El Govern es resigna a esperar que l'Estat «tingui en compte» el pla de desconfinament català

A l'espera de recuperar les competències, la Generalitat reclama a Sánchez que escolti les seves propostes i que justifiqui les mesures de desescalada que arribaran a mitjans de maig

Desinfecció en establiments durant la crisi del coronavirus.
Desinfecció en establiments durant la crisi del coronavirus. | Adrià Costa
22 d'abril del 2020
Actualitzat a les 18:22h
El Govern es reunirà de forma extraordinària durant els propers dies per aprovar una estratègia catalana de desconfinament basada en l'informe elaborat per l'equip d'Oriol Mitjà. El problema que té la Generalitat, i que s'arrossega des que Pedro Sánchez va decidir afrontar la crisi sanitària amb la recentralització de competències inclosa en l'estat d'alarma, és que només el govern espanyol pot prendre decisions sobre com afrontar no només la pandèmia, sinó també la fase de desescalada. Tot i combatre aquesta situació, de moment la Generalitat es resigna a què l'Estat "tingui en compte" l'estratègia que sortirà de l'executiu liderat per Quim Torra en base a l'informe de Mitjà.

En aquests termes s'ha expressat aquest dimecres la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa telemàtica de cada dia des del Palau de la Generalitat. Budó ha assenyalat que entén que Sánchez permetrà a les autonomies liderar la fase de desconfinament -el president del govern espanyol, per primera vegada des de l'arrencada de la crisi, va obrir-se dissabte a territorialitzar l'escalada-, tot i que de moment no hi ha certeses. De fet, al Govern insisteixen que no coneixen els informes científics que avalin les decisions estatals, i sostenen que no se'ls ha traslladat cap estratègia des desconfinament. La relaxació de les mesures no arribarà fins al maig.

En tot cas, tant els consellers en públic com les fonts governamentals que segueixen el dia a dia de la crisi de portes endins assenyalen que les propostes que fa la Generalitat són les correctes, i que per això s'acaben aplicant. Va ser així, segons remarquen les mateixes fonts, en el cas del confinament total -reclamat per Torra des del 13 de març i aplicat per Sánchez dues setmanes més tard- o bé amb el desconfinament gradual dels nens, que l'Estat aplicarà a partir de diumenge. El Procicat -organisme mixt entre Salut i Interior que pren les decisions tècniques en la crisi sanitària a Catalunya- va validar dissabte passat una estratègia diferent, però preval l'estatal.

En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha indicat que les competències sobre menors pertanyen a la Generalitat, i que no es pot privar a l'administració catalana la possibilitat de fer "recomanacions". En el cas dels nens, hi ha diferències substancials entre el que pensa el Govern i el que impulsarà l'Estat: les mesures catalanes es referien a tots els menors -de 0 a 18 anys-, i incloïen l'ús de mascareta a partir dels tres anys; els detalls de la iniciativa estatal encara no es coneixen. La Generalitat ha celebrat la rectificació del govern espanyol, fruit de debat intern dins l'executiu i els seus socis -inclosa ERC-, però n'ha criticat la "improvisació".

A nivell administratiu, aquest dimecres es tornarà a aprovar la pròrroga de l'estat d'alarma i, fins almenys el 10 de maig, les autonomies continuaran sense competències. Per tant, l'informe de Mitjà -entregat avui en mà per Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, a Sánchez en un moment de la sessió al Congrés- que serivirà al Govern per aprovar un pla propi de desconfinament no es convertirà en vinculant de forma immediata. El document, a banda, evita posar dates a les cinc fases de desescalada, perquè sosté que és la Generalitat qui n'ha de posar.

Focus a les residències

Mentre dura la situació competencial, el Govern continua intentant recuperar el temps perdut als geriàtrics. Vergés ha assenyalat aquest dimecres que ja són 122 les residències que es troben en una situació "complexa". Es tracta dels centres, en essència, que no poden garantir una gestió òptima dels brots de coronavirus. La xifra ja és superior a la que ha avançat aquest matí NacióDigital, que era de 111 geriàtrics en situació complicada. Més de 1.500 avis viuen en aquestes residències. De les 122 instal·lacions complexes, 25 es troben en una situació "crítica".

Els geriàtrics han estat un dels principals focus d'atenció de l'epidèmia i la gestió ha estat erràtica fins al punt que les competències han passat de Treball a Salut per tal que hi entrés l'atenció primària. Per ara, 2.328 persones han mort en geriàtrics, 7.825 persones han estat confirmades com a positius de coronavirus i 12.519 són casos sospitosos, segons dades del Departament de Salut. A més, 5.868 professionals de residències estan aïllats per sospita o confirmació de positiu.

La consellera ha anunciat que s'han nomenat 18 persones per tal d'atendre, en col·laboració amb les autoritats territorials, la situació a les residències en situació més complicada. Es tracta de centres, per exemple, amb manca de material i de personal arran del brot, o bé que tinguin problemes per aïllar els residents. Ja s'han fet 23.000 tests PCR -els de més qualitat- als geriàtrics per conèixer exactament la situació. L'informe de Mitjà, en tot cas, indica que se n'haurien de fer 100.000 a tota la setmana. I no només als geriàtrics, sinó a tota la població catalana.