25
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
03
de febrer
del
2023
a les
10:16h
Tens problemes a l'hora d'anar a dormir? Et despertes diverses vegades durant la nit? Estàs començant a patir episodis d'insomni? La quarantena i la nova realitat de confinament a la qual la població s'ha vist obligada a adaptar-se pot tenir una repercussió directa en el nostre benestar. Cada vegada són més les persones que comencen a arrossegar mals hàbits que ens poden arribar a afectar de forma "dràstica" en el nostre dia a dia.
En declaracions a NacióDigital, el neurocientífic i professor dels estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Diego Redolar remarca la importància de dormir bé. "Desfasar el rellotge ens torna més irritables i a nivell cognitiu influeix a l'atenció i a les funcions executives provocant una sensació de malestar al llarg del dia", explica el professor.
Regolar prioritza respectar el rellotge biològic de l'organisme i del ritme circadià -el cicle natural de 24 hores en què es produeixen canvis físics, mentals i conductuals en el nostre cos-. El son ajuda a regular el metabolisme, consolida les connexions neuronals i el nostre sistema immunitari i també serveix per desfer-nos de tota aquella brossa metabòlica produïda al cervell durant les hores de vigília.
En aquest sentit, diversos estudis de neurociència demostren que el cos té un nucli al sistema nerviós anomenat supraquiasmàtic, que recopila els "senyals de l'entorn" per sincronitzar i posar en ordre aquest rellotge biològic. D'aquests senyals, la llum i les rutines són els més importants.
Si el rellotge biològic està a deshora i no rep correctament aquests senyals, el ritme circadià es desestructura i repercuteix en diverses funcions del cos; entre d'elles, el son. Allargar l'hora d'anar a dormir o descansar menys hores de les degudes pot passar una greu factura a l'estat d'ànim.
Redolar puntua que durant el confinament aquestes senyals s'estan "diluint" a causa d'una flexibilització dels horaris habituals que es tenien abans del confinament. Per capgirar aquesta situació, el neurocientífic aconsella tornar a establir rutines.
Recomana realitzar una sèrie d'accions que potenciïn la màxima quantitat de senyals per "regular el rellotge biològic i reactivar el cervell", com podria ser, per exemple: posar-nos un despertador abans d'anar a dormir; aixecar-nos quan toca; vestir-nos malgrat que no anem enlloc; proposar-se fer els àpats sempre a unes hores determinades; intentar fer exercici; rebre llum natural; obrir bé les finestres...".
Els nens i la gent gran, els més afectats
El professor d'estudis de Ciències de la Salut explica que els nens, la gent gran i persones que ja pateixen problemes d'insomni o altres alteracions de la son són els col·lectius més vulnerables davant d'aquesta nova realitat. I per tant, són els primers que haurien de tenir cura i respectar el seu rellotge biològic establint hàbits adequats que no repercuteixi en les seves hores de son diàries.
Per altra banda, diu, que entre la població general és molt probable que estiguin augmentant els casos d'insomni. "Si aquests dies mirem per la finestra, podrem veure moltes més llums obertes a les cases dels veïns fins a altes hores de la nit que no pas abans del confinament", observa. Malgrat tot, assegura que els efectes depenen molt de cada individu i de la capacitat d'adaptació particular a la nova quotidianitat.
Les conseqüències de la percepció de control
Redolar remarca un altre factor "molt important" a l'hora de salvaguardar el nostre ritme circadià, i és sobre com percebem la situació. Diversos estudis de neurociència demostren que, quan hi ha una manca de percepció de control de la realitat, s'activa la resposta d'estrès. Una reacció de l'organisme que serveix per adaptar-se a través d'un estímul que produeix l'estrès.
Aquesta resposta pot tenir efectes negatius que acaben repercutint en el nostre sistema immunitari i alterant la capacitat cognitiva de l'individu. "A l'inici del confinament hi havia molta incertesa: què passava, fins quan s'allargaria el confinament, quin abast tindria la pandèmia... Tot això, genera ansietat i estrès que afecta el son i, en conseqüència al nostre benestar físic i mental", exposa.
Establir rutines i evitar la sobreinformació
Per ajudar a pal·liar la situació de confinament, el neurocientífic proposa establir rutines i evitar la sobreinformació a última hora del dia. "S'ha demostrat que si llegim sobre situacions complicades com la que estem vivint abans d'anar a dormir, és bastant probable que ens ho emportem a l'hora d'anar a dormir", assegura. A més, també destaca evitar l'ús de tauletes i smartphones al llit perquè la llum artificial altera els senyals del nostre rellotge biològic.
Com encarar el desconfinament?
Segons explica Redolar, la població ha patit un canvi sobtat en el seu dia a dia i s'ha vist obligada a adaptar-se de forma progressiva a aquesta nova quotidianitat. Per tant, per tal de reduir la possibilitat de patir conseqüències en la salut, el procés de desconfinament també haurà de ser progressiu. Per aquest motiu, aconsella "no perjudicar el cervell de cop" una vegada arribi el moment i intentar començar a implementar a poc a poc les rutines que teníem abans de la quarantena com a mètode de preparació abans de tornar a la normalitat.
En declaracions a NacióDigital, el neurocientífic i professor dels estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Diego Redolar remarca la importància de dormir bé. "Desfasar el rellotge ens torna més irritables i a nivell cognitiu influeix a l'atenció i a les funcions executives provocant una sensació de malestar al llarg del dia", explica el professor.
Regolar prioritza respectar el rellotge biològic de l'organisme i del ritme circadià -el cicle natural de 24 hores en què es produeixen canvis físics, mentals i conductuals en el nostre cos-. El son ajuda a regular el metabolisme, consolida les connexions neuronals i el nostre sistema immunitari i també serveix per desfer-nos de tota aquella brossa metabòlica produïda al cervell durant les hores de vigília.
En aquest sentit, diversos estudis de neurociència demostren que el cos té un nucli al sistema nerviós anomenat supraquiasmàtic, que recopila els "senyals de l'entorn" per sincronitzar i posar en ordre aquest rellotge biològic. D'aquests senyals, la llum i les rutines són els més importants.
Si el rellotge biològic està a deshora i no rep correctament aquests senyals, el ritme circadià es desestructura i repercuteix en diverses funcions del cos; entre d'elles, el son. Allargar l'hora d'anar a dormir o descansar menys hores de les degudes pot passar una greu factura a l'estat d'ànim.
Redolar puntua que durant el confinament aquestes senyals s'estan "diluint" a causa d'una flexibilització dels horaris habituals que es tenien abans del confinament. Per capgirar aquesta situació, el neurocientífic aconsella tornar a establir rutines.
Recomana realitzar una sèrie d'accions que potenciïn la màxima quantitat de senyals per "regular el rellotge biològic i reactivar el cervell", com podria ser, per exemple: posar-nos un despertador abans d'anar a dormir; aixecar-nos quan toca; vestir-nos malgrat que no anem enlloc; proposar-se fer els àpats sempre a unes hores determinades; intentar fer exercici; rebre llum natural; obrir bé les finestres...".
És important realitzar accions per reactivar el cervell i regular el nostre rellotge biològic Foto: Pexels
Els nens i la gent gran, els més afectats
El professor d'estudis de Ciències de la Salut explica que els nens, la gent gran i persones que ja pateixen problemes d'insomni o altres alteracions de la son són els col·lectius més vulnerables davant d'aquesta nova realitat. I per tant, són els primers que haurien de tenir cura i respectar el seu rellotge biològic establint hàbits adequats que no repercuteixi en les seves hores de son diàries.
Per altra banda, diu, que entre la població general és molt probable que estiguin augmentant els casos d'insomni. "Si aquests dies mirem per la finestra, podrem veure moltes més llums obertes a les cases dels veïns fins a altes hores de la nit que no pas abans del confinament", observa. Malgrat tot, assegura que els efectes depenen molt de cada individu i de la capacitat d'adaptació particular a la nova quotidianitat.
Les conseqüències de la percepció de control
Redolar remarca un altre factor "molt important" a l'hora de salvaguardar el nostre ritme circadià, i és sobre com percebem la situació. Diversos estudis de neurociència demostren que, quan hi ha una manca de percepció de control de la realitat, s'activa la resposta d'estrès. Una reacció de l'organisme que serveix per adaptar-se a través d'un estímul que produeix l'estrès.
Aquesta resposta pot tenir efectes negatius que acaben repercutint en el nostre sistema immunitari i alterant la capacitat cognitiva de l'individu. "A l'inici del confinament hi havia molta incertesa: què passava, fins quan s'allargaria el confinament, quin abast tindria la pandèmia... Tot això, genera ansietat i estrès que afecta el son i, en conseqüència al nostre benestar físic i mental", exposa.
Establir rutines i evitar la sobreinformació
Per ajudar a pal·liar la situació de confinament, el neurocientífic proposa establir rutines i evitar la sobreinformació a última hora del dia. "S'ha demostrat que si llegim sobre situacions complicades com la que estem vivint abans d'anar a dormir, és bastant probable que ens ho emportem a l'hora d'anar a dormir", assegura. A més, també destaca evitar l'ús de tauletes i smartphones al llit perquè la llum artificial altera els senyals del nostre rellotge biològic.
Com encarar el desconfinament?
Segons explica Redolar, la població ha patit un canvi sobtat en el seu dia a dia i s'ha vist obligada a adaptar-se de forma progressiva a aquesta nova quotidianitat. Per tant, per tal de reduir la possibilitat de patir conseqüències en la salut, el procés de desconfinament també haurà de ser progressiu. Per aquest motiu, aconsella "no perjudicar el cervell de cop" una vegada arribi el moment i intentar començar a implementar a poc a poc les rutines que teníem abans de la quarantena com a mètode de preparació abans de tornar a la normalitat.