Entrevista

Toni Comín: «El protagonisme militar en la crisi sanitària sona molt a PP i Vox»

L'exconseller de Salut i eurodiputat de JxCat assegura que li costa veure la mà de Podem al govern espanyol, sosté que hi ha un problema "greu" a les residències i critica l'infrafinançament de la sanitat catalana

per Oriol March , 23 d'abril de 2020 a les 16:30 |
Toni Comín, al Parlament Europeu. | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va aterrar al Departament de Salut a principis del 2016, agafant el relleu de Boi Ruiz, i des de finals d'octubre del 2017 viu exiliat a Bèlgica. Toni Comín (Barcelona, 1971) combina aquests dies el confinament amb l'activitat parlamentària -telemàtica- a l'Eurocambra, i es manté en contacte amb els seus antics companys a la conselleria per prestar-los ajuda en la gestió de la pitjor crisi sanitària del segle.

En aquesta entrevista telefònica amb NacióDigital avalua els efectes de la pandèmia, analitza el panorama polític -amb missatge explícit als comuns- i es mostra optimista sobre la vacuna.


- Com s'està vivint la pandèmia des de Bèlgica?

- L'únic indicador útil per fer comparacions objectives és el de morts per número d'habitants. En l'última setmana hi ha hagut un repunt i ara està en indicadors comparables amb Catalunya i Espanya. Les mesures de confinament són molt altes.


- Hi ha alguna lliçó de la gestió belga que es pugui aplicar a Catalunya i a l'Estat?

- Hem de tenir en compte que les estructures demogràfiques i hàbits de cada país són diferents. Tampoc es poden fer traslacions automàtiques de la gestió de la crisi d'un país a un altre. El que és segur és que Bèlgica no ha comès els tres errors més evidents que ha comès el govern espanyol: la centralització de compra, posar els militars al capdavant de la comunicació i que a Bèlgica, a diferència d’Espanya van confinar de manera més intensa més d'hora.


- El coronavirus no ha aturat l'activitat europarlamentària. La setmana passada es va generar força polèmica a la xarxa per la mutualització del deute pensada per sortir de la crisi econòmica que vindrà. Què van votar, exactament?
- La proposta que tenia el consens majoritari del Parlament Europeu ens semblava insuficient, però hi votàvem a favor perquè era un pas endavant. Després, en aquesta proposta hi havia dues esmenes: una dels Verds, que ens semblava insuficient i ambigua i prudent, i una de l'esquerra unida europea molt més contundent i concreta. Era una esmena molt més valenta i no estava mentalment condicionada pel mainstream composat pels grups majoritaris de l'Eurocambra. Hem votat dues vegades a la mutualització del deute: en l'esmena de la GUE i en la resolució que va sortir aprovada, i ens vam abstenir en la dels Verds.

"Els eurodiputats de JxCat ens vam abstenir a l'esmena dels Verds sobre els coronabons perquè els de dretes són ells"

- Per què creu que els comuns, amb Ernest Urtasun al capdavant a Europa, i també veus d'ERC, han buscat la polèmica amb JxCat per la carpeta dels coronabons?

- Perquè algú està obsessionat amb dir que JxCat és de dretes, perquè si no la seva manera de veure el món s'enfonsa. Van dir que ens havíem abstingut en la dels Verds perquè som de dretes, i no és així. Ens vam abstenir a la dels Verds perquè, en tot cas, els de dretes són ells.


- Creu que les institucions europees han estat a l'alçada de la resposta a la crisi sanitària? Estan a temps de rectificar?

- La crisi és molt bèstia. El poder executiu no ha anat prou ràpid ni prou lluny, però tot i així ha anat més ràpid i més lluny que el 2008. Si el Consell Europeu d'aquesta setmana, finalment, aprova un fons amb una xifra important i en alguna mesura o altra es finança amb deute mutualitzat, s'estarà avançant en la direcció correcta.

- N'hi ha prou amb el mig bilió d'euros que va pactar l'Eurogrup fa dues setmanes?

- No, de cap manera. El paquet de l'Eurogrup és per gestionar el xoc inicial, i el fons que s'hauria d'aprovar en el Consell Europeu és per la reconstrucció a mig termini. Els que defensem el fons ho fem perquè considerem que el mig bilió no és suficient, com va dir el propi Eurogrup. S'hauria de fer servir de tal manera que els països no s'endeutin, que s'endeuti Europa. El mig bilió pactat fa dues setmanes, del qual la meitat són recursos del MEDE [fons de rescat europeu], si els països el fan servir s'estan endeutant ells. Amb el fons de reconstrucció no s'endeuten directament els estats, s'endeuta Europa.
 

Toni Comín, en l'acte del Consell per la República a Perpinyà. Foto: Junts per Catalunya


- Seguint amb la dinàmica parlamentària europea: en quin punt es troba el seu suplicatori? La crisi sanitària l'ha congelat?

- Està aturat. Les comissions ho estan.


- Treballen amb algun horitzó temporal?

- És molt difícil que ningú treballi amb cap horitzó temporal de cap tema.

- Però els tràmits formals estan en marxa.

- Es va fer la recepció del suplicatori per part de la comissió. És un procediment amb moltes fases, i només s'ha fet aquesta primera recepció.

- Vostè va ser conseller de Salut. El sistema estava preparat per a una epidèmia com aquesta?

- Tenim un sistema hospitalari suficient a Catalunya? Està dimensionat al nivell que caldria? No. Ens mereixeríem un sistema sanitari, hospitalari i d'atenció primària més ben dimensionat, amb més professionals, més instal·lacions? Sí, clarament. Estem per sota de les nostres necessitats, estem per sota de la mitjana europea, estem per sota del que ens mereixem en funció de la nostra capacitat fiscal. Ara, davant d'una pandèmia com la del coronavirus, encara que tinguéssim un sistema sanitari ben dimensionat, la pandèmia l'hauria portat al límit? Absolutament. Qualsevol sistema sanitari, en un moment excepcional, és insuficient.

- Creu que la Generalitat va reaccionar a temps?

- La clau en una gestió com aquesta és baixar la taxa d'infeccions i de contagis al mínim. No es va reaccionar a temps en les mesures de confinament.

"Davant d'una pandèmia com la del coronavirus, encara que tinguéssim un sistema sanitari ben dimensionat, la pandèmia l'hauria portat al límit? Absolutament"

- Per part de l'Estat o de la Generalitat?

- Per part de l'Estat. Si en alguna cosa la Generalitat ha demostrat, contra tot pronòstic, un encert màxim, és el president Quim Torra agafant el toro per les banyes i exigint un confinament total des del principi. S'ha confirmat que tenia raó, perquè el govern espanyol li va acabar fent cas.

- Dues setmanes tard.

- És el drama. Per tant, el nivell de col·lapse del sistema hospitalari podríem dir que és una derivada directa del grau de confinament.


- Madrid s'hauria d'haver tancat?

- Clar. Si confines de manera més contundent i abans, d’una banda el numero de morts serà menor i, per altra banda, la demanda hospitalària no serà tan intensa.

- Què no s'ha fet bé en aquesta crisi sanitària?

- Sense afany de desautoritzar ningú, que quedi clar, s'ha posat de manifest que tenim un greu problema amb el tema residencial. Aprofito per dir que, com saben els companys del meu equip al Departament, quan exercia com a conseller vaig ser partidari que la part de residències anés a Salut. La robustesa de la gestió que tenim al sistema sanitari és molt alta, i creia que hi havia un decalatge descomunal amb el sistema residencial. En el moment que vaig conèixer més a fons al sistema, era clarament partidari que la xarxa de residències socials -que tenen un paper municipal molt més intens que en el cas dels hospitals- es gestionés des de Salut. Hi hauria d'haver una coherència en la gestió i en la planificació d’aquestes dues xarxes –la sanitària i la social-.
 

Carles Puigdemont i Toni Comín, al Parlament Europeu. Foto: Junts per Catalunya


- Què ha pesat més: l'infrafinançament crònic de la sanitat que denuncia la Generalitat o les retallades del Govern encapçalat per Artur Mas?

- - Parlo amb la tranquil·litat d'haver revertit un terç de les retallades amb un sol pressupost i en un any i mig. Vaig demostrar que estava prioritzant revertir-les. La retallada més gran, si mires any per any, és la del tripartit, en percentatge. Les dels anys següents són una mica inferiors. Tanmateix, una cosa és retallar estant ideològicament en contra de les retallades -venien imposades per Madrid, i al seu torn imposades per Alemanya-, que és com ho va fer el tripartit, contrari a l'austeritat, i l'altra fer-ho des de l'adhesió ideològica a l'austeritat. Però retallar, hem de ser honestos, va retallar tothom.

"La conclusió és que tenim un sistema de salut insuficient. La situació ve de l'any 1980, tot i que la qualitat de la sanitat catalana és de les millors d'Europa"

El 2019 hem tingut el pressupost executat més alt de la història Ara que les retallades s'han revertit, vol dir que tenim un pressupost suficient? Absolutament no. Hi ha un consens: el drama de la sanitat catalana és l'infrafinançament. El drama no va començar el 2009, va començar el 1980. Si nosaltres no estiguéssim en la situació d'infrafinançament crònic, ens tocarien 4.000 milions més, almenys. Al marge d’això, el pressupost de Salut hauria de ser sempre com a mínim el 40% del pressupost de la Generalitat.

- Vostè va entrar com a conseller després de Boi Ruiz. Va percebre que les retallades havien deixat tocat el sistema?

- Ja venia tocat, i les retallades el van tocar més. Si es mira l'indicador del nombre de llits d'hospital per habitant, des del 2004 fins al 2018, hem passat de 4,8 llits per cada 1000 habitants a 4,7. En aquest període, la UE ha passat de 5,9 a 5, també perquè cada vegada hi ha més cirurgia ambulatòria. Hem reduït la distància, però seguim per sota de la mitjana UE. La conclusió és que tenim un sistema insuficient. La situació ve de l'any 1980, tot i que i la qualitat de la sanitat catalana és de les millors d'Europa. Aquest és el miracle català, que no serà sostenible en el temps amb un infrafinançament etern.


- Aquest miracle català creu que ha funcionat a l'hora de minimitzar morts i contagis en aquesta pandèmia, que han estat notables?

- Les morts i els contagis tenen més a veure amb la naturalesa del virus que amb la qualitat del sistema. És immens, heroic, espectacular, el que han estat fent els metges i infermers aquests dos mesos. És brutal. Estan fent una feina excel·lent, tant als hospitals com a la primària. Seria poc honest, com a societat, fer-los un aplaudiment cada dia i no posar sobre la taula mesures de compensació concretes per l'esforç que estan fent. Entenc que l'administració catalana ha de plantejar si se'ls recompensa, ja sigui en forma de complement salarial o en forma de temps lliure. No estic dient res estrany, només cal mirar les decisions que han pres a Alemanya i a França.

"Seria poc honest, com a societat, fer un aplaudiment cada dia als professionals i no posar sobre la taula mesures de compensació concretes per l'esforç que estan fent"

En tot cas, el nombre de morts no té a veure amb si els hospitals o la primària estan fent la seva feina bé o no. Si hi hagués un tractament efectiu i morís la gent, podríem dir que els hospitals no fan la feina. No és el cas. Que es mori un avi -o no- depèn del seu sistema immunitari. El nombre de morts té a veure amb la capacitat per contenir l'epidèmia, aquest és el problema: no es va ser capaç de contenir a temps.

- Això té a veure amb el fet que el govern espanyol hagi centralitzat les competències? Gestionat per les autonomies, creu s'hauria fet millor?

- Crec que s'ha de mirar què han fet Alemanya i Corea del Sud, que demostren que una pandèmia es pot gestionar molt millor. Itàlia té perdó, perquè va ser el primer país i no es va poder preparar. Però els que anaven per darrere d'Itàlia... És evident que, si hi ha països que ho han fet millor, hi ha coses que no s'han fet bé a Espanya. La centralització de les competències no té ni cap ni peus, perquè el ministeri de Sanitat no existeix, no té know how, no fa planificació, ni gestió, ni compra. No fa res. És absurd donar-li a un senyor que no té l'hàbit ni el coneixement la gestió de la crisi.

- I per què ho han fet?

- No sabria dir si tenien la pretensió que fos una decisió tècnica, que es pensessin que donaria més eficàcia, o si és una qüestió ideològica, o les dues coses. O bé és pànic -aquesta seria la raó més lamentable de totes- davant del benefici polític que el govern va pensar que trauria l'oposició del PP i de Vox d'una crisi així. Igual van decidir gestionar la crisi com ho haurien fet aquests dos partits per parar-los els peus.
 

L'exconseller de Salut, en una imatge d'arxiu a Bèlgica. Foto: Delmi Álvarez


- Creu, per tant, que la gestió del PSOE i Podem s'assembla al que haurien fet el PP i Ciutadans o Vox en el seu lloc?

- Estic segur que Podem no ho vol, i que està insistint en l'escut social per tal que no paguin la crisi les famílies més vulnerable. El que és segur és que el protagonisme dels militars i dels cossos de seguretat en la comunicació sona molt a PP i a Vox. La centralització de competències, també. Deixar-se condicionar tant pels agents econòmics i socials a l'hora de decidir sobre el confinament també és una mirada molt conservadora de la situació. S'havien de tenir en compte, per sobre de tot, els criteris sanitaris.

"La millor manera de protegir l'economia és centrar-se en la salut. Sense salut no hi ha sistema econòmic que funcioni."

- Pedro Sánchez s'ha inclinat per protegir més l'economia que no pas la salut?

- S'han confós pensant que si fas un equilibri entre salut i economia protegeixes més l'economia. No és veritat: si al final hi ha un repunt, haurem de tornar a confinar. La millor manera de protegir l'economia és centrar-se en la salut. Sense salut no hi ha sistema econòmic que funcioni.

- S'ha fet massa cas a l'Íbex-35?

- Em sembla que sí.


- Es nota la mà de Pablo Iglesias en les mesures adoptades?

- Em costa de veure, em sap molt greu dir-ho. De tot el govern espanyol, qui ho està fent de manera més competent és la ministra de Treball [Yolanda Díaz], molt millor que el ministre de Sanitat, sens dubte. Vist el paper lamentable de la ministra de Defensa i el paper bastant millorable de Salvador Illa, qui està més a l'alçada és la de Treball. Crec que Podem està demostrant una certa falta de capacitat per influir de veritat en les decisions del govern. Hi ha dues hipòtesis: o ja els semblen bé les decisions del govern -seria molt preocupant-, o no els semblen bé i no aconsegueixen fer un cop de timó.

- La gestió de la crisi que ha fet Podem de la mà del PSOE, juntament amb les crítiques de d'Ada Colau molt centrades en carregar contra el Govern català, invaliden el seu discurs de ruptura amb el règim del 1978?
- Intento ignorar les bronques polítiques que s'estan generant mentre la gent pateix. Ara bé, he vist com els comuns han disparat amb bala contra el departament de Treball, Afers Socials i Famílies per les residències. Faig una reflexió al marge de la crisi. Quan veig l'alcaldessa dient que hauríem de treballar per recuperar la unitat trencada del país, la pregunta que em faig és: no havíem quedat que encara hi ha una certa pervivència de dinàmiques i estructures hereves del franquisme a l'Estat? I que el que es tractava era de desfranquitzar l'Estat? M'agradaria que els comuns em diguessin la seva prioritat: tornar-nos a abraçar amb els actors que defensen el règim del 78, sense més ni menys? Repetir el que va passar amb la Transició? O fer la ruptura pendent amb el franquisme?

"El PSUC va ser el gran partit antifranquista. En aquest moment, el representem millor els exiliats, la Clara Ponsatí i el president Puigdemont, que Colau"

Aquesta reflexió no és d'ara, li he fet personalment a l'alcaldessa en l'etapa de l'exili. Ens vam trobar, i ho vaig agrair moltíssim. Li vaig dir que, com a hereus del PSUC, haurien d'estar escandalitzats de veure com el franquisme perviu a l'Estat. El PSUC va ser el gran partit antifranquista. En aquest moment, el representem millor els exiliats, la Clara Ponsatí i el president Puigdemont, que Colau. És surrealista que estigui passant.

- Com valora el paper de Quim Torra en aquesta crisi?

- És de les grans sorpreses d'aquesta etapa. Se l'havia acusat que estava molt allunyat de la gestió i que només estava en la lògica de continuar el procés iniciat l'1-O, com si no estigués pendent de les carpetes ordinàries de les conselleries. Ha agafat el timó amb una força màxima i se n'ha sortit. La seva imatge ha canviat rotundament. Hem descobert un president amb dues coses que mai ningú hagués dit: que es focalitzés amb la gestió i que ha estat capaç de guanyar un pols a l'Estat.

- I el d'Alba Vergés, la seva successora a Salut?

- Pel que fa a Salut, heu de pensar que molts dels alts càrrecs del Departament els vaig nomenar jo. És la meva gent: Joan Guix, Ivan Planas, Marta Chandre, Josep Maria Argimon... Em sento molt solidari de la gestió que està fent l'equip de la consellera. He intentat donar suport en el dia a dia amb tot allò que em demanaven i que m'ha semblat que podia ser útil. És una situació que desborda qualsevol. Segur que hi ha coses que s'haurien pogut fer millor, però s'ha de ser indulgent, en aquesta situació.
 

Toni Comín i Quim Torra, en una imatge d'arxiu a Estrasburg. Foto: Junts per Catalunya


- Insisteix en la necessitat d'intensificar la tasca en recerca des del sector públic.

- La pandèmia demostra que la recerca en salut finançada públicament és absolutament central, prioritària i estratègica. La vacuna trigarà un any en arribar, com a mínim, però resulta que hi ha una estratègia de recerca que permetria escurçar el temps que aconseguim obtenir la meitat, a sis mesos. si aquest és un objectiu màxim i prioritari, resulta que hi ha maneres d'escurçar el temps per tenir la vacuna. Els laboratoris privats no fan la prevacuna, perquè no la poden vendre. Les prevacunes les ha de fer la recerca finançada públicament. La vacuna només pot arribar en sis mesos si enfortim la recerca pública. És la única capacitada per fer les prevacunes. Per guanyar la guerra contra el coronavirus no calen militars, cal més cooperació científica internacional i més recerca pública. La gent hauria de saber que es poden fer vacunes en la meitat de temps, i que depèn de si optem més per un model públic o privat de recerca.

- L'independentisme ha de participar en els pactes de reconstrucció que impulsa la Moncloa?

- Si reconeixen el dret a l'autodeterminació i pactem un referèndum, sí. Si no, no. Nosaltres no podem reconstruir res. La reconstrucció de Catalunya no està desvinculada, ans al contrari, del dret a l'autodeterminació. És impossible reconstruir Catalunya sense reconèixer-li el dret a l'autodeterminació.

- Creu que tot el Govern hi està alineat?

- No l'hi sabria dir.

- Creu que JxCat i ERC pensen el mateix?

- En relació als pactes de la Moncloa, no ho sabria dir. No tinc prou elements.

"És impossible reconstruir Catalunya sense reconèixer-li el dret a l'autodeterminació"

- El procés queda tocat després de la pandèmia?

- Crec que les societats europees, i també més enllà d'Europa, canviaran totes. El procés segueix viu com sempre, o més viu que mai, però res tornarà a ser igual, després d'això. No només a Catalunya, a qualsevol lloc. Per tant, haurem de ser capaços de, si estàvem interpretant la partitura del procés en clau de do, ara ho haurem de fer en clau de fa. Però evidentment que la partitura és viva, més que mai. Encara té més sentit, el projecte independentista. Tot el que ens està ensenyant la pandèmia justifica més la voluntat de fer un estat independent.


- El lideratge del president Puigdemont pot quedar tocat en un moment que es parla més de gestió de la crisi que no pas del camí independentista?

- Crec que no. Ha tingut una actitud molt responsable: donar suport cada dia, cada matí, al president de la Generalitat i als alcaldes del país. Sé de primera mà que ha estat connectat cada dia amb les institucions catalanes que li han demanat de fer-ho. Ell havia de cedir el protagonisme comunicatiu al president Torra. Ha preferit tenir un paper comunicativament discret perquè considerava que se li havia de donar tot el lideratge de la crisi al president Torra. És molt generós per part seva no buscar protagonisme.
 

L'eurodiputat de JxCat, fa un mes i mig a Perpinyà. Foto: Junts per Catalunya


- Les opcions de Puigdemont de ser candidat queden tocades? O creu que continua sent un bon nom per presentar-se al capdavant de JxCat acompanyat d'un número dos efectiu, com tot indicava abans de la crisi del coronavirus? Podria presentar-se?

- Crec que és una decisió que li pertoca valorar-la a ell. No veig que la crisi, en aquesta qüestió concreta, invalidi res del que s'estava discutint. En tot cas, ja abans de la crisi estava clar que al final l'última paraula la tenia ell.


- Tampoc se sap quan seran les eleccions, que apunten al 2021.

- Efectivament. La crisi afecta la data de les eleccions, però no crec que la crisi tingui una conseqüència en relació a la decisió de qui ha d'encapçalar o no una llista.

- Des de sectors mediàtics i polítics se'ls ha retret que es fes l'acte de Perpinyà quan la pandèmia començava a accelerar. Se'n penedeixen?

- No, perquè hi ha una dada molt clara: la mitjana d'infeccions a Perpinyà no és superior a la mitjana de França. Per tant, és evident que aquesta manifestació no va tenir un efecte sobre aquella població.








 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació