22
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
17:49h
Un any i deu mesos. Això és el que ha durat l'alcaldia d'Álex Pastor a Badalona. El ja exalcalde socialista va accedir al càrrec el 20 de juny del 2018, després d'una moció de censura contra Dolors Sabater i l'ha ostentat fins a aquest dimecres, quan ha dimitit a la comissaria de les Corts, on ha passat la nit després de ser detingut pels Mossos d'Esquadra per saltar-se el confinament i conduir begut.
En els dos últims mandats, Pastor, nascut a Badalona fa 40 anys i diplomat en relacions laborals, ha estat l'actor situat entremig de Sabater i Albiol i si en alguna cosa s'han posat d'acord els líders de Guanyem Badalona i el PP és en considerar-lo un mal menor, cadascú des de la seva perspectiva. Ell, mentrestant, ha aprofitat aquesta consideració per sobreviure políticament. Pastor entrava al ple de l'Ajuntament el 2012 (abans n'era funcionari) i va començar a exercir de cap de files després de les eleccions municipals del 2015. Els socialistes perdien cinc regidors respecte del 2011, es quedaven amb quatre representants, i l'aleshores president del grup municipal, Jordi Serra, plegava.
En aquest escenari, Pastor entomava la primera patata calenta, triar entre Albiol o Sabater. El popular havia arrasat als comicis, però els socialistes tenien a la seva mà acabar amb una etapa marcada per la xenofòbia si donaven suport a Guanyem Badalona. I així va ser. Pastor va haver de triar entre investir Albiol o fer alcaldessa Sabater i el càlcul de danys desconsellava visibilitzar-se com la crossa del PP.
La situació, però, va canviar tres anys més tard. Quan faltava un any per a les noves eleccions, el PSC votava en contra dels pressupostos del govern municipal i també tombava la qüestió de confiança de Sabater per aprovar-los en última instància. Els socialistes acusaven l'alcaldessa d'haver-se posicionat massa clarament a favor del dret a l'autodeterminació i hi havia una imatge que els coïa especialment: el discurs de Sabater el 27 d'octubre al Parlament després d'aprovar la declaració d'independència.
Un govern en absoluta minoria
Durant tot el mandat, Albiol havia carregat contra Pastor i els socialistes per donar suport al que ell anomenava "govern de la CUP", integrat per Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA. La proximitat de les eleccions amenaçava d'abocar el PSC a la marginalitat a la quarta ciutat del país i Pastor va moure fitxa. Després de rebutjar les propostes d'Albiol per aconseguir el seu suport en una moció de censura, Pastor es postulava com a alcalde alternatiu tot i disposar només de quatre regidors.
Les lleis de la lògica feien impossible pensar que es podia governar una ciutat de més de 200.000 habitants amb un govern tan reduït, però Pastor sabia que l'alcaldia era l'única manera de preparar la cursa per a les eleccions del 2019 si els socialistes volien obtenir uns resultats acceptables. Albiol va decidir seguir el joc a Pastor. La jugada li permetia deixar fora de joc a Sabater i preparar una candidatura contra un PSC que s'esgotaria sol comandant la ciutat. No era l'opció desitjada pel PP, però era un mal menor.
Van arribar els comicis i el PP va obtenir encara millors resultats que el 2015. L'única opció per privar Albiol de l'alcaldia era reeditar l'acord d'investidura de feia quatre anys i l'escenari situava Sabater com a millor col·locada, al capdavant de la candidatura Badalona Valenta (Guanyem i ERC) amb set regidors. Pastor, però, negava l'evidència i s'enrocava: si es volia fer fora Albiol, havia de ser amb el PSC a l'alcaldia, tot i haver obtingut només sis regidors.
Pastor va restar immòbil durant les setmanes posteriors a les eleccions. Un wait and see que es basava en l'únic argument presentar el creixement en 7.000 vots a les eleccions com un aval de la ciutadania a l'any de govern socialista. Pastor apostava per aquesta via sabent que, per pobres que fossin els seus arguments i tot i la manca d'una base programàtica, les possibilitats que Guanyem i ERC votessin en contra de la seva investidura eren ínfimes, tenint en compte que això hagués suposat entregar la vara a Albiol, el més votat. Tot plegat mentre Badalona en Comú -hereva d'ICV- no movia fitxa i emplaçava les dues parts a posar-se d'acord.
El ja exalcalde no s'equivocava. El 15 de juny del 2019 la Badalona Valenta feia alcalde Pastor. "Interpretem que les urnes ens han dit que un 61% dels veïns no volen un alcalde xenòfob, de dretes i d'un partit corrupte", deia aleshores Sabater per justificar el seu vot. Novament, Pastor mantenia el càrrec gràcies a ser considerat un mal menor i sumava els comuns al seu govern, que es quedava amb 8 regidors.
Insinuacions del que el PSC sabia i no va afrontar
De la seva gestió se'n recordarà el seu final i les advertències que ara fan líders de la ciutat sobre que alguna cosa no acabava de rutllar des del seu divorci el 2018 i el "problema amb l'alcohol" que ara expliquen els líders de l'oposició i que apunten que el PSC coneixia i no va afrontar. El partit encara no ha aclarit si aquests problemes existien, si l'aparell els coneixia i si Pastor estava en disposició d'exercir d'alcalde. Polèmiques com ara les crítiques que va rebre per haver-se vantat d'impedir l'obertura d'un centre de menors no acompanyats quedaran en segon pla.
La seva dimissió reobre una pugna oberta des de fa cinc anys entre les aspiracions d'Albiol i les de les forces progressistes de la ciutat, que confien a traslladar a Badalona la lògica dels pactes d'esquerres.
En els dos últims mandats, Pastor, nascut a Badalona fa 40 anys i diplomat en relacions laborals, ha estat l'actor situat entremig de Sabater i Albiol i si en alguna cosa s'han posat d'acord els líders de Guanyem Badalona i el PP és en considerar-lo un mal menor, cadascú des de la seva perspectiva. Ell, mentrestant, ha aprofitat aquesta consideració per sobreviure políticament. Pastor entrava al ple de l'Ajuntament el 2012 (abans n'era funcionari) i va començar a exercir de cap de files després de les eleccions municipals del 2015. Els socialistes perdien cinc regidors respecte del 2011, es quedaven amb quatre representants, i l'aleshores president del grup municipal, Jordi Serra, plegava.
En aquest escenari, Pastor entomava la primera patata calenta, triar entre Albiol o Sabater. El popular havia arrasat als comicis, però els socialistes tenien a la seva mà acabar amb una etapa marcada per la xenofòbia si donaven suport a Guanyem Badalona. I així va ser. Pastor va haver de triar entre investir Albiol o fer alcaldessa Sabater i el càlcul de danys desconsellava visibilitzar-se com la crossa del PP.
La situació, però, va canviar tres anys més tard. Quan faltava un any per a les noves eleccions, el PSC votava en contra dels pressupostos del govern municipal i també tombava la qüestió de confiança de Sabater per aprovar-los en última instància. Els socialistes acusaven l'alcaldessa d'haver-se posicionat massa clarament a favor del dret a l'autodeterminació i hi havia una imatge que els coïa especialment: el discurs de Sabater el 27 d'octubre al Parlament després d'aprovar la declaració d'independència.
Un govern en absoluta minoria
Durant tot el mandat, Albiol havia carregat contra Pastor i els socialistes per donar suport al que ell anomenava "govern de la CUP", integrat per Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA. La proximitat de les eleccions amenaçava d'abocar el PSC a la marginalitat a la quarta ciutat del país i Pastor va moure fitxa. Després de rebutjar les propostes d'Albiol per aconseguir el seu suport en una moció de censura, Pastor es postulava com a alcalde alternatiu tot i disposar només de quatre regidors.
Les lleis de la lògica feien impossible pensar que es podia governar una ciutat de més de 200.000 habitants amb un govern tan reduït, però Pastor sabia que l'alcaldia era l'única manera de preparar la cursa per a les eleccions del 2019 si els socialistes volien obtenir uns resultats acceptables. Albiol va decidir seguir el joc a Pastor. La jugada li permetia deixar fora de joc a Sabater i preparar una candidatura contra un PSC que s'esgotaria sol comandant la ciutat. No era l'opció desitjada pel PP, però era un mal menor.
Van arribar els comicis i el PP va obtenir encara millors resultats que el 2015. L'única opció per privar Albiol de l'alcaldia era reeditar l'acord d'investidura de feia quatre anys i l'escenari situava Sabater com a millor col·locada, al capdavant de la candidatura Badalona Valenta (Guanyem i ERC) amb set regidors. Pastor, però, negava l'evidència i s'enrocava: si es volia fer fora Albiol, havia de ser amb el PSC a l'alcaldia, tot i haver obtingut només sis regidors.
Pastor va restar immòbil durant les setmanes posteriors a les eleccions. Un wait and see que es basava en l'únic argument presentar el creixement en 7.000 vots a les eleccions com un aval de la ciutadania a l'any de govern socialista. Pastor apostava per aquesta via sabent que, per pobres que fossin els seus arguments i tot i la manca d'una base programàtica, les possibilitats que Guanyem i ERC votessin en contra de la seva investidura eren ínfimes, tenint en compte que això hagués suposat entregar la vara a Albiol, el més votat. Tot plegat mentre Badalona en Comú -hereva d'ICV- no movia fitxa i emplaçava les dues parts a posar-se d'acord.
El ja exalcalde no s'equivocava. El 15 de juny del 2019 la Badalona Valenta feia alcalde Pastor. "Interpretem que les urnes ens han dit que un 61% dels veïns no volen un alcalde xenòfob, de dretes i d'un partit corrupte", deia aleshores Sabater per justificar el seu vot. Novament, Pastor mantenia el càrrec gràcies a ser considerat un mal menor i sumava els comuns al seu govern, que es quedava amb 8 regidors.
Insinuacions del que el PSC sabia i no va afrontar
De la seva gestió se'n recordarà el seu final i les advertències que ara fan líders de la ciutat sobre que alguna cosa no acabava de rutllar des del seu divorci el 2018 i el "problema amb l'alcohol" que ara expliquen els líders de l'oposició i que apunten que el PSC coneixia i no va afrontar. El partit encara no ha aclarit si aquests problemes existien, si l'aparell els coneixia i si Pastor estava en disposició d'exercir d'alcalde. Polèmiques com ara les crítiques que va rebre per haver-se vantat d'impedir l'obertura d'un centre de menors no acompanyats quedaran en segon pla.
La seva dimissió reobre una pugna oberta des de fa cinc anys entre les aspiracions d'Albiol i les de les forces progressistes de la ciutat, que confien a traslladar a Badalona la lògica dels pactes d'esquerres.