L'aïllament independentista

Rep El Despertador cada matí al teu correu

A falta de mesures concretes de desconfinament, debat polític. A Catalunya i a Madrid. Malgrat el que va dir Quim Torra diumenge, el Procicat no va debatre ahir l'informe de desconfinament d'Oriol Mitjà, que encara trigarà uns dies. Al seu Govern (i entre els experts) hi ha debat sobre el passaport immunitari, que planteja dubtes ètics i legals. L'executiu català fa cada dia una roda de premsa. I, esclar, sovint no hi ha cap novetat a anunciar i és quan es trepitja la zona de perill, com li va passar a Miquel Buch amb els 1.714 milers de mascaretes, que corresponien a la proporció exacta que, per població, tocaven a Catalunya del carregament que es va repartir. Parlar cada dia sense tenir massa cosa a dir té riscos ara que ja no s'intenta fer passar bou per bèstia grossa i s'admet que moltes iniciatives i acords no poden ser més que propostes enviades a Madrid, que és qui té el poder polític per prendre les decisions rellevants.

Els independentistes pensen, lògicament, que amb un estat propi la resposta a la pandèmia hauria estat més ràpida i millor. La reacció dels estats mitjans i petits els avala, però la gestió que s'ha fet en alguns àmbits competencials catalans, com ara les residències o el retard en frenar les obres públiques, no els deixa en bon lloc. En unes declaracions atrevides, la portaveu Meritxell Budó va afirmar que amb un estat propi hi hauria menys víctimes perquè el confinament s'hauria fet abans, i es va aixecar una forta polseguera. Com que Catalunya no és un estat té, com a mínim, el benefici del dubte, però és evident que hi ha prediccions que seria millor que una portaveu del Govern s'estalviés. El que és segur és que, amb la independència, ja no es podria donar a Madrid de la majoria dels nostres desastres, trencant així amb una vella tradició.

És, com deia, una incògnita saber si una república catalana ho gestionaria millor. Però el que està clar és que al sistema polític espanyol assumeix plenament l'independentisme com una nosa. Pedro Sánchez plantejava uns Pactes de la Moncloa 2.0 on seguessin a la taula partits, sindicats, patronals i governs autonòmics. I, lògicament, li calia el PP. Però Pablo Casado va posar una condició: o els independentistes, o ell. Al líder conservador no li farien, arribat el cas, nosa els ultres de Vox però sí ERC, JxCat o EH Bildu. I Sánchez ho va acceptar. No hi haurà Pacte de la Moncloa (taula de reconstrucció, en deien ara) i se'n parlarà al Congrés en comissió, d'on Casado no els pot apartar. 

Més enllà de l'instrument, una paradoxa: els partits unionistes fan mans i mànigues perquè Catalunya no se separi d'Espanya però, alhora, limiten la participació d'una part molt significativa dels representants dels catalans i els estigmatitzen -per acció o omissió- sense que ningú s'escandalitzi. Una manera molt peculiar de fomentar el sentiment de pertinença.

De moment, Sánchez i Casado ja tenen la primera reacció: JxCat votarà no a la nova pròrroga de l'estat d'alarma. Veurem si ERC aquest cop condiciona també el vot al retorn de les competències a la Generalitat per gestionar el desconfinament. Tenint en compte que comparteixen Govern, potser haurien de moure's en la mateixa direcció.
 

---

Avui no et perdis

»El passaport immunitari divideix els experts i genera debat al Govern; per Oriol March.

»Dades: mig milió de catalans van anar de nou a la feina amb l'aixecament del confinament total; per Roger Tugas.

»Fil directe: «Obrim les escoles»; per Irene Ramentol.

»La història minvant dels Pactes de la Moncloa de Sánchez; per Sara González i Bernat Surroca.

»El coronavirus ajorna el suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí; per Bernat Surroca.

»El Govern, sobre el finançament dels hospitals concertats: «No els podem deixar sense recursos»; per Andreu Merino i Oriol March.

»Opinió: «Covid-19: avui és demà»; per Marina Geli.

»Passar una quarantena en un hotel; per Jaume Ventura.

»Així viuen els adolescents el confinament: molt mòbil, moltes sèries i poques videotrucades; per Arnau Urgell Vidal.

» Crítica de The last dance: la llegenda de Michael Jordan, sense censura i al descobert; per Víctor Rodrigo.

I també bones notícies...

» IGUALTAT L'OMS treballa per fer arribar informació sobre la pandèmia a la gent que no té Internet.

» IMPLICADA De waterpolista a infermera: Olga Domènech explica la seva experiència contra el coronavirus; per Marc Solé.
 

---

 El passadís

El 22 d'abril és l'aniversari del naixement de la reina Isabel la Catòlica. Farà exactament 569 anys que va néixer i els grups catòlics conservadors que fa temps que treballen per aconseguir la seva beatificació volen donar una embranzida a la campanya. En el cas de l'estat espanyol, l'entitat Enraizados és una de les més actives i ha preparat, junt amb altres associacions similars, misses a Mèxic, l'Argentina, Veneçuela, Tunísia i l'estat espanyol. En diverses ciutats es faran oficis, això sí, sense fidels, a causa del confinament. A Catalunya hi haurà misses probeatificació a les parròquies de la Mare de Déu del Roser de Barcelona i de Sant Sebastià de Badalona. La causa per portar Isabel de Castella als altars continua oberta al Vaticà, però resta aturada davant l'oposició d'un ampli sector de l'Església i de la comunitat hebrea, que no oblida que va ser la causant de l'expulsió dels jueus i l'establiment de la Inquisició.

Vist i llegit

El constitucionalista Javier Pérez Royo publicava ahir un article sobre la pandèmia titulat "Patologies prèvies" a eldiario.es. El jurista assegura que, així com el coronavirus afecta especialment les persones amb patologies prèvies, també fa més mal en les societats que ja tenen "patologies" polítiques importants. D'aquí els efectes que ha tingut a Espanya, amb un sistema institucional que acusa de mancances greus i que ha anat ajornant reformes. Pérez Royo dibuixa una situació molt crítica de l'edifici polític, amb un parlament que no legisla, un govern que actua a base de decrets llei, un rei que ha de fer fora el monarca emèrit de la casa reial i òrgans centrals del país que fa temps que han de ser renovats. Segons ell, el que ha passat no és casualitat. Una pandèmia no és un terratrèmol i pot ser afrontada, però cal un estat greixat. Caldrà, aconsella, protegir el sistema immunològic.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1992 s'inaugurava a Espanya la primera línia ferroviària d'alta velocitat. Per desenvolupar el sud del país i compensar la inversió en els Jocs Olímpics de Barcelona, que se celebrarien aquell estiu, el govern de Felipe González, del PSOE, va decidir que aquesta unís Madrid i Sevilla, que en aquelles dates inauguraria l'Exposició Universal. Es descartava la rendible Madrid-Barcelona, que trigaria més de quinze anys en ser realitat, i el corredor mediterrani, encara una quimera malgrat que és clau en el desenvolupament econòmic de la península. La majoria de les províncies espanyoles tenen ja alta velocitat (amb un mapa radial) i la inversió ha estat monstruosa. Ara, l'alta velocitat és rendible però mai es recuperaran els diners gastats. L'equilibri territorial ha tingut un cost altíssim. Aquest reportatge del 30 minuts de TV3 de l'any 2008 abordava l'arribada del TGV a Catalunya.

 L'aniversari

El 21 d'abril de l'any 1917, avui fa cent tres anys, va néixer a Barcelona el poeta i crític d'art Josep Palau i Fabre, un dels principals especialistes en l'obra del genial pintor Pablo Ruiz Picassso. Palau, que va morir a la mateixa ciutat l'any 2008, es va vincular de ben jove a moviments artístics fins que la guerra el va dur a l'exili. La seva obra és extensa i al tram final de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements per universalitzar la cultura catalana. Aquí Maria del Mar Bonet i Carlos Gramaje canten el seu Jo em donaria a qui em volgués.

 ​Fes clic aquí per rebre'l