21
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
22
d'abril
a les
0:05h
El Xavi -un nom fictici, com el de tots els testimonis que apareixen en aquest reportatge- treballa en una empresa del sector de la informàtica que des de l'1 d'abril aplica un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) als seus 200 empleats. La companyia va al·legar motius de productivitat vinculats a la crisi sanitària del coronavirus i va reduir la jornada dels treballadors a un 30%. A l'hora de la veritat, però, tots fan més hores i, fins i tot, alguns continuen treballant a jornada completa. "L'empresa ha promès un bonus de productivitat quan passi la crisi i, evidentment, qui faci un 30% de jornada no el cobrarà", explica. Tot i això, assegura que l'empresa els ha demanat que fitxin segons l'horari que haurien de fer sobre el paper.
La Cristina es troba en una situació similar. Ella treballa al departament de comunicació d'una empresa que va anunciar un ERTO total. La seva activitat, però, continua. "En teoria l'aturada és del 100% però han vist una mina en la producció en línia", explica. Això ha fet que tot i deixar de cobrar el sou, l'empresa continuï encarregant-li tasques. "No és el mateix ritme de feina, però cada dia estic connectada", resumeix. Un escenari compartit per deu companys seus. La Raquel, mentrestant, està a l'espera que el bufet d'advocats on treballa concreti un ERTO anunciat dies enrere. "S'han compromès a complementar-nos la retallada de sou que suposaria i ens han dit que seguim treballant". El despatx té pocs treballadors que per ara continuen fent jornada completa.
En els tres casos, més enllà de si l'ERTO és total o parcial, l'empresa manté l'activitat i, a més, s'estalvia les quotes a la Seguretat Social. Segons la darrera Enquesta de Costos Laborals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), del 2018, el cost mitjà de les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social és de 7.187,46 anuals per a cada treballador.
Des de la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda asseguren tenir constància d'aquest tipus d'ERTO fraudulents. "És un frau enorme a la Seguretat Social i al sistema d'atur. S'estalvien parcialment o totalment els sous i traspassen la responsabilitat al Servei Públic d'Ocupació", explica Nacho Parra, advocat del col·lectiu. Parra també detalla tres característiques que acostumen a reunir les empreses que opten per aquesta via fraudulenta: són petites, poden mantenir la seva activitat mitjançant el teletreball i no hi ha presència de sindicats.
Les empreses s'aprofiten, a més, d'una posició de debilitat de l'administració, ja que Inspecció de Treball no pot actuar d'ofici a domicilis particulars on s'estigui teletreballant. Aquesta, però, continua sent l'única via per denunciar. "Si l'empresa ofereix complementar el sou, és difícil que el treballador denunciï perquè hi ha por a perdre la feina", diu Parra.
El mateix diu Mireia Herrera, coordinadora de la federació d’altres activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). "Molt poca gent està disposada a denunciar per por a les represàlies", diu. Herrera assegura que el sindicat té constància d'una desena d'ERTO fraudulents d'aquestes característiques. "També ens hem trobat amb empreses que demanen als treballadors de baixa que no demanin l'alta, perquè així 'estalvien incloure'ls a l'ERTO i pagar-los el complement de l'atur", diu.
La UGT assegura tenir constància de fraus d'aquest tipus sobretot en casos amb ERTO parcials i no totals. "Moltes empreses s’aprofiten de mesures extraordinàries per estalviar-se salaris i cotitzacions", diu la secretària de política sindical, Núria Gilgado. En cas de detectar algun frau similar als relatats, els treballadors haurien de tornar les prestacions i l'empresa hauria de pagar als empleats. A més, s'exposaria a una sanció que podria oscil·lar entre els 6.000 i els 180.000 euros segons la llei d'infraccions i sancions de l'ordre social, en funció de la quantitat d'afectats, la durada de l'expedient i la capacitat econòmica de l'empresa. Força major qüestionada
Des de l'inici de la crisi s'han presentat a Catalunya 92.770 ERTO que afecten 680.340 treballadors. Del total d'expedients, en el 95% dels casos les empreses al·leguen motius de força major. Una justificació, però, que molts sindicats qüestionen.
És el cas de CCOO, que ha presentat un centenar d'al·legacions per ERTO de força major en empreses on té representació. "Hi ha companyies que aprofiten per treure beneficis de la situació i carregar les conseqüències sobre els treballadors", afirma el secretari de polítiques sectorials i sostenibilitat, Carlos del Barrio. "Les empreses saben que davant d’una allau com aquesta, Treball no podrà regular tots els ERTO", argumenta.
En el cas de la UGT, el sindicat ha presentat una cinquantena d'al·legacions contra expedients que considera fraudulents. "En alguns casos, fins i tot l'empresa sol·licita aplicar-lo amb efecte retroactiu en dies en què s'ha treballat amb normalitat", afirma Gilgado. El Departament de Treball, a petició de NacióDigital, assegura que per ara no té comptabilitzades totes les al·legacions presentades als expedients rebuts. La secretària de política sindical de la UGT reclama a Treball que una vegada superada l'"allau" d'ERTO, el Departament faci una anàlisi exhaustiva dels expedients autoritzats.
Des de la Intersindical-CSC també expliquen que han recorregut en tres ocasions a Inspecció de Treball. La primera, en el cas de Logística y Servicios, empresa subcontractada per Fundiciones Miguel Ros. "Van comunicar que l'ERTO es produïa després d'haver arribat a un acord amb un delegat de personal que no existeix", relata el secretari d'acció sindical, Marc Faustino. El segon cas afecta l'empresa de prevenció de riscos laborals SPASS -que segons el sindicat tenia prou volum de feina per no aturar l'activitat- i el tercer quatre empreses adjudicatàries de serveis de menjador escolar que alhora estarien rebent una compensació econòmica de la Generalitat. De fet, UGT va denunciar públicament a Serhs Food Areas per recórrer a aquesta pràctica i provocar afectacions a treballadors de Sabadell, Terrassa i les comarques de Girona.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la CGT també es van negar a avalar l'ERTO de l'empresa de telemàrqueting Emergia a 900 treballadors de Catalunya, la Comunitat de Madrid i Andalusia, que sí que va comptar amb el vistiplau de CCOO, UGT i el Sindicat Andalús de Treballadors. Des de la COS argumenten que l'expedient és desproporcionat i que l'empresa - amb 4.6 milions d'euros de beneficis bruts el 2018- ha volgut "utilitzar" la conjuntura de crisi econòmica.
L'allau d'ERTO, doncs, continua mentre treballadors i sindicats denuncien suposats fraus. "A nosaltres ens ho han venut com una situació èpica, en què aquells empleats que fan més hores són herois que lluiten per la supervivència de l’empresa. Però per millor que t’ho pintin, mai ha estat legal treballar i estar a l’atur", conclou el Xavier.
La Cristina es troba en una situació similar. Ella treballa al departament de comunicació d'una empresa que va anunciar un ERTO total. La seva activitat, però, continua. "En teoria l'aturada és del 100% però han vist una mina en la producció en línia", explica. Això ha fet que tot i deixar de cobrar el sou, l'empresa continuï encarregant-li tasques. "No és el mateix ritme de feina, però cada dia estic connectada", resumeix. Un escenari compartit per deu companys seus. La Raquel, mentrestant, està a l'espera que el bufet d'advocats on treballa concreti un ERTO anunciat dies enrere. "S'han compromès a complementar-nos la retallada de sou que suposaria i ens han dit que seguim treballant". El despatx té pocs treballadors que per ara continuen fent jornada completa.
En els tres casos, més enllà de si l'ERTO és total o parcial, l'empresa manté l'activitat i, a més, s'estalvia les quotes a la Seguretat Social. Segons la darrera Enquesta de Costos Laborals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), del 2018, el cost mitjà de les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social és de 7.187,46 anuals per a cada treballador.
Des de la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda asseguren tenir constància d'aquest tipus d'ERTO fraudulents. "És un frau enorme a la Seguretat Social i al sistema d'atur. S'estalvien parcialment o totalment els sous i traspassen la responsabilitat al Servei Públic d'Ocupació", explica Nacho Parra, advocat del col·lectiu. Parra també detalla tres característiques que acostumen a reunir les empreses que opten per aquesta via fraudulenta: són petites, poden mantenir la seva activitat mitjançant el teletreball i no hi ha presència de sindicats.
Les empreses s'aprofiten, a més, d'una posició de debilitat de l'administració, ja que Inspecció de Treball no pot actuar d'ofici a domicilis particulars on s'estigui teletreballant. Aquesta, però, continua sent l'única via per denunciar. "Si l'empresa ofereix complementar el sou, és difícil que el treballador denunciï perquè hi ha por a perdre la feina", diu Parra.
El mateix diu Mireia Herrera, coordinadora de la federació d’altres activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). "Molt poca gent està disposada a denunciar per por a les represàlies", diu. Herrera assegura que el sindicat té constància d'una desena d'ERTO fraudulents d'aquestes característiques. "També ens hem trobat amb empreses que demanen als treballadors de baixa que no demanin l'alta, perquè així 'estalvien incloure'ls a l'ERTO i pagar-los el complement de l'atur", diu.
La UGT assegura tenir constància de fraus d'aquest tipus sobretot en casos amb ERTO parcials i no totals. "Moltes empreses s’aprofiten de mesures extraordinàries per estalviar-se salaris i cotitzacions", diu la secretària de política sindical, Núria Gilgado. En cas de detectar algun frau similar als relatats, els treballadors haurien de tornar les prestacions i l'empresa hauria de pagar als empleats. A més, s'exposaria a una sanció que podria oscil·lar entre els 6.000 i els 180.000 euros segons la llei d'infraccions i sancions de l'ordre social, en funció de la quantitat d'afectats, la durada de l'expedient i la capacitat econòmica de l'empresa.
Des de l'inici de la crisi s'han presentat a Catalunya 92.770 ERTO que afecten 680.340 treballadors. Del total d'expedients, en el 95% dels casos les empreses al·leguen motius de força major. Una justificació, però, que molts sindicats qüestionen.
És el cas de CCOO, que ha presentat un centenar d'al·legacions per ERTO de força major en empreses on té representació. "Hi ha companyies que aprofiten per treure beneficis de la situació i carregar les conseqüències sobre els treballadors", afirma el secretari de polítiques sectorials i sostenibilitat, Carlos del Barrio. "Les empreses saben que davant d’una allau com aquesta, Treball no podrà regular tots els ERTO", argumenta.
En el cas de la UGT, el sindicat ha presentat una cinquantena d'al·legacions contra expedients que considera fraudulents. "En alguns casos, fins i tot l'empresa sol·licita aplicar-lo amb efecte retroactiu en dies en què s'ha treballat amb normalitat", afirma Gilgado. El Departament de Treball, a petició de NacióDigital, assegura que per ara no té comptabilitzades totes les al·legacions presentades als expedients rebuts. La secretària de política sindical de la UGT reclama a Treball que una vegada superada l'"allau" d'ERTO, el Departament faci una anàlisi exhaustiva dels expedients autoritzats.
Des de la Intersindical-CSC també expliquen que han recorregut en tres ocasions a Inspecció de Treball. La primera, en el cas de Logística y Servicios, empresa subcontractada per Fundiciones Miguel Ros. "Van comunicar que l'ERTO es produïa després d'haver arribat a un acord amb un delegat de personal que no existeix", relata el secretari d'acció sindical, Marc Faustino. El segon cas afecta l'empresa de prevenció de riscos laborals SPASS -que segons el sindicat tenia prou volum de feina per no aturar l'activitat- i el tercer quatre empreses adjudicatàries de serveis de menjador escolar que alhora estarien rebent una compensació econòmica de la Generalitat. De fet, UGT va denunciar públicament a Serhs Food Areas per recórrer a aquesta pràctica i provocar afectacions a treballadors de Sabadell, Terrassa i les comarques de Girona.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la CGT també es van negar a avalar l'ERTO de l'empresa de telemàrqueting Emergia a 900 treballadors de Catalunya, la Comunitat de Madrid i Andalusia, que sí que va comptar amb el vistiplau de CCOO, UGT i el Sindicat Andalús de Treballadors. Des de la COS argumenten que l'expedient és desproporcionat i que l'empresa - amb 4.6 milions d'euros de beneficis bruts el 2018- ha volgut "utilitzar" la conjuntura de crisi econòmica.
L'allau d'ERTO, doncs, continua mentre treballadors i sindicats denuncien suposats fraus. "A nosaltres ens ho han venut com una situació èpica, en què aquells empleats que fan més hores són herois que lluiten per la supervivència de l’empresa. Però per millor que t’ho pintin, mai ha estat legal treballar i estar a l’atur", conclou el Xavier.