20
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
21
d'abril
a les
10:22h
"Recomanem estudiar l'ús del passaport d'immunitat (vinculat a un certificat digital) per a la reobertura progressiva d'espais públics amb alt risc de transmissió, i en situacions en que no es pugui assegurar la distància de seguretat d'entre un i dos mestres". Així arrenca el punt número vuit del decàleg-resum de l'informe que elabora Oriol Mitjà per planificar el desconfinament a Catalunya. Aquest carnet d'immunitat, mesura similar a les aplicades a la Xina per controlar els desplaçaments que tinguin a veure amb Wuhan, té els experts dividits sobre la seva viabilitat i com s'hauria de posar en marxa -si és que finalment s'aplica- i genera debat al Govern, que és qui hauria de promoure'l.
Encara és d'hora, destaquen diverses fonts de l'executiu, per determinar si la iniciativa s'impulsarà. Primer de tot, és necessari que Mitjà faci arribar l'informe definitiu al president de la Generalitat, Quim Torra, que en la compareixença de diumenge després de reunir-se amb els líders autonòmics i Pedro Sánchez va avançar que el document estaria aquest dilluns en mans del Govern. Un cop rebut l'informe de l'epidemiòleg, en el qual també hi col·laboren més experts, caldrà veure si es manté la proposta de passaport d'immunitat -tot indica que serà així- i, després, serà l'executiu qui, reunit de forma extraordinària i seguint també els preceptes del Procicat, decidirà si el fa seu.
En cas que sigui així, però, l'última paraula sobre el pla de desconfinament de la Generalitat continua tenint-la el govern espanyol, erigit en única autoritat competent gràcies a l'estat d'alarma -que s'allargarà, com a mínim, fins al 9 de maig-, de manera que si s'aposta pel passaport d'immunitat es tractarà, tècnicament, d'una proposta. El Govern espera que l'Estat retorni les competències pertinents per a la desescalada, que tindrà un component gradual i territorial, però de moment la Moncloa insisteix que és ella qui té el comandament. A banda de qüestions competencials, però, el carnet d'immunitat genera un fort debat entre els experts, i dins del Govern no està resolt.
Mitjà, fins ara, s'ha mostrat especialment partidari de la mesura, però altres veus amb projecció, com és el cas d'Antoni Trilla -cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic i integrant del comitè d'experts de Pedro Sánchez-, que hi veu dificultats. Segons ell, pot tenir "inconvenients", i caldria garantir que no hi ha cap "intromissió" en els drets dels ciutadans. "Ha de ser una decisió europea", ha ressaltat Trilla en una entrevista a Catalunya Ràdio. Es tracta d'un assumpte profund, perquè té implicacions bioètiques i genera dubtes sobre si atempta contra la privacitat de la ciutadania. Dins de l'executiu català, en tot cas, s'insisteix que podria tenir un caràcter exclusivament "voluntari".
També existeix un dubte exclusivament mèdic, com per exemple si està garantit que una persona que ha passat el virus és directament immune. Aquest és l'argument que feia servir la setmana passada el viròleg Andre Crisanti, professor de l'Imperial College de Londres i director del laboratori de Virologia i Microbiologia de la Universitat de Pàdua, en una entrevista al diari El País en la qual considerava que el passaport era una "estupidesa enorme" en aquesta fase de la pandèmia. La Junta de Castella i Lleó va anunciar la setmana passada una mesura similar, però no la té preparada.
Vergés evita pronunciar-se
Per impulsar un passaport d'immunitat cal fer abans tests de forma massiva -un dels punts claus del desconfinament-, i Trilla apuntava aquest matí que també cal prendre decisions a nivell europeu. "No m'entra al cap que a Catalunya tinguem passaport immunitari i a França no o a Andalusia un de diferent", ha apuntat l'epidemiòleg del Clínic. En tot cas, Mitjà apunta en el decàleg de recomacions que es tractaria d'una mesura "temporal", i des del Govern insisteixen que la vacuna -quan arribin, possiblment no abans d'un any i mig- posaria fi a les restriccions.
"Hi ha qui alerta que això va contra les llibertats", destaca una de les fonts governamentals consultades. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha evitat posicionar-se sobre si estava a favor o no de posar en marxa el passaport immunitari, i ha indicat que el Govern vol controlar l'epidèmia "i no la societat". Vergés, de fet, ha reconegut que es necessita un "cert temps" per debatre aquesta mesura. "De vegades no és l'instrument, sinó la implementació i l'ús que se'n fa", ha ressaltat. La consellera insisteix que hi ha d'haver una "balança" entre els drets i les llibertats.
Fonts coneixedores del debat, a banda, insisteixen que es podrien requerir canvis legals -encara que siguin temporals-, i que encara no estan detallades les afectacions que podria tenir per a la ciutadania haver passat -o no- el virus un cop passi la fase més complicada de la pandèmia. A banda que, vistos els precedents, aquest passaport d'immunitat hauria d'implantar-se arreu de l'Estat, i ara per ara no entra en els plans del govern espanyol. El coronavirus continua posant al centre una sèrie de debats mèdics, ètics i legals que fins fa uns mesos eren del tot impensables.
Encara és d'hora, destaquen diverses fonts de l'executiu, per determinar si la iniciativa s'impulsarà. Primer de tot, és necessari que Mitjà faci arribar l'informe definitiu al president de la Generalitat, Quim Torra, que en la compareixença de diumenge després de reunir-se amb els líders autonòmics i Pedro Sánchez va avançar que el document estaria aquest dilluns en mans del Govern. Un cop rebut l'informe de l'epidemiòleg, en el qual també hi col·laboren més experts, caldrà veure si es manté la proposta de passaport d'immunitat -tot indica que serà així- i, després, serà l'executiu qui, reunit de forma extraordinària i seguint també els preceptes del Procicat, decidirà si el fa seu.
En cas que sigui així, però, l'última paraula sobre el pla de desconfinament de la Generalitat continua tenint-la el govern espanyol, erigit en única autoritat competent gràcies a l'estat d'alarma -que s'allargarà, com a mínim, fins al 9 de maig-, de manera que si s'aposta pel passaport d'immunitat es tractarà, tècnicament, d'una proposta. El Govern espera que l'Estat retorni les competències pertinents per a la desescalada, que tindrà un component gradual i territorial, però de moment la Moncloa insisteix que és ella qui té el comandament. A banda de qüestions competencials, però, el carnet d'immunitat genera un fort debat entre els experts, i dins del Govern no està resolt.
Mitjà, fins ara, s'ha mostrat especialment partidari de la mesura, però altres veus amb projecció, com és el cas d'Antoni Trilla -cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic i integrant del comitè d'experts de Pedro Sánchez-, que hi veu dificultats. Segons ell, pot tenir "inconvenients", i caldria garantir que no hi ha cap "intromissió" en els drets dels ciutadans. "Ha de ser una decisió europea", ha ressaltat Trilla en una entrevista a Catalunya Ràdio. Es tracta d'un assumpte profund, perquè té implicacions bioètiques i genera dubtes sobre si atempta contra la privacitat de la ciutadania. Dins de l'executiu català, en tot cas, s'insisteix que podria tenir un caràcter exclusivament "voluntari".
També existeix un dubte exclusivament mèdic, com per exemple si està garantit que una persona que ha passat el virus és directament immune. Aquest és l'argument que feia servir la setmana passada el viròleg Andre Crisanti, professor de l'Imperial College de Londres i director del laboratori de Virologia i Microbiologia de la Universitat de Pàdua, en una entrevista al diari El País en la qual considerava que el passaport era una "estupidesa enorme" en aquesta fase de la pandèmia. La Junta de Castella i Lleó va anunciar la setmana passada una mesura similar, però no la té preparada.
Vergés evita pronunciar-se
Per impulsar un passaport d'immunitat cal fer abans tests de forma massiva -un dels punts claus del desconfinament-, i Trilla apuntava aquest matí que també cal prendre decisions a nivell europeu. "No m'entra al cap que a Catalunya tinguem passaport immunitari i a França no o a Andalusia un de diferent", ha apuntat l'epidemiòleg del Clínic. En tot cas, Mitjà apunta en el decàleg de recomacions que es tractaria d'una mesura "temporal", i des del Govern insisteixen que la vacuna -quan arribin, possiblment no abans d'un any i mig- posaria fi a les restriccions.
▶ #Consellera@albaverges: “El passaport immunitari està a debat aquí i a Europa, però ha de tenir un component ètic. Drets i llibertats. Hem de mirar fins a quin punt aquestes mesures es poden implementar per controlar l’epidèmia, no la societat” #coronavirus#Covid19pic.twitter.com/mek6t3dEkM
— Govern. Generalitat (@govern) April 20, 2020
"Hi ha qui alerta que això va contra les llibertats", destaca una de les fonts governamentals consultades. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha evitat posicionar-se sobre si estava a favor o no de posar en marxa el passaport immunitari, i ha indicat que el Govern vol controlar l'epidèmia "i no la societat". Vergés, de fet, ha reconegut que es necessita un "cert temps" per debatre aquesta mesura. "De vegades no és l'instrument, sinó la implementació i l'ús que se'n fa", ha ressaltat. La consellera insisteix que hi ha d'haver una "balança" entre els drets i les llibertats.
Fonts coneixedores del debat, a banda, insisteixen que es podrien requerir canvis legals -encara que siguin temporals-, i que encara no estan detallades les afectacions que podria tenir per a la ciutadania haver passat -o no- el virus un cop passi la fase més complicada de la pandèmia. A banda que, vistos els precedents, aquest passaport d'immunitat hauria d'implantar-se arreu de l'Estat, i ara per ara no entra en els plans del govern espanyol. El coronavirus continua posant al centre una sèrie de debats mèdics, ètics i legals que fins fa uns mesos eren del tot impensables.