21
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
20:07h
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha estat clara aquesta tarda a la comissió de Justícia, que s'ha celebrat via telemàtica per la crisi del coronavirus. "Els governs democràtics no posen ni treuen gent de la presó", ha dit Capella en referència a la situació dels presos polítics, que no poden passar el confinament a casa seva després que així ho decidissin les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses.
La consellera, sense fer referència a ningú explícitament, ha demanat no "jugar a confondre" per intentar "treure rèdit polític" i "minar la unitat del 80%" que està en contra de la sentència del Tribunal Suprem i de l'empresonament dels líders independentista. En aquest sentit, ha demanat "no confondre's d'adversari" i ha assegurat que cap opinió de cap membre del Govern podrà canviar la sentència "injusta i duríssima" del Suprem. "Per treure'ls de la presó cal un front comú per reclamar l'amnistia i menys lluites caïnites", ha insistit.
Tot plegat després que aquests dies Capella hagi rebut crítiques per la situació dels presos independentistes. Divendres passat, Jordi Sànchez va acusar la conselleria de no concedir el tercer grau als presos polítics "per por de què diran" i fa unes setmanes Montse Bassa, diputada d'ERC al Congrés i germana de Dolors Bassa, va insinuar que "tenim l'enemic a casa" després que les juntes de tractament descartessin deixar sortir els presos per passar el confinament a casa.
En la compareixença d'aquesta tarda, Capella ha assegurat que si pogués hauria tret els presos polítics de la presó però ha recordat que això és competència dels jutges. La consellera ha volgut tornar a denunciar les pressions del Tribunal Suprem als funcionaris i ha titllat d'impropi d'un estat de dret que un tribunal intenti condicionar una decisió tècnica que havien de prendre les juntes de tractament. "No podem tolerar cap mena d'amenaça a les juntes de tractament de les presons. Son funcionaris públics independents que han d'actuar amb llibertat de criteri i complint la llei", ha remarcat.
Crítiques a la recentralització del govern espanyol
Capella ha criticat que el govern espanyol i el poder judicial han pres competències a la Generalitat en matèria de justícia durant l'estat d'alarma, però alhora reclamen responsabilitats al Govern català, que és qui té la legitimitat democràtica i ha de donar explicacions a la ciutadania. Així, ha criticat la comissió de seguiment del coronavirus, presidida pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, ja que la Generalitat hi va com a "convidada" perquè proveeix els serveis, però no pot determinar les mesures a prendre.
La consellera ha fet una extensa repassada a totes les mesures que ha pres el departament per frenar el contagi a les presons i als jutjats, així com als serveis centrals del departament i a altres organismes dependents com el CEJFE, el CIRE o les àrees de serveis religiosos, entitats jurídiques i memòria històrica. Així, ha explicat que el 70% de les mesures són de caràcter preventiu, i el 30% són de caire restrictiu. A més, ha recordat que el decret d'alarma va centralitzar moltes competències per part del govern espanyol i també per part del Consell General del Poder Judicial. El 54% de les mesures són de l'àmbit penal, el 23% de l'administració de justícia i el 23% restant dels altres àmbits del departament.
La consellera, sense fer referència a ningú explícitament, ha demanat no "jugar a confondre" per intentar "treure rèdit polític" i "minar la unitat del 80%" que està en contra de la sentència del Tribunal Suprem i de l'empresonament dels líders independentista. En aquest sentit, ha demanat "no confondre's d'adversari" i ha assegurat que cap opinió de cap membre del Govern podrà canviar la sentència "injusta i duríssima" del Suprem. "Per treure'ls de la presó cal un front comú per reclamar l'amnistia i menys lluites caïnites", ha insistit.
Tot plegat després que aquests dies Capella hagi rebut crítiques per la situació dels presos independentistes. Divendres passat, Jordi Sànchez va acusar la conselleria de no concedir el tercer grau als presos polítics "per por de què diran" i fa unes setmanes Montse Bassa, diputada d'ERC al Congrés i germana de Dolors Bassa, va insinuar que "tenim l'enemic a casa" després que les juntes de tractament descartessin deixar sortir els presos per passar el confinament a casa.
En la compareixença d'aquesta tarda, Capella ha assegurat que si pogués hauria tret els presos polítics de la presó però ha recordat que això és competència dels jutges. La consellera ha volgut tornar a denunciar les pressions del Tribunal Suprem als funcionaris i ha titllat d'impropi d'un estat de dret que un tribunal intenti condicionar una decisió tècnica que havien de prendre les juntes de tractament. "No podem tolerar cap mena d'amenaça a les juntes de tractament de les presons. Son funcionaris públics independents que han d'actuar amb llibertat de criteri i complint la llei", ha remarcat.
Crítiques a la recentralització del govern espanyol
Capella ha criticat que el govern espanyol i el poder judicial han pres competències a la Generalitat en matèria de justícia durant l'estat d'alarma, però alhora reclamen responsabilitats al Govern català, que és qui té la legitimitat democràtica i ha de donar explicacions a la ciutadania. Així, ha criticat la comissió de seguiment del coronavirus, presidida pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, ja que la Generalitat hi va com a "convidada" perquè proveeix els serveis, però no pot determinar les mesures a prendre.
La consellera ha fet una extensa repassada a totes les mesures que ha pres el departament per frenar el contagi a les presons i als jutjats, així com als serveis centrals del departament i a altres organismes dependents com el CEJFE, el CIRE o les àrees de serveis religiosos, entitats jurídiques i memòria històrica. Així, ha explicat que el 70% de les mesures són de caràcter preventiu, i el 30% són de caire restrictiu. A més, ha recordat que el decret d'alarma va centralitzar moltes competències per part del govern espanyol i també per part del Consell General del Poder Judicial. El 54% de les mesures són de l'àmbit penal, el 23% de l'administració de justícia i el 23% restant dels altres àmbits del departament.