns van mantenir una postura equidistant entre Sabater i Pastor, instant-los a posar-se d'acord, i més tard van pactar govern amb el PSC.
Les cartes, doncs, tornen a ser sobre la taula i els socialistes hauran de decidir si repeteixen la tàctica empleada després de les municipals del 2019 o bé s'obren a negociar un govern municipal encapçalat per algú que representi unes altres sigles. Albiol, coneixedor que té poc marge per aconseguir aliances, ja ha posat en marxa el compte enrere i serà investit si no hi ha acord progressista.
Qui és qui en les negociacions a Badalona?
Xavier García Albiol (PP, 11 regidors)
És regidor a Badalona des del 1991 i va accedir a l'alcaldia el 2011 amb un discurs marcadament xenòfob. Després de quatre anys de govern, l'acord entre Guanyem, ERC i ICV-EUiA va evitar que mantingués la vara d'alcalde. Albiol va ser candidat del PP a les eleccions al Parlament però només va obtenir quatre diputats i va deixar el càrrec menys d'un any després.
Teresa González (PSC, 6 regidors)
Regidora del PSC des del 2011, va ser la número dos de la llista a les municipals del 2019. La normativa preveu que sigui ella qui opti a l'alcaldia si els socialistes decideixen fer candidatura, tot i que va ser el seu company de files Rubén Guijarro qui va exercir d'alcalde accidental durant la baixa de l'alcalde. Actualment és segona tinent d'alcaldia i controla les àrees de Recursos Humans, Hisenda, Salut i Habitatge.
Dolors Sabater (Guanyem, 4 regidors)
Mestra de professió, és cap de files de Guanyem Badalona, va ser alcaldessa de la ciutat entre el 2015 i el 2018, després d'un mandat amb Albiol pilotant l'Ajuntament. El 2018, un any abans de les eleccions municipals, el PSC liderava una moció de censura per apartar-la de l'alcaldia, amb el suport del PP. Actualment és regidora a l'oposició.
Àlex Montornès (ERC, 3 regidors)
Portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament i president del partit a la ciutat, ha pilotat la formació des del trencament amb Guanyem Badalona. Els republicans no poden presentar candidatura a l'alcaldia per no no haver concorregut amb llista pròpia a les eleccions.
Aïda Llauradó (Badalona en Comú, 2 regidors)
Líder dels comuns i primera tinent d'alcaldia, ostenta les competències d'Igualtat, Serveis Socials, Infància i Joventut, Migracions i Solidaritat i Cooperació. Llauradó formava part d'ICV-EUiA quan la formació governava amb Guanyem i ERC entre el 2015 i el 2018, i el 2019 va encapçalar la llista dels comuns als comicis.
David Torrents (JxCat, 1 regidor)
En la votació per triar alcalde després de les eleccions del 2019, l'únic regidor de JxCat va posicionar-se a favor de Pastor per evitar Albiol fos alcalde. En funció de l'aritmètica, podria acabar sent decisiu a l'hora d'abordar el relleu del ja exalcalde.